Drets civils

Quan la impunitat lgtbifòbica es trenca

Després de l'aprovació de la Llei Integral de reconeixement del dret a la identitat i l'expressió de gènere a les Corts Valencianes, el parlament autòcton ratificarà aquest dimecres si no hi ha sorpreses la llei LGTBI. Aquesta normativa impulsa els drets civils de les persones que integren aquest col·lectiu discriminat històricament. Però també sanciona els comportaments lgtbifòbics. «Consolida uns drets fonamentals que encara no estaven reconeguts oficialment», assenyalen des de Lambda. EL TEMPS conversa amb l'organització LGTBI de referència al País Valencià per analitzar la nova legislació redactada des de la conselleria que encapçala Mónica Oltra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot va ocórrer al barri de Patraix, ubicat a València. Un home d'uns 50 anys va intimidar, escopir i agredir dues xiques que estaven besant-se. «Porques», «fastigoses», va insultar-les després que elles es negaren a pegar-se petons amb ell. La humiliació verbal, però, va transformar-se en violència. Va copejar els seus rostres i va estirar-les del pèl. Una agressió homòfoba que va motivar la seua detenció per part de la policia espanyola. Sense antecedents policials, l'home està investigat per un presumpte delicte d'odi.

Aquesta acció violenta contra persones del col·lectiu LGTBI no és aïllada. Segons l'Observatori Valencià contra la LTGBIfòbia, van registrar-se 79 agressions per orientació social o la identitat de gènere al País Valencià durant l'any 2017. D'entre elles, 15 van comportar violència física. Només en el 49, 9% dels casos les víctimes van rebre assessorament dels seus drets per part de les administracions públiques. Una situació encara més alarmant si s'agafen les xifres proporcionades per l'Agència Europea de Drets Fonamentals: es denuncia solament un 10% de totes les agressions que es produeixen per raons d'orientació sexual o identitat de gènere.

Amb l'objectiu de posar fi a la impunitat de la violència contra el col·lectiu LGTBI i d'assegurar els seus drets fonamentals, el Consell va impulsar l'anomenada Llei LGTBI. Convertida en una de les normatives estrella del departament que encapçala Mónica Oltra, aquest dimecres les Corts Valencianes han d'aprovar-la. Un tràmit que, excepte sorpreses, està garantit pel suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans. Només el PP encara no ha decidit quina serà la seua orientació del vot. Ara bé, sobtaria un posicionament a favor de la llei per les declaracions que ha realitzat el líder del PP, Pablo Casado, contra la denominada pels sectors ultracatòlics «ideologia de gènere» -això és, la defensa dels drets LGTBI.

«Ens agradaria que aquesta llei s'aprovara per unanimitat. Però hi ha un partit que dubta encara sobre una normativa que parla de drets universals i de reconèixer els drets del col·lectiu LGTBI», apunten a aquest setmanari des de Lambda, l'organització de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals de referència al País Valencià. «No debades, es tracta d'una llei que consolida uns drets fonamentals que fins al moment encara no estaven reconeguts oficialment», detallen.

Aquesta llei, de fet, assegura «la igualtat i no discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar», així com «el dret a la mateixa personalitat, que inclou el dret a construir per a si una autodefinició pel que fa al seu cos, sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere». Al seu torn, fixa «el dret a la privadesa, sense ingerències arbitràries en la seua vida privada, incloent-hi el dret a optar per revelar o no la mateixa orientació sexual, identitat de gènere o diversitat corporal».

Concentració contra l'agressió a les dues xiques en Patraix, València| Lambda

La normativa, amb tot, no solament estableix drets per aquest col·lectiu. També exigeix a les administracions públiques que hauran de vetlar per la «protecció efectiva enfront de qualsevol acte de violència o agressió contra la vida, la integritat física o psíquica en l'honor personal que tinga causa directa o indirecta en l'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar». La «sensibilització, prevenció i detecció de la discriminació de les persones LGTBI, atenció als qui la sofresquen i garantia del dret de reparació» i «l'atenció a la diversitat de situacions de discriminació, tenint en compte la interseccionalitat de les persones LGTBI amb qualsevol altra circumstància personal o social que puga ser causa de discriminació» són altres de les obligacions recollides a la llei.

