Les samarretes per il·lustrar una marea a favor de l'escola pública i la preparació de cartells contra les retallades provocaven un déjà-vu a la comunitat educativa. A la memòria, persistien els records d'aquelles lluites contra els barracons, amb el col·legi Cremona com a estendard i símbol d'una batalla que va prolongar-se durant una dècada. Les mobilitzacions massives de la Primavera Valenciana, les queixes als instituts per la manca de calefacció i els tancaments als centres educatius eren la vegetació d'un paisatge de protestes que semblava oblidat, arraconat com a un malson del passat.
L'arribada del PP i l'extrema dreta Vox al Consell ha reactivat en poc menys d'un any de govern les estampes de pares i mares manifestant-se del bracet del professorat. Les tisorades pressupostàries del conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, el popularJosé Antonio Rovira, van desembocar en un assaig de protesta amb una concentració a les portes del Palau de la Generalitat Valenciana quan el calendari marcava l'adveniment de Pasqua. Setmanes més tard, però, la comunitat educativa ha organitzat per aquest dijous una vaga general d'ensenyament contra l'ofensiva llençada per la mà dreta del president Carlos Mazón al bipartit valencià.
A les portes de la campanya electoral dels comicis europeus i quan el curs escolar està a tocar del temps de descompte, la Plataforma per l'Ensenyament Públic —integrada per l'STEPV, UGT, CCOO, Escola Valenciana o la Confederació Gonzalo Anaya, entre altres actors lligats a la comunitat educativa valenciana— ha cridat a la mobilització matinal a les ciutats d'Alcoi, Torrevella (Baix Segura), Elx (Baix Vinalopó), Petrer (Vinalopó Mitjà), Dénia (Marina Alta), Alacant, Castelló de la Plana, Alzira (Ribera Alta), Vall d'Uixó (Plana Baixa), Gandia (Safor), Ontinyent (Vall d'Albaida), Port de Sagunt (Camp de Morvedre) i València. A la vesprada, s'han convocat manifestacions al cap i casal valencià, Castelló de la Plana i Alacant.
«Hem impulsat aquesta vaga al sector de l'ensenyament per la proposta de llei de llibertat educativa que arracona el valencià; l'aprovació d'un decret d'admissió escolar segregador i fonamentat en el districte únic; les retallades a l'escola pública amb l'arranjament escolar i el programa de construcció d'escoles, així com les tisorades a l'Escola Oficial d'Idiomes; i per reivindicar millores en les condicions laborals del professorat valencià», enumera Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), la central majoritària dintre del camp docent públic. «Estem tornant als pitjors anys de les retallades i calia mobilitzar-se», agrega.
La trobada entre la Plataforma per l'Ensenyament Públic i l'equip de Rovira a principis d'aquesta setmana per obrir un canal de negociació fou totalment infructuosa. «La prepotència va ser l'actitud dominant d'aquella reunió per part del conseller i del seu gabinet. Pensàvem que de manera íntima i en el cara a cara mostraria aquell tarannà dialogant que va caracteritzar-lo durant la seua anterior etapa com a director general de Personal de la conselleria d'Educació. El seu argument era que els valencians els havien escollit perquè desplegaren aquestes polítiques. Obliden que han de governar per a tots», narra Rubèn Pachecho, president de la Confederació Gonzalo Anaya, la qual aixopluga al conjunt de les associacions de mares i pares del País Valencià per l'escola pública.
«Era com si estigueres conversant amb la paret», coincideix amb un missatge contundent Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana. «Ja en la primera reunió que vam tenir després de la convocatòria de vaga se'ns va privar de la paraula. La conselleria està menyspreant en tot moment les crítiques i les reivindicacions de la comunitat educativa. En només un any, hem tornat a l'etapa més fosca dels vint anys dels governs del PP, és a dir, quan María José Català [actual alcaldessa de València] exercia de consellera d'Educació», compara Candela.
