Festes i poder polític

Fogueres, una festa segrestada per la dreta

Aquest dilluns, festivitat de Sant Joan, les fogueres d'Alacant viuran el seu punt àlgid amb la cremada dels monuments. Una festa que va impulsar la burgesia local, va arrelar-se ràpidament entre les classes populars que realitzaven rituals similars i va ser fortament instrumentalitzada pel franquisme. Amb la represa democràtica, l'esquerra va girar-li l'esquena i la dreta va segrestar una celebració amb diversos reptes pendents. El paper de la dona, la petjada ecològica i la regulació de l'excessiu oci nocturn a les comissions del centre s'albiren com els més urgents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El gadità José María Py Ramírez de Cartagena, familiar polític del dictador Miguel Primo de Rivera, estava enamorat de les Falles. Dependent, funcionari i, fins i tot, artista vinculat al món de la festa gran de València, havia gaudit durant un quart de segle d'aquesta celebració d'arrel popular i posteriorment controlada per part de les classes benestants del cap i casal. Aquesta passió desbordada per un ritual anual que unia foc, pólvora i art va traslladar-lo a Alacant, on va ubicar-se en 1922. Que el seu pare exercira de notari a la ciutat meridional valenciana va motivar el seu trasllat.

El baró de Rosta per via materna patia nostàlgia. Enyorava aquella combinació de flames, cendra i crítiques alliberadores que eren les Falles. I fixant-se en les fogueres de la nit de Sant Joan, festes populars per cremar rastres de llenya i altres eines com a símbol d'entrada del solstici d'estiu, va decidir embarcar-se a instaurar una festa oficial a la ciutat. Una celebració que, al contrari que les fogueres fetes per la ciutadania corrent, comptaren amb el beneplàcit i l'aquiescència de les autoritats locals. O dit d'una altra manera: aspirava a que foren promocionades i no perseguides com fins aleshores.

La seua idea va gaudir del suport d'Alacant Atracció, una societat privada impulsada per certs sectors econòmics del poder alacantí amb l'objectiu de seduir visitants a la ciutat. En un article titulat «Les falles de San Chusep de Valencia i les Figures de San Chuan» a La Voz de Alicante, defensava que «les fogueres de Sant Joan d'Alacant són ben conegudes per la seua tradició des de temps remots (...) i crec que hem de donar-li a les fogueres aquest mateix caràcter que se li ha donat a les falles valencianes». «La publicació va tenir l'acollida d'Alacant Atracció i de les autoritats locals. Teledirigida per les elits empresarials locals, va instaurar-se a Alacant la seua festa gran. Això sí, ben prompte seria assumida per tots els habitants, especialment per les capes més humils», apunta Albert Poveda, foguerer, sociòleg amb diverses publicacions sobre la festa gran d'Alacant i, a més, membre de Compromís.

«Amb l'arribada del franquisme, especialment durant els anys 50, hi ha una mena d'instrumentalització de les Fogueres per part del règim. Tomás Válcarcel és la figura clau d'aquesta associació entre la festa i el franquisme. Una unió que, com en les Falles, perdura fins a la transició», exposa. A partir de la represa democràtica, de fet, la influència traçada pel règim feixista es manté. Ara bé, segons Poveda, «l'esquerra perd posicions dintre dels òrgans de poder de la festa per què li gira l'esquena a la celebració». «Les forces polítiques progressistes veuen les Fogueres com un esdeveniment aliè. No s'identifiquen, no participen llevat d'excepcions com ara l'exconseller Manuel Alcaraz, aleshores militant comunista. I això possibilita que la dreta a poc a poc conquerisca d'alguna manera la festa», explica.

Per al dissenyador, exfoguerer, expert en la festa gran d'Alacant i autor del llibre crític ¡Oh, hogueras! Otra visión de las hogueras de Alicante (Denes, 2005) junt amb Poveda i altres, Lluís Amat, «la dreta s'ha apoderat de les fogueres». «És cert que no hi ha visió tan tancada, un control tan acèrrim com hi havia a les Falles amb el conservadorisme local i els elements lligats al blaverisme, però en una intensitat menor va ocórrer el mateix amb el PP i les Fogueres. Sempre ho han considerat com a una important bossa de vots, com a un dels seus bastions on fomentar les seues majories electorals», assenyala.

Portes giratòries festeres

La connexió entre la festa major d'Alacant i el PP s'ha evidenciat, de fet, en el trànsit d'algunes belleses del foc cap a les files conservadores. Laura Chorro, qui va ostentar aquesta responsabilitat foguerera en 2005, va ocupar un lloc a la llista municipal del 2007. La candidatura l'encapçalava per l'exbatlle Luis Díaz Alperi, posteriorment involucrat en diversos escàndols judicials. Regidora de Joventut, va dir «sí, vull» a Ricardo Costa, aleshores secretari general del PPCV i actualment condemnat pel finançament irregular dels populars valencians, tot i haver rebaixat la pena gràcies a la seua condició de penedit. A València, Chorro va ser gerent de l'obscura Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat i va exercir com a directora general de Família i Dona.

Manuel Jiménez, expresident de la federació de fogueres, va passar de dirigir la festa a fitxar pel PP| Federació de Fogueres 

Aquella incorporació no fou anecdòtica. Teresa Caturla, bellesa del foc l'any 1979, fou cap de la secretària del sotsdelegat del Consell d'Alacant entre 1997 i 2003; Raquel Alcaraz va ser inclosa a l'equip del Patronat de Turisme Local, i María Rueda, bellesa en 2001, seria interventora per la formació de la gavina. Amb tot, seria Sonia Castedo, exregidora d'Urbanisme i exalcaldessa d'Alacant, un dels lligams més evidents entre Fogueres i PP. Processada per entregar suposadament l'urbanisme alacantí a l'empresari Enrique Ortiz, va ser bellesa de la seua comissió.

