Que la voluntat del Consell de Carlos Mazón era i és castellanitzar À Punt era una cosa ben sabuda. Ho va posar de manifest el desembre passat el secretari de Comunicació de la Generalitat Valenciana, José Manuel Cuenca, durant la seua compareixença a la comissió de RTVV de les Corts Valencianes. Cuenca va relacionar els minsos índexs d'audiència d'À Punt amb l'ús del valencià. "Quin model és el millor? Una televisió que arribe a 100.000 persones amb una part de la programació en valencià o una altra que vegen 1.000 espectadors, però amb tota la graella en valencià?", va dir durant la seua intervenció, durant la qual, d'una forma més o menys velada, va insistir en la idea que la llengua -i no el raquític finançament públic- era la causa dels mals dels mitjans de comunicació públics valencians.
D'aquella compareixença han passat quasi quatre mesos. Ara, la proposició de llei amb què el Consell vol liquidar el model de radiotelevisió del Botànic i establir-ne una nova arquitectura legal proporciona més proves de la voluntat de castellanitzar À Punt del Consell de Carlos Mazón. Al capdavall, la llei -que PP i Vox volen aprovar abans d'aquest estiu- és la bastida legal sobre la qual s'asseurà el nou model de ràdio i televisió públic. És, per tant, la clau de volta per saber com serà À Punt a partir de l'estiu.
En aquest sentit, la proposició de llei que van començar a tramitar les Corts la setmana passada és reveladora, tant pel que diu com pel que no diu. Així doncs, la iniciativa parlamentària presentada per PP i Vox -per cert, només en versió en castellà. En castellà es va fer també la roda de premsa de presentació- no diu en cap moment que un dels objectius dels mitjans públics valencians siga la promoció de l'idioma propi. Si diu, en l'article 2, que un dels principis que regiran l'activitat dels mitjans públics valencians ha de
Al contrari que les anteriors lleis, la proposició de PP i Vox no diu en cap moment que un dels objectius d'À Punt siga la promoció del valencià.
ser l'«aplicació i desenvolupament de l'article 6 de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que expressa que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià». A continuació, afegeix: «Que l'idioma valencià és l'oficial en la Comunitat Valenciana, tal com ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat».
El fet que els redactors de la proposició hagen oblidat la menció a la necessitat de promoció i normalització és significatiu. Sobretot si es té en compte que tant la llei que va posar en marxa Canal 9 com la d'À Punt hi feien una menció directa.
La llei de 1984 que va donar carta de naturalesa a l'extinta Canal 9 es referia al paper dels mitjans de comunicació en la promoció de la llengua ja en el preàmbul i especificava, a més, que la posada en marxa dels mitjans públics perseguia «superar la relació de desigualtat entre les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, tot disposant per a això de les mesures necessàries per crear uns mitjans de comunicació propis, gestionats democràticament i subjectes al control parlamentari directe, que impulsen la utilització del valencià en la radiotelevisió autonòmica, que es configuren així com un vehicle de la seua recuperació».
En l'article 2 de la llei, sobre objecte, principis generals i àmbit d'aplicació, hi insistia, en referir-se als principis «inspiradors» de l'activitat de Radiotelevisió Valenciana: «La promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana». Recordava, a més, que l'Estatut d'Autonomia actualment vigent estipula, en el punt 5 de l'article 6, que «s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià».
També la llei que l'any 2016 va donar peu al naixement d'À Punt tenia la llengua com un element vector del seu redactat. La primera menció apareixia ja al principi del preàmbul i s'hi refermava en l'article 2, en estipular: «El servei públic audiovisual de titularitat de la Generalitat és un servei essencial d'interès econòmic general, necessari per a la vertebració i la cohesió territorial de la Comunitat Valenciana, com també per al manteniment de la nostra identitat com a poble, la nostra cultura i la nostra llengua».
El text aprovat pel Botànic era molt clar en relació amb quina era la llengua d'À Punt. En l'article 5, a propòsit dels principis que havien de guiar el servei públic establia, en el punt n), que una de les seues obligacions era «promoure la cohesió territorial i la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, que serà la llengua vehicular dels mitjans públics que depenguen de la Generalitat Valenciana».
À Punt ha de ser "un instrument eficaç de vertebració de la identitat valenciana com a poble dins el conjunt de la nació", diu el text.
Cap menció d'aquestes característiques apareix en l'actual proposició de llei: ni en el preàmbul, ni en els principis rectors ni en el capítol I que, en teoria, hauria d'estipular els «principis generals de la programació» i que PP i Vox s'han ventilat amb tres articles de tretze línies.
És cridaner, igualment, que en el punt IV del preàmbul, després d'insistir en l'aspiració que «la societat se senta representada» per À Punt, el text diga: «Tot això per aconseguir que l'entitat prestadora siga competitiva i, per tant, un instrument eficaç de vertebració de la identitat valenciana com a poble dins del conjunt de la nació». Ni la llei de Canal 9 ni la d'À Punt esmenten en cap moment «la nació».
Valencià d'espardenya
Si les lleis són l'esquelet legal de qualsevol empresa de comunicació pública, el llibre d'estil defineix les pautes d'actuació de la seua plantilla. També les lingüístics. Canal 9 no disposava d'un llibre d'estil com a tal, però sí d'un model lingüístic que va ser establert pel sociolingüista Toni Mollà l'any 1989.
L'actual À Punt disposa del seu propi llibre d'estil, un document de 311 pàgines que, en molts aspectes com ara la igualtat entre homes i dones o el tractament de la violència masclista, es va situar en l'avantguarda. En la redacció del mateix participaren el sociòleg i especialista en mitjans de comunicació, Rafa Xambó, en qualitat de membre del Consell Rector; Rosa Agost, professora de la Universitat Jaume I; la periodista Anna Peña; Nathalie Torres, com a subdirectora general de política lingüística; Josep Palomero, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; i Remei Blasco, periodista d'À Punt.
Ara, PP i Vox volen donar per amortitzat aquest document i aprovar-ne un de nou. Ho estipula en l'article 8 de la proposició de llei que es tramita a les Corts, que
La inconcreció de la llei obre les portes a que entitats blaveres participen en el redactat del llibre d'estil d'À Punt.
estableix com una de les atribucions del Consell d'Administració «aprovar un llibre d'estil per a la CACVSA». La llei d'À Punt també establia que havia de ser el Consell Rector qui s'encarregara d'aprovar el llibre d'estil. Ara bé, hi ha una diferència. La llei d'À Punt dissenyada pel Botànic estipula que el llibre d'estil aprovat pel Consell havia «de comptar amb l'informe favorable de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua».
Aquesta omissió en el redactat de la llei que volen aprovar PP i Vox obre molts interrogants sobre el model de llengua del nou À Punt. No s'ha de passar per alt que membres del Consell i del grup parlamentaris de Vox (amb la presidenta de les Corts, Llanos Massó al capdavant) han qüestionat l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. El conseller de Cultura i vicepresident del Consell, Vicente Barrera, per la seua part, ha mostrat públicament el seu suport a les blaveres Reial Acadèmia Valenciana de la Llengua (RACV) i a les seues Normes del Puig. La falta de concreció en la llei obre les portes, per tant, al fet que en la confecció del llibre d'estil de la ràdio i televisió públiques valencianes participen entitats que mantenen postures acientífiques i antiacadèmiques.