L'ombra de la tisora pública
A la presentació dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2025, Rovira va subratllar que els diners destinats per als concerts educatius havien augmentat un 4,9% fins a abastar els 715 milions d'euros. De les partides destinades a finançar l'escola pública, però, el conseller del PP no en va destacar cap. L'oposició progressista, integrada pel PSPV i Compromís, ràpidament detectarien una destralada de 122 milions d'euros al programa Edificant, impulsat durant les dues legislatures botàniques per construir escoles dignes i esborrar l'etapa d'alumnes estudiant quasi de manera permanent als barracons.
El dirigent popular ha desenfundat les tisores a Edificant mitjançant diferents vies: aturant una partida de 65 milions d'euros destinada a la rehabilitació i construcció de nova planta de centres de 12 municipis sota l'argument que l'assignació presumptament seria irregular; l'exempció d'assumir els increments dels sobrecostos que s'estan produint a causa de la inflació; o l'enviament de cartes indicant que l'obra ja no és prioritària. «L'objectiu és enderrocar Edificant a través d'acusacions falses. Edificant ha estat un programa eficient i eficaç. Fou l'anterior instrument del PP, denominat Ciegsa, l'assenyalat per l'ombra de la corrupció», expressa Xelo Valls, secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO del País Valencià.
«Les retallades estan afectant inversions que s'havien de dur a terme a centres educatius en un estat lamentable com ara l'IES Sorolla a València o l'Andreu Sempere d'Alcoi», exemplifica Xavier Angulo, d'UGT del País Valencià. Les tisores també han estat protagonistes al pressupost de l'Escola Oficial d'Idiomes. Rovira, amb l'argument que hi havia una xarxa que superava la instaurada a Catalunya, ha reduït el volum quasi fins a silenciar diferents llengües de les aules de les acadèmies públiques. «S'ha efectuat una retallada brutal en idiomes minoritaris a la Unió Europea, la qual és un atac a llengües cooficials de l'Estat com ara l'èuscar», denuncia.
La destralada, segons van quantificar les diferents centrals sindicals valencianes, seria de 8.540 places, és a dir, desapareixerien 244 grups i 61 docents perdrien la seua feina. «És un desgast intolerable a un servei públic fonamental. El Consell de PP i Vox redueixen considerablement l'oferta d'aprenentatge d'anglès, francès, italià, portuguès i, fins i tot, de l'espanyol per a estrangers, quan és fonamental per a la integració i la inclusió. És inacceptable que es prive a les persones migrades d'aprendre espanyol o valencià», censura.
L'austeritat pressupostària s'ha traslladat a l'arranjament escolar, això és, a la planificació de la conselleria d'Educació de les aules i les unitats de les quals gaudirà cada col·legi en el pròxim curs. «S'ha programat una reducció de 206 aules a la xarxa pública, de les quals més de 60 corresponent als diferents cicles d'infantil. Aquesta destralada, d'entrada, suposa menys aules i, en conseqüència, menys professors, ja que es concentra alumnat i la baixada de les ràtios no es contempla per part d'aquest bipartit del PP i Vox», relata Pachecho. «Les aules d'infantil no haurien de sobrepassar els quinze alumnes i a la resta d'etapes educatives no s'hauria de superar els vint», precisa Angulo.
«Aquesta reducció d'unitats a l'arranjament escolar implicarà menys quantitat de personal educador, pedagogs, persones encarregades en la comunicació i llenguatge, en comunicació de signes, o personal que atén els xiquets i les xiquetes amb necessitats especials. Sovint l'existència d'una altra persona de reforç depèn de quatre o tres alumnes», recorda la veu de la Confederació Gonzalo Anaya, amb l'encàrrec d'advertir que «l'arranjament publicat pel PP i Vox provoca de manera inevitable un empitjorament de la qualitat d'atenció docent als nostres fills i filles».
