A la nit de la cremà de les Falles, a l'epíleg incendiari de les Fogueres, el foc és l'autèntic protagonista. La festa gran de València i d'Alacant s'esgoten al ritme que els monuments es consumeixen per la voracitat devoradora de les flames. És el moment de calcinar tots els records indesitjats, de cremar els mals auguris per deixar pas a les il·lusions renovades. La mitjanit de Sant Joan és un exercici de purificació, de combustió dels turments vitals escrits en uns paperets que acaben soterrats per les cendres de les fogates enceses a l'arena.
El tàndem governamental del PP i l'extrema dreta Vox al País Valencià semblen imbuïts per la tradicional addició valenciana a l'olor de pólvora i les flamerades. Quan encara una part de les comarques valencianes assumia la ressaca de les Falles, els populars i els reaccionaris van protagonitzar la seua particular versió de la nit de la cremà. En una convocatòria d'urgència a les Corts Valencianes, van anunciar un paquet legislatiu per capgirar el model lingüístic a l'escola, involucionar en memòria democràtica, canviar les regles de joc de l'Agència Antifrau i modificar la normativa d'À Punt per despertar de la seua letargia el vell fantasma de la manipulació de Canal 9.
Ambdós socis de govern exhibien la seua voluntat de carbonitzar l'herència política i legislativa del Govern del Botànic pel que fa a la llengua, la promoció de la memòria democràtica, els organismes anticorrupció i l'aposta per una radiotelevisió pública valenciana a prova d'interferències grolleres. L'etapa marcada només per les polèmiques d'inici de legislatura, de les afirmacions intolerants i barroeres de la ultradreta Vox, era història. Ni la supressió impositiva a les herències dels més adinerats, ni tampoc el caos d'inici del curs escolar havien estat l'autèntic tret de sortida de la legislatura. La presentació d'aquest paquet ultra era el punt d'inflexió.
Si en els dies posteriors a la festivitat de les Falles els populars i els reaccionaris van protagonitzar aquesta demostració de pirotècnia legislativa contra el llegat de l'esquerra, amb cinc lleis que van ressonar com si es tractaren de cinc masclets, les Corts Valencianes han oferit durant la ressaca de la nit de Sant Joan un espectacle foguerer amb l'antiga normativa de l'Agència Antifrau, el sistema d'ensenyament plurilingüe i el marc legislatiu d'À Punt. El simulacre d'incendi de la jornada de discussió parlamentària d’aquest dimecres és la metàfora de la flamerada política de PP i Vox amb la llengua pròpia i la independència dels ens públics.
Incendi lingüístic
La proposició de llei que més focs polítics ha generat — ha sigut, per exemple, combustible per una vaga educativa contra el conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira— afecta el sistema lingüístic de l'escola valenciana. Batejada per conservadors i ultradretans com a llei de llibertat educativa, desmunta el model plurilingüe que havia implantat l'esquerra. Els partits botànics havien optat per un programa lingüístic conjunt per a totes les escoles del País Valencià amb un 25% mínim d'hores lectives de castellà i valencià. Amb un ventall de temps docent d'anglès d'entre el 15% i el 25%, cada consell escolar seleccionava la combinació percentual que considerava més adequada. Ara bé, el Govern valencià atorgava incentius perquè el valencià assolirà el màxim.
La nova legislació del PP i l'extrema dreta Vox fragmenta el sistema escolar valencià. Aposten per dividir entre zones de predomini castellanoparlant i comarques de predomini valencianoparlant d'acord amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Amb la premissa que tothom escollirà el castellà com a llengua vehicular, el model de populars i reaccionaris a les zones castellanoparlants contempla per a l'etapa d'infantil el 10% d'ensenyament en valencià, el 10% d'introducció a l'anglès i la resta del temps lectiu en castellà.
A partir de primària, l'anglès té una presència d'entre el 15% i el 25%, el valencià queda reclòs a la seua àrea de llengua i literatura, així com la resta de les classes seran impartides en castellà. Els patrons serien idèntics a secundària i batxillerat. Encara més, en el tram postobligatori la legislació incorpora la possibilitat de cursar «una assignatura o diverses en llengua estrangera». Al seu torn, la llei remarca que l'alumnat podrà demanar l'exempció de l'assignatura de valencià, amb la qual cosa l'ensenyament en la llengua del país compta amb paperetes de ser absolutament nul.
La dinàmica de les zones de predomini castellanoparlant fa un revolt a les comarques valencianoparlants. La legislació de la formació de la gavina i dels ultraconservadors instaura un bilingüisme a la carta, ja que atorga la possibilitat de triar a les famílies entre el castellà i el valencià com a llengua vehicular. En funció de l'opció idiomàtica que obtinga més peticions, els alumnes cursaran al tram d'infantil un 65% del temps lectiu en la denominada com a llengua base, és a dir, aquella escollida per la majoria. L'altra llengua cooficial disposarà d'una presència del 25% i l'anglès ocuparà el 10% restant.
