“Mentre no em preguntes pel cas Negreira, tot anirà bé”, saluda amb un somriure a la cara Carlos Mazón. El despatx del president del PPCV —al fons, a l’esquerra— és modest, gens ostentós. A més de les tres banderes oficials, té un gran quadre de l’Esplanada d’Alacant i fotos amb membres del seu nucli familiar i de l’altra família: la política.
L’actual seu del partit, enclavada als baixos d’un edifici d’oficines del carrer de l’Ambaixador Vich, ja és la segona que els populars valencians ocupen d’ençà del cataclisme electoral de 2015, quan van abandonar la macroseu que tenien al davant del Jardí Botànic —ironies de la vida— per mudar-se a una tercera planta de la plaça d’Amèrica.
Ara, les enquestes indiquen que Mazón podria canviar la llum artificial i la finestra interior pels rajos de sol que penetren a través dels immensos finestrals gòtics del Palau de la Generalitat. En a penes un mes, el 28 de maig, n’eixirem de dubtes.
—Li encisa la música. Canta i toca la guitarra. Fins i tot va aspirar a representar Espanya en Eurovisió l’any 2011. Quina cançó li inspira el Govern del Botànic?
—“Déjame”, de Los Secretos. Tots els valencians li la podrien cantar al Consell al complet.
—Recentment, en un acte a Madrid, va dir que aquestes eleccions dirimiran si el Botànic ha estat un simple “parèntesi” o es converteix en un “règim”. I els 20 anys anteriors, què van ser?
—Allò no va ser un règim.
—Què fou?
—Una cosa diferent de la d’ara. El passat.
—En què es diferenciava?
—Això han de jutjar-ho els ciutadans. Jo parle de l’actualitat i del futur. De la voluntat d’instaurar un règim que existeix ara. No m’agrada la gent que mira cap enrere ni els qui porten 40 anys en càrrecs públics, cobrant de tots nosaltres. Ximo Puig digué que no encadenaria més de dues legislatures com a president i opta a un tercer mandat. És ell qui s’examina.
—Segons vostè, els valencians són víctimes d’un “procés”. En què es concreta? Hi ha trobat gent angoixada?
—Jo constate uns fets. S’està produint un “procés” a la catalana, s’està seguint el patró de l’independentisme català. A l’inici, aquest “procés” era invisible, però s’ha accelerat i ja resulta evident. Pel que fa a l’angoixa, cadascú la porta d’una manera. N’hi ha que aguanten més i n’hi ha que aguanten menys. Gràcies a la meua fortalesa moral, soc dels que aguanta molt. No estic angoixat.
—Però com es concreta el “procés” valencià?
—És una juxtaposició de causes. Els inspectors educatius, que van guanyar la plaça per oposició, han perdut pes en benefici d’uns assessors lingüístics, contractats a dit, que dissenyen el pla lingüístic de cada centre. Els consellers de Puig es manifesten cada Nou d’Octubre amb pancartes de “visca els Països Catalans” sense que els hi diga res. Les entitats que diuen “visca els Països Catalans” reben 10 milions d’euros que jo pague amb els meus impostos. Al sud d’Alacant hi ha famílies que han empadronat els fills a Múrcia per evitar la imposició lingüística. El president de la Generalitat ha proposat una Commonwealth amb Catalunya i Balears, és a dir, un sistema colonialista que depèn de Londres i que, en aquest cas, dependria de Barcelona. El senyor Junqueras, de visita a Alacant, va afirmar que és la tercera ciutat dels Països Catalans, i tampoc no va contradir-lo ningú. El desembre passat, amb diners de la Generalitat Valenciana, amb els meus diners, van organitzar un aplec dels Països Catalans a Alcoi…
—Ha anunciat una llei de senyes d’identitat com la que el PP ja va aprovar en 2015. El Botànic va derogar-la en arribar al poder.
