—Des de fa un temps, ha saltat a l’escena digital valenciana amb vídeos sobre Alacant, la identitat valenciana i la llengua pròpia del País Valencià. Per què ha apostat per aquests continguts?
—Al principi, feia contingut en castellà. Després d’estar un any a Madrid, vaig tornar a Alacant i de manera inconscient vaig retrobar-me amb mi i amb la meua ciutat. Quan vaig començar, parlava de qüestions que ocorrien a Washington, Brussel·les o Madrid. En aquell moment, passava els dies escoltant la SER o veient TVE, i el dia de la dana no em vaig assabentar de res. Vaig conèixer l’endemà el que havia ocorregut a una hora i mitja de ma casa. Aquell fet em va obrir els ulls: vaig comprovar que els valencians no li importem a Espanya. Fou el meu clic, perquè feia més vídeos de la dana i, fins i tot, vaig estar durant tres dies a Algemesí. Vaig reconnectar amb el nostre país.
—Fou un punt d’inflexió per fer vídeos sobre Alacant i el País Valencià?
—Exacte. Abans havia tractat temes d’Alacant, però amb molta poca freqüència. A partir d’aquell dia, el de la dana, vaig decidir conèixer Alacant, la meua ciutat. I, per tant, el País Valencià. L’intent de l’Ajuntament d’Alacant de convertir la ciutat en una zona de predomini castellanoparlant va acabar de decantar la balança. Des d’aleshores, quasi tot el meu contingut és del País Valencià, de llengua i de la meua ciutat. Darrerament, però, estic fent més vídeos del sud. Perquè si a Madrid no parlen de València, a València tampoc ho fan d’Alacant i del sud. No solen veure més enllà de la línia Biar-Busot.
—Considera que el sud del País Valencià està invisibilitzat?
«Els valencians no els importem a Espanya»
—Sí, totalment. Som com una cosa estranya. Ningú ens coneix. Quan vaig a gales de premis a València o Barcelona, sempre em trobe amb la mateixa pregunta: «A Alacant, parleu valencià?». Al final, hi ha un desconeixement brutal del que és el sud. De fet, m'he trobat molta gent parlant del sud sense haver-lo xafat.
—Hi ha qui pensa que el valencianisme ha renunciat al sud. Ho comparteix?
—No crec que el pensament majoritari connecte amb la idea del sud com un cas perdut, però veig que, de manera inconscient, molta gent ho ha assumit. Per comprendre el sud, s’ha de tenir en compte que històricament ha estat maltractat per l’Estat espanyol. De fet, el sud és com és avui per aquest maltractament. Aquesta manca de comprensió de les seues particularitats ha provocat que el valencianisme se n'allunye un poquet. Perquè no l’entén i el veu difícil de desxifrar.
—Han emprat unes lents equivocades per a comprendre les seues dinàmiques?
—El valencianisme ha intentat tractar de canviar el sud, la qual cosa és una errada. El sud del País Valencià també parla valencià. I qui no el parla, l’entén. Si des del primer moment, parles castellà quan baixes al sud, m’estàs excloent del teu projecte. Hi ha un gran error de base: canviar de llengua i de missatge quan es xafa el sud.
—S’han aplicat unes ulleres centralistes des de València?
—El centralisme és una dinàmica que es reprodueix entre els territoris. Si Madrid l’ha practicat amb el País Valencià, València ha fet el mateix amb Alacant, que també ho aplica als pobles del seu voltant. Des del valencianisme sempre s’ha mirat molt a València i poc a les comarques de Castelló i Alacant. En l’actualitat, per exemple, el debat del valencianisme se centra a la ciutat de València, i més amb la tornada de Mónica Oltra. Tanmateix, no es parla gaire de la resta de municipis, de les ciutats del país. És evident, però, que la resta de partits, com ara el PP, el PSOE o Vox, sempre miren abans a Madrid per damunt de cap altre territori.
—Les comarques meridionals han mostrat el seu ADN resistent amb col·lectius com ara La Cívica d’Alacant o El Tempir d’Elx. Hi ha un sud combatent, però sovint poc visible.