En els dos primers cursos de primària, la llengua cooficial sense la consideració de base gaudirà del 25% del temps lectiu i la presència de l'anglès estarà subjecta a una forqueta d'entre el 15% i el 25%. La resta de l'horari d'aprenentatge serà per l'idioma base. Les regles, però, canviaran a partir de tercer de primària amb la inclusió d'una clàusula per la qual no podrà haver-hi una diferència de més del 20% en el temps lectiu destinat a la llengua base i a la que no disposa d'aquesta condició.
Aquestes normes de joc s'allarguen per a l'etapa de secundària mentre que al tram de batxillerat s'atorga als centres educatius la facultat «d'ajustar el percentatge d'alumnes escolaritzats en cada llengua cooficial com a llengua vehicular de manera proporcional al percentatge d'estudiants que hagen optat per cada idioma base». En aquests cursos de caràcter postobligatori, hi ha l'alternativa de rebre una assignatura o diverses en llengua anglesa.
La proposició de llei s’ha topat amb el rebuig de la màxima autoritat lingüística al País Valencià: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En unes observacions indiscutiblement dures, mostraven «la seua gran preocupació per la situació d'inferioritat en què quedaria el valencià» amb aquesta legislació i advertien que «és contrària a la normalització de la llengua pròpia: en lloc de promoure el valencià, afavoreix el castellà». «En les comarques castellanoparlants, el valencià es veu abocat a la marginalitat», agregaven.
«La seua presència retrocedeix a les aules respecte a la situació en què es trobava tant en el decret de plurilingüisme de l'anterior govern del PP com a la llei de plurilingüisme de la coalició PSPV-Compromís», arredonia l'autoritat normativa, la qual apreciava «un tractament de les llengües cooficials asimètric en funció del territori». «Discrimina l'alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà perquè fomenta la desafecció envers el valencià i vulnera el dret d'accedir-hi a l'educació plurilingüe en les mateixes condicions que l'alumnat valencianoparlant», reforçava un altre informe signat per una elevada nòmina d'experts i assumit per la Universitat de València.
L'anàlisi de la institució acadèmica era ben clar: «La proposició de llei podria ser un colp de gràcia contra la llengua pròpia i històrica dels valencians i condemnar-la, en un lapse de temps breu, a un estat residual d'incert desenllaç». «Representarà un retrocés sociolingüístic clar i, lluny de contribuir a una idea equívoca de llibertat individual i col·lectiva, obrirà una fractura social entre territoris i grups de parlants», avisava. El Consell Valencià de Cultura, l'organisme estatutari que assessora culturalment la Generalitat Valenciana, va sumar-se a les crítiques de l'AVL.
En nom de la llibertat
A pesar d'haver estat suspesa pels experts i les autoritats filològiques valencianes, el PP i l'extrema dreta Vox han tirat pel dret i aquest dijous han aprovat una legislació que fou celebrada per la diputada de Vox, Julia Llopis, amb una copa de cava — «sempre valencià, mai català!», va expressar des de la tribuna— durant la jornada de discussió. «Avui ja fa olor de llibertat», respirava alleugerada l'exregidora del PP per defensar el nou model lingüístic a l'escola valenciana amb un atac a l'esquerra: «Vostès no sols han imposat el valencià, sinó que l'han traït subordinant-lo al català». Tot, és clar, emprant només la llengua de Miguel de Cervantes.
«Aquesta llei dona llibertat a les famílies per triar la llengua», reforçava Juan Francisco Pérez Llorca, portaveu adjunt del PPCV a les Corts Valencianes i un dels artífexs d'aquesta normativa. Vestit amb l'equipació blava del secessionisme lingüístic, el secretari general dels populars reivindicava que aquesta llei «defensa les nostres senyes d'identitat sense intromissions catalanistes» i es col·locava la toga d'advocat per argumentar les bondats del passat model de línies lingüístiques com si el sistema impulsat per populars i reaccionaris es tractara d'una reproducció.
La proposta legislativa de dretans i ultraconservadors xocava amb la bancada progressista. «No hi ha cap institució que s'haja pronunciat a favor. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I, la Xarxa d'Universitats Vives i ara el Consell Valencià de Cultura han dit que era una proposició de llei perjudicial», recordava Gerard Fullana, diputat de Compromís a la cambra valenciana. «És a partir d'un ensenyament superior al 50% en la llengua minoritzada, quan els xiquets i les xiquetes s'ensenyen de veritat un idioma», subratllava fent ús dels manuals de sociolingüística.