—Sí. L’aprovarem de manera immediata. Fa temps que estem preparant-nos per a governar. Venim amb els deures fets, ens hem envoltat de la gent experta. Sobre la base d’aquella, serà una llei més desenvolupada, una versió més cultural.
—La versió antiga distingia entre valencians bons i dolents. Els bons deien ‘Comunitat Valenciana’, i els dolents, ‘País Valencià’.
—En quina part de la llei que he presentat s’afirma que cadascú no podrà dir-li com vulga? És l’Estatut el que deixa clar que la denominació oficial és Comunitat Valenciana.
—El preàmbul estatutari recull la forma ‘País Valencià’.
—El preàmbul recull la llibertat de dir-li com cadascú vulga. Només caldria! Si jo li’n volguera dir Mart, també podria fer-ho.
—Li agrada més ‘País Valencià’ o ‘Mart’?
—M’agrada més Comunitat Valenciana, el nom que reconeix el nostre Estatut. A qui li desagrade, que no hi haguera votat a favor. A més, no li veig el problema a la paraula comunitat. És la fusió de comú i unió.
—El diputat ucedista Emilio Attard, que va idear aquest nom, va acabar qualificant-lo d’“imbecil·litat”.
—No soc el seu advocat defensor. Soc l’advocat defensor de l’Estatut que tenim. La meua obligació i la meua devoció consisteix a defensar-lo.
—Parlem de la gestió estricta. Comencem pel fet més rellevant de la legislatura: la pandèmia. Quina nota li posa al Govern valencià?
—Un suspens, per moltes raons. Cap altre govern regional d’Europa no ha estat condemnat cinc vegades per desprotegir els seus professionals sanitaris; en la desescalada, van generar-se unes expectatives de canvi de fase que no es van acomplir, cosa que va afectar els comerços i les línies aèries; hi havia comunitats amb uns nivells d’oci nocturn sensats mentre ací tot estava tancat… I em preocupa molt què passarà amb coses que no sabem. Hi ha massa ombres sobre massa contractes covid que el Consell s’ha negat a investigar. Per exemple, els del famós empresari xinès, amic de [l’actual consellera] Rebeca Torró, que malgrat ser l’oferta més cara, va vendre material a la Generalitat per valor de 40 milions d’euros, sobrecostos inclosos.
—En canvi, els ciutadans han valorat més bé la gestió pandèmica de la Generalitat que no la de l’Estat.
—Afortunadament, el gènere humà —i en especial, el valencià— és optimista i no recorda tot el que ha succeït. Els mals gestors s’aprofiten de la bona fe de la gent.
—Vostè abandera una reforma fiscal que estalviarà 1.750 milions anuals als valencians. En el cas de l’IRPF, qui té una base liquidable de 20.000 euros, pagaria 8 euros menys, i qui la té de 175.000, se n’estalviaria 5.809.
“Abaixarem els impostos a tot el món. Als salaris més alts, en termes percentuals, una miqueta, perquè volem retenir el consum i la inversió; però si sumem els dos factors que determinen l’IRPF, el mínim exempt i el tipus, reduirem un 35% la quota líquida de les rendes més baixes”
—La consigna és clara: abaixarem els impostos a tot el món. Als salaris més alts, en termes percentuals, una miqueta, perquè volem retenir el consum i la inversió; però si sumem els dos factors que determinen l’IRPF, el mínim exempt i el tipus, reduirem un 35% la quota líquida a pagar de les rendes més baixes. Fins ara, la Comunitat Valenciana i Catalunya eren les que tenien un tipus més alt per als salaris més baixos: el 10%. La minireforma de Puig, el fum fiscal de Puig, a penes retorna als ciutadans 150 milions dels 2.000 requisats de més durant l’infern fiscal i la inflació. Amb ell, la mitjana d’estalvi és de 60 euros anuals, o siga, uns 5 euros al mes, al voltant d’un euro a la setmana. Amb el fake fiscal de Puig han d’ajuntar-se cinc persones per a poder adquirir una barra de pa. Jo plantege la devolució de 1.750 milions i que dediquem els altres 250 milions a sufragar el deute insuportable que ha ocasionat. Amb aquestes mesures, aconseguirem incentivar l’economia. Les pimes i els autònoms es beneficiaran d’un paquet de deduccions addicional.
