Ençà i enllà

Una amenaça en forma d'asfalt i ciment

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

· Ampliació de la V-21. Es tracta de l’autovia d’accés a València des del nord. En l’actualitat disposa d’un doble carril en tots dos sentits. El Ministeri de Foment, ja en l’etapa del PP, va projectar l’ampliació en el tram final, al llarg de 4,7 quilòmetres, argumentant que aquesta via es col·lapsaria l’any 2027 i esdevindria un coll d’ampolla en l’entrada a la ciutat. L’obra és licitada des de l’estiu de 2017, tindrà un cost de 30 milions d’euros i, segons el col·lectiu Per l’Horta, suposarà arrasar 80.000 metres quadrat de terres de cultiu, entre les quals algunes que figuren dins de la Denominació d’Origen Xufa de València. A més, també tindrà afecció sobre habitatges històrics, com el Forn de Barraca o les séquies annexes. L’Ajuntament de València ha reiterat al ministre José Luis Ábalos la necessitat de minimitzar l’impacte d’aquesta ampliació sobre l’horta, si bé el responsable de Foment no s’ha manifestat de manera contundent.

· Plataforma ferroviària per a l’AVE. Junt amb la V-21 és l’altra gran obra que amenaça l’Horta nord, la que en aquests moments està més ben conservada. En l’actualitat l’AVE des de València a Castelló circula per la línia convencional gràcies a la instal·lació de la tecnologia del tercer fil. A la resta d’Espanya l’AVE circula per una plataforma segregada de la línia convencional. La intenció de Foment és que el tram València-Castelló dispose, a mitjà termini, d’una segona plataforma, de manera que l’alta velocitat dispose de la seua pròpia via de circulació. Aquesta obra, que està en fase d’estudi, suposaria ocupar molts metres quadrats d’horta en producció. 

· PAI de Benimaclet. Situat a l’extrem est d’aquest barri, a tocar de la taca urbana de la ciutat, en terreny qualificat com a urbanitzable, preveu la construcció de 1.500 habitatges. El PAI, que té una superfície de 270.000 metres quadrats, és encapçalat per Metrovacesa i ha topat amb l’oposició de Per l’Horta i el col·lectiu Cuidem Benimaclet, ja que, a pesar dels canvis que s’hi han introduït, suposarà la desaparició d’alguns camps de cultiu regats per la séquia de Mestalla. “El PAI de Benimaclet és una oportunitat increïble per assajar models innovadors de transició entre  l’horta i la ciutat”, assegura Josep Gavaldà, del col·lectiu conservacionista, qui reclama a l’Ajuntament que agafe el bou per les banyes i ature el projecte urbanitzador.  El passat 17 de febrer al voltant de 3.000 veïns del barri es manifestaren contra aquest projecte. 

· La ZAL. La de la Zona d’Activitats Logístiques del port de València sembla la història interminable. A tocar del port de València, la Punta havia estat un dels poblats històrics al voltant de la ciutat. A principis de la dècada dels 90, tot brandant unes estadístiques que apuntaven a un creixement exorbitant, l’Autoritat Portuària de València, amb l’aquiescència i l’impuls de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, va anunciar la seua intenció d’obrir una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) allà on fins aleshores havia estat la pedania de la Punta. En els anys que seguiren i fins a 2003, desenes de famílies foren expropiades i privades del seu estil de vida. Es calcula que es soterraren 770.000 metres quadrats d’horta productiva. 

El projecte va ser anul·lat judicialment perquè mancaven els informes preceptius. Anys després, la Generalitat, en mans de Francisco Camps, va reformular el pla per esquivar el veto, però de nou, l’any 2013, el Tribunal Superior de Justícia va invalidar la ZAL considerant que el procediment havia estat “nul de ple dret”. La sentència fou ratificada pel Tribunal Suprem

El passat novembre la Generalitat, molt condicionada per l’Autoritat Portuària de València —els successius responsables de la qual han considerat sempre la ZAL un espai irrenunciable— va aprovar un Pla Especial que persegueix, en última instància, activar d’una volta per totes aquest espai fantasma. Aquesta postura ha enutjat Per l’Horta i els mateixos veïns que encara queden a la Punta —el seu alcalde pedani inclòs—, en considerar que han perdut l’ocasió de fer revertir aquests terrenys i reconvertir-los en un corredor verd que permeta la connexió del jardí del Túria amb el Saler (vegeu la imatge, amb la recreació d’una ZAL verda i una ZAL com la projectada). “L’alcalde i la Generalitat han claudicat en benefici del Port i estan perdent una oportunitat històrica”, lamenta Josep Gavaldà, de Per l’Horta. Aquest col·lectiu ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació del Pla davant el Tribunal Superior de Justícia.  

· Ampliacions de la V-30 i la V-31. Autovies de connexió amb la zona sud, aquestes vies es troben en el tram més castigat de l’horta, que ha patit una greu regressió els darrers 50 anys. Les poques zones d’horta que queden resten inconnexes i és, de fet, la zona amb un nivell d’abandonament més alt. L’ampliació prevista d’aquestes dues vies per part del Ministeri de Foment amenaça d’esquarterar encara més un territori ja de per si molt fràgil. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.