L'estampa a les portes del palau de la Generalitat Valenciana semblava extreta d'una altra època. Com si es tractara d'un viatge per la història contemporània, d'una tornada als temps del fos a negre de la darrera etapa del PP al capdavant del Consell, s'havien concentrat representants sindicals de CSIF, Comissions Obreres del País Valencià, Intersindical Valenciana i UGT. Junt amb Acció Cultural del País Valencià, la protesta s'havia convocat sota el lema «À Punt no es toca». El déjà-vu era complet gràcies a una efemèride ben capritxosa: aquell mateix dia es complia una dècada del tancament manu militari de RTVV.
La inquietud i la preocupació s'havia apoderat de la plantilla de la radiotelevisió pública valenciana, del sector audiovisual i de les entitats per la cultura pròpia. El PP i la ultradreta Vox havien manifestat la seua voluntat d'abaixar encara més la compensació d'À Punt, situant-la per sota del 0,3% del pressupost valencià no financer. O dit d'una altra manera: els recursos del canal i l'emissora pública del País Valenciana mai podien representar més d'aquest guarisme dels comptes no financers de la Generalitat Valenciana. «Aquesta xifra marcava el mínim d'inversió, la qual encara podria ser més baixa en els pròxims exercicis, segons va expressar el diputat de Vox a les Corts Valencianes, José María Llanos», van advertir Acció Cultural del País Valencià i els sindicats.
Aquesta jugada se sumava a una altra que podria ofegar econòmicament la corporació audiovisual pública valenciana. El Govern valencià que encapçala el popular Carlos Mazón s'havia desmarcat d'assumir els prop d'onze milions d'euros que hauria d'abonar À Punt en cas que la justícia obligue al conjunt de les radiotelevisions públiques autonòmiques a tornar la liquidació de l'IVA. Els sindicats avisaven que si ho havia de sufragar À Punt del seu pressupost, s'encaminaven cap a un canal sense múscul financer per a desenvolupar una graella com l'actual.
«L'ofec econòmic tindrà un cost immediat i directe sobre les empreses del sector audiovisual valencià, que veuran com el paper de motor del sector que significa la ràdio i televisió públiques quedarà seriosament compromès», subratllaven en aquell comunicat de crida a la concentració firmat per les quatre organitzacions dels treballadors i l'associació per la llengua i la cultura del País Valencià. «Sense pressupost, caldrà reduir, o fins i tot eliminar, contractacions i projectes, retallada que afectarà tant el sector i a la seua capacitat de contractació com l'oferta de programació d'À Punt en conjunt», afirmaven de manera conjunta.
L'intent d'escanyament pressupostari de la radiotelevisió pública valenciana es produïa en paral·lel a la maniobra dels populars i els reaccionaris per assolir el control del Consell Rector de la corporació audiovisual. Ambdues formacions havien registrat una esmena per introduir un nou membre a proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, controlada pel partit de la gavina, i, en conseqüència, alterar les majories de l'organisme. L'actual Consell Rector respon als temps de majories botàniques i compta encara amb cinc anys de mandat.
En aquesta mateixa esmena presentada a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2024, una mena de calaix de sastre per aprovar diferents assumptes, PP i Vox advocaven per un canvi en l'elecció del Consell de la Ciutadania de la radiotelevisió pública valenciana, que, segons va denunciar el PSPV, podia beneficiar a les visions i a les entitats de tarannà conservador. «En la pràctica, s'estan fent moviments per dominar el contingut informatiu d'À Punt com mai havia passat abans a la nova radiotelevisió pública valenciana», van criticar durant la concentració a les portes del palau de la Generalitat Valenciana.
La mobilització dels representants dels treballadors d'À Punt, les crítiques de PSPV i Compromís a les jugades del tàndem que conformen el PP i l'extrema dreta Vox, així com la denúncia social de diferents entitats del teixit cívic i del món de l'audiovisual valencià, va provocar que els conservadors i els reaccionaris recularen. En la sessió de control de les Corts Valencianes del passat dijous, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Mazón, va anunciar la retirada de les esmenes en un intercanvi amb el síndic de Compromís a la cambra parlamentària valenciana, Joan Baldoví. Encara més, Mazón va comunicar que presentarien una esmena per assumir el pagament de l'IVA en cas d'una sentència desfavorable per als interessos econòmics de la radiotelevisió pública valenciana.
