Quan l'any passat Zoo va anunciar que baixava dels escenaris i va fer públic el calendari de la gira de comiat, un calfred va recórrer l'esquena dels organitzadors del Feslloc. El darrer concert dels gandiencs estava programat per al dissabte 13 de juliol, al Pirata Sound, a Gandia. La mateixa data que el que, habitualment, és el dia gran del Feslloc. Una coincidència letal, gens benèvola per als interessos del Feslloc, un esdeveniment no lucratiu que combina música, reivindicació i activisme.
Aquella coincidència obrí un xicotet cisma entre els seguidors del que ha estat el grup de música en valencià més important dels últims anys. Era, a més, el seu únic concert al País Valencià abans de l'adeu definitiu. Els organitzadors del Feslloc fins i tot posaren a sobre de la taula la possibilitat de traslladar la data del festival en el calendari.
Finalment, però, decidiren tirar endavant, no sense amagar cert neguit pel que suposava aquella competència de dates i de cartell. Una mena de David contra Goliat, més encara en temps de retirada dels suports públics a la música en valencià. El dijous 11 de juliol, quan tingué lloc el típic Correbar, els organitzadors aguantaven la respiració. La possibilitat d'estavellar-se irremeiablement hi era. Pesava, també, cert cansament. I, tanmateix, l'edició que feia divuit, la de la majoria d'edat, va salvar els mobles. Els organitzadors van respirar, alleujats.
L'ADN amb què va nàixer el Fesllocl''any 2007 —la música, la reivindicació i la cultura— manté tota la seua vigència
L'Aplec d'Escola Valenciana
Així les coses, els feslloquers inauguren a partir de demà dijous la dinovena edició del Feslloc, un festival que va nàixer l'any 2007 a instàncies d'Escola Valenciana com una cloenda a la seua Gira de música en valencià. Eren els anys de Francisco Camps al capdavant del Govern valencià. Dos anys abans, una trentena de músics s'havien tancat al Palau de la Música de València per protestar per la falta de suport institucional als grups en llengua pròpia.
En aquella primera edició del Feslloc, quasi artesanal, pujaren a l'escenari Obrint Pas, Soul Atac i Arròs Caldós, entre altres. En ple apogeu conservador a la Generalitat, els festivals de música en valencià eren pur exotisme. Els promotors d'aquella primera edició tenien al cap l'Aplec dels Ports, un esdeveniment autogestionat que té lloc des de 1978 en una de les comarques més septentrionals del País Valencià.
Durant les edicions següents s'anà perfilant el tarannà eminentment reivindicatiu del Feslloc. Del que es tractava era de fer allò que no feien les institucions: donar cobertura a la precària escena musical en valencià, però també de crear un espai de convivència on es barrejaren festa, protesta i activisme. Sempre des del prisma de l'alegria.
Superat l'ensurt de l'any passat, aquell ADN conserva tota la seua vigència. En l'edició que comença aquest dijous i que es prolonga fins dissabte es conjuminen taules rodones, competicions lúdiques, reflexió i bona música. Perquè, com recorda Àngel Ribés Bellés, alcalde de Benlloc, «no som un festival ostentós ni mediàtic, però sí una proposta important per al poble, la comarca i el país, de manera que sentim molt d'orgull pels nostres 19 anys d'existència».
D'Alzira a Iruña
Amb l'alegria com a manifestació popular, ha programat La Fúmiga, Auxili, Fillas de Cassandra, Zetak i Malifeta, entre un total de 19 propostes musicals, entre les quals una desena actuaran per primera vegada a l'escenari Ovidi. Com és costum, el festival acull estils musicals diversos i barreja projectes consolidats i formacions emergents. Així, si bé ha apostat sobretot per la producció valenciana, també ha obert les portes a dues bandes de Catalunya, com són Flashy Ice Cream i Les Testarudes, i a sengles propostes de Galícia i d'Euskal Herria, Fillas de Cassandra i Zetak, respectivament. Amb aquestes propostes, el Feslloc consolida la seua aposta per apropar al públic valencià la música feta en llengües cooficials de l'Estat.