—Les rendes més altes gaudirien d’uns impostos tan baixos com els de Madrid?
—No. Ara se situaran en la mitjana estatal.
—Ha assegurat que, sense aquests 1.750 milions, serà capaç de millorar els serveis públics. Com?
—Molt fàcilment. Eliminant la grassa de l’Administració. Tenim el Govern més car de la història: més alts càrrecs que mai, més assessors que mai i un creixement del sector públic del 80% en tan sols 8 anys. Fins i tot han inventat l’Agència Valenciana per a la Digitalització quan ja existia una Conselleria dedicada a la societat digital. Nosaltres reduirem la despesa corrent del Consell.
—Quantes conselleries tindria?
—Deu.
—Ara n’hi ha onze i el president.
—Jo en tindria nou i el president. Reduiré a la meitat la xifra d’assessors i alts càrrecs.
—Quins departaments eliminaria?
“Per què volem una Conselleria de Transparència si després se’ns nega una comissió d’investigació sobre Mónica Oltra? Cal establir unes prioritats”
—En primer lloc, la Conselleria de Transparència. Jo vull que tot el Govern siga transparent, que no és el mateix. I que siga eficaç. Una Conselleria només de transparència no és tan important com una només de sanitat pública. Per què volem una Conselleria de Transparència si després se’ns nega una comissió d’investigació sobre Mónica Oltra? Cal establir unes prioritats, els recursos no són infinits. Amb una Direcció General de Transparència n’hi haurà prou. Ens estalviarem la resta d’alts càrrecs i assessors.
—Aquesta Conselleria també gestiona la cooperació i la memòria democràtica. No tindria directors generals d’aquestes àrees?
—Els funcionaris hi continuaran estant, però no m’he plantejat quines direccions hi haurà i quines no. Respectarem la llei amb la menor despesa possible.
—Quina altra Conselleria desapareixeria?
—La de Vivenda. Cal crear vivendes, no alts càrrecs de Vivenda. Hem tingut un vicepresident segon dedicat a la vivenda que ha construït zero vivendes de protecció oficial o de lloguer promogudes per la Generalitat. Zero! No puc acusar-los de ganduls, perquè cal treballar molt per no fer-ne cap. No ens calen tants directors generals, assessors i consultors, sinó que hem de rebaixar els impostos a la vivenda i signar avals públics per als joves. Múrcia, a través del seu institut de finances, ja ho fa pel 100% del valor de la casa. Els beneficiaris no han d’excedir per més de 2,5 el salari mínim. Si arribat el moment no poden pagar la hipoteca, s’executa l’aval públic.
—El seu Govern aplicaria la llei estatal de l’habitatge que s’aprovarà en els pròxims mesos? Declararia zones tensionades?
—Li ho diré quan estiga aprovada i puga estudiar-la amb calma. De les propostes del PSOE i de Podem en matèria de vivenda, però, no me’n crec res. Les frivolités de Pedro Sánchez tampoc no em generen opinió.
—Pensa estalviar tants diners, d’aquesta manera?
—Sense les dues conselleries de Transparència i de Vivenda, i amb unes altres mesures d’estalvi, obtindrem 200 milions d’euros gràcies als quals l’educació de 0 a 3 anys serà completament gratuïta. Al ritme que l’actual Consell construeix aules públiques, hauran de passar 23 anys perquè n’hi haja les necessàries. Els obsessiona que siguen públiques exclusivament. Per què no aprofitem els 932 centres infantils privats de la Comunitat Valenciana? Si reuneixen els requisits i estan homologats, la Generalitat podria posar-los a l’abast de pares i mares. Això costaria 208 milions d’euros anuals.
