Al Palau de Forcalló de València, una antiga residència senyorial que va construir-se al segle XIX, la tensió flotava en l'ambient. Com a seu del Consell València de Cultura, fa temps que exerceix de testimoni excepcional de l'estratègia de boicot que lliuren els vocals conservadors, és a dir, aquells nomenats a proposta del PP. La institució estatutària que actua d'assessor cultural de la Generalitat Valenciana, amb una composició de majoria progressista, s'ha convertit en un escenari de confrontació política, especialment quan s'han aprovat declaracions o documents que mostren un esperit crític amb l'actual Consell del PP i l'extrema dreta Vox.
Si els vocals conservadors ja van exhibir la seua disconformitat quan s'hi va donar suport en xarxes a l'anàlisi de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua envers la proposició de model lingüístic de populars i reaccionaris, aquest dimarts s'han negat a participar del debat i de la votació dels informes elaborats per la institució que censuren el paquet legislatiu ultra que impulsen conservadors i ultradretans. O dit d'una altra manera: no han volgut entrar en el fons sobre unes normatives que arraconen el valencià, introdueixen el revisionisme històric i canvien la fisonomia de la radiotelevisió pública valenciana, segons els informes d'experts.
La sessió, oberta als mitjans de comunicació, ha arrancat amb la queixa de José Vicente Navarro, conseller de la institució i, al seu torn, president del blaver Lo Rat Penat, sobre els «insults i les expressions denigrants que havia rebut». «Faré pública una gravació de la sessió perquè aquests fets no queden en va i presentaré les accions legals pertinents en defensa del meu honor», ha exposat en castellà. «Demane tranquil·litat i rebaixar les acusacions per part de tots els membres», ha intervingut la presidenta del Consell Valencià de Cultura, l'editora Dolors Pedrós.
Amb la lectura d'una carta que justificava l'absència de la consellera Núria Vizcarro, la qual ha manifestat el seu vot favorable als informes que s'han presentat sobre les tres proposicions de lleis del PP i l'extrema dreta Vox, s'han votat sense cap discussió dos documents estrictament culturals que han estat el preludi de l'alliberament de les hostilitats. «Mai hem sigut cap corretja de transmissió de cap govern, ni censors, sinó que hem actuat amb el criteri, el coneixement i l'experiència de cadascun de nosaltres», ha expressat la consellera i advocada Ana Noguera, exdiputada del PSPV a les Corts Valencianes.
«Hem assistit en diverses ocasions a un comportament inèdit: absentar-se de votacions argumentant il·legalitats o irregularitats que no s'han demostrat mai», ha prosseguit amb l'objectiu d'assenyalar un reguitzell de precedents que justificaven l'elaboració d'aquests tres informes crítics amb les proposicions de lleis de populars i reaccionaris. Uns documents que els vocals conservadors consideren «una ingerència en el legislatiu» i «un desviament de les funcions» de la institució. «Hem fet informes sol·licitats pel grup popular quan estava a l'oposició», ha recordat Noguera per raonar que hi ha marge legal per confeccionar aquests tres a proposta d'Acicom o de Compromís.
La jurista, de fet, ha exposat el cas de quan «el grup parlamentari d'Esquerra Unida va presentar una sol·licitud en 2014, a la qual se sumaria més tard Escola Valenciana, alertant de la reducció de les aules en valencià». «Va emetre un informe que va ser elaborat per una unanimitat, amb una abstenció, en el ple de juliol del 2014, en defensa de la no reducció d'aules i amb una posició crítica amb la tasca de la conselleria d'Educació. La composició del Consell Valencià de Cultura era molt diferent de l'actual i no va haver-hi cap problema. Es va complir amb l'encàrrec amb independència», ha narrat, així com a desgranat per què jurídicament encaixaven els informes.