Voro Golfe: «Els dinou anys del Feslloc suposen una derrota per a aquells que volen exterminar el valencià de l'escola i dels carrers»
Flashy Ice Cream, Malifeta, Les Testarudes, Quinto, Sociologia Animal, Abril, Bèrnia, Faixa, Naina i Rua són els deu artistes que hi actuaran per primera vegada. Cactus, La Maria, La Fúmiga, així com DJ Cuber, Santy Mataix i PD Comboi completen el cartell.
En el manifest «Música, llengua i país», l'entitat reitera el paper del Feslloc envers el posicionament de la música en valencià, la descentralització de la cultura, la cultura sense finalitat lucrativa, la presència de les dones als escenaris, el suport a les noves ruralitats i l'activisme cultural i lingüístic. Així, malgrat la falta de suports institucionals i la dificultat per a competir amb altres projectes comercials sense cap compromís amb la cultura i la llengua pròpies, el Feslloc continuarà treballant amb la intenció de continuar creant lligams entre artistes, públic, llengua i territori.
En aquest sentit, l'activista d'Escola Valenciana Voro Golfe Cervera ha destacat la importància d'acudir-hi. «Si deixem de cantar en valencià, serem absorbits pel colonialisme polític i cultural que vol esborrar la identitat del País Valencià», ha expressat. Segons Golfe, «els dinou anys del Feslloc suposen una derrota per a aquells que volen exterminar el valencià de l'escola i dels carrers».
Molt més que música
Alhora, el Feslloc 2025 acollirà activitats culturals i esportives diverses, com tallers, xarrades, cinema, bingo, recitals, pòdcast en directe i campionats, que tindran lloc el divendres 11 i el dissabte 12, de matí i de vesprada, en diferents localitzacions del festival.
El primer dia, a la pineda, s'ha previst el taller d'estampació de samarretes amb pintura permanent del Voluntariat Lingüístic de la Universitat d'Alacant, d'11 a 13 hores. A les 12 hores, s'hi inaugurarà el cicle de xarrades, amb «Acord Social Valencià: la unió de totes les lluites», en què participaran membres de diferents comitès d'emergència i resistència de pobles afectats per la dana.
Tot seguit, a les 13 hores, hi arribarà el col·loqui «Territori mut: l'apagada de la música en valencià en À Punt», amb la participació de la codirectora i presentadora de Territori Sonor, Isa Monzó, el periodista cultural Ramir Calvo Cubedo i l'artista Quinto. Posteriorment, s'hi presentarà el llibre Sempre a la contra i avant. La història de ZOO a través de les seues cançons, amb la participació de l'autor, Josep V. Frechina, i l'editor de Sembra Llibres Samuel Fenollosa, a les 17.30 hores. Els actes culturals de divendres conclouran a l'auditori, amb la projecció del documental Sobreviure a l'incendi, amb l'autor, Josep Pitarch Garrido, a les 18.30 hores, d'accés lliure amb la polsera del festival, fins a completar-ne l'aforament.
La programació continuarà dissabte, a les 12 hores, amb la xarrada «Comprendre Palestina-Israel», a càrrec de l'activista de BDS País Valencià Sergio Navarro i la periodista Lorena Escandell Carbonell; a més, a les 13 hores, el Feslloc acollirà el col·loqui «Ovidi: l'artista que durarà anys», amb els artistes Tomàs de los Santos i Esther, i la gestora cultural Sandra Garcia. De vesprada, a les 18 hores, 12 joves poetes de l'àmbit lingüístic catalanoparlant, oferiran el recital «Joves per versos», activitat que compta amb el suport de l'AELC. Tot seguit, a les 19 hores, serà el torn del pòdcast Mundanes, amb Sandra i Silvia, amb la participació de Zetak.
El mateix dissabte, l'auditori acollirà dues activitats més: a les 18.30 hores, la projecció i col·loqui de La veu de les muntanyes d'Ester Fayos, de La Directa; a les 20 hores, començarà el pòdcast Un cabàs d'històries, amb Paula Giménez Franco i Berta Francés Agulló i la participació de Fillas de Cassandra. Durant el festival, l'artista Rubén Cambra Donat, Ruk, pintarà un mural dedicat a la diversitat.
Finalment, les instal·lacions esportives acolliran campionats de bàsquet 3×3 i de futbol sala, així com el XXIII Campionat de frontó a mà per parelles, d'11 a 13 hores, divendres i dissabte.