A mitjans dels anys noranta, el Tribunal Constitucional va emetre una sentència que havia de marcar el destí legislatiu dels sistemes educatius, especialment d'aquells amb una llengua pròpia diferent del castellà. Amb poc més d'una dècada de recuperació de l'autogovern principatí, la Generalitat de Catalunya estava lliurant una batalla per la normalització lingüística que havia comptat amb estocades per part de la justícia espanyola.
El Govern català, així com el teixit associatiu a favor de l'extensió de la llengua, va aconseguir una victòria al Tribunal Constitucional. La sala judicial va avalar la llei de normalització lingüística amb arguments com ara «la inexistència d'un dret a la lliure opció de la llengua vehicular a l'ensenyament». La decisió dels togats en l'any 1994 havia de consolidar jurisprudència i tancar les invectives contra l'educació en català, però l'evolució històrica a Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià ho ha desmentit.
Al territori valencià, PP i Vox —socis governamentals i amb una majoria parlamentària folgada— han impulsat, precisament, una proposició de llei que busca implantar un model lingüístic a l'escola sobre la suposada base de la llibertat d'elecció idiomàtica. Aquesta legislació, la qual fou presentada en el seu moment del bracet d'altres quatre normatives de connotacions ultres, ha comptat amb l'oposició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A través d'un document d'observacions, l'autoritat lingüística valenciana va desmuntar l'articulat auspiciat per conservadors i reaccionaris. «Afavoreix el castellà», advertia.
A l'oposició manifestada per l'AVL, s'han sumat veus prestigioses de la Universitat de València. Sota la coordinació de l'experta Vicenta Tasa, codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics d'aquesta institució docent, els acadèmics Rafael Castelló, Alfons Esteve, Alícia Martí, Miquel Nicolás, Manuel Pérez-Saldanya i Manel Perucho signen un informe que qualifica «d'innecessària, discriminatòria i recessiva» la normativa del PP i la ultradreta Vox. «Trenca el consens conformat al voltant de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) al llarg de quaranta anys», avisen.
«S'invoca la llibertat educativa com a valor suprem que ha de regular l'organització de l'ensenyament, però s'hi fa un ús fal·laç del terme "llibertat", que amaga una discriminació profunda del valencià, reflex d'unes relacions de poder asimètriques i d'uns desequilibris socials evidents», introdueixen. I apunten: «Partint d'aquest sofisma com a coartada ideològica, s'anul·la l'objectiu d'avançar cap a l'equitat lingüística, recollit en la legislació vigent».
El preàmbul de l'anàlisi acadèmica dels experts de la Universitat de València ja anticipa l'impacte d'aquesta proposta de llei plantejada per populars i reaccionaris: «Es vulneren els drets lingüístics dels valencianoparlants i s'aprofundeix en la desconnexió entre els territoris per raó de la llengua que hi predomina». «Es desprotegeix l'ús instrumental del valencià a l'escola i s'aboca aquesta llengua a una minorització més greu de la que ja pateix, tot propiciant un marc d'organització escolar desequilibrat, de gestió complexa, que no garanteix l'assoliment de la competència oral i escrita en ambdues llengües», subratllen.
«Com a conseqüència, es perverteix el sistema d'acreditació de competències lingüístiques, se'n devaluen els títols expedits i es desregula encara més l'exempció de cursar valencià a les comarques de predomini lingüístic castellà», agreguen a una radiografia que es desmunta els motius que a parer d'ambdues forces polítiques han motivat la llei: la falta de llibertat educativa —rebatuda amb l'argument que els centres ja escollien el seu model lingüístic de manera autònoma amb l'antiga llei— i la discriminació del castellà al País Valencià. «És públic i notori que aquesta és la llengua dominant com a vehicle pedagògic», recorden en referència al castellà.
L'informe, a banda d'exposar la desigualtat idiomàtica i el bilingüisme asimètric que pateix el valencià, alerta amb xifres de la minorització de la llengua pròpia del País Valencià. «La presència pública ha caigut a la meitat, en moure's entre aproximadament el 27%, que declarava usar sempre o generalment el valencià, en 1995, i el 13% del 2021», rememoren. I apunten sobre la regressió social de la llengua —necessitada d'un electroxoc legislatiu— entre 1995 i 2021: «El procés assenyala el creixement del monolingüisme castellà més que no la recuperació dels espais socials per al valencià».
