Si la llei de concòrdia del PP i l'extrema dreta Vox que alimenta el revisionisme històric ha estat censurada per l'ONU, la llei de llibertat educativa impulsada pels conservadors i els reaccionaris al País Valencià acumula crítiques. La normativa, impulsada per capgirar l'actual model d'escola plurilingüe del Botànic, no sols ha rebut l'oposició de les entitats cíviques per la normalització lingüística, sinó que compta amb el suspens de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
L'autoritat lingüística valenciana, a través d'un document d'observacions a la legislació promoguda per les forces que integren l'actual Consell encapçalat pel popular Carlos Mazón, expressa «la seua gran preocupació per la situació d'inferioritat en què quedaria el valencià en el cas que s'aprovara aquesta proposició de llei, del contingut de la qual manifesta la seua discrepància». «És per això que demanem un esforç als responsables polítics i a tots els actors de l'àmbit educatiu perquè es propicie un espai de reflexió i de diàleg», recull l'informe aprovat el passat 26 d'abril pel ple de l'AVL, avançat per Europa Pressi al qual ha accedit aquest setmanari.
«L'escola és un element fonamental per a assegurar la pervivència, l'enfortiment i l'ús normal de qualsevol llengua. Conscient d'aquesta realitat, l'AVL ha orientat els seus esforços a afavorir una presència efectiva del valencià en l'àmbit educatiu. Com a institució encarregada de vetlar per l'ús normal del valencià, ha mamprès algunes iniciatives adreçades a l'escola i, quan ha calgut, s'ha pronunciat a través de declaracions institucionals i informes, especialment arran de la tramitació de projectes normatius que regulen l'ús de la llengua en l'educació», justifica l'entitat normativa, d'entrada, la seua valoració sobre una legislació que va comptar a principis d'aquesta setmana amb els retrets dels experts i de les forces d'oposició progressista a les Corts Valencianes.
L'AVL censura que «la proposició de llei omet tota referència a l'especial respecte i protecció que mereix el valencià» i «ignora, per tant, el mandat que figura en la Constitució espanyola i a l'Estatut d'Autonomia». «Les mencions a la recuperació del valencià han figurat sempre en els diferents textos normatius que han tractat el règim de les llengües en l'educació en els anteriors governs valencians de qualsevol signe polític. Contràriament, en la present proposició de llei el concepte de normalització lingüística està absent. En canvi, l'exempció de cursar l'assignatura de valencià apareix mencionada fins en 17 ocasions. El text legal està més preocupat en facilitar l'exempció que en promoure la normalització lingüística», subratlla.
«La recuperació del valencià és una obligació legal que implica necessàriament realitzar accions positives en favor seu. Tractar de manera idèntica a qui és diferent és tan discriminatori com tractar de manera diferent a qui es troba en una posició idèntica. És evident que el valencià i el castellà, a hores d'ara, no es troben en una situació idèntica: mentre que l'ús normal del castellà està plenament garantit, en el cas de la llengua pròpia són necessàries mesures actives per a incentivar-ne la promoció», recorda l'autoritat acadèmica del valencià. I critica: «La proposició de llei, tanmateix, no és que es limite a equiparar les dues llengües, sinó que va en la direcció contrària a la normalització de la llengua pròpia: en lloc de promoure el valencià, afavoreix el castellà».
El valencià, abocat a la marginalitat
Arran de l'anàlisi de la normativa proposada pels dretans i els ultraconservadors des de les Corts Valencians i assumida pel conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, l'AVL denuncia que «en el cas de les comarques castellanoparlants, els alumnes es veuen impedits d'accedir a un coneixement suficient del valencià». «En les comarques castellanoparlants, el valencià es veu abocat a la marginalitat. La seua presència en les aules retrocedeix respecte a la situació en què es trobava tant en el decret de plurilingüisme de l'anterior govern del PP, com la llei de plurilingüisme del govern de coalició PSPV-Compromís», indiquen.
«Els alumnes de les zones castellanoparlants difícilment podran assolir un coneixement oral i escrit de les dues llengües cooficials en nivells d'igualtat, tal com estableix la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que garanteix el compliment de l'article 6.2 de l'Estatut Valencià», alerten, per reincidir que «quan acaben els seus estudis es trobaran en una situació d'inferioritat respecte als alumnes de les comarques valencianoparlants». «El sistema d'educació públic no pot discriminar els xiquets i els joves d'aquestes comarques a l'hora d'adquirir un coneixement adequat del valencià», recorda.
Les observacions de l'entitat normativa del País Valencià aprecia «un tractament de les llengües cooficials asimètric en funció del territori». «En les comarques castellanoparlants, s'imposa un percentatge màxim de presència del valencià del 10% o el 12%, o siga, només l'assignatura de valencià, de la qual es pot demanar l'exempció. Aquesta regulació va en contra del criteri jurisprudencial, que n'estableix un mínim de 25%, exclosa l'assignatura de llengua. Això suposa que per als pares d'aquestes comarques que vulguen escollir més valencià per als seus fills, no els és aplicable el dret a triar la llengua base», dissecciona.
