País Valencià

Urbanisme salvatge a Torreblanca

A tocar del complex d'oci de Marina d'Or, l'Ajuntament de Torreblanca (Plana Alta) ha reactivat un PAI que contempla més de 4000 apartaments, tres hotels i un camp de Golf, després del fracàs de l'anterior macroprojecte impulsat per nissagues influents de les comarques de Castelló. Una actuació urbanística justificada com a «esperança econòmica per a la població» per part de l'alcaldessa socialista, Josefa Tena, però que compta amb l'oposició de grups ecologistes i dels informes tècnics municipals. «La jugada, que afectaria marjals protegides, només serveix per salvar els balanços de les empreses i dels bancs implicats», critica Juan Barceló, un dels veïns contraris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era un sentiment d'enveja, de pujar a un tren que se'ls escapava. Situada al litoral nord del País Valencià, Torreblanca (Plana Nord) ho havia fiat tot a un model econòmic basat en el turisme familiar de sol i platja, que s'havia iniciat durant les acaballes del franquisme. Però el seu enclavament privilegiat no havia sigut prou per convertir-se en referent turístic de la zona. Dues poblacions pròximes pel nord i pel sud, Alcossebre i Oropesa del Mar respectivament, havien sabut atraure un major nombre de turistes. I el govern municipal, durant la dècada dels 90, va convertir la construcció d'una xicoteta urbanització per part del Grup Gimeno, una de les nissagues empresarials més influents de les comarques de Castelló, en un projecte megalòman que volia competir de tu a tu amb la resta d'iniciatives urbanístiques lligades a l'oci i el turisme.

Aquesta idea, però, va plasmar-se en plena orgia de la rajola. L'any 2005, amb l'alcaldia en mans del PP, va aprovar-se la posada en marxa del Programa d'Actuació Integral (PAI) batejat com a Doña Blanca Golf. L'actuació urbanística no tenia res a envejar a la resta de megaprojectes que s'impulsaven aleshores arreu de tot el País Valencià. Amb el propòsit de convertir el litoral en un parc temàtic turístic, la iniciativa contemplava la construcció de més de 4.300 habitatges, que es repartien entre els apartaments residencials i les cases unifamiliars. Com a PAI que buscava transformar Torreblanca en punt d'atracció de visitants, també estava previst l'edificació de tres hotels de luxe, de diversos centres comercials, de zones esportives i verdes a tocar de l'arena i d'un camp de golf de 600.000 metres quadrats.

Amb una inversió xifrada en 61 milions d'euros, aquest enclavament residencial d'oci pretenia rivalitzar amb el megacomplex de Marina d'Or, ubicat a només 15 quilòmetres de la zona en la qual estava destinat el PAI. L'empresa encarregada d'engegar-lo era Urbanitzadora Torremar SA, en mans de la família empresarial Gimeno, amb participació de Bancaixa i de l'actual president d'Aigües de València, Eugenio Calabuig, que fou conseller de la firma fins a l'any 2007. El projecte, com la sort de Torreblanca respecte de les seues dues poblacions veïnals, va endarrerir-se. Les pugnes polítiques van evitar la posada en marxa d'un PAI que exemplificava l'urbanisme depredador pel qual s'apostava com a únic motor de l'economia, junt amb el turisme.

El monocultiu de la construcció, però, va assecar-se amb l'esclat de la bombolla immobiliària l'any 2008. La ressaca d'aquella festa havia deixat agressions urbanístiques des de Vinaròs a Pilar de la Foradada. Però a Torreblanca, com en altres poblacions valencianes, es negaven a polsar l'off als altaveus. Volien prorrogar l'orgia de la rajola. I amb l'alcaldia en mans del popular Juan Manual Persaire, va adjudicar-se l'obra a la Unió Temporal d'Empreses conformada per Pavasal (actualment esquitxada pel suposat dopatge electoral al PP de Rita Barberà) i Renos.

