Llengua

Intersindical rebutja el model plurilingüe del Botànic

El blindatge regressiu del decret de plurilingüisme presentat conjuntament per PSPV, Compromís i Podem és «decebedor» per a Intersindical. L'organització sindical majoritària en el sector educatiu ha presentat unes esmenes a la llei, a les quals ha accedit aquest setmanari, on proposa un model que assegure el català com a llengua vehicular, la fi de les exempcions lingüístiques en les zones castellanoparlants i la col·laboració amb la resta de l'àmbit lingüístic català. Un qüestionament a la totalitat del projecte del Botànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va presentar la primera versió del decret de plurilingüisme, les crítiques no només van arribar per part de Ciutadans i PP. Tot i que Marzà havia militat al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), la secció educativa d'Intersindical, aquesta organització sindical va censurar que «el decret de plurilingüisme no garantia l'extensió de l'ensenyament en valencià». També Escola Valenciana, de la qual va formar part el conseller, va mostrar-se freda amb el nou model lingüístic per als col·legis valencians.

Tanmateix, l'ofensiva judicial contra el decret va apagar les crítiques. Amb els tribunals invalidant la primera versió del projecte de plurilingüisme, les tres forces que integren l'Acord del Botànic -PSPV, Compromís i Podem- van presentar fa uns mesos junt amb Marzà la darrera versió. Un blindatge regressiu del plurilingüisme que establia un percentatge del 25% d'hores lectives mínimes en català i castellà i del 15% en anglès. A partir d'aquests mínims, els pares a través del Consell Escolar podien escollir com augmentar cada percentatge apostat per la combinació que millor consideraren. Això sí, amb un màxim d'hores lectives en anglès del 25%. El nou model eliminava l'incentiu de «a més valencià, més anglès» i deixava, sempre que les altres llengües estigueren en el percentatge més baix, una docència en la llengua del País Valencià del 60% com a màxim.

El nou decret, fet a consciència per evitar nous entrebancs judicials i amb l'objectiu de trobar el beneplàcit de la resta dels grups parlamentaris, s'ha trobat, de nou, amb el rebuig d'Intersindical. El sindicat majoritari en el camp de l'ensenyament ha presentat unes esmenes a la llei, a les quals ha accedit EL TEMPS, que qüestionen el nou sistema plurilingüe ideat pel Botànic i el departament d'Educació. «La proposició de Llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià és decebedora i s'ha dut a terme sense que hi haja hagut cap negociació amb la comunitat educativa ni amb els sindicats», censura de forma prèvia les esmenes.

«Aquesta llei no estableix la llengua minoritzada com la vehicular del sistema educatiu ni garanteix el seu domini real per part de l'alumnat. Tampoc no posa fi la discriminació de l'alumnat de les comarques castellanoparlants», critica encara en la part introductòria. «Per aconseguir-ho, cal una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures organitzatives, pedagògiques i de personal, plans específics de formació del professorat, reducció de ràtios, dotació de professorat de valencià i eliminació de les exempcions, que són una evident discriminació envers l'alumnat d'aquestes comarques», proposa. «El sindicat insta al Govern valencià a fer una aposta clara per modificar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i negociar una Llei d'Igualtat Lingüística», remata.

A les esmenes de la mateixa llei, Intersindical proposa una nova redacció de l'article 6.3 del projecte, que estableix els mínims del 25% d'hores lectives en llengua pròpia i castellà, i del 15% en el cas de l'anglès. «Tots els centres educatius dissenyaran el seu Programa d'Educació Plurilingüe Integrador [afegeix aquest mot, en substitució d'intercultural] que tindrà com a base per a l'ensenyament el valencià. Aquest programa aplicarà metodologies i mesures organitzatives en funció del context sociolingüístic i dels resultats de les avaluacions. Tant en els centres de territoris de predomini lingüístic valencià com de castellà establerts en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, el percentatge mínim de continguts curriculars en valencià ha de ser del 50%. Els centres que a l'entrada en vigor d'aquesta llei tinguen més programes lingüístics hauran de vehicular el de màxim d'hores en valencià». És a dir, un model similar al de la immersió lingüística.

Fotografia de la seu d'Intersindical, amb membres rellevants de l'organització sindical| EL TEMPS

Intersindical, però, no es queda en aquesta esmena a la filosofia central del projecte. També proposa una nova redacció a l'article 7.1, que fixa: «En el segon cicle d'educació infantil: a) l'anglès s'incorporarà amb un enfocament d'obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d'incorporació primerenca, amb el 10% de l'horari curricular. b) el temps destinat a continguts curriculars en valencià, en castellà i en llengua estrangera s'adequarà al que disposa l'article 6». El sindicat proposa que aquest text alternatiu, en l'apartat b): «Els temps destinat a continguts curriculars en valencià per als territoris de predomini lingüístic valencià establerts en la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià serà del 90%». A més a més, afegeix un tercer apartat. «Els temps destinat a continguts curriculars en castellà per als territoris de predomini lingüístic castellà establerts en la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià s'adequaran al que disposa l'article 6», complementaria els altres dos punts.

