Drets lingüístics

Manual per protegir les llengües minoritzades

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, el Comitè Europeu de les Regions acull unes jornades de treball en les quals es presentaran les conclusions del ‘Document de València’, elaborat durant la passada Conferència de les Assembles Legislatives Regionals d’Europa (CALRE). Encapçalades pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, l’informe compta amb dos decàlegs per protegir i promocionar les llengües minoritzades al continent europeu. Un autèntic manual a favor dels drets lingüístics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fou una signatura històrica. A Niça, una població del litoral mediterrani francès, va firmar-se un dels tractats més importants de la Unió Europea. Per primera vegada, s’elaborava una document en el qual es reconeixen els drets socials, econòmics i civils dels ciutadans del vell continent. Anomenada com a Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, estava inspirat en els principis universals de justícia, igualtat, solidaritat, dignitat, llibertats i ciutadania. Tot un compendi que situava Europa a l’avantguarda de la defensa dels drets més elementals, tot i que les polítiques econòmiques promocionades podrien col·lisionar amb algunes de les qüestions reflectides al text. 

Aquesta carta de drets fonamentals, però, s’oblidava dels drets lingüístics. És a dir, de protegir aquelles minories lingüístiques que com a conseqüència de l’idioma que parlen són discriminats per les diferents administracions estatals. Siga l’espanyola o la francesa, per citar-ne dos casos. Una incorporació dels seus drets a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea és una de les reivindicacions que va fer la Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d’Europa en l’anomenat com a ‘Document de València’, elaborat a la capital del País Valencià durant la passada reunió d’aquesta organització al mes de maig. Encapçalada pel president de les Corts Valencianes Enric Morera i amb la participació dels gallecs, els navarresos, els escocesos, els balears o els gal·lesos, els diferents parlaments europeus debatran aquest dimecres a Brussel·les l’informe amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües

El document, a banda de sol·licitar la inclusió dels drets lingüístics en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, recull un decàleg per promoure la diversitat lingüística al vell continent. «Les llengües són l’expressió més directa de la cultura i són part integral de la identitat europea, ja que defineixen les identitats personals, alhora que conformen un llegat patrimonial comú», reivindica el text. Amb aquesta premissa filosòfica, s’exigeix a «les institucions europees que garantisquen el suport necessari perquè totes les llengües regionals, minoritàries i minoritzades d’Europa assolisquen el major grau de reconeixement oficial possible». «S’han d’adoptar les mesures descrites en la Declaració de Sant Sebastià [una mena de pla d’acció per complir amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics del 1996] per tal d’assegurar que les institucions europees protegisquen tots els ciutadans contra la discriminació en qualsevol àmbit social», afegeix. 

Ara bé, la Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d’Europa demana «una política lingüística comuna, capaç de garantir la revitalització i la normalització de les llengües regionals, minoritàries o minoritzades, i de promoure sistemes educatius que garantisquen l’aprenentatge» com a solució per evitar que l’hegemonia de les llengües amb més parlants puga erosionar aquelles més minoritàries. Per a vetlar per la seua protecció, aposten per crear «una agència europea pel multilingüisme». Es tractaria d’un organisme que protegiria els seus parlants de les discriminacions que sovint pateixen. Però que també podria col·laborar amb l’Euroestat per realitzar «una enquesta sociolingüística europea periòdica amb informació sobre competències i usos lingüístics de la població», tal com es demana al text. 

Representants de Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d’Europa| Corts Valencianes

Com a mesures per assegurar els drets lingüístics dels parlants, i més enllà del suport a les organitzacions que treballen per aquestes llengües i perquè totes en formen part de les estratègies comunitàries a l’àmbit econòmic, defensen l’aprovació de lleis «per garantir l’existència de mitjans de comunicació públics en les llengües regionals, minoritàries o minoritzades i donar suport a la indústria cultural vehiculada en aquestes llengües». O dit d’una altra manera: per evitar que amb situacions com ara el tancament de Canal 9 els catalanoparlants del País Valencià es queden orfes de mitjans públics en la seua llengua davant l’hegemonia mediàtica en castellà, i la seua llengua siga només de pagament. Aquesta organització, al seu torn, planteja «aprofitar els enormes avanços en el camp de les noves tecnologies per tal de garantir la disponibilitat d’informació i l’atenció a la ciutadania en les llengües regionals, minoritàries o minoritzades per part dels serveis públics». 

El ‘Document de València’, tanmateix, compta amb un altre recull de deu mesures per protegir els drets dels parlants d’aquestes llengües. «El patrimoni cultural té interès i valors universals per a persones, comunitats i societats. És un llegat que cal preservar i transmetre a les generacions futures. El Tractat de funcionament de la Unió Europea (article 3) així ho entén en establir que la Unió respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística i vetlarà per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu», assenyala com a primer punt introductori. 

Amb un recordatori que «el patrimoni cultural abasta recursos històrics i expressions diverses de la creativitat humana», l’informe de la Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d’Europa aposta per considerar com a «patrimoni viu immaterial les pràctiques, les tècniques, les artesanies i els coneixements valuosos com les arts, les tradicions orals i festives i les llengües pròpies». «La promoció dels valors culturals comuns i la globalització cultural no hauria d’implicar la pràctica desaparició de les cultures regionals i de les poblacions que les practiquen i les mantenen encara», avisa tot seguit el text. 

L’informe, al seu torn, és crític amb el pla de treball en matèria cultural pel Consell de Ministres de la Unió Europea per deixar fóra les expressions lligades a aquestes llengües. «L’avaluació dels resultats del pla de treball s’encomanava a una ‘convenció de la UNESCO sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals’, orientada bàsicament a l’acció exterior i la cooperació multicultural. Tot i això, bona part de les expressions culturals locals hi resten encara al marge», censura. Tot un conjunt de mesures, que es discutiran durant aquesta setmana al cor de la Unió Europea, i que suposarien un avança en la defensa dels drets de les minories lingüístiques, invisibilitzades per la força dels estats que solen tractar d’imposar els seus idiomes majoritaris.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.