El primer lladruc de Pep de la Tona

El lladruc s’havia generat amb la veu trencada i una lluna guerrillera com a testimoni. La Gossa Sorda havia brindat als seus incondicionals una última volta de colpets de cassalla reggae, una polseguera ska i un viatge al centre d’una guerra musical que s’havia prolongat durant quasi dues dècades. A Pego (Marina Alta), en aquell estiu del 2016 de calitja i mar bullint com cassola al forn, s’havia produït un adeu sense retrets i sense revenges, on regnava la incertesa a l’escena per aquest comiat, però també l’esperança d’aparició de noves sendes.

Quan al panorama musical valencià s’entona l’himne del desencant, quan Zoo escriu l’epíleg a un verger de cançons delicioses i Xavi Sarrià ens prepara per a una vida sense els seus refugis sonors de tendresa, coratge i combat, el vocalista de La Gossa Sorda, Josep Nadal, s’ha ofert per caminar la nit. Amb el sobrenom de Pep de la Tona i una llarga nòmina de col·laboradors, està disposat a fer saó en plena etapa de sequera.

L’ànima de La Gossa Sorda havia proporcionat al públic píndoles de nostàlgia d’aquesta mítica banda quan va protagonitzar l’any passat una incompleta i fugaç reaparició durant el concert del 25 d’abril d’Acció Cultural del País Valencià, però l’estrena musical de Pep de la Tona, amb l’àlbum El temps de la calor (Maldito Records, 2024), suposa un autèntic déjà-vu d’aquelles melodies a les quals confessàrem un amor insubornable al crit de «T’estime, t’estimo, t’estim». El temps de la calor és una porció de màgia sonora per ressuscitar tonades skatalítiques injustament soterrades pel monocultiu electrònic i rescatar una dolçaina que va passar de monarca instrumental a ser dogmàticament estigmatitzada.

Al seu primer disc, Pep de la Tona alça el puny per reivindicar estils oblidats per l’anestèsia sintètica, agita la pancarta del llaüt, fa incursions per les creacions digitals sorgides als anys noranta de la cultura sound system irecupera aquella rumba que glossava autarquies de cogoll. Aquest treball, tanmateix, no és sols un tour melancòlic per aquells ritmes sincopats de lluites i aquells versos de petons a tocar del govern militar, ja que tempteja —com ho va fer amb les sonoritats bakala al projecte Vertigen— amb el tecno i les músiques d’arrel urbana.

Nadal construeix aquest edifici musical envoltat del guitarrista clàssic Miquel Pérez Perelló, d’antics integrants d’aquella mítica banda —el baixista Jordi Martí o els percussionistes Salvador Bolufer i Edu Torrens— i altres components d’Aspencat, Xavi Sarrià, Smoking Souls, Malifeta, La Fúmiga, Ferreteria Rosario, Funkiwis o Ciudad Jara. Més d’una vintena de músics modelen una peça d’artesania musical directa, guerrera i somiadora, amb rondalles rumberes com ara «Save the Albufera» i joies ska com ara «Postals», on col·labora Arnau Giménez, exmembre de La Gossa Sorda que compagina Malifeta i Zoo.

«Picaina», amb un tronador arranjament vocàlic de Jonatan Penalba, atresora l’essència d’aquelles vertiginoses melodies a contratemps acompanyades de dolçaina, trombó i trompeta, a la qual s’incorporen episodis de solemnitat protagonitzats per l’apoteòsica veu de La Maria. L’esperit skatalític persisteix a «Dies de cirera i alegria» i, fins i tot, busca obrir-se pas a «Més bonica que la lluna», de tendència punk-rock, amb cops d’ull a la mítica «Quina calitja» i pinzellades electròniques. Uns arredoniments digitals que abasten el rock d’estètica contundent de «Trilla», marcada per la veu mística de la gallega Ses.

El revestiment sintètic embolcalla musicalment una rupturista «Ciutat cansada», tenyida de sonoritats tecno, i exerceix de motor festiu de naturalesa drum-and-bass a «Les fonts del terme» i a «Enlerta», edulcorada amb les cordes vocals de Jazzwoman.  El contrast rock l’ofereix «Caminem la nit» i la bandera reggae l’encapçala la jamaicana «Harca», a la qual s’uneix «Rodolem» —on col·labora Àlex Seguí, exintegrant de La Gossa Sorda i amb un nou projecte en solitari— per afinitat amb les melodies importades de Kingston. La confecció polifònica del primer lladruc musical de Pep de la Tona.