Quan arriba el moment de la matrícula, moltes famílies s’aturen a pensar: quina opció és la millor per al meu fill o la meua filla? És una pregunta legítima, carregada de responsabilitat i d’estima. I és precisament per això que convé respondre-la amb informació contrastada, més enllà de percepcions o de debats superficials. La llengua vehicular que triem a l’escola importa i molt. Triar el valencià com a llengua base no és només una elecció lingüística: és una decisió pedagògica, cognitiva i social. L’experiència acumulada en investigació sobre educació multilingüe és clara: els infants escolaritzats en programes amb el valencià com a llengua vehicular principal assoleixen una competència bilingüe més sòlida, sense cap perjudici per al domini del castellà.
A més, cal fer una reflexió honesta. Els percentatges mínims de presència del valencià establerts per l’actual Llei 1/2024 no garanteixen, per si sols, l’assoliment d’una competència bilingüe real i equilibrada. La raó és senzilla i àmpliament documentada: fora de l’escola, l’exposició al castellà és molt superior a la del valencià. Xarxes socials, plataformes digitals, televisió, videojocs… Tot això crea un desequilibri que només pot compensar-se des del context educatiu.
Les investigacions internacionals sobre l’ensenyament de llengües minoritzades en contextos multilingües coincideixen en un punt clau: cal dedicar, com a mínim, un 50% del temps docent a la llengua minoritzada perquè l’alumnat l’aprenga amb garanties. Aquesta recomanació no és ideològica; és científica, i és compartida per institucions acadèmiques de reconegut prestigi del nostre entorn lingüístic i educatiu. Quan l’ús vehicular del valencià baixa d’aquest llindar, la competència real en aquesta llengua queda compromesa.
Potser algú es pregunta: però aprendre valencià beneficia realment els xiquets i les xiquetes? La resposta és rotundament afirmativa. La nòmina d’estudis que confirmen els avantatges de saber més d’una llengua és extensa i consistent. La recerca ha demostrat beneficis cognitius, comunicatius i lingüístics clars: més flexibilitat mental, millor capacitat d’atenció, una major consciència lingüística i un desenvolupament comunicatiu més ric, entre d’altres.
Les dades són especialment clares pel que fa a l’aprenentatge de l’anglés. Diversos estudis realitzats en el nostre context educatiu han confirmat que l’alumnat escolaritzat en models on el valencià és la llengua principal desenvolupa un repertori pragmàtic més ric en anglés que l’alumnat dels models basats majoritàriament en el castellà. Dit d’una altra manera: aprenen a comunicar-se millor, amb més recursos i més consciència lingüística.
Però l’escola no és només un espai d’aprenentatge acadèmic. No podem oblidar la dimensió emocional i identitària. Aprendre en valencià connecta els infants amb la cultura, la literatura, les tradicions i la manera de viure del seu entorn més immediat i els permet interactuar amb els parlants de la llengua. Aquesta connexió construeix un sentiment de pertinença positiu, obert i inclusiu, plenament compatible amb una mirada global del món. El valencià no tanca portes: les obri, perquè suma experiències, competències i referents culturals que enriqueixen la formació personal.
I encara hi ha un altre aspecte fonamental: la igualtat d’oportunitats. Quan l’escola garanteix una bona competència en valencià, ofereix a tot l’alumnat -tinga la llengua familiar que tinga- la possibilitat d’accedir amb plenitud a les dues llengües oficials. Això és cohesió social, això és inclusió, això és justícia educativa. Per tot això, quan marques valencià en el formulari de matrícula, no estàs triant només una llengua. Estàs triant un model educatiu amb aval científic, una eina de futur i una educació que suma. El valencià no limita; amplia. No tanca portes; les obri i les multiplica.
Famílies, triar el valencià com a llengua base no és una decisió ideològica, sinó educativa. És apostar per una escola que educa millor, que prepara millor i que acompanya els nostres fills i filles perquè siguen persones més competents, més plurilingües i més lliures. I això, al capdavall, és el que totes i tots desitgem.