—Com a alacantí que és, apostaria per descentralitzar la Generalitat?
—Preferisc descentralitzar polítiques que no edificis. A Alacant ja tenim la Conselleria d’Innovació, i en paral·lel es va crear l’Agència Valenciana de la Innovació, que ara mateix no sabem si es troba a Alacant o a València. El que sí que sabem és que el 90% de les seues ajudes es queden a València. I hem de lluitar per tenir seus estatals. L’Agència de la Intel·ligència Artificial va anar a la Corunya en lloc d’Alacant, i la de l’Agència Espacial, a Sevilla i no a Elx. Mentre la resta d’autonomies aspirants van anunciar que recorrerien contra aquella decisió política, Ximo Puig va limitar-se a dir que havíem quedat en segona o tercera posició, però que l’Estat ens havia posat bona nota. Amb losers així no anem enlloc.
—Què li va semblar que la seua candidata a València, María José Català, criticara que la Generalitat no apostara per la ciutat com a seu de l’Agència d’Intel·ligència Artificial?
—Molt bé. És molt digne, i molt necessari, que cadascú lluite pel seu territori.
—Alacant era el mateix territori.
—És molt digne que cada municipi vulga el millor per a ell. L’alcaldessa d’Onda també la volia allà. En qualsevol cas, per a mi, tècnicament, la millor opció era la d’Alacant.
—Parlem de la sanitat. Les concessions milloren el servei?
—Depèn de la sociologia de cada departament de salut. No és el mateix el de Torrevella, amb 120 nacionalitats diferents i molta població flotant, que el de Vinaròs o Requena. Necessitem més flexibilitat o menys en funció de la zona per tal d’unificar elements i evitar els regnes de taifes. Si no, passa com a Torrevella, on una colonoscòpia ha passat d’una llista d’espera de 70 dies, en règim de concessió, a 350 dies ara, sense la concessió.
—Tornarien a privatitzar el departament d’Alzira?
—Alzira mereix continuar en el paraigua públic, però elaborarem una auditoria per fer-lo més eficient. Els treballadors no mereixen més incertesa. Dit això, PSOE, Compromís i Podem han batut tots els rècords en l’externalització de proves diagnòstiques. En comparació amb l’últim any d’Alberto Fabra, Ximo Puig les ha augmentades un 600%. Quan parlen de la defensa de la sanitat pública, m’entra el riure.
—Recuperaria l’Eix de la Prosperitat?
—Què és això?
—M’ho pregunta de veritat?
—Sí, no sé què és.
—En cas que Marga Prohens i vostè governen, Isabel Díaz Ayuso voldria reviscolar l’acord de cooperació entre Madrid, el País Valencià i Balears que van subscriure al seu dia Esperanza Aguirre, Francisco Camps i Jaume Matas.
—Això són llegendes del passat. Les aliances de la Comunitat Valenciana han de ser les que ens beneficien més. Siguen quines siguen. En aquest sentit, una relació estratègica amb Madrid és clau. Amb Balears, també. Amb Andalusia, igual. I amb els Estats Units, perquè ja és hora que tinguem vols directes als Estats Units.
—Què tal les seues converses amb Alberto Núñez Feijóo sobre la reforma del finançament autonòmic? Galícia sempre ha sigut l’autonomia més hostil davant les demandes valencianes.
—M’hauria agradat que Puig defensara els valencians com Feijóo ha defensat els gallecs. Ja m’hauria agradat tenir un president com Feijóo en lloc de Puig, que s’agenolla davant el seu cap de files. Feijóo ja ha dit que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada de totes.
—Ha tardat anys a reconèixer-ho.