«Premisses falses»
L'avaluació dels acadèmics de la Universitat de València és clara: «Vista des de la triple perspectiva sociolingüística, pedagògica i jurídica, la proposta de llei que s'ha registrat a les Corts Valencianes constitueix un clar retrocés quant a l'ordenament de l'educació plurilingüe». «Invocant el valor suprem de la llibertat d'elecció lingüística, arracona en la pràctica els valencianoparlants, que no podran fer valer els seus drets», denuncia.
La proposició de llei, a judici d'aquests especialistes, «parteix de dues premisses errònies: una d'implícita, que el valencià és una llengua normalitzada que conviu harmònicament amb el castellà, en una situació de bilingüisme simètric; i una d'explícita, que en l'àmbit educatiu, a conseqüència de l'ordenament legal vigent, la Llei de plurilingüisme de 2018, s'ha discriminat els castellanoparlants de manera genèrica, sense indicar-ne les circumstàncies ni els fets concrets». Ambdues consideracions prèvies són desmuntades amb dades i fets pels investigadors.
La normativa que abanderen els dretans i els ultraconservadors també xoca amb la ciència i amb la literatura acadèmica. «Es proposa una nova norma quan encara no s'han avaluat els resultats de l'aplicació del plurilingüisme en els centres escolars valencians. En absència d'aquesta dada essencial, paga la pena recordar que investigacions rigoroses, amb indicadors ben contrastats, demostren que els alumnes escolaritzats amb programes en què el valencià era llengua vehicular majoritària obtenen millor rendiment escolar que els educats majoritàriament en castellà», indiquen.
«Prescriu de manera arbitrària una reducció del temps lectiu en valencià, quan aquesta és la llengua base de l'ensenyament, imposant el topall del 20% màxim entre la franja d'escolarització en la llengua pròpia i la que es verifique en castellà, sense cap mena de fonamentació pedagògica», llancen l'avís. I ho complementen recordant que «la llibertat d'elecció lingüística només es fa efectiva per als castellanoparlants, mentre que la tria del valencià es veu entrebancada per un seguit de traves i condicionants que no s'apliquen al castellà».
Aquest model, a més, compta amb el risc d'excloure a la resta de la comunitat educativa del procés de decisió. «Val a dir que els responsables de l'alumnat poden escollir el model d'educació, però no poden determinar ni els instruments lingüístics, ni els continguts educatius, ni els procediments didàctics i avaluadors, que són competència de les autoritats educatives i, en última instància, dels docents, com avala una extensa jurisprudència», critiquen.
«Desproveeix el professorat dels referents imprescindibles per a exercir la seua funció docent, ja que no s'hi apunten objectius estratègics, línies metodològiques, ni procediments d'avaluació. Tampoc no s'hi consideren les directrius o els criteris i les instàncies, així com els recursos materials i de personal que han de vetlar per la formació, l'assessorament i la supervisió dels docents», arredoneixen sobre la desautorització que experimentarien els docents amb la implementació d'aquesta legislació lingüística a les escoles valencianes. De fet, diversos experts consultats per EL TEMPS ja en van alertar d'aquestes qüestions.
«Atempta contra la LUEV»
La batejada com a llei Rovira per part de l'oposició progressista, les comunitats educatives en defensa de l'escola pública i les entitats pel català al País Valencià, en referència al conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, atresora poca compatibilitat amb diferents sentències judicials. O, si més no, així ho afirmen els experts: «Entra en conflicte amb la jurisprudència actual del Tribunal Constitucional, especialment en la zona de predomini lingüístic castellà, amb el dret de l'alumnat a conèixer les dues llengües oficials per a poder usar-les de manera lliure i plena».