«A les comarques de predomini lingüístic valencià, la proposició de llei estableix que el temps lectiu vehiculat en les dues llengües oficials no pot tindre una diferència entre aquests superiors al 20%. No s'entén per què no s'aplica aquest mateix precepte en el cas de les comarques castellanoparlants», contraposa. I assenyala: «A la zona valencianoparlant, s'obliga a cursar l'àrea de Matemàtiques en la llengua base. Si la llengua base fora el valencià, semblaria més pertinent que es cursara en valencià l'àrea de Coneixement del Medi Social i Natural, molt més ajustada a la realitat sociolingüística i cultural, a la geografia i a la toponímia, que no les Matemàtiques que utilitzen principalment un llenguatge tècnic universal».
L'arraconament del valencià es produeix fins al punt que, segons exposa l'AVL, «la llengua estrangera té un tractament notablement millor que el valencià a les comarques castellanoparlant». «Els alumnes d'aquestes zones podran rebre en anglès més del doble del temps lectiu que es dedica al valencià. Es permet que es vehiculen en anglès assignatures no lingüístiques, però no es pot fer el mateix en valencià», interpreta l'entitat normativa, que anota: «El professorat que vehicule les classes en llengua estrangera tindrà un reconeixement especial a l'efecte de concursos i preferència en l'elecció de torns i horaris. En canvi, el professorat que vehicule en valencià no tindrà el mateix reconeixement, fet que evidencia una desigualtat inacceptable».
El parany de l'elecció de llengua
L'autoritat lingüística valenciana estén les seues observacions també al mantra de la llibertat d'elecció de llengua, el qual s'intenta desarticular. «La llibertat d'educació reconeguda en l'article 27 de la Constitució garanteix el dret de les persones a l'educació, la llibertat d'ensenyament, el dret a rebre la formació religiosa i moral d'acord amb les mateixes conviccions i la llibertat de creació de centres. Aquest article no cita el dret d'elecció de llengua d'ensenyament per part dels pares. Les referències als pares en l'article 27 de la Constitució figuren com un element més de la comunitat educativa, en la qual estan presents també el professorat i l'alumnat», fa memòria.
«Tant en el decret de plurilingüisme de l'any 2012 com en la llei de plurilingüisme del 2018, els projectes lingüístics dels centres els aprovava l'administració després d'una participació activa dels consells escolars. Aquest procediment democràtic i participatiu de tota la comunitat escolar s'ha suprimit en la proposició de llei», incorpora. I esgrimeix l'entitat normativa: «La planificació educativa, que és una obligació de l'administració, se substitueix pel resultat incert de l'elecció de la llengua base que facen els pares en el procés de matrícula. Es minven, per tant, les atribucions dels consells escolars».
L'AVL, fins i tot, exemplifica com la llei no garantiria la llibertat d'elecció a determinades situacions, atès que la llengua base s'escull en funció d'aquell que reunisca més del 50% de les sol·licituds de les famílies. «Si partim de la hipòtesi d'un col·legi amb una sola unitat en la qual el 49,9% dels pares elegeixen el valencià a l'hora de matricular-se en educació infantil, els alumnes només rebrien el 25% de l'ensenyament en valencià. El mateix cas els passaria si hi haguera dues unitats i els pares que demanen valencià foren el 24,9%. I així successivament. La situació en la qual es queden aquests pares és de total indefensió», reflexiona.
«L'article 13 de la proposició de llei assenyala de manera vaga que 'quan hi haja una demanda d'alumnat suficient per a constituir una unitat, els representants del qual hagen triat una determinada llengua cooficial, valencià o castellà, com a llengua base, i no hi haja oferta suficient de llocs escolars en aquesta en el procediment d'admissió d'alumnat, l'administració educativa adoptarà les mesures oportunes per a satisfer aquesta demanda'. Aquest apartat, però, no garanteix que se satisfaça aquesta demanda: utilitza termes ambigus, conceptes jurídics indeterminats», avisa. I ressalta: «No hi ha cap concreció, i, per tant, no hi ha cap deure ni cap obligació. És un element d'inseguretat per als pares».
La proposició de llei de PP i Vox, d'acord amb la mirada de l'autoritat normativa del País Valencià, «en compte de garantir la llibertat d'elecció de la llengua, provoca inseguretat lingüística entre els pares, perquè no podran saber, a priori, si en el centre que ells han triat es garantirà l'ensenyament en valencià, ja que no existeix cap mena de planificació lingüística i tot es deixa a l'atzar dels percentatges que s'assolisquen en el procés de matrícula». Tota una esmena a la llei de l'AVL, qui trau els colors lingüístics al bipartit conformat per conservadors i reaccionaris. La conselleria d'Educació, tanmateix, ha defensat que l'informe de l'autoritat acadèmica «no és preceptiu».