—Alguns aspirem a influir-hi, no ens agenollem. Aquesta tasca, jo ja l’he feta. No tinc dubtes de què passarà amb el finançament i amb l’aigua, una altra cosa que Compromís i el PSOE ens han negat. I tampoc no tinc dubtes que, amb Feijóo, tindrem uns grans pressupostos de l’Estat. Ara estem patint els pitjors de la història.
—Es referirà a la inversió territorialitzada en Alacant. El pressupost per habitant del País Valencià ara està molt per damunt que amb Mariano Rajoy. Pràcticament s’ha equiparat al seu pes poblacional.
“Haurien de passar 2.604 anys perquè una província fora, durant dos anys consecutius, la pitjor tractada de les 52. Això ho hem aconseguit a Alacant gràcies a Ximo Puig, a Pedro Sánchez… I a Joan Baldoví”
—Amb Rajoy estàvem en la pitjor crisi econòmica coneguda. I pel que fa a Alacant, porta dos anys seguits en el lloc 52 de 52. Fent un càlcul bàsic, haurien de passar 2.604 anys perquè una província fora, durant dos anys consecutius, la pitjor tractada de les 52. Això ho hem aconseguit gràcies a Ximo Puig, a Pedro Sánchez… I a Joan Baldoví. Va dir que votava a favor dels pressupostos perquè, segons ell, havia adquirit el compromís de Sánchez de reformar el finançament autonòmic. Fins i tot un tal [Carles] Mulet —que també va demanar de canviar el nom del carrer del Franco d’Alacant sense saber que es tractava de la moneda— va retirar les esmenes de Compromís al Senat.
—Perquè les autonomies del Mediterrani obtinguen més finançament, n’hauran de perdre les del nord-oest o que l’Estat retalle la seua part d’ingressos…
—… O cedir més participació de l’IVA que genere cada comunitat. Què li sembla?
—Això ho ha parlat amb Feijóo?
—Això li ho estic dient jo ara mateix. Jo no vaig demanant permís a ningú, tinc les meues propostes per al meu territori. Hi ha estudis interessants sobre la possibilitat de corresponsabilitzar-nos de l’activitat que cadascú siga capaç de generar.
—Aquesta és la solució?
—Aquesta pot ser una part de la solució. Soc conscient que el debat del finançament és molt més complex.
—Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, comunitats de color divers, estan fent pinya de fa temps per no perdre posicions.
—En canvi, el senyor Puig es nega a parlar amb Múrcia sobre aigua i finançament. I quan va demanar la col·laboració de Catalunya, van menysprear-lo. Per què no busca Múrcia i Andalusia com a aliats?
—Amb Andalusia s’han celebrat reunions al màxim nivell.
—Una només, i sense resultats tangibles. En canvi, he vist algunes peticions al president de la Generalitat de Catalunya per anar junts en el tema del finançament, en totes les quals Puig ha rebut una educada burla. Li assegure que jo buscaré aliats pel nord, pel sud i on faça falta. Sense prejudicis i sense prucessos.
—Enyora alguna cosa de Pablo Casado?
—Fa temps que no el veig, però és un tipus que em cau molt bé.
—En què es diferencia de Feijóo?
—En què un es diu Pablo Casado, i l’altre, Alberto Núñez Feijóo. Jo he defensat de manera idèntica la Comunitat Valenciana. La primera vegada que vaig reunir-me amb cadascun d’ells, vaig dir-los el mateix: “Amb l’aigua, el finançament i la inversió per a la meua terra, cap broma”.
—Si és investit president, una de les primeres mesures serà derogar la taxa turística?
—Per descomptat. I l’impost de donacions i successions.
—En una entrevista recent a EL TEMPS, María José Català no descartava, amb vista al futur, una taxa consensuada amb el sector.
—Ella és la primera que ha dit que no vol que València siga la capital de la turismofòbia. I no hi haurà consens amb la patronal, perquè la patronal no la vol.
—No hi hauria taxa en els pròxims quatre anys, per tant.