A la prohibició de les teràpies d'aversió, s'hi suma la protecció del col·lectiu en situacions de vulnerabilitat. Encara més, «la Generalitat, en l'àmbit de les seues competències, prestarà una atenció integral real i efectiva a les persones víctimes de violència per LGTBIfòbia». Una atenció que contemplarà «l'assistència i assessorament jurídic, l'assistència sanitària, incloent-hi l'atenció especialitzada i mesures socials en l'atenció primària tendents a facilitar, si així calgués, la seua recuperació integral». El Consell, fins i tot, atorga l'estatut de víctimes als membres del col·lectiu agredits per la seua orientació sexual o identitat de gènere.

Per a fer efectiu els drets de les persones LGTBI, la legislació impulsada pel Govern del Botànic instaura un seguit de sancions. Tal com fixa la normativa, es considera una infracció lleu «utilitzar o emetre expressions vexatòries per raó d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar contra les persones LGTBI o les seues famílies, en la prestació de serveis públics, en qualsevol mitjà de comunicació, en discursos o intervencions públiques, o a les xarxes socials» i «no facilitar la labor o negar-se parcialment a col·laborar amb l'acció investigadora dels serveis d'inspecció de la Generalitat en el compliment dels mandats establerts en la present llei». El càstig seria una multa de 300 a 2.000 euros.

Com a infracció greu, la normativa fixa diverses actituds homòfobes. «Impedir o obstaculitzar la realització de qualsevol tràmit administratiu o l'accés a un servei públic o establiment, per causa d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar», «realitzar actes que impliquen aïllament, rebuig o menyspreu públic i notori de persones per causa d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar», o «la implantació, l'impuls o la tolerància de pràctiques laborals discriminatòries», entre altres. Les sancions són la pèrdua de qualsevol ajuda pública de la Generalitat Valenciana durant un any i la impossibilitat de contractar amb les administracions públiques del País Valencià en un període de 12 mesos.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra; l'alcalde de València, Joan Ribó, i el president valencià Ximo Puig, entre altres càrrecs polítics en una manifestació de Lambda| GVA

«Adoptar comportaments agressius o constitutius d'assetjament, realitzats en funció de l'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar d'una persona» o «qualsevol represàlia o tracte advers que reba una persona com a conseqüència d'haver presentat la mateixa una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs de qualsevol mena, destinat a impedir la seua discriminació per orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals o grup familiar» són considerades, entre altres supòsits, infraccions molt greus. Estan castigades amb les mateixes multes que per a les infraccions greus, però amb una extensió de la duració de la sanció de tres anys.

«Aquests punts són molt importants per posar fi a la impunitat amb la qual acaben les agressions lgtbifòbiques», afirmen des de Lambda. I apunten: «El reconeixement de drets sanitaris en l'àmbit de la reproducció sexual o la instauració de mecanismes en l'àmbit laboral a través de sancions a pràctiques discriminatòries o beneficis fiscals per a les empreses que contracten persones d'aquest col·lectiu són molt positives». «La discriminació laboral és un dels greus problemes que patim. Especialment, les persones trans que es troben amb moltes dificultats per trobar treball i després per mantenir-lo una vegada estan en la seua transformació», critiquen.

El foment d'una cultura inclusiva i de la igualtat d'orientació sexual i de la identitat del gènere són altres de les qüestions més innovadores de la llei. «La coeducació és molt important. Tot i que s'ha avançat en qüestions com la igualtat binària entre dona i home, sense comptar les altres identitats, era necessari educar en igualtat i respectat totes les opcions sexuals a les escoles», reivindiquen. De fet, la llei estableix que «s'incorporarà en els plans d'acció tutorial de les etapes d'Educació Infantil, Primària, Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, si més no, un programa d'educació sexual que incloga la diversitat sexual, familiar i de gènere».

A l'ensenyament en valors igualitaris i de respecte als drets LGBTI, s'afegeix en la llei una aposta per la memòria democràtica de les víctimes de la violència homòfoba. L'Espai Memòria LGTBI, que veurà la llum amb aquesta normativa, acollirà arxius, registres i documents de la història de la repressió experimentada per persones amb una orientació sexual o identitat de gènere diferent de la majoritària. «És molt important recordar a les víctimes que van patir tortures i persecució», recalquen des de Lambda. La llei que aprovaran les Corts Valencianes aquest dimecres, precisament, capgirarà la situació patida fins aleshores per les persones LGTBI. Les cadenes de la impunitat lgtbifòbica comencen a fer-se miquetes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.