Ara bé, aquell intent de posar en marxa les excavadores i les formigoneres va topar-se amb la justícia. La firma no podia realitzar la construcció perquè tenia vincles societaris amb Urbanitzadora Torremar, agent urbanitzador del PAI. Segons els informes tècnics i jurídics municipals, Renos tenia el 75% de les accions de Castellón Getec 20000, que va encarregar-se d'elaborar l'estudi relatiu a l'ordenació del PAI. Encara més, Castellón Getec 2000 tenia administradors mancomunats que eren, al seu torn, consellers d'empreses vinculades al Grup Gimeno. La intenció d'executar el projecte per part del govern local del PP, però, va rebre altre colp: Urbanitzadora Torremar es declarava en suspensió de pagaments l'any 2013. En aquell moment, el 60% de la promotora estava en mans de Calabuig, un 12% era propietat de Bankia després de la fusió entre Caja Madrid i Bancaixa, entre altres entitats, i la resta de la família Gimeno, propietària de Facsa. Enrique Gimeno, president de la companyia, ha estat condemnat enguany per finançar il·legalment el PPCV després de reconèixer els pagaments en B a la formació de la gavina.

Ubicació de Torreblanca al litoral valencià i del PAI que es pretén impulsar| Google Maps

Dos menys tard, la immobiliària propietat de l'entitat financera rescatada amb fons públics i de dues famílies empresarials d'influència al País Valencià, va entrar en concurs de creditors. Després de diverses ofertes per continuar endavant amb el projecte i de suposats interessos de fons d'inversió per fer-se amb les regnes del PAI, l'Ajuntament de Torreblanca, dirigit per la socialista Josefa Tena, va rescindir el contracte amb la firma, va cobrar-se 6,5 milions d'avals i, sobtadament, ha tornat a licitar aquest mes el projecte. Sense la urbanitzadora dels Gimeno, Bankia i Calabuig, el consistori vol continuar amb l'actuació urbanística. Això sí, amb una reducció del sòl edificable i disminuint la inversió necessària a 50,5 milions d'euros. Amb quasi 2 milions de metres quadrats, el projecte conserva els 600.000 destinats al camp de golf, els hotels de luxe, els camps de futbol, les pistes de tenis, un passeig, un parc litoral i 125.000 metres quadrats per atraure residents en els 4.100 habitatges que es preveu construir.

«Aspire al fet que el meu poble es puga desenvolupar. A Torreblanca, hi ha poques eixides laborals. No comptem amb una indústria destacada i la nostra font d'ingressos prové del turisme. L'única esperança que tenim és posar en marxa aquest projecte. La ciutadania està esperant-ho», assenyala l'alcaldessa, Josefa Tena, del PSPV-PSOE. «La construcció donarà llocs de treball temporals als ciutadans de la població i la posada en marxa d'aquest megacomplex oferirà altres feines més estables de manteniment, cambrers, neteja, etc. A banda, és clar, de la revitalització comercial per a Torreblanca», sentència. El projecte ha despertat, segons l'ajuntament, l'interès d'inversos xinesos, belgues i suecs.

Un projecte qüestionat...

L'optimisme de l'ajuntament, però, xoca amb els informes municipals. El secretari municipal de la població va emetre un informe, al qual ha accedit aquest setmanari, contrari a la licitació del projecte. El funcionari, de baixa mèdica després de firmar el document, qüestiona la possibilitat de modificar el projecte d'acord amb la legislació urbanística actual. També posa de manifest que les bases de programació del PAI no poden aprovar-se sense els informes tècnics de compliment amb la normativa vigent del projecte d'urbanització; el de suficiència dels recursos hidràulics; el de la concessionària del servei de subministrament d'aigua potable; el de vigència de la documentació mediambiental; el de l'afecció al Pativel; el de la situació dels diversos sectors sobre els quals cal realitzar complementàries; sobre la viabilitat del programa i la seua incidència en els serveis públics de prestació obligatòria; el de disponibilitat dels terrenys, i la valoració detallada actual del projecte.