—No. Al turisme, no podem posar-li pals a les rodes. Hem de continuar jugant en primera divisió de turisme.
—Li agradaria tenir de conseller l’actual secretari autonòmic de Turisme, el socialista Francesc Colomer?
—Sí.
—Li ha passat pel cap oferir-li un càrrec en cas de ser president?
—Sí.
—Seria un colp d’efecte.
—No busque això, sinó el millor per al turisme. I a Francesc Colomer li oferiria continuar en el seu lloc, però com que sé que em contestaria que no —perquè ho sé—, no ho faré.
—Si governen, aprovaran la comissió d’investigació a les Corts sobre el cas Assut que ara no ha prosperat?
“A Colomer li oferiria continuar en el seu lloc, però com que sé que em contestaria que no, no ho faré”
—Sí. Jo tinc moltes diferències amb Ximo Puig. Una d’elles és que no tinc res a ocultar. Ell ha impedit comissions sobre Oltra, sobre el seu germà i sobre la vintena d’imputats que Puig té ara mateix. Que isca el que haja d’eixir. Els ciutadans mereixen una explicació.
—En gran manera, Assut afecta el Partit Popular.
—Cap càrrec del PP no està imputat. No hi tinc gens de por. Ja hem sol·licitat en tres ocasions la comissió a les Corts i una vegada en el Congrés, però el PSOE i Compromís sempre s’hi han negat.
—Considera que Ximo Puig és responsable directe de les actuacions per què està sent investigat el seu germà, Francis Puig?
—N’és el responsable polític. Francis Puig ja té una resolució condemnatòria per haver organitzat un càrtel d’empreses destinat a obtenir diners de la televisió pública. És el mateix senyor que té més de 600 factures sense contracte de l’Ajuntament de Morella, on fou alcalde el seu germà.
—El PSPV diu que, en aquestes eleccions, s’ha d’escollir entre Volkswagen o Gürtel.
—Han de tenir unes enquestes nefastes per dir coses com aquesta.
—Recuperaria la política de grans esdeveniments?
—Si tenen un impacte directe i indirecte positiu per a la Comunitat Valenciana, sí. Sense complexos.
—Vostès acusen els governants actuals d’entrebancar l’ampliació del Port de València i de no acollir la Copa de L’Amèrica perquè s’estimen més que se’n beneficie Barcelona. Ho creu seriosament?
—Crec que els té igual, cosa que és encara pitjor.
—En el cas del Port, el PSPV manté la mateixa posició que el PPCV.
“Qui vulga pagar menys impostos ha de votar el PP, qui vulga pagar-ne més, Compromís i Podem, i qui no sàpiga què passarà amb ells, que vote Ximo Puig”
—No importa la voluntat, sinó els resultats. Ximo Puig va dir un matí que no li agradava la taxa turística i de vesprada va votar-hi a favor; un altre dia va dir que calia prohibir que les autonomies abaixaren impostos i poc després va anunciar una reforma fiscal. Qui vulga pagar menys impostos ha de votar el PP, qui vulga pagar-ne més, Compromís i Podem, i qui no sàpiga què passarà amb ells, que vote Ximo Puig.
—Quan vostè afirma que Esquerra Republicana del País Valencià forma part d’Esquerra Unida, i per tant del Consell, també ho diu seriosament?
—Mire-ho a la web… Li’n faré la comprovació. [Agafa el seu telèfon mòbil, entra en Google, busca Esquerra Unida i es dirigeix a l’entrada del portal Wikipedia.] Ho veu? “Partit Comunista del País Valencià, Izquierda Republicana...” Ho posa o no?
—És el nom del partit d’Azaña, i vostè el tradueix per poder dir Esquerra Republicana…
—Però puc expressar-me en la llengua que vulga o no? En tot cas, si Izquierda Republicana —que potser són quatre senyors només— no forma part d’Esquerra Unida, que entren a la web i ho corregisquen.
—Li agrada més Baldoví que Oltra?