La porta giratòria entre les Fogueres i l'anterior casa comú de la dreta espanyola s'ha donat amb més força a les elits festeres. Andrés Llorens, històric dirigent foguerer, va passar de la Comissió Gestora de les Fogueres a ocupar llocs de responsabilitat a l'Ajuntament d'Alacant de la mà del PP. Home fort de l'etapa de Castedo, està processat al cas Brugal i la Fiscalia demana quatre anys de presó per manipular suposadament adjudicacions d'obres del Pla E. Exvicealcalde i exregidor d'Atenció Ciutadana, també espera el judici del cas Isjoma. En aquesta causa, es determinarà la possible existència d'un delicte de prevaricació en la licitació de contractes d'infraestructura festiva.

El cunyat de Llorens, Manuel Jiménez serà l'encarregat de gestionar, precisament, les celebracions d'Alacant com a regidor de festes del nou executiu municipal conformat entre populars i Ciutadans. Jiménez fou fitxat pel candidat popular, Luis Barcala, en les passades eleccions locals després d'ocupar durant set anys la presidència de la federació foguerera. «Fou una jugada mestra que el PP va realitzar amb Llorens», apunta Amat. I aprofundeix: «Forma part de la política localista que ha desenvolupat la dreta en Alacant, i en la qual el món fester sempre ha sigut un dels àmbits predilectes». «Tot i que la base foguerera és plural, hi ha una certa tendència conservadora a la cúpula», indica.

«És cert que hi ha un cert conservadorisme, però crec que és més fester que no polític. El pas a la política de Llorens i Jiménez són circumstancials, són exemples de dues persones amb ambició política que han emprat les festes com a trampolí per fer-hi carrera», matisa Poveda. «La dreta ostenta una major influència a la festa que l'esquerra perquè existeix el marc mental que els conservadors estan amb les Fogueres i els progressistes amb el veïnat que demana una major regulació per garantir la convivència. O dit d'una altra manera: mentre la dreta atorga més barra lliure a les comissions, l'esquerra busca conciliar els interessos entre els festers i els habitants de la ciutat. A parer meu, aquests posicionaments expliquen la vinculació més gran del PP», detalla. I agrega: «Un dirigent fester històric fou el falangista José Manuel Lledó, però mai no va instrumentalitzar les Fogueres. De fet, i llevat d'una xicoteta revolta de Jiménez contra la Generalitat Valenciana, el poder fester no acostuma a emprar les Fogueres com a mecanisme de lluita política».

La connexió entre les files populars i la celebració gran d'Alacant, però, no s'ha donat amb els poders econòmics i les Fogueres. «Hi ha algunes comissions amb certs vincles, però la burgesia local mai no s'ha implicat com a València amb les festes», afirma Amat. Poveda ho comparteix: «S'ha concentrat en determinades fogueres del centre, com ara Séneca-Autobusos. Amb tot, no és la mateixa relació que hi ha a la capital valenciana. No debades, les fogueres no tenen tant arrelament».

El paper de la dona i l'oci descontrolat

Les comissions foguereres del centre, a més, han estat assenyalades als darrers anys per fomentar un estil de celebració estretament lligada a l'oci nocturn. A una festa descontrolada que trenca ponts entre veïns i festers. «Des de fa una dècada, i amb major accentuació durant els últims cinc anys, les comissions del centre s'han convertit a la nit en autèntiques macrodiscoteques. L'activitat d'oci permet aconseguir uns ingressos extra d'entre 15.000 i 20.000 euros a les fogueres, però fa impossible el descans i ha agreujat els clàssics problemes de convivència entre habitants i comissions pel soroll i la brutícia. Junt amb el canvi del paper de la dona, per allunyar-lo dels estereotips més masclistes, i la reducció de la petjada ecològica per la crema de materials contaminants, són les grans assignatures de les Fogueres. Com també altres debats succedanis, com ara traslladar la festa al cap de setmana», raona.

L'oci nocturn s'ha convertit en un repte pendent de la celebració alacantina| Ajuntament d'Alacant

«L'oci ho ha desbordat tot. A parer meu, les Fogueres estan perdent els seus trets populars i de barri. S'han reduït les activitats diürnes, s'està intentant assimilar-se cada vegada més a les Falles i la festa s'ha concentrat a la nit amb macrodiscoteques que obliguen a molta gent a fugir de la ciutat. La convivència s'ha trencat. Les Fogueres s'han tancat com si foren guetos», opina Amat. «Més enllà del centre, encara hi ha aquest esperit més popular i de barri», contraposa Poveda. «Les Fogueres necessiten reinventar-se», adverteix Amat.

L'expert en la festa gran d'Alacant, de fet, fa una crida per la supervivència de la festa, perquè seguisca arrelada a la seua idiosincràsia d'institucionalitzar una pràctica de les classes més humils. «Les comissions necessiten cada vegada més diners per competir com fan a València. I, per tant, recorren a les macrodiscoteques per obtenir més ingressos. Això provoca un distanciament entre els habitants de la ciutat i els foguerers. Encara més, fa que la festa siga en certa manera molt aliena per a una part de la població alacantina. S'ha de trobar una solució per reconstruir els ponts. S'ha de mirar més als orígens de barri», reivindica. Un clam per alliberar una celebració dominada pel conservadorisme i presa també per l'oci nocturn descontrolat. És el seu desig per a la nit de Sant Joan

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.