Llengua

La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes

Amb les Corts Valencianes pendents de traure 31 places de treballadors de la cambra a concurs, el president del parlament valencià, Enric Morera, va proposar establir la capacitació lingüística per evitar la vulneració dels drets lingüístics. Aquest moviment, però, no ha comptat amb el suport de PSPV i Podem, que han votat en contra. Tanmateix, la certificació encara podria convertir-se en un requisit i no en mèrit. «Es pot modificar al tràmit de la comissió de govern interior», assenyalen fonts parlamentàries.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el calendari va marcar l'entrada de l'estiu al País Valencià, el cronòmetre dels partidaris de la capacitació lingüística a les institucions públiques valencianes va aturar-se. Els endarreriments en presentar la nova Llei de Funció Pública al País Valencià per part de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va frustrar els plans de Compromís per establir la certificació lingüística a l'administració valenciana en la present legislatura. I va mantenir la situació anòmala que pateix el territori valencià respecte la resta d'autonomies amb llengua pròpia, ja que a Galícia, Catalunya o les Illes cal dominar les dues llengües oficials per accedir a una plaça de treballador públic.

Amb els valencianistes buscant alternatives per evitar que la capacitació quede supeditada a una reedició del Botànic als comicis de l'any 2019, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, va intentar que el requisit lingüístic fóra una realitat a la cambra valenciana. La independència de la cambra respecte de la legislació del funcionariat públic, segons asseguren fonts parlamentàries, permetia establir aquesta certificació per als pròxims treballadors del parlament valencià. L'objectiu era evitar discriminacions lingüístiques. O dit d'una altra manera: que qualsevol usuari de les Corts Valencianes poguera ser atès en la seua llengua, i que els catalanoparlants no estigueren exclosos de rebre les respostes en el seu idioma.

L'oferta de 31 places noves de personal de la cambra era l'oportunitat idònia per aplicar aquest full de ruta. I més quan els perfils que sortien a concurs eren en àrees d'administració, documentació, lingüística, correcció o atenció telefònica, totes amb un grau elevat de contacte amb els usuaris de les Corts Valencianes. Tot i que l'acord sindical previ que fixava les condicions d'accés dels futurs treballadors de la cambra considerava els coneixements en català com a un mèrit i no com a un requisit, Morera va exposar l'article 30 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, en el qual s'estableix que «els poders públics valencians assenyalaran les places per a les quals siga preceptiu el coneixement del valencià».

Des del gabinet del president de les Corts Valencianes, s'apostava per «comptar amb uns perfils professionals a la cambra capacitats per emprar ambdues llengües cooficials». De fet, el precedent de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ho avalava, ja que s'exigia la certificació lingüística en la majoria de places per accedir a l'actual radiotelevisió pública valenciana. La idea era copiar aquest esquema per a la cambra valenciana. «Tot i que a l'acord previ no s'establia, els sindicats van firmar el manifest a favor de la capacitació lingüística a l'administració pública. No hauria d'haver-hi cap problema en la seua instauració com a condició per accedir als futurs llocs de treball que oferisquen les Corts Valencianes», afirmaven.

El president de les Corts Valencianes i dirigent de Compromís, Enric Morera| Corts Valencianes

Els lletrats de la cambra, amb tot, van elaborar un document per discernir les possibilitats legals. L'informe, tot i que aparentment qüestionava la decisió d'introduir la certificació, n'obria la porta. El document indicava que «la implantació d'un requisit lingüístic mitjançant la introducció d'un examen obligatori i eliminatori de valencià amb caràcter general en les convocatòries de processos selectius per a l'accés a les places (...) no està avalada per la legislació vigent que li és aplicable». Tot seguit, però, apuntava que «res impedeix incloure en l'Estatut de Personal de les Corts un precepte de similar contingut a l'article 53.2 de la Llei d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana». Encara més, els lletrats del parlament fixaven que «tampoc existeix cap impediment legal ni jurisprudencial perquè les Corts puguen determinar en la Relació de Llocs de treball de les Corts, descrivint els requisits d'accés als llocs de treball de la Secretaria General, aquelles places per les quals es considera procedent exigir una específica acreditació del coneixement del valencià».

Malgrat que hi havia el vistiplau jurídic per introduir la capacitació lingüística, PSPV i Podem van posicionar-se del bracet del PP i Ciutadans per votar en contra d'instaurar el requisit. Ambdós partits van recordar que són favorables a incloure la certificació lingüística, però van justificar el signe del seu vot perquè l'acord sindical previ no ho contemplava. Els morats, de fet, van anar-hi més lluny. «Cal preguntar per l'endarreriment i la timidesa que ha mostrat el Consell per aprovar la Llei de Funció Pública, en la qual s'inclou el requisit lingüístic. Si aquesta normativa estiguera vigent, desapareixeria la inseguretat jurídica i la manca de cobertura legal que hi ha per establir la competència a l'oferta pública de les Corts Valencianes», va justificar el portaveu adjunt de Podem, César Jiménez, amb un posicionament que intentava marcar un perfil propi d'oposició al Govern valencià per atraure els votants valencianistes, tot i el sentit del seu vot.

«Es tracta d'una qüestió de respecte als drets lingüístics dels usuaris del parlament valencià. És discriminatori que una persona que reba qualsevol notificació del parlament valencià o que siga atesa per telèfon no puga fer-ho en la seua llengua. Els valencians tenim dues llengües oficials. I cal respectar els drets dels valencianoparlants», afirma el mateix Morera, en declaracions a EL TEMPS. «Com he dit a les xarxes socials i no em cansaré de repetir-ho, assegurar que els valencianoparlants puguen ser atesos en la seua llengua a les Corts Valencians és democràcia», remata.

La batalla per aconseguir que la certificació siga una condició per treballar a les Corts Valencians, tanmateix, no s'ha acabat. Encara hi ha possibilitats per evitar que els catalanoparlants del País Valencià siguen atesos en la seua llengua en cas de dirigir-se a la cambra de representació dels ciutadans del territori. Segons les fonts consultades per aquest setmanari, l'acord ha de ser validat a la comissió de govern interior de la cambra. «Serà, en aquell moment, quan els síndics dels diferents grups parlamentaris marquen, de nou, posició. És una de les darreres oportunitats perquè puga aprovar-se el requisit. Esperem que els socialistes i Podem canvien el sentit del seu vot», indiquen fonts dels valencianistes.

El diputat de Podem i portaveu adjunt dels morats al parlament valencià, César Jiménez| Corts Valencianes

Tot i que s'assegura des de la resta de forces progressistes de l'hemicicle que s'inclourà la certificació per a determinades places, la competència lingüística s'enfronta a un altre examen a la comissió de govern interior. Serà el moment per veure si els seus anteriors aliats a l'esquerra, que han impedit la seua entrada a la cambra, canvien d'opinió. Mentrestant, l'entrada de ple dret del català a l'administració valenciana segueix en guaret. Només un pla alternatiu com ara incloure-ho a través de la llei d'acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2019, tal com estudia Compromís, pot evitar que el requisit lingüístic seguisca a la carpeta de tasques pendents a executar per part Govern del Botànic si aconsegueix revalidar la seua majoria a les urnes en la pròxima cita electoral. La llengua continua opositant a la funció pública valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.