«Discrimina l'alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà perquè hi fomenta la desafecció envers el valencià i vulnera el dret d'accedir-hi a l'educació plurilingüe en les mateixes condicions que l'alumnat valencianoparlant», afegeixen, per exposar que la proposta de llei «interpreta l'exempció d'aprendre el valencià i en valencià com un exercici de llibertat, quan és una privació de drets que afebleix el conjunt social, n'entrebanca la cohesió i la vertebració dels nostres territoris en un sol espai compartit».
El plantejament legislatiu de PP i Vox, fins i tot, «atempta contra el que prescriu la LUEV i n'invalida l'objectiu estratègic: l'assoliment per part de l'alumnat d'una competència equilibrada en les dues llengües oficials a l'acabament de l'escolarització obligatòria». «Els investigadors sobre programes plurilingües coincideixen en la necessitat que l'ús vehicular de la llengua minoritzada siga majoritari i que en cap cas baixe del 50%, si de debò es pretén corregir el bilingüisme social asimètric», ressalten.
Aquesta recomanació quedaria lluny d'assolir-se per la configuració, segons aquests acadèmics, «d'un model educatiu que minoritza encara més el valencià i tendeix, de facto, al monolingüisme, amb la qual cosa s'allunya de les recomanacions que en matèria educativa propugna el Consell d'Europa, per mitjà de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries». «No planteja una perspectiva global d'aprenentatge plurilingüe, amb integració de continguts i llengües, i amb atenció a la diversitat cultural i a les llengües familiars no curriculars», esgrimeixen.
«Fractura social» i «retrocés sociolingüístic»
Arran de les advertències sobre el contingut de la proposta de llei dels dos socis governamentals de l'executiu valencià, els experts apunten que l'aplicació d'aquest sistema «desincentivaria l'aprenentatge dels neoparlants que volen incorporar-se a la nostra comunitat lingüística a partir de la competència que forneix l'escola» i «establiria una jerarquització dels centres educatius, en virtut dels percentatges de llengua instrumental que prevalgués en cadascun d'ells». També «reduiria encara més l'ús com a llengua instrumental i de relació als centres educatius, tot ampliant-hi l'hegemonia actual del castellà i impedint l'equitat sociolingüística a què aspirava la LUEV».
La seua implementació, a judici d'aquestes veus prestigioses, «devaluaria els títols de coneixement del valencià expedits per la mateixa Generalitat Valenciana, per mitjà de la Junta Qualificadora, i per les entitats acreditades, com ara les universitats o els centres d'idiomes oficials». I, a més, «reforçaria els prejudicis negatius envers aquesta llengua, percebuda com a subalterna i d'escassa utilitat». «Agreujaria un doble allunyament entre comunitats de parlants i entre territoris, en lloc d'afavorir la integració dels valencians en una sola col·lectivitat, articulada al voltant de les dues llengües oficials i compartides, a més dels altres grups culturals i lingüístics», expressen.
«Les eventuals conseqüències no són hipòtesis admonitòries, sinó processos documentats i en progrés», precisen per evitar qualsevol suspicàcia. «Ens hi hem referit en parlar de la sèrie d'estudis demolingüístics acumulats al llarg de dècades. En particular, les dades de la darrera Enquesta sobre coneixement i ús social del valencià (2021) apunten cap a una situació d'emergència sociolingüística. La proposició de llei podria ser un colp de gràcia contra la llengua pròpia i històrica dels valencians i condemnar-la, en un lapse de temps breu, a un estat residual d'incert desenllaç», vaticinen des de la literatura científica.
La nova llei esmicolaria el delicat consens social que pivota al voltant de la LUEV: «Representarà un retrocés sociolingüístic clar i, lluny de contribuir a una idea equívoca de llibertat individual i col·lectiva, obrirà una fractura social entre territoris i grups de parlants». «Davant d'aquesta perspectiva, la decisió més raonable és la retirada de la proposició de llei i l'obertura d'un procés de diàleg seré, meditat i constructiu entre tots els agents polítics, socials i acadèmics, a fi de rellançar un nou consens en favor del valencià i de l'ordenament del plurilingüisme educatiu al nostre país», sol·liciten. Tot un element més de pressió al Consell de PP i Vox per la llei de llibertat educativa.