VALÈNCIA EN TRANSICIÓ

El Cabanyal no vol ser la Barceloneta

El procés de regeneració dels Poblats Marítims impulsat per l’Ajuntament de València afavoreix la proliferació d’apartaments turístics en carrers que abans no trepitjaven els viatgers. Un fenomen que alguns contemplen amb emoció i uns altres amb temor incipient. El drama de la Barceloneta no queda lluny.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa dècades que Carmen i el seu marit regenten l’oficina immobiliària Mediterráneo 97 al carrer de la Barraca, al cor del Cabanyal. N’havien vistes de tots colors, però, d’un any i mig ençà, experimenten un fenomen nou, absolutament inaudit. Francesos, belgues, alemanys i anglesos d’edat avançada que han decidit adquirir un pis al barri i reformar-lo per tal de passar-hi temporades esporàdiques o bé per quedar-s’hi a viure, ara que ja s’han jubilat.

No és l’únic perfil de client nou. D’inversors autòctons, també n’hi ha. Gent que ha olorat l’oportunitat de negoci i compra un habitatge per convertir-lo en apartament turístic, o, fins i tot, grans inversors a la recerca d’edificis sencers —en un entorn tan envellit, es multipliquen les herències familiars— que també esdevindran apartaments.

Tot plegat ha provocat que, per immobles que fa pocs anys costaven 40.000 euros, ara se’n paguen més de 120.000 i, sobretot, que haja desaparegut per complet un lloguer residencial que prèviament ja escassejava. Ni aquesta immobiliària ni la del carrer de la Reina, situada uns metres més enllà, no n’oferten cap. 

Andoni ho ha patit en carn pròpia. És dependent de Bike Sand i Santa Marcelita, dues botigues de lloguer i venda de bicicletes que, des del febrer, ocupen els locals adjacents al de Carmen. El de l’esquerra i el de la dreta. A ell li va costar tres mesos llogar un pis, i va haver de ser a la part més degradada del carrer de Sant Pere, l’anomenada zona zero del Cabanyal, un barri que Rita Barberà volia migpartir amb la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Aquell projecte, tan polèmic, va propiciar la degeneració progressiva de l’escena urbana i un seguit d’expropiacions amb què es pretenia que els veïns —molt dividits pels plans de l’aleshores alcaldessa— acabaren persuadits dels beneficis que comportava la demolició total i la culminació del megaplà urbanístic. 

El nou equip de govern, de qui s’esperava tant, comença a transmetre símptomes de reactivació, mitjançant les subvencions a la rehabilitació de façanes, l’ampliació de les voreres —les antigues, d’un metre i mig o dos, donen lloc a les actuals, de cinc, sis o set— i l’obertura d’una dependència prefabricada de la policia local entre els carrers d’Escalante i José Benlliure, també inserida a l’àrea conflictiva.

Aquest rentat de cara, tan necessari, ha atret l’olfacte dels qui valoren la ubicació estratègica del Cabanyal, la façana marítima de València fins ara depauperada. “Aquest barri és un diamant en brut”, va dir-li fa pocs dies a Andoni un client holandès. Els estrangers se’n fan creus, de l’abandonament que presenten alguns carrers que ara es troben en transició. “Esteu bojos de tenir-lo així”, li ha confessat algun altre.

 

Les botigues de lloguer de bicicletes, pensades especialment per als turistes, han irromput darrerament al Cabanyal. 

“Hi havia baixos en lloguer pels quals no preguntava ningú, que portaven tres anys buits, i ara ens els lleven de les mans”, continua Carmen. Jesús, propietari de Servitress, la immobiliària del carrer de la Reina, confirma el boom de particulars que hi han comprat un pis com a inversió i l’estupefacció dels forans: “No entenen que un barri com aquest, a tocar de la mar, estiga en aquestes circumstàncies”.

El fet cert és que els apartaments turístics es multipliquen com bolets. Després de Ciutat Vella i d’Extramurs, enlloc no n’hi ha tants com ací. Les estadístiques de l’Ajuntament referides a 2016 assenyalen que el Cabanyal ja ha superat Russafa, un dels districtes més de moda, en aquest tipus d’habitatges.

Esprint per aconseguir-ne més

Dissabte passat València va acollir la marató anual, una prova en què participen unes 18.000 persones, moltes de les quals vingudes de fora. Feia un mes que José Benavent, que disposa de més d’un centenar i mig d’apartaments de cap a cap de la ciutat, ja els tenia tots reservats. La gent va córrer per allotjar-s’hi. El cap de setmana anterior —coincidint amb el gran premi de motociclisme en què Marc Márquez es va proclamar campió del món— tampoc no va tenir problemes per penjar amb antelació el cartell de “complet”. El negoci funciona a cor què vols.

Benavent, al capdavant de l’empresa Flats for You, ha posat la vista al Cabanyal, on esprinta per aconseguir-ne més. Acaba d’inaugurar un edifici sencer —de vuit apartaments— al carrer de la Reina. “Sens dubte, el Cabanyal s’ha convertit en zona premium, diu. Les dades del consistori indiquen que tan sols el 7,4% dels turistes que van dormir a València durant 2016 van fer-ho en un apartament, però Benavent assegura que “sense els apartaments, el turisme de la ciutat cauria d’un 40%”. Nega qualsevol batalla amb els hotelers —de fet, ell també ha adquirit recentment l’hotel del Carmen— i circumscriu la seua preocupació al compliment de la llei: “Ha de ser una oferta legal, reglada, que aporte suficients garanties de qualitat”, comenta. Ell opera a través de la plataforma Booking.com, que “ofereix aquestes garanties”.

Molts ciutadans, a títol particular, també s’han decidit a treure al mercat turístic un habitatge heretat o una segona residència. En aquests casos, l’aparador virtual és Airbnb. L’alcalde de València, Joan Ribó, es posa del costat de tots ells: “Puc entendre l’economia col·laborativa, que un ciutadà llogue sa casa durant uns dies, però és inadmissible que un fons d’inversió o determinades empreses compren edificis sencers i facen fora els inquilins”.

“Sí, desgraciadament ja hi ha veïns que ja han hagut de marxar del barri per aquesta raó”, es plany Jesús, l’agent immobiliari. “Encara som a temps d’evitar un procés de gentrificació”, afegeix Maribel Domènech, la cara visible de Salvem el Cabanyal, el braç de resistència popular que va parar els peus a Barberà. “Després de 15 anys de degradació imparable, estaria bé que els estrangers ajudaren a recuperar la part més deteriorada del barri i que l’Ajuntament hi fomentara el lloguer social”, rebla.

L’afluència incipient de població estrangera fa que comencen a aparèixer els primers tics turismofòbics. “Prou obres! Volem un barri per al veïnat i no amb voreres més grans plenes de terrasses per a turistes i hipsters”, diu un cartell que Domènech atribueix al moviment ocupa i no fa extensiu al barri. “La saturació de Barcelona no té res a veure amb el cas de València”, observa Benavent. Hi plana, però, el fantasma de la Barceloneta, que ha fet mutar l’antic barri marítim en un parc temàtic abocat al turisme. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.