El secretari anomena encara més qüestions que no ha resolt de manera adequada el consistori per desenvolupar el PAI. Qualifica «d'il·lusori» que l'ajuntament compte amb el personal necessari per dur a terme les contractacions de les obres complementàries al projecte. «A parer meu, no és ajustat a dret considerar vigent el programa aprovat l'any 2003, una vegada s'ha resolt la condició d'urbanitzador», tanca l'informe municipal. Un document negatiu al projecte, però, que l'alcaldessa no observa amb preocupació. «Tots els dubtes que mostrava els hem resolt. S'ha demanat posteriorment els informes que faltaven», expressa, quan al document s'estableix que cal gaudir d'ells prèviament a l'aprovació de les bases.

«El projecte compleix amb el que fixa el Pativel», indica Tena, sobre la normativa impulsada per la conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Vertebració del Territori que «donava 5 anys de moratòria als PAI en marxa, sempre que no es produïra cap canvi significatiu al plantejament», segons explica el director general d'Urbanisme, Lluís Ferrando. «Nosaltres vam consultar-ho amb la conselleria, i ens van dir que s'ajustava al que marca la llei», defensa l'alcaldessa de Torreblanca. Fonts consultades del departament que encapçala la socialista María José Salvador, tanmateix, afirmen que no tenen un coneixement detallat pel PAI per valorar si encaixa o no amb el Pativel.

Reproducció del PAI de Torreblanca, un projecte megalòman a tocar de la costa valenciana| EL TEMPS

Amb tot, no solament els informes tècnics municipals posen en dubte el megaprojecte. També és criticat per veïns particulars i organitzacions ecologistes i en defensa del patrimoni arqueològic. A les al·legacions d'Ecologistes en Acció al complex comercial, residencial i d'oci, s'apunta a una vulneració de diverses normatives urbanístiques. «L'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana és l'instrument urbanístic que estableix els objectius, metes, principis i directius per ordenar el territori. En base a aquesta, hi ha una previsió per a tot el terme municipal de Torreblanca d'un creixement del sòl urbanitzable sensiblement inferior als més d'1.900.000 metres quadrats que contempla el projecte», s'apunta des d'Ecologistes en Acció.

L'organització en defensa de la natura també assenyala una «vulneració dels principis rectors que regeixen els processos d'urbanització dels nous sòls residencials establerts a la legislació urbanística vigent i, molt especialment, a la LOTUP» a les seues al·legacions. Argumenten que «els desenvolupaments en cordó tocant al mar queden exclosos de qualsevol plantejament legal», com és el cas del PAI de Torreblanca. Al seu torn, Ecologistes en Acció exigeix un informe dels recursos hídrics per analitzar «el manteniment d'una suposada població d'unes 12.000 persones que se sumarien als 5.000 veïns amb els quals compta el municipi en estiu, un informe que no ens costa que estiga actualitzat i sense les previsions actuals de sequera extrema del territori». També demanen un altre document que indique el risc de regressió de la costa i l'afecció que pot tenir per aquest PAI, com a resultat de l'imparable canvi climàtic.

A les al·legacions de la plataforma ecologista, a més, s'alerta de l'impacte que podrien patir diversos espais naturals protegits. «Es posa contra les cordes a la marjal de la zona del Campàs, perillen les poblacions de fauna i flora protegides i sota amenaça, així com els hàbitats prioritaris protegits, segons la Directiva d'Hàbitats 92/43/CEE de la Xarxa Natura 2000. No debades, es tracta d'aiguamolls i pastures salines mediterrànies i termoatlàntics, de pastures salines mediterrànies i de matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics», indiquen des de l'organització en defensa del territori. La zona, al seu torn, compta amb diversos jaciments arqueològics. A l'àrea del Campàs, n'hi ha un fet pels ibers i que està protegit per la llei. També hi ha un port d'origen iber, catalogat com a Clot de Tomàs, a banda d'altres restes històriques relatives a les civilitzacions ibers i romanes.

