PORT DE VALENCIA

Per l’Horta estira les orelles al Botànic i exigeix una ZAL verda

El col·lectiu reclama que la zona d’activitats logístiques dissenyada fa 23 anys -i mai utilitzada- esdevinga un corredor verd. Exigeix «valentia» al Consell per plantar-li cara a l’Autoritat Portuària de València.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València és una d’aquelles històries interminables tan pròpies del món de les infraestructures. Dissenyada l’any 1994 amb l’objectiu de donar servei al port va suposar l’expropiació i el desallotjament forçós de centenars de famílies que vivien en la pedania de la Punta. Avui, 24 anys després, la zona no ha entrat en funcionament després que la justícia dictaminara, l’any 2009, que aquella actuació no es va ajustar a la legalitat. Aquest dijous, tot just quan es compleixen tres anys des que les forces progressistes guanyaren les eleccions autonòmiques i municipals, Per l’Horta els ha tirat de les orelles per no haver revertit aquella actuació i mantenir viu el projecte logístic. El col·lectiu diu sentir-se «decebut» amb els actuals inquilins de l’Ajuntament i la Generalitat. «Si governe qui governe, qui governa és el Port, el missatge que estem llançant és terrible», diu Josep Gavaldà, un dels portaveus del col·lectiu. Per l’Horta considera que, en la qüestió de la ZAL, les administracions públiques valencianes s’han plegat als interessos de l’Autoritat Portuària de València. Front a això, exigeixen a la Generalitat que desurbanitze la ZAL i convertisca aquesta àrea de 680.000 metres quadrats adjacent al Port de València en un espai verd que connecte la desembocadura del Túria amb el parc natural de l’Albufera. La proposta, asseguren, està en sintonia «amb un nou model de ciutat d’acord amb les tendències urbanes i territorials més avançades».

Vista de València des del mar mediterrani. La ZAL, en el requadre roig.
Vista de València des del Port. Enquadrat en roig, la ZAL

 

L’actuació de les autoritats a la ZAL de València continua sent una ferida oberta en la memòria de la ciutat. La ZAL fou ideada a meitat dels anys 90. Del que es tractava era d’habilitar un gran polígon especialitzat en la recepció, emmagatzematge i distribució de mercaderies al costat del port. Rebutjada l’opció d’habilitar aquest espai a Sagunt (el port de Sagunt és competència de l’APV), es va decidir situar la ZAL en La Punta, una pedania de València adjacent al port. En un acord a tres bandes, Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Foment decidiren requalificar els terrenys, que figuraven com «no urbanitzables d’especial protecció» en el Pla General d’Ordenació Urbana, a «urbanitzable». Joan Lerma governava aleshores el Consell. Diversos centenars de persones van veure com se’ls expropiaven les cases, els horts i la seua forma de viure. Alguns veïns acceptaren vendre; a altres se’ls va fer fora. Aquelles expulsions van tindre lloc entre 2002 i 2003, els anys de vi i roses del Partit Popular valencià. Fou, com ha dit l’urbanista Vicent Torres, en alguna ocasió, «una de les pàgines més vergonyoses de la història recent de València».

Les pales i piconadores s’encarregaren de tirar-ho tot avall. On abans hi havia vida, sorgí una explanada de ciment preparada per rebre els contenidors procedents del port. Segons les autoritats, la ZAL era una infraestructura del tot necessària per millorar la competitivitat del port. S’hi invertiren, entre expropiacions i urbanització, 160 milions de diners públics. Tanmateix la justícia ha dictaminat en diverses ocasions que els canvis en el planejament urbanístic eren contraris a l’ordenament jurídic, circumstància per la qual la ZAL ha restat paralitzat durant aquests 24 anys. Ho feu per última volta l’any 2015, després que el Tribunal Suprem declarara el Pla Especial de La Punta nul de ple dret.

Projecció de com serà la ZAL realitzada per Per l'Horta
Recreació de la ZAL, si arriba a concretar-se. Muntatge de Per l'Horta
Per l'Horta advoca per convertir la ZAL en una zona verda
Muntatge de Per l'Horta en el supòsit que la zona ZAL es convertira en un àrea verda.

Tanmateix, activar la ZAL continua figurant entre les prioritats d’Aurelio Martínez, l’actual president de l’Autoritat Portuària de València, home pròxim a Ximo Puig. El màxim responsable de l’APV ha maniobrat en els últims mesos per tenir l'aquiescència de Generalitat i Ajuntament i poder així reactivar la ZAL. Amb l’objectiu d’atendre aquesta demanda, el Consorci València Plataforma Intermodal (depenent del propi port) ha presentat un nou Pla Especial que és, segons Per l’Horta, «virtualment el mateix que l’anul·lat i pretén donar per bo un informe abreujat de sostenibilitat mediambiental anterior», a pesar que el TS de 2015 establia que «s’ha de fer tot de nou». El pla està, a hores d’ara, en procés d’estudi, però Per l’Horta adverteix que si s’aprova presentarà un recurs contenciós-administratiu, la qual cosa generarà «inseguretat jurídica». En aquest sentit, aquest col·lectiu ciutadà és partidari que l’Autoritat Portuària situe les seues àrees logístiques a Sagunt o Xiva, on s’hi poden habilitar 10 milions de metres quadrats en l’eix de l’autovia A-3 i el bypass de la A-7. «No podem continuar executant plans i projectes amb la mentalitat de fa 20 anys», asseguren.

L'opció verda

Front a l’opció de l’asfalt, el col·lectiu Per l’Horta presenta «una alternativa en positiu». «El context ambiental com ara el canvi climàtic, l’habitabilitat de la ciutat i el context jurídic aconsellen canviar de rumb», asseguren. Per això, proposen restaurar la Punta, allò que les urbanistes i els paisatgistes en diuen «desurbanitzar». Es tractaria de seguir el model que ja es va posar en pràctica a principis dels 80 al Saler o que més recentment s’ha aplicat en la restauració del paratge de Tudela-Culip, al parc natural del Cap de Creus. «Són opcions d’intervenció molt viables que a hores d’ara estan totalment contrastades i funcionen perfectament», explica Marcel Cumplido, arquitecte de Suc Arquitectes.

Per l’Horta proposa que La Punta, reconvertida en zona verda, siga una baula més per connectar els parcs naturals del Túria i l’Albufera. En concret, el col·lectiu vol aspira a la creació d’un corredor verd que, des del parc del Túria, connecte el Jardí del Túria, el Parc de Capçalera, el Jardí del Túria, el Parc de Desembocadura, La Punta i el Parc de l’Albufera. «No podem ubicar un polígon industrial al mig d’aquesta transició», asseguren, des de Per l’Horta, des d’on recorden la importància dels corredors naturals com a mitigadores dels efectes del canvi climàtic. «La infraestructura verda ens proporciona drenatge natural davant pluges tempestuoses, apaivaga l’efecte illa de calor de la ciutat, mitiga les ones de calor, millora el paisatge, fixa carboni i millora la qualitat de l’aire», adverteixen.

Per l'Horta advoca per crear un corredor verd que vaja des del parc natural del Túria a l'Albufera

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.