«M'alegre que cite el reglament del Consell Valencià de Cultura, ja que se'ns va dir que el ple estava per damunt del reglament. No es pot elaborar un informe d'una proposició de llei. L'articulat del reglament només fa referència quan és un avantprojecte de llei. No fa cap menció a les proposicions de llei», ha replicat Ascensió Figueres, filòloga, vocal de la institució i expresidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Si es mantenen els tres punts per a la votació dels informes, cinc membres d'aquest Consell Valencià de Cultura no hi participarem», ha informat com a una mena de portaveu del bloc d'integrants escollits a proposta del PP. «El reglament no permet fer aquests informes. Qualsevol interpretació diferent n'empentaria a tornar a fer la carrera i desenvolupar la meua imaginació», ha postil·lat Josep Lozano, arquitecte i vocal conservador.
El president de Lo Rat Penat, una entitat que nega la ciència filològica sobre el valencià i la unitat de la llengua, ha reforçat la posició del bloc conservador fins a plantejar la presentació d'accions legals si es votaven aquests punts. «Qui, com i quan s'han incorporat aquests informes a l'ordre del dia? Ha estat la presidenta? La comissió de govern? No ens consta cap petició d'una institució pública i, per tant, el reglament no ens permet confeccionar-los. Implica una extralimitació i, en conseqüència, es podria incórrer en un delicte de prevaricació», ha sostingut. «Si un grup parlamentari no fora una institució pública, s'anul·laria el treball que s'ha desenvolupat durant 40 anys al Consell Valencià de Cultura», ha respost Noguera.
Grisolia, els adults a la sala i Vinatea
L'absència comunicada dels cinc vocals conservadors ha provocat que els membres progressistes raonaren a favor de la seua presència, especialment perquè s'hi donara un debat sobre els informes confeccionats. «Em genera tristesa que hi haja cinc vocals que actuen en bloc en defensa d'unes posicions polítiques i no es queden a debatre. I m'entristeix perquè vostè, senyora Figueres, va ser presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual ha fet un informe sobre aquesta proposició de llei perquè no se li ha demanat opinió quan sí que hi pertocava», ha expressat la jurista, qui ha recordat els boicots del PP a l'autoritat lingüística valenciana amb Figueres al capdavant.
«Quan el PP va intentar entorpir la publicació del diccionari normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'aleshores president d'aquesta institució, del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolia, va demanar que deixaren en pau a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la seua tasca», ha rememorat. «No estic entrant en el contingut de les lleis. Ara soc membre del Consell Valencià de Cultura i em sembla irregular el procediment. No em demane que represente a cap altra institució», ha contestat Figueres sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com ha puntualitzat que «no pensa judicialitzar aquest tema» al contrari que el president de Lo Rat Penat.
Al·legant a favor del respecte, «del compliment de l'ordre i de la llei», «de la llei i el rigor administratiu», Marta Alonso, una altra de les vocals conservadores, ha esgrimit la seua absència en la votació i el debat sobre aquests informes «perquè no es pot tergiversar la llei en funció de determinats interessos». «Estic atemorit. No estic acostumat que m'amenacen legalment i em posa molt nerviós. Vull agrair totes les intervencions, incloent-hi aquelles a les quals m'opose. M'agradaria, i ho dic amb sinceritat, que s'hi quedaren i poguérem debatre», ha pres la paraula Gerardo Muñoz, historiador i adherit al bloc progressista.
«M'agradaria que els senyors consellers i conselleres es quedaren», ha demanat Xavier Aliaga, escriptor, periodista i també membre del Consell Valencià de Cultura. «Vull agrair el to de les intervencions», ha recalcat com a preludi per plantejar un dilema a la institució: «Volem ser una institució palmera, que només emet informes còmodes i amables, la qual cosa ens genera a molts una situació compromesa, o volem ser els adults a la sala de l'administració Trump, aquells que advertim de les accions d'un president pertorbat amb actuacions sense lògica? I la menció a Trump no és casual». «M'agradaria saber l'opinió de Figueres sobre un tema molt rellevant. Estem en un període de regressió important i cal debatre sobre els temes en profunditat. Estic cansat d'argumentacions reglamentàries», ha agregat.