—No he fet un càsting mental per saber-ho.
—Quan va veure Cristina Seguí, José Luis Roberto i Javier Negre tan entestats a fer caure Oltra, no li va provocar repulsió?
—Acostume a no opinar sobre la llibertat de premsa. No em correspon fer-ho.
—Ha conversat amb Carlos Flores Juberías, el candidat de Vox a la Generalitat?
—No.
—Pot ser el seu vicepresident en unes poques setmanes.
—Jo aspire a governar en solitari.
—Amb David García Gomis tampoc no ha parlat mai?
—No sé qui és.
—Diputat de Vox per Alacant. Practica el revisionisme històric. Un dia va exhibir i homologar una esvàstica i una bandera comunista a l’hemicicle.
—No he parlat amb ell o no recorde haver-ho fet.
—I amb Miguel Pascual?
—Qui és?
—Diputat de Vox per Alacant. Es nega a denominar ‘presidenta’ María José Salvador quan ella dirigeix els debats. Li diu “señora presidente”.
—Si diu això, serà baix la seua responsabilitat.
—A vostè, això de governar en coalició tampoc no deu preocupar-li tant. Pitjor que la convivència entre campistes i zaplanistes no serà…
—Jo estic en 2023.
—La ministra Teresa Ribera ha sigut un regal de Sánchez a vostè?
—Això em sembla ignominiós. Teresa Ribera és el pitjor càstig que ha patit mai Alacant. Aquesta dona hauria de ser catalogada com la principal enemiga de la província.
—El pla de conca del Tajo, tan criticat per vostès, també és censurat pels seus companys del PP manxec, però per les raons oposades.
—No els ho he sentit dir.
—Ho han verbalitzat clarament.
—No ho he escoltat.
—Al PPCV li interessaven més unes eleccions valencianes en solitari o reunificades amb les municipals?
—Des que vaig assumir el lideratge del partit, en juliol de 2021, l’amenaça d’un avançament ha sigut una constant. La meua obligació era tenir un partit preparat per a governar en qualsevol moment.
—Faria alguna cosa per tal que Peter Lim deixe de ser el màxim accionista del València CF?
—Ens cal un sol discurs a l’Ajuntament, un sol discurs a la Generalitat i una acció conjunta d’ambdues institucions. Tres requisits que fins ara no han existit, però que amb Català i amb mi sí que existiran. Exigirem el compliment de la normativa fins a les últimes conseqüències. Però no utilitzaré el sentiment valencianista en campanya electoral.
—Li demanarà a Enrique Ortiz que deixe de ser el màxim accionista de l’Hèrcules?
—No utilitzaré el futbol en campanya, però a Alacant ja saben molt bé què pense sobre la situació de l’Hèrcules.
—Ha afirmat que el torero José María Manzanares és, conjuntament amb Azorín, el personatge alacantí més important del segle XX… Sí?
—El més popular, més conegut, més internacional…
—Més que Miguel Hernández?
—Ell també reuniria aquestes característiques, sense dubte que sí.
—Si governa, desmuntarà tot el requisit lingüístic?
“Vull complir la normativa i avançar en el consens. Per això he dit que vull homologar els títols de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana”
—No. Ara bé, no hem d’oblidar que a la Comunitat Valenciana hi ha zones castellanoparlants, i que la millor manera d’agafar-li mania al valencià és imposant-lo. Per exemple, no puc entendre que À Punt encara no haja incorporat el sistema dual. Hi ha gent que no té la llibertat de veure les pel·lícules en castellà. La normalitat, el sentit comú i la realitat lingüística del carrer estan molt per damunt d’allò que volen imposar-nos uns buròcrates de saló. Jo puc parlar en valencià, però pense en castellà. Cada dia converse amb gent que s’adreça a mi en valencià i mai no els demane que canvien de llengua, així com ells tampoc no m’ho demanen a mi. És lamentable que alguns buròcrates, per raons ideològiques, vulguen alterar aquesta cordialitat des dels seus despatxos.
