Víctimes del metro: del menyspreu al desgreuge

Aquest diumenge es compleixen deu anys del tràgic accident del metro de València. Un sinistre que va ser oblidat per la majoria de la societat, menys per les víctimes que van resistir el silenci i el menysteniment d'uns governants que van imposar una versió oficial falsa de la causa del descarrilament. Amb el canvi de govern a la Generalitat Valenciana, s'ha dignificat el seu paper i s'han assenyalat els responsables polítics de la tragèdia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

3de juliol de 2015. El debat parlamentari s'ha acabat, i n'és l'hora de la votació. El lluminós ho indica ben clar: 67 vots a favor, 30 en contra i una abstenció. Després de dinou vegades intentant-ho, les Corts recuperen la seua dignitat: la cambra valenciana promet trobar els responsables de la tragèdia. La majoria de grups polítics aplaudeixen a les víctimes, que resten a la grada de convidats. Són les autèntiques guanyadores. Minuts després, Beatriz Garrote, l'aleshores presidenta de l'Associació de Víctimes del metro 3 de juliol, pren la paraula. Narra, per primera vegada a les Corts, el seu viatge fins a aconseguir un reconeixement ben guanyat. El desgreuge s'ha consumat.

L'escena n'és una de les més emotives del llarg camí que han hagut de recórrer d'ençà que ells o els seus familiars van topar-se de forma fatal amb aquell metro que va descarrilar un 3 de juliol de 2006, tres minuts passats de l'una en punt. Un accident que va agafar desprevingut al Govern valencià, dirigit per Francesc Camps, i que va intentar tapar la tragèdia de la forma més ràpida possible per no aigualir la festa de l'arribada del papa Benet XVI a València. Esdeveniment convertit en el negoci més gran consumat de la trama 'Gürtel' al País Valencià.

La manipulació i l'ocultació de la ja apagada Ràdio Televisió Valenciana (RTVV); els intents de comprar silenci amb treballs per part de l'ex-president de les Corts, Juan Cotino; el menysteniment a les víctimes de Camps, no rebent-les mai; o el falsejament d'una comissió d'investigació de cartó pedra, on tots els càrrecs van repetir l'argumentari d'una versió oficial, demostrada falsa, van ser sols alguns dels episodis que les famílies van haver-hi de suportar. Per si la pèrdua dels seus sers més estimats o les ferides físiques o psicològiques d'aquell accident no comportaren prou patiment per a les seues vides.

Com a actitud a imitar per una societat que va oblidar-se'n, van manifestar-se a la plaça la Verge de València cada dia 3 de cada mes, coincidint amb el dia d'aquell funest succés. La invisibilitat de les seues protestes -no sols a la societat i a les institucions; també a molts mitjans de comunicació- no va apagar-se. Les informacions que una balisa de poc més de 3.000 euros hauria evitat l'accident, de les mancances de seguretat a la línia 1 o de la manipulació de la Comissió d'Investigació van anar erosionant una veritat oficial que no se sostenia per enlloc.

L'arribada d'Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat Valenciana va semblar el final d'aquell menyspreu de Camps. Fabra va rebre el col·lectiu de les víctimes, però va quedar en això. Després no va voler saber-se'n res. Fins que va arribar un dels moments clau en el sinistre.

Nou i mitja de la nit. Diumenge 28 d'abril de 2013. Salvados, el programa de televisió de reportatges dirigit per Jordi Évole, fa d'altaveu de les informacions que havien anat publicant aquells que es negaven a admetre una veritat artificial. Un ex-directiu de l'empresa pública encarregada de gestionar el metro, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), confirma en televisió totes les sospites de manipulació i desmunta la veritat oficial. I a més, l'espantada de Juan Cotino, ex-president de les Corts Valencianes, al programa retrata als responsables polítics de la tragèdia. La societat, per fi, ha despertat.