A través d'un viatge per la història valenciana, de recordatori dels pesos i els contrapesos que les institucions valencianes han tingut, fins i tot en temps pretèrits de monarques al Regne de València, Vicent Torrent, membre de la institució i mite de la música valenciana, ha rescatat aquella actuació de Francesc de Vinatea de cara al rei si no jurava els furs. «Estic cansat de veure com es tiren balons fora i es juga amb els articles per no participar dels debats. És molt lamentable la conducta d'alguns consellers. Haurien de ser conscients de la tradició crítica del poble valencià», ha subratllat.
«La llei i el reglament només permeten fer informes quan hi ha avantprojectes. Fer-ho en altres circumstàncies és una ingerència a la facultat de proposició dels grups polítics escollits en llibertat pel poble valencià», ha reaccionat Navarro. «Ací no juguem amb la llei, sinó que l'acatem», ha respost indignada Figueres a les paraules del fundador d'Al Tall, el qual ha denunciat «la mala educació manifesta d'alguns consellers» i «el llançament de pulles innecessàries».
Quan els vocals conservadors José Vicente Navarro, Josep Lozano, Ascensió Figueres, Marta Alonso i Immaculada Vidal han abandonat la sala, la presidenta, Dolors Pedrós, he rememorat com el bloc dretà va absentar-se de la seua elecció com a vicepresidenta de la institució. Ho van fer en acte de protesta i per mostrar quina seria la seua actitud de boicot. «És tristíssim que passen aquestes situacions a la casa de la paraula. No entrem en provocacions. No és bo ni per a la nostra salut mental, ni tampoc per a la democràcia», ha manifestat.
Targeta roja a PP i Vox
Amb el bloc conservador a fora, sense voluntat de participar ni en el debat, ni tampoc en la votació, s'han aprovat amb 13 vots a favor els tres informes, els quals suposen una targeta roja al PP i l'extrema dreta Vox. En el cas de la proposició que canviarà el marc normatiu de la radiotelevisió pública valenciana, el Consell Valencià de Cultura retrau en el seu document que la legislació dels dretans i els reaccionaris «manca de concreció i consens», adverteix que no assegura un mínim d'inversió i tampoc un sol de producció amb denominació d'origen valencià, així com recomana que s'hauria d'establir «amb claredat» que el valencià hauria de ser «la llengua vehicular» de la ràdio i la televisió pública del País Valencià.
Si aquest informe desmunta tota la regressió legislativa que es produeix de l'antiga llei d'À Punt a la proposició auspiciada per populars i ultraconservadors, l'estiró d'orelles pel que fa a la batejada com a llei de «llibertat educativa», és a dir, aquella que han suspès els experts i la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua, és d'idèntica dimensió. De fet, el Consell Valencià de Cultura assenyala que assumeix de «manera íntegra» l'anàlisi que va elaborar en el seu moment l'autoritat lingüística valenciana, qui li feia eixir els colors al duet conformat pel partit de la gavina i els integristes.
«El discurs històric que imposa no té cap rigor, ni reconeixement científic», assenyalen envers l'anomenada com a llei de Concòrdia pel PP i l'extrema dreta Vox, la qual és considerada com a «un insult per a les víctimes». «Hi ha un desconeixement dels resultats acadèmics d'investigacions amb una sòlida base empírica de perspectives científiques contrastades i de consens sobre els fonaments de la història d'Espanya del segle XX», s'afirma a l'informe, que retrau «la demonització de referents i tradicions democràtiques que la dictadura va desprestigiar com ara la Segona República».
El document del Consell Valencià de Cultura adverteix que PP i Vox «equiparen la democràcia i la dictadura» amb aquesta proposta legislativa, igualen víctimes quan «unes van lluitar per la democràcia i altres per destruir-la», «no compleix els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició de l'ONU a què s'obliga en la Constitució espanyola del 1978», «invisibilitza l'actuació dels colpistes durant la Guerra Civil i la brutal repressió de la postguerra i la dictadura», així com «no fa cap referència a les greus violacions dels drets humans comeses pel règim franquista». «És un magnífic informe», ha expressat Pedrós per tancar una sessió en la qual els vocals conservadors s'hi han negat a debatre lleis que afecten la llengua i les garanties democràtiques.