—L’últim guanyador del Premi Enric Valor, Jovi Lozano-Seser, va negar-se a recollir el guardó perquè l’acte era molt menys glamurós que el del Premi Azorín, també atorgat per la Diputació d’Alacant. Per què no el lliuren el mateix dia, tal com fa l’Ajuntament de València o l’editorial Destino amb els premis Nadal i Josep Pla?
—Perquè es tracta de dos premis diferents, de la mateixa manera que les medalles dels 100 metres llisos tampoc no s’entreguen alhora que les de salt.
—Quan vostè va accedir a la direcció de l’IVAJ, en 1999, va desterrar la normativa acientífica que havien fet servir els seus dos predecessors d’Unió Valenciana. Si Vox li demanara de recuperar aquelles normes, què faria?
—Vox no m’ha dit una cosa així.
—I si li ho diuen, què farà?
—Jo vull governar en solitari.
—Acataria una normativa diferent de la de l’AVL?
—Vull complir la normativa i avançar en el consens. Per això he dit que vull homologar els títols de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
—Seria normal homologar títols oficials i títols acientífics?
“Zaplanista? Cadascú fa oposició com pot o com sap… Ara bé, el meu pare s’anomenava Mazón, aquest és el meu cognom”
—Les llengües estan vives i jo crec en el consens lingüístic. Tots hem de buscar-hi punts d’encontre. No soc lingüista i no m’agrada polititzar la llengua, però en arribar el Botànic, el 2015, l’AVL va afanyar-se a fer un pacte amb l’agència catalanista dels estudis no-sé-què [es refereix a l’Institut d’Estudis Catalans], cosa que no ajuda a la convivència.
—L’AVL, creada per vostès i recollida a l’Estatut, gaudeix d’independència a l’hora de fixar la normativa. Pensen subvertir-la?
—Quan em diuen que una persona o institució és independent, de seguida pregunte de qui.
—És una institució de la Generalitat, blindada estatutàriament. Per cert, està anant a classes de valencià?
—No.
—Quin és l’últim llibre en valencià que ha llegit?
—… Doncs crec que fa poc vaig estar rellegint alguns capítols del Tirant lo Blanc.
—Acabem. Definisca breument els expresidents valencians del PP. Comencem per Eduardo Zaplana.
—Va transformar la Comunitat Valenciana.
—Francisco Camps.
—Va aprofundir en la transformació.
—Alberto Fabra.
—Va resoldre, amb molt d’esforç, els temps tan durs que li va tocar viure. Té tot el meu reconeixement.
—Quan va parlar amb Zaplana per última vegada?
—Uf, ja fa molt…! Fa molt, fa molt… És veritat que ja fa molt.
—Fa molt són més de tres mesos?
—Sí.
—Fa més d’un any?
—Mmmmmmm… És possible que li felicitara el Nadal.
—Què diria als que li diuen “zaplanista”?
—Cadascú fa oposició com pot o com sap… És un esforç entendridor. Ara bé, el meu pare s’anomenava Mazón, aquest és el meu cognom.
—Rehabilitarà Camps de manera imminent?
—Ho faig cada dia que dic que ha estat vilipendiat.
—Em referia a rehabilitar-lo amb alguna responsabilitat política.
—Quan arribem a aquell riu, travessarem aquell pont.
—Si vostè governa, Alberto Fabra presidirà les Corts?
—Quan arribem a aquell riu, travessarem aquell pont. No he apuntat els futurs càrrecs en una llibreta blava. No tinc aquesta supèrbia.
—Fa vora dos anys que està recorrent el País Valencià. Quin racó dels que no coneixia li ha encisat més?
—Córrer per la Via Verda de Benicàssim.
—No coneixia Benicàssim?
—Sí, però no coneixia la Via Verda i va encantar-me córrer per ella.