Fridays for future

Els divendres pel futur

Una nova expressió de vida fa forat enmig dels discursos populistes d’ultradreta d’arreu d’Europa. És la lluita per la sostenibilitat i l’estima al planeta Terra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En les últimes setmanes, desenes de milers d'estudiants han pres cada divendres els carrers de Bèlgica  (75.000), Alemanya (30.000), Països Baixos (10.000), tot provocant que en moltes ciutats del món s’hi hagin sumat massivament. A l’Estat espanyol, segons les dades aportades per Juventud por el Clima, el passat 15 de març en motiu de la vaga mundial pel clima, 45.000 persones de 60 ciutats van sortir al carrer. Són diverses les raons que han dut a milers de joves a fer un pas endavant en favor del medi ambient, però n’hi ha una de central: l’emergència climàtica. De fet, durant dècades, la comunitat científica ha advertit del risc que suposa l’augment de la temperatura  per sobre dels 1,5 °C. No obstant, segons els experts, si es manté la tendència actual el límit es pot desbordar fins als 5°C. A dia d’avui, els especialistes apunten que necessitem un planeta i mig per a viure, cosa que demostraria que l’actual sistema és inviable. A manera d’exemple, si tota la humanitat visqués amb l’índex de pol·lució mitjà dels Estats Units (principal potència mundial que, a dia d’avui, es desmarca dels projectes ecològics), necessitaríem més de quatre planetes i mig. Així doncs, resulta evident perquè un dels lemes de les reivindicacions estudiantils per la sostenibilitat és “no tenim un planeta B”.

L’inici del segle XXI topa amb grans reptes, com ara crisis humanitàries i trasllats massius de població o conflictes bèl·lics producte d’una distribució de la riquesa cada cop més desigual. A tot això, cal sumar l’amenaça  del totalitarisme i la xenofòbia. I per si no fos prou, el planeta mostra signes de defalliment i d’esgotament. La història s’ha accelerat perillosament. Per aquesta raó, una sèrie de joves s’han decidit a canviar el rumb de la història. Aquest nou moviment vol  ser el fre d'emergència perquè la societat no s’estavelli contra la paret de la globalització i la febre tecnològica. A dia d’avui, la dicotomia capitalisme-sostenibilitat esporugueix empresaris i inversors, però redueix substancialment la vida del planeta terra. En canvi, les noves generacions estan prenent consciència  que la gran lluita del seu temps és contra el canvi climàtic i a favor de la igualtat. L'ecologisme, de la mà del feminisme (o la seva virtuosa unió, l’ecofeminisme) es presenta com la més consistent narrativa anticapitalista. Avui els “verds” són els nous “rojos”. 

Amb un començament de 2019 marcat per l’embull del Brexit i el nivell de conflictivitat protagonitzat per les armilles grogues. Els nous moviments estudiantils pel clima estan fent-se ben presents i han demostrat que poden marcar l'agenda informativa gràcies a la seva persistència. El moviment verd Fridays for future neix amb l’eclosió mediàtica de la figura de Greta Thunberg, una estudiant i activista sueca de 15 anys. A l'agost de 2018 es va convertir en una destacada figura en  les vagues estudiantils realitzades als afores del Riksdag (Parlament de Suècia) per a generar consciència sobre l'escalfament global. En molt poc temps, al novembre de 2018, va fer una conferència al TEDx Estocolm, al desembre de 2018 es va dirigir a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP24) i al gener de 2019 va ser convidada a parlar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Arran d’un vídeo de la jove sueca, cinc estudiants de quart de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona (UdG) es van plantar el 18 de gener davant de la seu de la Generalitat a Girona. D’ençà, el moviment Fridays For Future (Divendres pel futur) s'ha estès amb força per les xarxes i el passat 15 de març, en el marc de la  vaga mundial pel clima, a Barcelona es van manifestar 10.000 estudiants, segons dades de l’organització, per aturar el canvi climàtic. Al mateix temps, al voltant de 50 ciutats del territori espanyol van sortir a protestar pel futur del planeta; i al món, unes 1.600 ciutats de 105 països.