Ara bé, el sindicat afí a Compromís, fins i tot, aposta per afegir un nou capítol al títol I de la llei, que s'anomenaria «El valencià com a llengua de relació i de comunicació en l'àmbit docent». Un conjunt de nous articles de foment i priorització de la llengua pròpia a tot el sistema educatiu del País Valencià. «L'administració educativa i els centres d'ensenyament no universitari usaran progressivament el valencià en les relacions mútues, en les que mantinguen amb les administracions territorials i amb les altres entitats públiques i privades de la Comunitat Valenciana», recolliria el primer nou article. El segon apostaria per «fomentar l'ús del valencià en els actes culturals que el centre organitze i en les activitats complementàries que s'oferisquen a l'alumnat».

Els altres dos articles nous se centren a assegurar la llengua pròpia com a idioma prioritari a les escoles valencianes: «Les actuacions administratives de règim intern dels centres docents, públics i concertats, com ara actes, comunicats i anuncis, es redactaran en valencià. En els procediments administratius s'utilitzarà el valencià o el castellà d'acord amb la legislació vigent». L'últim article del capítol nou que vol crear Intersindical a la llei establiria que «els centres docents del territori de predomini lingüístic castellà establerts en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià es regiran per les normes disposades en el decret d'usos lingüístics i administratius de la Generalitat».

En l'àmbit docent, la central sindical aspira a modificar l'acreditació que marca la llei sobre el coneixement de les llengües per part del professorat. A la consideració que és suficient gaudir del C1 de castellà, català i anglès, Intersindical prefereix que ho fixe «la normativa vigent aprovada per l'òrgan administratiu competent de la Generalitat». Al seu torn, s'estableix una sèrie de frases en les disposicions addicionals tercera i quarta de la proposició de llei per establir una col·laboració amb les entitats «de la resta de comunitats i territoris de la mateixa llengua cooficial diferent del castellà [una apel·lació a les relacions en tot l'àmbit lingüístic, quan la proposa del Botànic només contempla les entitats del País Valencià]» i perquè la col·laboració no siga solament amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. És a dir, que «les corporacions de la resta de comunitats i territoris de la mateixa llengua cooficial diferent del castellà» també aporten el seu granet de sorra. De fet, en aquest apartat canvia la paraula «entitats de prestigi» per «reconegudes».

El projecte de llei de plurilingüisme pel qual aposta Intersindical vol, fins i tot, eliminar mitjançant una disposició derogatòria les exempcions contemplades en la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià. I fixa un calendari més intensiu d'implantació del decret. Si a la normativa elaborada per PSPV, Compromís i Podem es contemplen tres fases entre el curs 2018 i 2019 i el 2020-2021 per a la posada en marxa del decret als col·legis, el sindicat en redueix una. L'esmena estableix que en el curs 2018-2019 s'aplicaria a l'educació infantil i al primer cicle de primària, i que en el curs 2019-2020 s'implementaria a la resta de nivells educatius.

D'esquerra a dreta: César Jiménez (Podem), Manuel Mata (PSPV), Vicent Marzà (conseller d'Educació) i Fran Ferri (Compromís) durant la presentació de la darrera versió del decret de plurilingüisme. Van desgranar la proposta elaborada conjuntament per les tres forces del Botànic al Centre del Carme, València| EL TEMPS

Amb retocs en determinats articles per fer més contundent la igualtat lingüística, aposten per incloure un nou paràgraf el segon capítol de l'exposició de motius de la proposta de llei. «Espanya va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que va entrar en vigor l'1 d'agost de 2001. L'objectiu d'aquesta és la prevenció i el desenvolupament de les llengües minoritàries, promocionant-les en l'àmbit públic, així com mantenir la riquesa cultural europea. La signatura de la Carta compromet els estats a diverses qüestions com ara: reconeixement de les llengües minoritàries o regionals, respecte de l'àrea geogràfica en què es parlen, accions per promoure aquestes llengües, facilitar el seu estudi i ensenyament, facilitar els no-parlants a aprendre-les, eliminació de les discriminacions, promoció del respecte mutu entre els grups lingüístics diferents i l'aplicació dels principis de la Carta a les llengües sense territori. A més, la Carta inclou la promoció de mesures en diversos àmbits com l'educació, les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les activitats culturals o els tribunals de justícia», recordaria aquest nou fragment.

Amb un clam per «una llei d'igualtat lingüística que supere l'obsoleta Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià» a la qual es van comprometre en campanya totes les forces de l'esquerra a petició d'Acció Cultural del País Valencià, Intersindical torna a qüestionar les polítiques lingüístiques del Botànic per la seua «moderació» i demana, com organització sindical majoritària a l'ensenyament, dir la seua en les Corts Valencianes durant la fase de participació ciutadana de la llei. Un toc d'atenció més del sindicat al qual va pertànyer l'actual conseller que defèn aquesta nova versió del model plurilingüe a les escoles valencianes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.