La Diputació de César Sánchez: sous a trànsfugues i decisions polèmiques

La Diputació d'Alacant és el gran nucli de poder, junt amb la de Castelló, que conserva el PP al País Valencià. Amb César Sánchez al capdavant, s'albirava una altra forma de fer les coses, però no ha estat així. Salaris a trànsfugues de Ciutadans a canvi del vot favorable als projectes; adjudicacions amb possible benefici per a la seua família; i integració al seu equip d'alcaldes rodejats de sospites han marcat el que va de mandat a la corporació provincial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El terratrèmol polític que va viure el País Valencià a les eleccions valencianes de 2015 va provocar el desnonament del PP de la majoria de les institucions. Sols a les diputacions d'Alacant i Castelló van resistir. Encara que, i amb la vella batalla entre partidaris de Francisco Camps i Eduardo Zaplana al darrere, els populars van tindre que suar molt per aconseguir el suport de Ciutadans per governar la corporació provincial d'Alacant. Finalment, ho van fer en proposar a César Sánchez, que tot i haver sigut proper a Camps, tenia fama d'estar net d'escàndols. O, almenys, així ho va considerar Ciutadans.

Aquesta nova forma de fer les coses que pregonava als seus inicis Sánchez va quedar només en això: en paraules. D'ençà que va ocupar el càrrec de president del major nucli de poder del PP al País Valencià que les polèmiques s'han succeït. Sous a trànsfugues a canvi de suport als plens; adjudicacions amb interessos familiars; espenta a alcaldes rodejats de sospites; salaris gens estètics; i desequilibri al personal de confiança respecte a la resta dels partits són algunes de les ombres que han marcat, fins ara, el mandat del també alcalde de Calp.

Unes rotondes molt familiars

Tot i que n'era sabedor dels problemes judicials que van comportar determinats assumptes aprovats per un dels seus antecessors al càrrec, José Joaquín Ripoll -processat al cas Brugal-, Sánchez va tirar endavant un projecte per a la construcció de dues rotondes en el seu municipi, Calp (Marina Alta). Una obra per a la qual van destinar-se dos milions d'euros, i que va despertar polèmica en dos punts: que la carretera no pertanyera a la xarxa provincial i que la construcció tingués llum verda gràcies al vot de qualitat de Sánchez.

La controvèrsia, però, no va quedar-se amb aquestes dos qüestions. Segons va avançar eldiario.es i després va publicar EL TEMPS, la principal propietària dels terrenys afectats era la societat Paviota, pertanyent a Francisca Ivars, sogra de l'actual president de la Diputació d'Alacant. Uns lligams familiars que feien planar la sospita sobre Sánchez. No debades, la llei de règim jurídic afirma que un càrrec deu abstindre's a un procediment si aquest compta amb "parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representats legals o mandataris que intervinguen al procediment".

Davant les crítiques i la batalla legal plantejada per l'oposició, Sánchez va explicar que no havia d'abstenir-se perquè els terrenys ja no eren de la seua sogra, sinó del mateix Ajuntament de Calp. El seu principal argument era la cessió de sòl feta per la societat de la seua sogra al consistori mitjançant un conveni. Sánchez no va participar en aquesta decisió, però sí que ho va fer l'any 2013 perquè Calp assumira la urbanització del polígon on estan els terrenys vinculats a la seua família.

L'oposició va trobar escletxes a la justificació de Sánchez. Al conveni que va publicar aquest setmanari, hi ha clàusules que blinden cert benefici per a la sogra de Sánchez. No debades, el document estableix que si els terrenys són expropiats per fer-ne els accessos a la carretera, aquesta rebrà terrenys ja urbanitzats en el mateix sector. I si, per contra, el projecte no va endavant, la sogra podrà cobrar en metàl·lic -concretament 259.056 euros- els drets que té sobre els terrenys. La jugada està assegurada.

Salari a canvi de suport

Per traure endavant projectes com aquests, fruït de l'aritmètica parlamentària de la Diputació d'Alacant, el PP necessita del concurs de Ciutadans. I el fins fa poc el diputat dels taronja, Fernando Sepulcre, s'ha alineat en la majoria d'assumptes del costat dels populars. Una llibertat d'acció lligada als interessos de Sánchez, que li va provocar un distanciament amb tots els sectors de Ciutadans al País Valencià.

Ser el diputat que més havia viatjat pel món a càrrec de la Diputació, voler que la corporació pagara la revisió del seu vehicle privat i estar present a totes les comissions percebent una quantitat de diners per totes, van suposar que la ruptura entre els d'Albert Rivera i Sepulcre fos inevitable. Sepulcre, a pocs dies de les eleccions i abans que l'expulsaren, va dir adéu a Ciutadans, però no a la Diputació d'Alacant.

Violant el pacte anti-transfuguisme i amb diferències al si del PP alacantí, els populars van atorgar-li un sou amb el 75% d'exclusivitat a Sepulcre, quan la legalitat de la decisió era qüestionable. Per a justificar-se, el PP va fer referència a un informe elaborat pel diputat provincial Ginés Lifante -parella de l'ex-consellera i candidata a l'alcaldia d'Alacant, Asunción Sánchez Zaplana-. El document, però, mai ha vist la llum.

A canvi del salari, el PP va quedar-se amb el dos assessors que fins al moment tenia Sepulcre (un cap de premsa i una persona de confiança). L'oposició va denunciar que els populars passaven de gaudir del 72% dels assessors quan sols té el 48% dels diputats. Una OPA en tota regla a Ciutadans, que també pot incloure el vot de Sepulcre. No debades, el seu suport és fonamental perquè Sánchez aprove els seus projectes. La maniobra sembla clara.

Premi contra l'estètica

El discurs de Sánchez per la regeneració va xocar prompte amb els fets. Només arribar a la presidència de la corporació provincial va posar-se un sou que va despertar moltes crítiques. La raó? Superava en 20.000 euros el del seu homòleg a la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Altre fet que no va resultar estètic, i que aquesta vegada va comptar amb la participació dels socialistes, va ser la decisió de Sánchez d'atorgar sou i competències a dos diputats que arrossegaven problemes amb la justícia. Aquests eren l'ex-alcalde de Benidorm (Marina Baixa), Agustín Navarro, i l'actual primer edil de La Nucia (Marina Baixa), Bernabé Cano. Nomenar a Cano, amb diverses imputacions a sobre i sent un dels protagonistes de la major operació que planejava la trama Gürtel, era contrari amb el el discurs regenerador que va proclamar durant els seus primers dies de mandat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.