Vicent Marzà, o la victòria (parcial) del plurilingüisme

Quan el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va presentar el decret de plurilingüisme va deixar bocabadades a les entitats per la llengua. No s'havia apostat pel model d'immersió lingüística, sinó per un projecte, a priori, més poregós. La norma eliminava les anteriors línies en cada idioma i creava tres nivells, on el més alt de català assegurava millors coneixements d'anglès. Una jugada que ha estat un èxit: el 54% dels centres del País Valencià ha apostat pel nivell avançat. Una xifra que incrementa en un 20% els estudiants que tindran la llengua pròpia com a vehicular de l'ensenyament. Marzà ha superat amb un notable alt la primera prova.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'ençà que Vicent Marzà va convertir-se en conseller d'Educació, que l'anticatalanisme més furibund va colpejar contra la seua ideologia. Van rescatar-se declaracions del passat, com si ser nacionalista fos un pecat. Una reacció, però, que volia contrarestar la retallada de privilegis a la concertada -en concret, d'aquells centres lligats a l'església catòlica-.


Marzà havia engegat una mena de primavera educativa que va convertir aquestes escoles i l'arquebisbe ultra Antonio Cañizares en els caps de l'oposició del Consell. Les sospites d'irregularitats, treballadors zombis i finançament il·legal van apagar unes protestes que, això sí, van arribar a omplir la plaça de la Mare de Déu de València i van envoltar el Palau de la Generalitat Valenciana.


Aquest impuls en favor de l'educació pública, però, no estava complet. Tot i donar una empenta a les línies en llengua pròpia, el model implantat pel PP continuava vigent. I des del departament que dirigeix Marzà l'endarreriment es justificava per la confecció amb agulla i didal d'un decret que no havia d'esgarrar la tela que havia nugat el canvi polític al País Valencià. Amb un PSPV-PSOE, tot sovint, poregós a la reacció de la dreta, s'albirava una negociació dura per la defensa del model d'immersió lingüística de Compromís.


Marzà va sorprendre a tots. Quan en un desdejuni informatiu va presentar el nou model, la immersió no hi era. S'eliminaven les línies en català i castellà, que tant s'havien criticat. I s'apostava per un sistema conformat per tres nivells (que, al seu torn, estan partits en dos): Bàsic I i II, Intermedi I i II i Avançat I i II. Per tal d'arrossegar l'alumnat cap a l'ensenyament en llengua pròpia, el projecte contemplava que, a més pes del català, el certificat d'anglès que es podia aconseguir era superior. Es tractava, tot plegat, d'assegurar el millor nivell lingüístic en tots els idiomes, segons defensava la Conselleria d'Educació.


Aleshores, qui escollia els diferents nivells? La decisió, per tal d'evitar una revolta de la comunitat educativa més castellanoparlant i per espantar les acusacions de la dreta d'imposició lingüística, la prenien els pares. Els consells escolars era l'òrgan encarregat de decidir a quin nivell s'acollia cada col·legi. L'opció havia de comptar, si més no, amb dos terços de l'òrgan escolar.


La Intersindical, majoritària a l'àmbit de l'ensenyament, i entitats per la llengua com ara Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, El Tempir d'Elx o Acció Cultural del País Valencià van carregar contra el projecte. No debades, deixar en mans dels consells escolars -tot i l'incentiu de l'anglès per escollir el català com a llengua vehicular- semblava força agosarat. I encara més en una societat com la valenciana, marcada per l'intent de defugir de tot conflicte lingüístic, sempre atorgant preferència al castellà.


Escola

Malgrat les crítiques d'aquell moment, a Marzà li ha eixit la jugada redona. Segons les dades facilitades per la Conselleria, un 54% dels centres del País Valencià ha escollit el nivell avançat. Un fet que incrementa els col·legis que aposten pel català com a llengua preferencial en l'educació. No debades, en el curs 2016-2017 només el 34,36% de les escoles havien optat per la línia en català.

A més a més, el 30% dels centres han triat el nivell intermedi, equivalent, tot i no ser igual, al model mixt que encara hi ha, al qual estan apuntats el 16% dels col·legis. Per últim, el 16% ha seleccionat el programa Bàsic, corresponent, si fa no fa, a la vella línia en castellà. Segons les dades de la conselleria, ara mateixa un 48,66% dels centres estan acollits a aquesta opció.


El tomb, però, és més significatiu si s'analitza per zones. A les comarques d'Alacant, tradicionalment menys obertes a adoptar el català com a llengua vehicular, 164 centres han escollit el nivell Avançat. Això és, el 40%. El 32% ha triat l'Intermedi i el 28% el Bàsic. A Castelló, el 83% ha seleccionat l'Avançat, mentre que a les comarques de València el percentatge ha sigut del 55%.


Per aconseguir l'èxit del sistema, s'han reservat 5.260 places de formació en anglès i 1.540 en català. La conselleria, al seu torn, comptarà amb 1.500 llocs més d'ensenyament a la carta d'anglès per als docents. També s'amplien per al pròxim curs escolar fins a les 3.000 -un miler més que en l'actualitat- les places per obtenir la capacitació lingüística. La nova assignatura de Competència Comunicativa Oral, que s'impartirà en els tres idiomes del programa, així ho exigeix. No debades, la manca de professorat competent en idiomes pot entrebancar el projecte.


Marzà, amb aquestes mesures de formació, vol assegurar-se l'èxit d'un dels seus projectes estrella, junt amb l'eliminació dels barracons i les escoles bressols de nens de 0 a 3 anys. Malgrat les previsions pessimistes, s'ha anotat la primera victòria amb les xifres d'elecció dels col·legis. Caldria esperar a la implementació del sistema per copsar-ne el seu èxit o no.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.