La tisorada a la xarxa pública en l'etapa d'infantil s'ha produït paral·lelament a l'anunci de Mazón de la gratuïtat educativa per al tram de 0 a 3 anys. «Si tanques unitats públiques i, al mateix temps, anuncies una inversió en aquesta etapa educativa, el resultat de l'equació és ben obvi: potenciaràs les escoles concertades i privades a través de mecanismes amb risc de generar desigualtat com ara el xec escolar», vaticina. «El sistema públic té molt poques places i majoritàriament qui té coberta aquesta etapa és l'escola concertada. Si li sumes l'aprovació d'un model d'admissió escolar de caràcter segregador i que beneficia l'escola concertada, el resultat és una erosió de l'ensenyament públic», consolida Usó.
Amb la llibertat d'elecció educativa com a mantra, els populars i els ultradretans han impulsat un model d'admissió escolar fonamentat en la zonificació única, un instrument habitualment qüestionat per experts i organismes internacionals pel risc associat de segregació. El decret aprovat pel Consell atorga, a priori, més punts a les rendes baixes, però, segons els especialistes, el punt discrecional que s'adjudica als col·legis compta amb possibilitats de conduir a un sistema on qui escull són els col·legis i no les famílies. «És evident que amb aquest punt discrecional seran els centres qui tindran la paella pel mànec al procés d'elecció escolar», remarca la presidenta d'Escola Valenciana.
«L'arranjament dissenyat per l'equip de Rovira és una tornada al model del PP de fomentar el transvasament d'alumnes de la xarxa pública a la concertada. És un intent de desmantellar l'escola pública i reforçar l'escola privada a través de la retallada d'unitats públiques, injectant més diners als concerts i aprovant noves mesures d'admissió escolar com ara el districte únic», radiografia Candela. «La normativa estatal, la LOMLOE, marca que el camí de les administracions és augmentar l'oferta de titularitat pública, però el Govern valencià ha optat per la senda d'afeblir els serveis públics i protegir els interessos de l'escola concertada», arredoneix Valls.
El clam (desatès) del professorat
Encara que l'aprimament de la xarxa pública ha acaparat els discursos de les centrals sindicals i de la comunitat educativa que ha fet una crida a l'aturada laboral, el professorat acumula motius per a trencar el clarió, deixar sense escriure a les pissarres i sortir al carrer. O, si més no, així ho indiquen des de l'STEPV: «Exigim millores retributives per al professorat, així com una reducció de les tasques burocràtiques que pateixen els docents i els directors dels centres». «Els nostres salaris fa temps que estan congelats. Junt amb els professors d'Aragó, som els pitjors pagats de l'Estat espanyol. Estem perdent capacitat adquisitiva envers la resta de l'Estat», avisa Angulo.
L'altra gran reclamació és la situació dels professors que han bufat les espelmes del seu 55 aniversari. «Som dels pocs territoris de l'Estat espanyol que encara no hem assumit el mandat de la Llei Orgànica d'Educació referent als complements de tutoria, així com a les directrius perquè els professors de més de cinquanta-cinc anys puguen gaudir d'una reducció de la seua jornada laboral. Al País Valencià, s'ha considerat com a un dret al qual et pots acollir, però es tracta d'una obligació que ha d'automatitzar l'administració. A Catalunya, per exemple, s'ha blindat», expressa la veu d'UGT.
«Ens preocupen les agressions al professorat i, encara més, que existisca un protocol que no s'ha publicat per raons que desconeixem», agrega Candela. «Totes aquelles persones que ens dediquem als serveis públics i, especialment, al tracte directe amb les persones, observem com hi ha un repunt de l'agressivitat i, fins i tot, de les agressions. És una tendència que es produeix com a resultat del clima de crispació que està alimentant la dreta i la ultradreta. No és una qüestió menor, i és necessari posar-li fre», demana la representant de CCOO del País Valencià amb preocupació.
El cos docent, però, ja havia mostrat el seu malestar per l'estiu horribilis que va protagonitzar Rovira al capdavant del departament d'ensenyament. «Anem a la vaga perquè pràcticament en la mateixa setmana que el conseller va prendre possessió van sorgir unes declaracions seues en què assenyalava que sobraven docents i fomentava el secessionisme lingüístic. Aquella entrada va rematar-la amb el caos que es va produir amb les adjudicacions dels interins. Encara més, va canviar en data de 31 d'agost els horaris dels centres a l'etapa de secundària, la qual cosa va provocar un autèntic maremàgnum», recorda Usó.