«Vostès neguen la ciència i han integrat els principis de Vox. Volen imposar i pretenen segregar amb la seua llei de falsa llibertat educativa», carregava el parlamentari del PSPV, José Luis Lorenz. Al·ludint a 1707 i 1939 com a desfetes per al valencià, la veu socialista treia pit sobre «l'orgull de tenir una llengua pròpia com el valencià». «Fa tres segles que resistim els atacs per eliminar el valencià i ho continuàrem fent», postil·lava Fullana, amb una proposta encara pendent de negociació amb la formació del puny i la rosa per presentar un recurs al Tribunal Constitucional des dels grups del PSOE i de Compromís-Sumar al Congrés. «És una qüestió que depèn de la direcció valenciana i de Ferraz», apunten fonts socialistes.
Mentre Rovira entretenia el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, durant els blocs de votació de la proposició de llei perquè s'equivocara — «Rovi, distrau-lo», exclamava amb un somriure el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón—, el PP i Vox donaven llum verd amb la seua majoria absoluta al nou model lingüístic. Llopis s'havia oblidat del cava i de les copes, però ambdues forces aplaudien al mateix temps que Mazón i Rovira s'encaixaven les mans com a símbol del «treball ben fet».
Tot un contrast amb la concentració d'hores més tard de la comunitat educativa a les portes del Palau de la Generalitat Valenciana. Vestits amb samarretes sota el lema «la llengua no es toca», docents, organitzacions sindicals i la Confederació Gonzalo Anaya, l’entitat que aixopluga a les associacions de mares i pares d’alumnes de l’escola pública, clamaven contra aquesta normativa i per la dimissió de Rovira. «Li diuen llibertat i és barbaritat», «ahir, avui i demà, escola en valencià» i «li diuen elecció i és repressió» eren algun dels càntics que s’escoltaven a la plaça de Manises.
«Amb la mal anomenada llei de llibertat educativa, volen arraconar el valencià i el prohibeixen com a llengua vehicular a les zones castellanoparlants», criticava en un manifest llegit per Rubèn Pacheco, rostre de la Confederació Gonzalo Anaya. «Vaja barbaritats estan aprovant!», deia una assistent mentre el dirigent de les associacions de mares i pares censurava «la promoció d’una elecció de llengua sense respectar els criteris sociolingüístics». «En un sol any, el PP de la mà de Vox està desmantellant l’ensenyament públic i afavorint la concertada», avisava.
La convocatòria se sumava al clam que des de principis de setmana feien els departaments de valencià de les Escoles Oficials d’Idiomes contra l’homologació dels títols de valencià que preveu la llei educativa de PP i Vox. «El valencià no és una imposició. Les conseqüències d’aquesta llei poden ser devastadores per a la vitalitat del valencià», expressaven en un comunicat. «Demanem al Govern valencià que no confonga la ciutadania: desregular les llengües sota el vibrant apel·latiu de la llibertat no contribuirà a augmentar l’ús del valencià», argumentaven de manera contundent.
Adeu, À Punt; benvingut Canal 9?
Amb un torero al Consell, el vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, les estocades a la llengua havia de ser necessàriament dobles. Cap matador fa la seua feina sense almenys clavar dues espases. La jornada d’aquest dijous acumularia un altre greuge per a la llengua: l'aprovació d'una nova legislació per À Punt que obri de bat a bat la porta a la castellanització, com ja va defensar mesos enrere per guanyar audiència un dels homes de confiança de Mazón i secretari autonòmic de Comunicació, José Manuel Cuenca. El Consell Valencià de Cultura s’ha manifestat en contra.
Sense cap referència a la normalització lingüística, la legislació de PP i Vox no contempla el valencià com a llengua vehicular de la radiotelevisió pública, defuig de concretar un finançament específic per al servei públic audiovisual, suprimeix organismes de participació d'entitats socials i aporta indefinició en la independència dels periodistes. I encara més: fusiona els òrgans directius en un Consell d'Administració amb vuit membres, dels quals set seran escollits pels grups polítics de les Corts Valencianes i un per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies que dominen els populars. En la pràctica, reaccionaris i dretans n'ostentaran el control de l'ens.
La fogata de PP i Vox a l'herència botànica s'arredonia amb un canvi en el requisit per nomenar el director de l'Agència Antifrau: de l'anterior majoria qualificada es passava a una majoria absoluta, una circumstància que permet a les dues forces l'elecció d'un càrrec de la seua corda. Era la primera nit del foc del bipartit valencià. A la pròxima cremà parlamentària, s'ha reservat el torn per l'antiga llei de memòria democràtica amb l'objectiu de rellevar-la per una altra que fomenta el revisionisme històric. El rebuig de populars i reaccionaris a una esmena del PSPV que condemnava expressament el franquisme és el símptoma de la flamarada legislativa de Mazón i els seus socis ultradretans.