Al palau de Valeriola, al bell mig de València, tot estava llest. Vicente Barrera, vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura per la ultradretana Vox, havia anunciat una compareixença pública per remarcar que s'oposava a una iniciativa del seu govern a favor dels drets LGTBI. Barrera buscava marca terreny ideològic i exhibir la seua cara més reaccionària enfront d'un PP que havia presentat la campanya durant el Benidorm Fest.
«No existeix un problema d'inclusió, ni de tolerància», ha argumentat per sostenir la seua posició. El jerarca valencià de Vox ha reiterat envers el País Valencià: «No existeix un problema de discriminació». «No estem disposats a comprar el marc ideològic que l'esquerra vol imposar-nos. Comprar aquest marc ideològic només ens pot conduir a lleis tan pernicioses com la normativa del 'sí és només sí», ha etzibat amb l'estratègia de barrejar per justificar-se. Tanmateix, hi ha dades que desmenteixen que el col·lectiu LGTBI no patisca cap discriminació al territori valencià.
1. Delictes d'odi.
El col·lectiu LGTBIQ+ ha estat habitualment a la diana dels delictes d'odi comesos, especialment, per grupuscles neofeixistes o personatges ultres. Segons les dades que va oferir el Ministeri d'Interior en novembre de 2022, els delictes d'odi contra les persones LGTBI s'havien triplicat des de l'any 2020, quan el món va aturar-se per l'adveniment de la tràgica pandèmia de la COVID-19. La policia espanyola assenyalava un altre guarisme inquietant: un de cada quatre d'aquests delictes investigats estaven relacionats amb l'orientació o la identitat sexual de les víctimes.
2. Administració pública.
La pertinença al col·lectiu LGTBIQ+ continua essent un factor de desigualtat al treball. Fins i tot, a l'administració pública. D'acord amb una enquesta elaborada per la Universitat de València i la central sindical UGT-PV, un de cada quatre treballadors públics del territori valencià asseguraven que havien patit situacions de discriminació per la seua condició sexual. Encara més, un 45% dels enquestats reconeixien tenir por si en el seu ambient laboral descobrien la seua orientació o identitat sexual.
3. Assetjament escolar.
Acudir a classe, repetir la rutina d'assistir dia rere dia al col·legi o a l'institut, és un infern per a molts estudiants. L'assetjament escolar és una xacra encara ben viva a les aules. I les persones LGTBI són una de les principals víctimes d'aquests comportaments agressius. Segons una radiografia que va elaborar la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, a l'etapa de Mónica Oltra (Compromís) com a responsable del departament, el 7% dels casos d'assetjament escolar als centres docents valencians estaven relacionats amb el col·lectiu LGTBI. Es tracta d'un guarisme emmarcat en el curs escolar 2019/2020.
4. Treball.
Els treballadors públics no són els únics que experimenten discriminacions per la seua orientació o identitat sexual. A l'empresa privada, també està molt present l'anomenada com a LGTBIfòbia. Un estudi confeccionat per la UGT a escala estatal, de fet, assenyalava que quatre de cada deu persones del col·lectiu LGTBI oculten la seua identitat quan busquen feina. «La por de ser discriminat en un procés de cerca d'ocupació té com a origen dades com que fins al 55% del col·lectiu trans reconeix que n'ha sigut exclòs», agregava Toño Abad, director de l'Observatori Valencià contra LGTBIfòbia i un dels autors d'aquesta radiografia de les desigualtats al treball del col·lectiu.
5. Xarxes socials
Les xarxes socials s'han convertit en un espai en el qual vessar insults amb quasi total impunitat. Amb Twitter, propietat del magnat ultra Elon Musk, convertida en un dels principals abocadors d'improperis i desqualificacions, els usuaris del col·lectiu LGTBI han estat un dels principals damnificats. Una recerca de la reconeguda empresa de seguretat Panda Security apuntava que el 40% dels adolescents LGBTI han patit ciberassetjament per la seua orientació sexual.
Lambda, l'organització de referència a favor dels drets LGTBI a València, va aportar una altra dada en la seua tercera radiografia de l'odi virtual contra el col·lectiu: concentra el 23% dels missatges que havien analitzat, els quals superaven àmpliament el miler. El 49% dels comentaris a les xarxes socials disseccionats, a més, eren dirigits per ofendre a dones trans.