«Una llengua postergada»
Si les samarretes taronja van convertir-se en un símbol de la lluita contra la precarietat dels barracons a l'anterior onada de retallades, les peces de roba verdes amb un llapis tapat pel lema «la llengua no es toca» aspiren a representar l'oposició de la societat civil valenciana, l'acadèmia i la comunitat educativa a la proposició de llei de llibertat educativa. Impulsada pel PP i Vox a les Corts Valencianes, on disposen d'una folgada majoria absoluta, tracta de capgirar el model lingüístic a l'escola que va aprovar el Botànic sobre la denominació del plurilingüisme.
Aquell sistema de percentatges, amb un mínim del 25% per al castellà i el valencià i un temps docent en anglès que oscil·lava entre el 15% i el 25%, s'ha transformat en una configuració escolar que diferencia entre les zones de predomini castellanoparlant i les comarques de predomini valencianoparlant, d'acord amb la divisió que va efectuar la Llei d'ús i ensenyament del valencià. En el cas de les comarques castellanoparlants, s'assumeix que la llengua base ha de ser el castellà i atorga al valencià una presència minsa: del 10% d'infantil evoluciona a l'assignatura lingüística.
«Les hores lectives en valencià a les zones castellanoparlants poden ser zero perquè contempla una ampliació temporal de l'exempció lingüística de cursar i examinar-te de valencià, quan aquest instrument, en principi, estava reservat per a casos molt puntuals», completa Usó. A les zones valencianoparlants, s'instal·la un bilingüisme i s'aporten les eines perquè es puga escollir la llengua base entre el castellà i el valencià, malgrat que es dissenya un sistema amb un biaix decantat cap al castellà, segons assenyalen els experts. De fet, la normativa ha comptat amb l'oposició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Universitat de València, encarregada d'elaborar un informe que desarticular la proposta legislativa.
Les entitats per la normalització lingüística i els acadèmics han denunciat que xoca amb els preceptes científics. «A les zones valencianoparlants, s'estableix que la diferència entre les dues llengües vehiculars no podrà excedir el 20%, de manera que el valencià, en els millors dels casos, no superaria amb escreix el 50%. Aquesta circumstància és ressenyable perquè s'ha de recordar que les instàncies científiques i acadèmiques en temes sociolingüístics parlen que per aprendre una llengua el contacte ha de ser d'un mínim del 50%», exposa el rostre d'Escola Valenciana.
«La llei és un atemptat contra el valencià i ens situa en un escenari anterior a la Llei d'ús. Està dissenyada per reduir al mínim la presència del valencià de les zones urbanes i de les comarques costaneres. Hi ha poblacions com ara Xàbia, a la Marina Alta, que poden quedar-se sense cap centre amb el valencià com a llengua vehicular», encén les alarmes Angulo. «A les zones castellanoparlants, fa desaparèixer el valencià del mapa educatiu, crea discriminació d'oportunitats per als alumnes d'aquestes comarques i augmenta el conflicte lingüístic», agrega. «Arran d'una falsa elecció lingüística i de tergiversar el concepte de llibertat, s'arracona el valencià i es contribueix encara més a la seua minorització», apunta Valls.
Aquesta proposta de llei és la punta de l'iceberg de les raons lingüístiques que motiven la vaga educativa i les mobilitzacions. «Han derogat l'Oficina de Drets Lingüístics, han eliminat la capacitació lingüística per a l'oposició de la inspecció educativa. Han emprès una croada contra el valencià que exigeix sortir al carrer», sosté Usó. «Tenen a tota la comunitat educativa dient-los que per aquest camí no han de transitar. De moment, s'han mostrat inflexibles i prepotents, però amb aquesta convocatòria esperem reconduir la situació a l'ensenyament», manifesta Pacheco. És l'alçament en peu de guerra de la comunitat educativa contra Rovira i el bipartit de PP i Vox.