Terratrèmol a l'escena musical valenciana. En un moment de recomposició del panorama sonor arran de l'adeu dels gandiencs Zoo i d'altres aturades de veus transcendents, com ara Xavi Sarrià, La Fúmiga ha anunciat aquest dijous que apaga els micròfons, desconnecta els amplificadors i guarda els seus instruments de vent a les fundes. La banda alzirenca, indiscutible cap de cartell del circuit valencià i referent al conjunt de l'àmbit geogràfic que comparteix llengua pròpia, plega.
Immers en una etapa dolça, d'elevada popularitat i havent experimentat una evolució musical des de la festivitat importada de les xarangues a un pop mediterrani que combinava nostàlgia, ball, èxtasi i emotivitat, els riberencs tancaran la seua història amb dos grans concerts a Catalunya i el País Valencià. El 17 d'octubre del 2026 s'acomiadaran de les terres principatines amb una actuació al Sant Jordi Club de Barcelona,ç i el 24 d'octubre diran «adeu» al territori valencià. Ho faran al Roig Arena de València.
L'últim ball de La Fúmiga no serà un simple comiat, sinó que tindrà un final de previsions apoteòsiques, que s'albira com a un record màgic per a generacions que han considerat els alzirencs com una formació de capçalera. Aquest concert marcarà una fita: serà la primera vegada que un grup de música en valencià actuarà al Roig Arena per a 18.000 persones. Tota una mostra del tarannà transversal dels riberencs, els quals han aconseguit —junt amb altres bandes— enderrocar prejudicis i arribar fins a capes socials extenses, habitualment allunyades de les anteriors formacions que vehiculaven la seua música en l'idioma del país.
Els comiats a Catalunya i el País Valencià estaran farcits de sorpreses, de col·laboracions de grups amics que no es voldran perdre una jornada tan especial. Seran una festa, però també un homenatge a la música popular del País Valencià: la que neix als carrers, amb xarangues i cercaviles; la de les societats musicals i les bandes, vertebradores d'un teixit social, festiu i cultural incomparable. Un reconeixement que s'ampliarà als grups que els han inspirat i aquells que empenten fort des de baix. Serà la seua particular reivindicació de les arrels i, al mateix temps, una manera de projectar les noves veus que han de bastir la lletra grossa de concerts i festivals.
L'influx bandístic, l'herència combativa
La Fúmiga és producte de la maduració de la música valenciana, de les sendes traçades per aquells que empunyaven melodies de lluita i combat, però també és filla d'un moviment musical com les bandes que erigeix el País Valencià en un autèntic viver i pedrera d'artistes. Els alzirencs van irrompre a l'escena quan restava òrfena pels adeus dels seus grans caps de cartell i van aconseguir endinsar-se fins a forjar una trajectòria que comptabilitza tretze anys de música en directe, 500 concerts, una gran col·lecció d'èxits discogràfics, dos discs d'or i més de 150 milions de reproduccions de les seues cançons només a Spotify.
Impulsada a Alzira (Ribera Alta) en 2012, la banda ha sabut transformar l'esperit festiu de les xarangues en un projecte conformat per onze músics, els quals han estat capaços d'unir la tradició de banda valenciana amb les noves sonoritats urbanes i festives. Una aposta que ha estat lligada sempre amb el compromís de vehicular-la a través del valencià, i de reivindicar —malgrat que les seues lletres s'han allunyat sovint del combat i la sàtira política—, la cultura i la llengua pròpia, els drets humans, l'antifeixisme, la diversitat sexual, el feminisme i, en els darrers temps, clamar per la dimissió del president valencià, el popular Carlos Mazón, per la seua gestió de la dana.
Els seus orígens estan lligats a la Societat Musical d'Alzira —on molts dels integrants es van formar— i a una xaranga que va servir d'embrió d'una colla de joves que van complir la seua fantasia d'interpretar himnes de grups com ara Obrint Pas, Txarango, Aspencat o La Gossa Sorda. La Fúmiga va escriure els primers capítols de la seua biografia sonora fent versions de bandes mítiques fins que va trencar els registres en 2017 amb el hit «Mediterrània», produïda pel mag i alquimista sonor Mark Dasousa. La cançó ha traspassat fronteres generacionals.
Si Espremedors va consolidar la seua embranzida inicial, l'EP Pròxima parada, amb cançons com «Havia de passar», van atorgar musculatura melòdica al projecte. Fotosíntesi, però, va consolidar la maduresa artística i el seu darrer àlbum, Tot està per fer, va exhibir la seua condició de referents generacionals, així com va mutar l'estil de la banda com un pop d'ascendència mediterrània, on va haver-hi una racionalització de l'omnipresència dels vents. Això sí, sense perdre la seua essència, i introduint temes tecno com ara «Fly Free», un mite sonor de les discoteques, als seus concerts.
Una escena en recomposició permanent
L'adeu de La Fúmiga és un cop per a una escena musical valenciana que ha vist com els seus grups capdavanters han plegat. Els alzirencs, de fet, s'havien convertit en els indiscutibles caps de cartell arran de l'absència de Zoo, que va atorgar vacances indefinides al seu mico musical. Abans, hi havia veus referents com Xavi Sarrià o formacions com ara Smoking Souls o El Diluvi, que també s'havien agafat un període de descans. La marxa dels riberencs crea un cert buit de noms que arrosseguen els grans públics als cartells dels festivals i als esdeveniments musicals que es produeixen anualment al país.
Si bé aquest comiat suposa un terrabastall per al panorama musical en llengua pròpia del País Valencià, resten projectes amb habilitat per omplir el buit. És el cas de propostes com ara Malifeta, conformada per bona part dels antics membres de Zoo; Pep de la Tona, el grup impulsat per Josep Nadal, antic cantant de La Gossa Sorda, o Auxili. Veus consolidades com ara Sandra Monfort, Esther, Jazzwoman, Pep Gimeno Botifarra o La Maria; talents com ara Naina i Abril, així com formacions com ara Cactus o els ben tornats Tardor, entre altres, aspiren a sostenir el plural, heterogeni i viu circuit valencià en llengua pròpia.
Una escena que podria sumar el retorn d'un dels seus grans grups capdavanters, d'aquells que van llegar himnes per a diversos generacions de valencians i valencianes. La Gossa Sorda ha fet una enigmàtica publicació a Instagram amb la frase «comença la partida» i un vídeo amb una partida d'escacs mentre sonen declaracions envers el genocidi a Gaza, així com de Mazón i la seua polèmica gestió de la riuada.