—L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va emprendre fa uns mesos un procés de renovació interna i de reimpuls de la seua activitat. De fet, vostè va ser elegit com a nou president de l’entitat. Quines són les metes estratègiques que es planteja en la seua presidència?
—L'objectiu principal de l’ANC, la nostra raó de ser, és construir una majoria social favorable a la independència.
—La lluita per eixamplar la majoria social a favor de la independència es produeix en un moment de desencís nacional.
—Com que no vam arribar a port l’any 2017, es va generar una frustració molt gran, perquè, a més a més, havíem acumulat moltes forces, havíem sigut molt potents i havíem compartit una il·lusió enorme de construir un nou estat. Les frustracions acaben generant un període de dol i, a partir del 2017, comença una davallada que, sobretot, s'accentua en els anys 2020 i 2021. Actualment, estem en un moment baix de mobilització i d'expectatives a l'independentisme. Malgrat això, observem brots verds.
—En quin sentit?
—L'independentisme torna a guanyar protagonisme en el debat col·loquial, veïnal i polític. Diria que ja hem tocat fons i iniciem una segona etapa de reactivació de tot el moviment. Aquest revifament es visualitza en una Catalunya que està expressant el seu malestar en molts àmbits. La Catalunya autonòmica, tan espoliada a escala pressupostària, tan maltractada durant tants anys pel govern de l'Estat, està fent aigües pertot arreu i, per tant, la gent n'assenyala la principal causa: aquest espoli escandalós que no ens deixa ni garantir uns serveis mínims de qualitat. La gent, però, també indica el punt de sortida: la construcció d'un estat propi on siguem nosaltres mateixos els que distribuïm la destinació dels nostres recursos.
—A Catalunya, de fet, s’observa un malestar en diferents serveis: vagues educatives, protestes sanitàries, una crisi permanent a Rodalies...
—I cal sumar els pagesos, els bibliotecaris... El país està manifestant un moment de malestar enorme. Es veuen els límits d'una falsa normalitat autonòmica, incapaç de poder abordar amb garanties la proporció d’un servei educatiu o sanitari. Arran del moment tan decadent que vivim, cal tornar a situar la sortida de la independència.
—Tot i que aquests malestars poden revifar l’aposta independentista, els sondejos detecten una caiguda del sentiment independentista entre el jovent. S’està produint una desnacionalització del país?
—Observem la voluntat d'espanyolització del territori. Amb la visita del Papa a Barcelona, per exemple, s’ha intentat espanyolitzar una figura tan tremendament compromesa amb el catalanisme com és en Antoni Gaudí. L'Estat no desaprofita cap oportunitat per debilitar el sentiment català i substituir-lo per una identificació nacional espanyola.
—Aquest procés es produeix paral·lelament amb les alertes per l'ús del català. Com es podria revertir l’actual situació d’emergència lingüística?
—Hem de ser conscients que la llengua és el cor de la nació. Els catalans hem de fer un pas endavant per mantenir la llengua. Cal reivindicar-la, denunciar els incompliments de les normatives en defensa de la llengua. De cap de les maneres, podem restar-ne aliens del combat per mantenir una senya d'identitat tan important com és la llengua.
—Com actua l’ANC per preservar la llengua pròpia de Catalunya?
—Els nostres associats col·laboren de manera molt compromesa amb les entitats especialitzades en la defensa del català. Així mateix, l’ANC té programes en defensa dels drets lingüístics. Per exemple, hem impulsat una acció per reivindicar i garantir l’atenció en català al nostre sistema sanitari. És greu fer campanyes per tractar d’assegurar aquest dret.
—Vostè ha parlat del combat per la llengua i de la tasca per eixamplar la base independentista. Quines altres metes s’ha marcat la nova direcció de l’ANC?
—Hi ha objectius interns, com ara renovar la nostra organització, adaptar-la molt més al moment present i promoure un relleu generacional. En aquests moments, el soci mitjà de l'ANC és una persona gran. Som un moviment que acull molta gent gran i, per tant, aquí tenim el repte d’afavorir un relleu generacional.
—Han elaborat cap pla per reconnectar amb les noves generacions?
—Comptem amb un grup important, organitzat i decidit de joves que volen incorporar-se a l'ANC. Estem parlant de més o menys 500 joves repartits arreu del país, que s’apleguen sota l’Assemblea de Joves de Catalunya.
—L’objectiu és integrar-los a l’estructura de l’ANC?
—Sí, però ells han de definir com ho volen fer i consensuar-ho amb nosaltres. Estem treballant en l’encaix. De moment, participen en totes les nostres propostes i accions. Paral·lelament, i més enllà d’aquest grup, caldrà fer esforços per incorporar més gent de menys edat.
—S’ha fet autocrítica per aquest dèficit d’atracció de cara al jovent?
—És absolutament necessari que tot l'independentisme faci autocrítica d'aquesta etapa tan caïnita, de la frustració del 2017. A escala interna de l'ANC, per exemple, hem viscut totes les tensions, els recels i les acusacions creuades que s’han donat a l’independentisme. En aquest nou mandat, volem girar el full d’aquella etapa. De fet, l’iniciem des del secretariat nacional amb una cohesió interna molt gran, voluntat de sumar i de teixir complicitats amb les diferents sensibilitats. Quan la gent ens observa barallar-nos, veu tensions i acusacions, es desmotiva.
—Les lluites internes espanten.
—Clar. Diuen: «Escolta'm, jo no em posaré a empènyer la llibertat del país a dins d’un col·lectiu que resulta que s'està barallant». Fins i tot, quan no discutim internament, ho hem fet amb els companys de camí. Hi ha una voluntat superdecidida de girar el full a tantes acusacions, a tant caïnisme. L'entesa i la voluntat de sumar a dins de l'ANC ha de permetre a la gent incorporar-se a una entitat amb ganes de fer feina i no desgastar-nos amb lluites fratricides.
—Aquesta voluntat de sumar i d’allunyar-se de les baralles s’ha produït en el conjunt de l’independentisme? Hi ha una competició aferrissada entre Junts per Catalunya i ERC.
—Pel que fa al front social, al de les entitats, que també han viscut totes aquestes desavinences, estem en un punt molt madur i una voluntat explícita d'entendre'ns, de teixir complicitats, d'anar tots a una. Estem en un moment d'inici d'aquest retrobament, de tornar a sumar complicitats. En el front polític institucional, però, no veiem encara que s'hagi girat el full al dol del 2017, que ha comportat tantes acusacions i tantes baralles internes. Observem amb preocupació i amb pena com els partits independentistes sovint estan immersos en lluites descarnades i cruels. Tanmateix, penso que es produirà aquest canvi.
—La irrupció d’Aliança Catalana és un factor distorsionador perquè es puga donar aquest retrobament a l’independentisme català?
—El nostre objectiu és centrar-nos en el front social. Des de l’ANC demanem a totes les formacions independentistes que se situïn en el respecte als drets humans i als drets dels pobles. Per a nosaltres, situar-se en posicions de xenofòbia o de conculcar o negar el dret d'autodeterminació dels pobles és actuar fora del marc democràtic.