Paco González, portaveu del Grup per a l'Estudi i la Conservació dels Espais Naturals, creu que la presència de la marjal del Campàs pot provocar l'anul·lació del PAI als tribunals. «La llei 7/2016 determina que totes les marjals estan protegides», afirma. Encara més, aquesta organització ecologista va sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient un informe per determinar la protecció del saladar de Torreblanca. La resposta, a la qual ha tingut accés aquest setmanari, especifica que «s'ha de classificar com a sòl no urbanitzable», una categoria urbanística que xocaria amb el PAI impulsat pel consistori socialista amb el suport de dos exregidors de Ciutadans.

«La sentència del Tribunal Suprem del 10 de desembre del 2012 sobre la marjal de la quadra de Santiago a Benicàssim, d'idèntiques característiques que la de Torreblanca, va establir que encara que aquesta zona no estiguera inclosa al catàleg autonòmic de zones humides a protegir, mereixia una protecció que no permetia la seua classificació com a sòl urbanitzable», explica González. «Tot i aquest antecedent, no han fet cas a les nostres al·legacions i han provocat que presentem un recurs d'alçada. La judicialització del projecte serà inevitable en cas que no canvie de parer l'ajuntament», lamenta.

... i sota sospita

Per a González, aquest projecte «és un nyap, que vol posar per damunt la voluntat política a la lògica legalista». «Suposa un retorn als temps de la febra immobiliària i de l'urbanisme salvatge i depredador. I com ocorria en aquella època, el projecte compta amb elements especulatius. No debades, i més enllà que tire endavant o no el PAI, la posada en marxa provoca una requalificació del valor dels terrenys», indica.

Imatge de la marjal que hi ha a Torreblanca| EL TEMPS

«Els interessos de desenvolupar aquest PAI van més enllà del que s'expressa per part de l'actual corporació municipal. L'objectiu principal és salvar els balanços dels bancs implicats, com ara el Sabadell i Bankia, i dels grans empresaris amb terrenys, com són les nissagues dels Calabuig i els Gimeno. S'ha de tenir en compte que Solvia compta amb quasi un milió de metres quadrats. La no realització del projecte podria suposar un forat econòmic de quasi 300 milions d'euros», detalla Juan Barceló, veí de la pedania de Capicorb i que ha presentat al·legacions contra el megaprojecte d'oci, comercial i turístic.

«La urbanització de la zona suposa construir instal·lacions necessàries per poder edificar, com ara la canalització i clavegueram de l'aigua, els conductes elèctrics, etc. Només amb aquestes millores i amb la requalificació de la categoria dels terrenys, convertint-se en urbanitzables, el seu valor augmenta. I, per tant, els balanços negatius d'aquests terrenys per a famílies com ara els Gimeno es capgira», afirma Barceló. «D'aquesta manera, podrien salvar una inversió que fins ara ha generat més pèrdues que guanys, com és obvi», tanca l'habitant d'una població que pertany a Torreblanca i que està a tocar dels límits que marca el PAI.

A la recuperació dels diners que podrien obtenir aquestes firmes després de pagar als propietaris preus exorbitants pel moment de frenesí de la rajola en la qual es van produir les compres, hi ha altres ombres al projecte. Segons va publicar La Directa, l'adreça d'autònoma que figura al registre mercantil de l'actual regidora d'urbanisme de Torreblanca, l'extaronja Rosana Villanueva, coincideix amb la direcció de la immobiliària Torre Habitant. Una promotora que depèn de Bankia i que té part dels terrenys després de formar part d'aquesta aventura empresarial amb les nissagues Gimeno i Calabuig dintre de l'antiga empresa urbanitzadora.

Amb Compromís dividit pel projecte (un regidor va votar a favor i l'altre s'hi va abstenir) i els socialistes fent pinya amb els exmilitants de Ciutadans, el PAI de Torreblanca s'ha convertit en un exemple del retorn de l'urbanisme desmesurat dels temps de vi i rosa. I com ocorria durant aquella etapa, els punts foscos i les suposades agressions mediambientals planen sobre un complex símptoma de la manca d'alternatives econòmiques a la gallina dels ous d'or de l'urbanisme i el turisme de sol i platja.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.