No importava ni la calor asfixiant, ni haver d'escridassar sota un sol de justícia. Al dècim dia de vaga indefinida, amb una minva de 100 a 200 euros cada dia, les temperatures eren anecdòtiques enfront de la ràbia, el malestar i el cabreig dels docents. Estaven farts de l'actitud de la consellera d'Educació, la popular Carmen Ortí, i de la seua estratègia del desgast per desactivar una crisi a l'ensenyament públic cada vegada més gran. «No defallirem», proclamava Xelo Valls, secretària general de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, enmig d'una plaça de la Mare de Déu de València farcida de samarretes verdes.
«No tenim encara cap resposta de la conselleria. Estem esperant que es dignen a convocar-nos», expressava Marc Candela, veu de la central STEPV, a la porta de la Conselleria d'Hisenda, un dels altres punts de la massiva protesta d'aquest divendres. Diverses columnes d'educadors havien confluït a València —amb entrada apoteòsica d'un centenar de músics a les Torres de Serrans— i s'havien concentrat al departament encarregat de controlar la caixa de la Generalitat Valenciana. No debades, al capdavant d'Hisenda està José Antonio Rovira, exconseller d'Educació i assenyalat per haver sembrat la indignació a l'escola pública amb les seues tisorades.
A pesar que Rovira està plenament esguitat per aquesta crisi educativa, les mirades dels docents es dirigeixen cap a Ortí. Els cartells amb el seu rostre cap per avall al més pur estil Felip V, els càntics de «consellera dimissió» i els jocs de paraules amb la dirigent popular acaparen les protestes. «A la Conselleria d'Educació, estan de cervells mínims. Volem enviar la consellera a la nevera», proclamava Beatriu Cardona, coordinadora nacional d'Intersindical Valenciana i rostre de l'STEPV, mentre sostenia una orxata a la mà per a refrescar-se enfront d'un mercuri desbocat.
«És una falta de respecte les insinuacions sobre les baixes falses dels docents. El PP hauria de llavar-se la boca abans de parlar dels professors, i més quan la tenen encara tacada de sang per la dana», s'indignava Kilian Cuerda, representant de la sectorial d'educació d'UGT País Valencià, envers la propaganda mediàtica esbombada per qüestionar les reclamacions dels docents. «Usen totes les tàctiques de manipulació. Ens acusen de fer política per defensar més inversions, la reducció de les ràtios o garantir l'ensenyament en valencià», replicava Valls a les invectives llençades pel Govern valencià del PP contra els vaguistes.
Una crisi creixent
Mentre la formació de la gavina tracta de contrarestar les protestes agitant els discursos que desprestigien els treballadors del sector públic i, més concretament, els integrants de l'àmbit educatiu, el conflicte a l'escola valenciana es multiplica. D'ençà de la manifestació històrica del passat divendres 15 de maig, la vaga ha escalat fins a provocar la dimissió de 120 directors de centres públics i la renúncia de més de 270 d'equips directius escolars.
Aquests desistiments suposen una escalada de la crisi educativa generada per la vaga indefinida. No debades, es produeix a tocar de les proves de la PAU i quan ja s'ha engegat el procés d'admissió escolar, així com s'inicia la planificació del següent curs acadèmic. Les protestes educatives a la xarxa pública han contagiat, fins i tot, a l'escola concertada. Els col·legis privats amb reg públic han anunciat aturades laborals entre les 8 i les 10.30 hores dels dies 3, 10 i 17 de juny.
La pressió sobre la consellera Ortí, de moment amb propostes ben allunyades de les reclamacions laborals i de millora de la xarxa pública escolar del País Valencià, és total. Amb una unió sindical inèdita, incloent-hi organitzacions conservadores i d'orientació menys combativa com ara CSIF i ANPE, s'ha convocat una altra gran manifestació per aquest cap de setmana. «La Conselleria d'Educació no ha mesurat bé la nostra força», advertien a la protesta de la plaça de la Mare de Déu, on s'ha produït una llarga desfilada de docents, alumnes i famílies empipades amb el Consell.
L'ombra de l'Opus Dei
Paral·lelament a l'escalada a la vaga educativa, Ortí acumula escàndols pel seu reg a centres ultraconservadors a l'òrbita de l'Opus Dei i la seua fiscalització en la seua etapa com a inspectora d'un d'aquests col·legis. Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, va denunciar que la consellera havia renovat de manera irregular el concert al centre El Vedat, ubicat a Torrent (Horta Sud), ja que la legislació impedeix finançar amb diners públics col·legis que segreguen per sexe. La prolongació es va produir quan Ortí era subdirectora general de Centres Concertats i Privats.
El Vedat, propietat de la companyia ultracatòlica Fomento Centros de Enseñanza, es troba a l'ull de l'huracà arran de la decisió de l'Audiència Provincial de València, que va acordar reobrir la investigació judicial per presumptes abusos sexuals a 11 xiquets d'entre 7 i 11 anys, els quals s'haurien produït en aquestes instal·lacions escolars. «És intolerable que la consellera Ortí, que era inspectora dels centres concertats a la comarca de l'Horta Sud, on se situa aquest col·legi, ens vulga vendre que no sabia res del que passava al centre», va assenyalar Fullana.
«Només aquest centre rebrà més de 16 milions d'euros públics, tot i tractar-se d'un col·legi 100% segregat. Ortí era la màxima responsable i no va actuar per impedir aquests concerts il·legals. Encara més, va dirigir i supervisar tota la tramitació que va permetre renovar el finançament públic a aquesta xarxa de centres vinculats a l'Opus Dei», va criticar. La consellera Ortí, contra les cordes.