Al Principat, el moviment ecologista més potent de les darreres dècades també té presència, i l’Ander Congil és un dels màxims responsables. Ell va ser un dels cinc estudiants que van dir prou i van decidir organitzar-se quan el fenomen dels “Divendres pel futur” encara no havia arribat a casa nostra. L’activista de FFF és plenament conscient dels efectes de l’immobilisme de les institucions en termes mediambientals i per aquesta raó declara que l’objectiu de FFF és pressionar perquè s'adoptin mesures "reals" contra el canvi climàtic. Des de FFF també aposten per una economia sostenible que contempli la transició energètica. Congil creu que la Greta Thunberg va fer el pas que tants joves del món estaven esperant. Va ser "l'espurna" i ara, "no tenim aturador". El membre de FFF defineix el fenomen ecologista com a apartidista i solidari amb altres causes socials com és el feminisme. En aquest sentit, el jove estudiant fa saber que el feminisme també és la lluita de Fridays for future, perquè ambdues són causes justes que es retroalimenten.

El Doctor en Sociologia, Jordi Busquet, considera que el moviment de defensa del medi ambient Fridays for future està influenciat pel mil·lenarisme. “Precisament, ara, com en l’antiguitat, existeix la por a un món que s’acaba i que ja no tornarà. Actualment, es tracta del nostre planeta terra i és la seva supervivència la que està en escac. Antigament, la creença era la de creure que arribaria el judici final. Certament, la primera creença té base científica comprovada i la segona no”. Amb aquesta comparativa, Busquet arriba a la conclusió que les noves generacions són conscients que el planeta és finit i que el futur els pot ser arrabassat de les mans. Per ell, la continuïtat del planeta terra ja no està assegurada. El portaveu de Greenpeace a Catalunya, Pablo Chamorro, declara que mai no havia vist res igual. “Gent molt jove i ben organitzada”. També afegeix que FFF és la millor forma de pressionar els governs perquè és un moviment transversal i jove. Tanmateix, a l’Estat espanyol, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica impulsada per la ministra socialista Teresa Ribera corre el risc de no veure la llum. “És en aquestes ocasions que la força del carrer és més important, perquè si la pressió és forta pot fer tombar la balança”, assegura Chamorro.

La COP 24, la Conferència de l’ONU sobre canvi climàtic, es va celebrar el mes passat a Polònia amb un cert to de pessimisme per l’absència dels principals líders mundials i majors emissors de CO2 en la sessió d’obertura. Si la conferència de París de 2015 desprenia il·lusió i semblava que finalment els països aconseguien arribar a un consens en la lluita contra el canvi climàtic, només quatre anys després, la sensació és totalment diferent. El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ha anunciat que el seu país renuncia a acollir la cimera de 2019. I recentment, Rússia, EUA i Aràbia Saudita han acordat que la conferència d’enguany no  incorpori l’últim informe especial del Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic, l’IPCC. Es tracta d’un informe presentat l’octubre de l’any passat en què un grup d’experts advertia de la necessitat de limitar l’escalfament global a 1,5 °C sobre la temperatura preindustrial i instava a prendre mesures urgents. Chamorro, en aquesta línia, adverteix que la pujada del nivell del mar, el desglaç dels pols, l’escalfament de la terra, la sequera i les inundacions són fenòmens que s'agreujaran considerablement en els pròxims anys si no es treballa conjuntament des de les institucions mundials per pal·liar-ho. “Hi ha molta gent que no s’adona que està en joc la pròpia subsistència”.

És ben cert, geogràficament parlant, que la Península Ibèrica és un emplaçament privilegiat. I és que,  en termes d’irradiació solar, la quantitat d’hores de sol de què gaudim és altíssima en comparació amb altres territoris de la UE. Consegüentment, no és estrany preguntar-se per què no s’explota amb més intensitat una font d’energia renovable i abundant. La veu de Greenpeace a Catalunya expressa que és incomprensible que les plaques solars no siguin més presents a casa nostra.  “A les grans elèctriques no els interessa democratitzar l’energia. El sol permet que cadascú pugui tenir un panell a casa seva per autoabastir-se energèticament. Desgraciadament, a hores d’ara, l’elevat preu de la instal·lació fa que no sigui prou rendible.” D’altra banda, l’Ander Congil assenyala que l’Estat espanyol és el país més vulnerable al canvi climàtic de la UE perquè la temperatura mitjana de la terra està pujant i, mentrestant, els rajos solars impacten cada cop amb més força a causa  del debilitament de la capa d’ozó. “Tenim 11 anys per evitar sobrepassar el llindar d’escalfament d’1’5 graus a nivell global, si no la incidència del sol serà molt més forta i a casa nostra pot ser un greuge irreparable”. Busquet afirma que, a dia d’avui, les properes generacions no tenen garantit poder pagar els costos mediambientals del capitalisme. El també llicenciat en Economia explica que l’externalitat és la conseqüència no volguda d’un determinat model de creixement i ho relaciona amb els efectes directes que el capitalisme infligeix a la natura. “L’afany d’obtenir benefici i ràpid i l’explotació intensiva de recursos del capitalisme pot acabar destruint la naturalesa i això sembla ser que mai no hem volgut veure-ho. Ara, però, comencem a ser-ne més conscients”. Creu que és necessari un pla de mesures públiques per potenciar les energies alternatives, però lamenta que fer-ho no interessa als grans oligopolis.