«Les rectificacions són, en principi, una notícia positiva, tot i que l'única forma de comprovar si la voluntat és real serà quan s'emeta la sentència i, evidentment, en cas que siga desfavorable per als interessos d'À Punt», expressa Toni Villarreal, president del Comitè d'Empresa dels treballadors de la radiotelevisió pública valenciana. «Si la Generalitat Valenciana no assumira el cost d'aquesta sentència sobre l'IVA, es generaria un escenari desastrós. L'empresa va molt justeta de pressupost per assolir totes les funcions que té encomanades i restar-li una porció del pressupost per afrontar el pagament de la sentència seria un cop molt dur», avisa.
En cas que la corporació audiovisual pública valenciana haguera de desemborsar el cost de la sentència a partir dels seus recursos, «la retallada seria molt forta en la producció externa, la qual cosa representa la totalitat de la graella d'À Punt, a excepció dels informatius que estan protegits per la llei de creació de l'ens», especifica el representant sindical. «L'empresa ja va anunciar que per evitar un problema econòmic gros, retallaria en ficció i entreteniment. Aquest escenari seria un desgavell per al sector audiovisual valencià, ja que À Punt exerceix de motor de l'audiovisual valencià», assenyala.
Les retransmissions de les principals festivitats del País Valencià, així com d'altres esdeveniments, també estarien en perill si À Punt hauria de pagar dels seus recursos una hipotètica sentència desfavorable als seus interessos. «Tota aquesta desfeta es produiria hipotèticament en un escenari on el nostre pressupost ja és massa xicotet i amb prou feines es pot complir la tasca que tenim encomanada. I si els mitjans públics no aproven en la seua missió, es fa complicat augmentar la nostra penetració social i en la ciutadania».
El sector audiovisual, segons subratlla el president del comitè d'empresa d'A Punt, «és un sector econòmic com un altre, que mou molts diners i genera molts llocs de treball, tant directes com indirectes, i que, a més, genera una imatge del territori». «Ara bé, sembla que mai es té en compte aquest fet si analitzem el pressupostos reservats per la radiotelevisió pública valenciana», reflexiona. I refresca la memòria: «Només cal rememorar com va quedar-se el sector amb el tancament de Canal 9».
«La reforma dels òrgans d'À Punt era un perill arran del precedent de Canal 9. S'ha de garantir la pluralitat del Consell Rector, l'existència d'un equilibri que evite un domini d'una determinada tendència política. Aquesta modificació posava en perill aquest equilibri», denuncia. «Fer aquest canvi per la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat Valenciana no era el més rigorós, ja que podia donar lloc a acusacions i sospites. Hem d'estar vigilants perquè el PP continua pensant que cal una de la composició d'aquests òrgans», agrega.
El temor a un retorn als temps de manipulació i propaganda a la televisió pública valenciana, així com a l'emissora radiofònica, va fer que «el món de les productores, dels actors o els treballadors de la casa ens hàgem mobilitzat ràpidament». «Ja hem vist com acaben aquests moviments. De moment, s'ha salvat la qüestió econòmica i aquesta relativa a la pluralitat i la independència informativa, però cal estar vigilants. La sensació és ja d'inquietud permanent», considera.
Amb el dècim aniversari del tancament de RTVV ben present, la veu sindical apunta que «cal tenir en compte totes les coses que van fallar en aquella etapa i no repetir-ne cap». «Els mitjans públics de comunicació com més plurals i independents, millor. Els polítics han de saber que els mitjans públics son patrimoni de tots, del conjunt de la ciutadania, i que no estan al seu servei, ni són seus quan ocupen el poder», ressalta. I reitera: «El risc de tornar a les errades del passat ha estat present. El precedent de Canal 9 ha fet que ens mobilitzarem ràpidament». À Punt salva, de moment, les primeres pilotes de partit del mandat de PP i Vox.