«Anar fent» i «resistint» són dos eufemismes que amaguen els dolors sords de l'ànima i les turbulències precàries de la cartera. Són els símptomes de moments biogràfics farcits de monedes que cauen del costat equivocat, de pedres interposades al camí que es converteix en muntanyes i de núvols que es conxorxen per bastir la tempesta perfecta.
Es tracta de temps de tronades i torrents de pluja regallant pel rostre, de mirades impregnades per la letal combinació de l'odi, la desesperança i l'autoflagel·lació. La ràbia, de vegades, només es tempera quan sonen instruments de vents, guitarres de cabells llargs i cançons de protesta. O dit d'una altra manera: quan l'increment dels decibels sonors genera un efecte alliberador.
JazzWoman, una cantant d'Aldaia (Horta Sud) que fins aleshores havia transitat pel reggae, les melodies sintètiques i les importacions llatinoamericanes, ha mudat la seua pell estilística i ha apostat per sonoritats metal com a senda per defugir dels obstacles vitals —va narrar-ho en aquesta entrevista a Enderrock—, per vehicular la seua indignació. El títol de l'àlbum, Contra vent i marea (Propaganda pel Fet, 2025), és inequívoc. Tota una declaració d'intencions.
Influenciada per l'afició al metal de la seua família i amb l'objectiu d'adaptar-se a les característiques melòdiques dels nous components del projecte —Hugo X i Nicky Shard provenen d'una escena més hardcore—, la veu d'Aldaia s'ha endinsat en un terreny musicalment agressiu i sonorament vigorós amb un trident de cançons trencadores, confeccionades amb una recepta allunyada del mainstream: l'heterodòxia de combinar les càrregues electròniques al més pur Scrillex amb la contundència de les guitarres més dures. Dit clar i ras: són temes per botar sense aturador.
«Motiva't a lo rambo» és l'exemple paradigmàtic: arranca amb un àudio del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, per exhibir les seues contradiccions envers la gestió de la dana i conjuga una base electrònica amb una bateria aguerrida i una guitarra fortament musculada. Amb talls de veu del síndic a les Corts Valencianes de Compromís, Joan Baldoví, contra Mazón i un altre del president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, per disparar sonorament per com va actuar durant els dies posteriors a la riuada, es produeix una alternança constant entre els ambients analògics del metal amb els sintètics per la presència de les bases fetes amb ordinador.
«Pirata» transcorre per uns senderis similars en engegar-se amb un hip-hop marca de la casa fins a l'aparició d'un violí que introdueix el clímax metal. Un fil de veu angelical de la cantant valenciana inaugura a mig tema l'adveniment de les sonoritats sintètiques, les quals protagonitzen junt amb una guitarra d'aspiracions rock and roll un crescendo que busca una explosió musical aclaparadorament joiosa. El patró de «Tir i arrastre» voreja aquest esquema de priorització metal i ascensions edificades amb l'energia electrònica.
El joc amb la taula de mescles es deslliga temporalment de les mans fent banyes a «Ximotek», una peça tecno amb una textura electrònica al seu primer capítol similar al rebot dels dits sobre la pell d'una darbukka. Ben entrada la cançó hi ha un rellampec que evoca la marxa mora «Ximo», la qual anirà conquerint espai de manera remasteritzada. La musicalitat tecno es preserva a la breu «No em para l'aire», amb un tempo menys revolucionat i més al·lèrgica a la pista discotequera.
«Anirem» es deixa endur pels ritmes sintètics, malgrat que es construeix sobre trams de ritmes d'aproximació al reggaeton i les aparicions esporàdiques d'una flauta de pa. La presència d'estils llatinoamericans, de fet, queda patent amb «Mylovah», una bachata amb moments de reggae. Les tonalitats fabricades a Jamaica impregnen «I no tindràs», que oscil·la entre l'ska de la vella escola a moments de desacceleració sincopada i altres de rock endurit. La rumba de reivindicació valencianista «Mou el putxero» i l'homenatge íntim a la seua àvia, «La manchega», tanquen un àlbum que sobta per la nova pell electrònica i metal adoptada per JazzWoman, una de les veus més contundents del panorama musical nostrat.