L’Ander Congil va ser present al debat sobre canvi climàtic que va organitzar la UE per a joves activistes dels diferents països membres. Confessa que va sortir-ne decebut per l'escassa assistència d’eurodiputats. “Feia llàstima veure com hi érem presents voluntàriament desenes de joves per debatre com fer més sostenible el nostre planeta i en canvi els eurodiputats no van interessar-s’hi, amb prou feines un 20% dels 750 eurodiputats va assistir-hi. També subratlla que no van poder participar en el debat sobre el clima. Enmig del desànim institucional, l'Ander troba raons per creure que sí que es pot. “Estem neguitejant els polítics. Ara que s’acosta una triple cita electoral, hem deixat molt clar que els joves no votarem cap formació que no tingui entre els eixos principals la lluita contra el canvi climàtic”.

Davant dels qui poden creure que Fridays for future és una moda passatgera, Congil reconeix que,  temps enrere, el canvi climàtic era una preocupació només d'ecologistes, però actualment “s’ha sobrepassat aquesta frontera i s'ha convertit en tendència”. Segons ell, l’evolució perceptiva del fenomen palesa que cada dia més gent està conscienciada que l'emergència climàtica es un problema que afecta a tothom. Per un dels fundadors de FFF a Catalunya, que el moviment perduri o mori ràpidament ho dirà el temps, però, a priori, tot apunta que no morirà perquè el creixement és continuat. Per acabar-ho d’adobar, Congil subratlla el poder mobilitzador de FFF a nivell internacional. “Quan heu vist un moviment verd que mobilitza cada divendres milers i milers de joves a centenars de ciutats (més de 2000 el 15 de març) per més de mig any consecutiu? “Això, no és moda, és necessitat”. Pablo Chamorro assegura que l’èxit de FFF no té precedents. “Al jovent l’ha mogut l’entranyable personatge de la Greta Thunberg i  poder interpel·lar la classe política des de la desobediència civil. Milers de joves d’arreu del món s’han adonat que saltar-se la classe un divendres per reclamar que es respecti el planeta té sentit”.

Si bé és cert que la situació de crisi ambiental no ve de nou, tampoc no són noves les investigacions científiques. L’Ander ho exemplifica tot entenent que  s'han ignorat els advertiments que fan des de fa anys els científics "perquè no es veuen les conseqüències a curt termini". No obstant això, assegura que els efectes directes del canvi climàtic s'estan començant a notar, “només cal veure quin temps ha fet aquest hivern”. L’estudiant es mostra convençut que es coneixen les mesures a prendre i existeix la tecnologia per reduir els efectes del canvi climàtic, però no s'inverteix perquè no és rendible. “Quan ja no hi hagi res a fer ho haurem perdut tot.", lamenta Congil.

Quan ja han passat vint dies de la vaga mundial per la sostenibilitat, el moviment Fridays for future roman actiu, com cada setmana, i els joves es concentren davant de la plaça Sant Jaume. La joveníssima Maria Serra és membre de l’organització de FFF a la capital catalana. Mentre acaba d’ultimar els preparatius, explica que cada divendres el dediquen a tractar una temàtica mediambiental diferent. El primer divendres d’abril van reivindicar-se, però també van ampliar el coneixement sobre la causa. Per això van parlar  amb experts sobre els impactes de la indústria càrnia en el planeta. “Ens saltem classe, però no deixem d’aprendre”. La seva companya, l’Aitana Ralda, també forma part del moviment, i com la majoria dels concentrats, és ben jove. L’activista assegura que no deixaran de ser-hi fins que no es declari l’estat d’emergència climàtic a l’Estat espanyol i es compleixi el tractat de París de 2015. Serra afegeix que ja és hora que els governs obeeixin la comunitat científica i deixin de donar-los  l’esquena. També animen la ciutadania a sortir al carrer el proper 24 de maig perquè “el planeta no té cap sortida d’emergència”. De moment, és una incògnita si la solidaritat climàtica es convertirà en una força política d’abast global amb capacitat d’influència. Tanmateix, les velles concepcions no acaben de marxar, però els nous plantejaments ja han començat a arribar. I el jovent ho té força clar, o almenys això és el que diuen les seves pancartes: “no em resigno al desastre”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.