La lluita per la normalitat xoca cada dia amb els drames arrossegats de la dana. Les orquestres i les celebracions de les festes patronals d'estiu contrasten amb el dolor present de la pèrdua d'amics i familiars, amb la precarietat de comptes bancaris tremolant per la tardança de les ajudes i amb la impossibilitat de tornar a la rutina anterior per uns ascensors espatllats sense data de reparació. Els municipis devastats per la gran riuada del 2024 són un camp de batalla entre la necessitat de girar full a la barrancada i les ferides obertes de bat a bat. Entre el malson del passat i la incertesa del present i, especialment, del futur.
Les rajoletes amb la inscripció «l'aigua va arribar fins ací» són les cicatrius visibles, però els dols insuportables, les persianes abaixades, els somnis truncats i la ràbia per «les morts evitables», com assenyala la jutgessa que investiga els responsables penals de la dana a les seues interlocutòries, són menys perceptibles a un cop de vista. Quan el calendari marca deu mesos d'ençà d'aquella nit anticipada de Halloween, la indignació brolla. Malgrat les dates estiuenques de restar a la platja amb l'hamaca i una novel·la; a pesar que molts tracten d'esgotar les últimes hores de vacances abans de la indesitjada tornada al treball.
La plaça de la Mare de Déu de València, antic escenari de reivindicacions que van passar de sordes i prou solitàries a ben sonores, com les encapçalades per les familiars de les víctimes de l'accident del metro del 2006, ha demostrat que la societat valenciana no oblida. Que les ferides emocionals, econòmiques i, singularment, polítiques d'aquell dia són ben presents. Perquè ha quedat gravat a la memòria aquell so estrident d'un avís als telèfons mòbils que va arribar quan la gent s'ofegava. Perquè resta pendent per esclarir la incògnita de quina va ser l'actuació del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, durant aquella fatídica vesprada del 29-O.
El cap del Consell, de fet, ha estat la diana de les crítiques dels milers de persones que s'han concentrat a la icònica plaça de la capital valenciana. Els clams de «Mazón, dimissió» i «el president, a Picassent» han ressonat de manera continuada, combinant-se amb el silenci d'una protesta que era un acte simbòlic d'homenatge i de record a les víctimes d'aquell torrent d'inconsciència meteorològica per part de les autoritats valencianes, segons han denunciat. Moviments socials i col·lectius de damnificats han evitat, però, els manifestos oficials, com en altres ocasions. Es volia subratllar el silenci contestatari.
La protesta ha desafiat el calendari estiuenc i ha mostrat la persistència reivindicativa d'unes entitats civils i, particularment, d'unes associacions d'afectades que reclamen insistentment la renúncia de Mazón com a comandant en cap dels valencians, en considerar-lo el màxim responsable de la magnitud d'aquella tragèdia. Uns damnificats que no han exhibit sols la seua preocupació pels ritmes letàrgics de la reconstrucció, sinó per la falta de presa de mesures de prevenció que eviten noves tragèdies, atès l'horitzó d'una tardor farcida de gotes fredes per l'elevada temperatura que registra actualment la mar que banya les costes del territori valencià.
Amb la plaça desbordada de gent indignada i marcada per la ferida devastadora de la dana, s'ha format un cercle al centre amb els familiars de les víctimes mostrant els noms de les 228 víctimes. Un homenatge a les persones que va endur-se la riuada; acompanyada de la muixeranga, que ha estat interpretada per la colla de dolçaines i tabals Estrella Roja de Benimaclet.
«Totes les tombes seran el vostre càstig etern», ha pronunciat Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, un dels motors de les mobilitzacions, mentre ressonava «el president, a Picassent», i «no són morts, són assassinats». «Mazón deu anar a la presó. No és suficient amb la seua dimissió», ha expressat Rosa Álvarez, veu de l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana i filla d'una persona que va faltar durant la dana a Catarroja (Horta Sud).
Sota el clam «el bonisme s'ha acabat», ha demanat la dimissió del conseller d'Educació, l'antivalencianista José Antonio Rovira, i la consellera de Benestar Social, la zaplanista Susana Camarero, per «posar en perill la comunitat educativa» i la gent de les residències, respectivament. «No haurien d'estar a càrrec seu», ha lamentat. «Que deixen de somriure. Fa mal als familiars de les víctimes», ha rematat. Un dolor que han transformat en ràbia milers i milers de persones. Desafiant les vacances i l'estiu.