Cinc dies després, a la plaça de la Verge no cap ni una sola ànima. D'estar sols, o d'acompanyar-los algunes persones més compromeses amb la causa, passen a rebre el suport de milers de valencians. «No tinc paraules per mostrat la felicitat que tenim per veure com està de plena la plaça», confessa emocionada Garrote. Els crits de «Fabra dimissió» i «Cotino dimissió» esdevenen una constant. Tot i que l'afluència de gent experimentarà una davallada posteriorment a cada mes, la plaça continuarà de gom a gom cada dia 3 fins a la celebració de les noves eleccions valencianes.

Reparar el dany

Després de diversos dies de negociacions i de tensions, l'esquerra en forma de bipartit conformat per PSPV-PSOE i Compromís arriba al poder. El primer gest del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, és cap a les víctimes. La seua primera visita és l'associació. Puig demana perdó a les víctimes en nom de la societat i la institució. És el primer gest de reparació del nou Consell.

A la seua distinció el 9 d'Octubre i a l'apertura de la comissió d'investigació, aquesta setmana ha estat plagada de gestos cap al col·lectiu. No debades, aquest diumenge fa deu anys de la tragèdia. Per a conmmemorar el dècim aniversari, s'ha cedit a l'associació la sala Lametro per a realitzar una exposició fotogràfica sobre els seus deu anys de vida. Allí un centenar de fotografies retraten el seu camí fins a ser reconegudes i tractades com cal pel Govern valencià.

El Consell ha canviat el nom a l'estació on va ocórrer l'accident. Ja no s'anomenarà 'Joaquín Sorolla-Jesús', sinó simplement 'Jesús'. I aquest diumenge, al ritme de la muixeranga, les víctimes deixaran flors en el jardí situat sobre la corba del sinistre. Allí, es col·locaran, a més, adorns grocs i negres -just, els colors de l'associació- en els que es podran llegir diferents missatges relacionats amb el succés. A la vesprada, en Torrent, l'Ajuntament inaugurarà un parc en memòria d'aquells que van perdre la vida a l'accident.

La fi dels 0 responsables

A banda d'aquests actes, el gest de reparació més gran ha sigut l'assenyalament en una Comissió d'Investigació de les causes i qui van ser els responsables polítics de la tragèdia. Això sí, de forma independent al procés judicial obert on la justícia ja en dirà la seua sobre si hi ha responsabilitats penals derivades de l'accident.

Si el documental realitzat per Barret Films va popularitzar l'eslògan '0 responsables', per subratllar que ningú polític o tècnic assumira responsabilitats pel sinistre, les Corts l'han deixat desfasat. La nova Comissió d'Investigació ha assenyalat a Camps; Cotino; l'ex-portaveu del PP a la cambra i ex-conseller Serafín Castellano; l'ex-vice-president de la Generalitat Valenciana, Víctor Campos; i l'ex-director general de transport José Vicente Dómine com a responsables polítics del sinistre.

Marisa Gracia (ex-gerent de FGV); Dionisio García (cap de recursos humans); Vicente Contreras (director adjunt d'explotació de FGV); Manuel Sansano (director d'operacions); Francisco García (responsable de tallers); i Luis Miguel Domingo (cap de taller València Sud) són els tècnics responsables políticament. I Pedro García, director de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), i Lluís Motes, aleshores director d'informatius de RTVV, els responsables des de l'àmbit informatiu.

La comissió ha tombat la versió que l'excés de velocitat del maquinista va fer-hi descarrilar el comboi. La inseguretat del túnel de la línia 1; la falta d'inversió i mala gestió a FGV; que aquesta línia no gaudira de la més completa instal·lació de sistemes de frenada; o l'obsolescència als combois que cobreixen el trajecte on es va produir l'accident són algunes de les 44 conclusions que dictaminen el document de la Comissió d'Investigació.

10 anys després, s'ha consumat el desgreuge. Ja no hi ha menyspreu ni oblit. I les víctimes s'han convertit en símbol i exemple ètic al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.