«Hi ha molta gent treballant per la llengua i pel país a Alacant i Elx»
—Tota aquesta gent se sent una mica assoles. Hi ha molta gent treballant per la llengua i pel país a Alacant i Elx, però també hi ha persones que lluiten al Baix Segura. L’altre dia, al concert de La Gossa Sorda a Alacant, va haver-hi gent del Baix Segura que em parava i em donava les gràcies per parlar de la seua comarca. Ells em deien: «Ací també hi ha gent que parla valencià. Tanmateix, sembla que no existim». Sovint s’intenta fer un diagnòstic del problema del sud sense consultar els seus habitants. El primer pas per a fer-lo és parlar amb la gent d’ací, amb els integrants del casal Tio Cuc d’Alacant, amb La Cívica o El Tempir. En cas contrari, s’actua imposant un diputat d’esquerres paracaigudista, nascut a Madrid. A València, el valencianisme mai ho hauria permès.
—El valencianisme ha pecat de falta d’intensitat per reconnectar Oriola i el Baix Segura al seu projecte?
—Encara queda molt de treball. En primer lloc, en la mentalitat. Hi ha molta gent i, fins i tot, amb sensibilitat valencianista que diu: «Oriola és Múrcia». Ens cal explicar més la història del Baix Segura, i entendre per què és com és i quines les seues singularitats.
—Sovint hi ha la sensació de distància entre el sud del País Valencià i la resta del domini lingüístic catalanoparlant. Com es podrien enfortir aquests lligams?
—El primer pas és deixar de donar-nos lliçons. Al principi, quan vaig optar per fer els meus vídeos en valencià, pensava que perdria molts seguidors i patiria una campanya d’odi. Com parlava dels problemes de la gent, no els importa la llengua. De fet, hi ha castellanoparlants que em paren pel carrer per agrair-me el contingut que faig. No hi ha cap seguidor que em diga «canvia al castellà» o «fes-ho en castellà». El meu nínxol no és un grup reduït de valencianisme a Alacant i el sud. Arribe a gent de la zona nord de la ciutat d’Alacant, que és on hi ha més migració. Abans, a mi no em tocava el problema de la llengua. Me n’he adonat fent contingut en valencià.
—La croada contra la llengua es lliura per terra, mar i aire. Tanmateix, a Alacant és dura, amb l’intent de canviar la ciutat de zona lingüística. Si es modifica la consideració idiomàtica d’Alacant, pot haver-hi un efecte dominó?
—L’ofensiva contra el valencià al sud és molt forta. Estem en un punt molt crític. Una persona passeja per Alacant i no es troba res en la llengua del país. Aquesta invisibilització del valencià provoca que, quan la gent arriba a Alacant, desconeix que es parla valencià. Encara més, hi ha persones que s’han castellanitzat a Alacant i s’han vist obligades a marxar cap a Sant Vicent del Raspeig, Mutxamel o Castalla. El primer pas és Alacant, però després el procés de castellanització es desplaçarà a la resta de localitats. Castalla, on fins fa no res el PP parlava en valencià, s’està castellanitzant. Al Campello, fins i tot, es fan vídeos polítics en castellà, els quals estan subtitulats en anglès.
—La batalla pel valencià al sud, per tant, seria fonamental per a aturar una minva de la llengua pròpia.
—Sí. El que li passe avui al sud, demà li ocorrerà a Valencià. Al Principat, de fet, passa un poc el mateix amb Barcelona.
—Quin seria el seu manual per esmorteir aquest retrocés?
—Perdre la por. S’ha de fer una tasca important de normalització, però des de les institucions s’han de fer polítiques valentes pel valencià. No se'n pot eixir de l’institut sense saber ni parlar l’idioma. Quan es fa política lingüística, s'haurien d’espolsar els temors de si generarà rebuig. A mi m’han obligat a parlar castellà i ningú diu res d’aquesta imposició. Ens falta valentia per la llengua.