PREMIS LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

La Unió de Periodistes premia la llibertat de premsa i el periodisme amb perspectiva de gènere

Els fotoperiodistes valencians que patiren la violència feixista el darrer 9 d’Octubre i la presidenta del CIMAC, un col·lectiu que denuncia el doble assetjament de les periodistes a Mèxic, han estat els guardonats en la 37 Edició dels Premis Llibertat d’Expressió. La Unió de Periodistes Valencians reconeix així la feina dels qui han estat maltractats per la impunitat policial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sota la mirada de la figura de Lluís Vives i coincidint amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, anit el Centre Cultural La Nau fou l’escenari per entregar els Premis Llibertat d’Expressió a càrrec de la Unió de Periodistes, que enguany arriben a la 37 edició. Germán Caballero fou l’encarregat de recollir un dels dos guardons. El fotoperiodista representava al col·lectiu de fotoperiodistes valencians que cobriren la manifestació del passat 9 d’Octubre. “Aquell dia va haver-hi impunitat feixista”, segons Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes Valencians en referència a les agressions físiques i verbals que van rebre els periodistes i fotoperiodistes que quedaren sense resposta policial. “Veiérem com es va coartar la nostra llibertat d’expressió. Aquest guardó és el reconeixement al treball en un dia on es vulneraren tot tipus de llibertats, individuals i col·lectives”. Caballero va recordar, a més, la doble violència que reben les seues companyes de professió qui, aquell 9 d’Octubre foren, fins i tot,assetjades sexualment. Aquella violència feixista que va intentar furtar a base de colps la càmera a alguns dels allí presents -el cas més notable fou el del fotoperiodista d’El País, José Jordán- o fer fracassar la presentació de la capçalera Jornada, va ser possible gràcies a la no actuació dels cossos de força i seguretat de l’estat. “La policia no va estar a l’altura. No podem permetre que passen aquestes coses a casa nostra”, va alertar Caballero.
 
Posteriorment a aquell 9 d’octubre, s’han demanat responsabilitats als agressors. “Gràcies al treball que férem els periodistes i fotoperiodistes aquell dia, les forces de seguretat de l’estat han actuat contra els atacants. Però aquell dia actuaren impunement”, segons el guardonat. El fotoperiodista va agrair així les investigacions d’alguns periodistes valencians que permeteren la identificació i posterior encausament dels agressors. “Foren fonamentals”, matisa la presidenta de la Unió de Periodistes, una agrupació que es va personar en la causa. Aquest fou el cas del president de la Curva Nord del València Club de Futbol, qui fou detingut després de confirmar la seua presència activa en aquell esdeveniment, gràcies als documents gràfics aportats per la premsa. Aquest discurs de l’odi, però, corre a passes agegantades per tota Europa, on ja s’ha visibilitzat en forma de partits feixistes. A l’Estat espanyol i al País Valencià, tot i que aquestes organitzacions polítiques encara no han arribat a les institucions, les alarmes s’han encés. “El perill està ací i cal estar alerta”, va concloure el fotoperiodista.
 
En la categoria internacional, la Unió de Periodistes ha guardonat el col·lectiu de dones periodistes mexicanes CIMAC (Comunicación e informació de la Mujer). Amb aquest premi, la Unió vol reconèixer la tasca de les dones periodistes en aquest país, on pateixen una doble discriminació: per ser periodistes, en un país on la llibertat d’expressió està amenaçada, i per ser dones. No s’ha de perdre de vista que Mèxic és un país amb 23.000 persones desaparegudes, tot i no haver-hi cap guerra, i on, en els últims quatre anys, 34 periodistes han estat assassinats, dels quals vuit són dones. El guardó el va recollir la periodista i directora del CIMAC, Lucía Lagunes. Aquesta organització defensa la llibertat d’expressió dels periodistes i intenta visibilitzar el treball de les periodistes, incloent-hi la perspectiva de gènere a les informacions. “La falta de llibertat d’expressió és símptoma de democràcies febles. Els i les periodistes han d’exercir la seua feina en condicions dignes perquè no hagen d’escollir entre la vida o donar una notícia”, va denunciar la periodista.
 
En la majoria dels casos -al voltant del 60%- els agressors dels periodistes són agents de l’estat. És a dir, funcionaris públics. Lagunes denuncia la narrativa que s’ha traslladat a tercers països, alimentada per l’estat mexicà, de que el crim organitzat és el responsable d’aquesta violència. “Realment són els funcionaris públics els qui agredeixen als i les periodistes. Així l’estat aconsegueix eludir la seua responsabilitat”, va explicar la periodista mexicana. Així, relata l’assassinat de la periodista Miroslava Breach, corresponsal del periòdic La Jornada, qui fou brutalment assassinada amb diversos trets a l’exterior del seu habitatge quan anava a portar el seu fill a l’escola. “Un any després encara no tenim resposta de qui és el culpable”, va lamentar la directora de CIMAC. Aquest silenci evidencia el vertader problema de Mèxic: “en matèria de llibertat d’expressió la justícia brilla per la seua absència”.
 
Lucía Lagunes, Germán Caballero i Noa de la Torre amb els guardons de la 37 edició dels Premis Llibertat d'Expressió

Carmen Aristegui, fou altra reconeguda periodista mexicana perseguida per qüestionar a l’autoritat. Aquest acte insubmís per als governants mexicans li va costar la seua feina a la ràdio pública i una posterior persecució policial. “A Mèxic hi ha una situació molt greu amb el crim organitzat i el narcotràfic, però l’estat no és aliè”, va recordar la periodista. Tot i ser un país amb nombrosos mecanismes creats per protegir els periodistes i garantir la llibertat d’expressió, aquests no compleixen la seua funció. “Hi ha recursos per fer-ho, però no hi ha voluntat política”, va lamentar Lagunes. “Encara no hi ha cap sanció, ni cap persona investigada per cometre un delicte d’atemptat contra a la llibertat d’expressió”, va afegir. La resposta a aquesta ineficàcia sembla estar, de nou, en els poders públics.

 
Dos països distints amb un context diferent. Però, de nou, la impunitat recorre els seus carrers en detriment de la llibertat d’expressió. Ara, aquests col·lectius -els fotoperiodistes atacats per la violència feixista la darrera diada valenciana i les dones mexicanes brutalment esguitades per la violència policial-, veuen reconegut el mèrit al seu treball en defensa de la llibertat de prensa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.