Alacant s'ha convertit en una ciutat no apta per a les persones empobrides, per aquelles que no compten amb suficients recursos per a gaudir d'una vida digna. Si l'equip municipal, integrat pel PP i Ciutadans, va aprovar l'any passat una ordenança de convivència cívica que castigava econòmicament aquells que no tenen absolutament res per viure al carrer, la regidora d'Acció Social, la popular Julia Llopis, ha protagonitzat en els darrers dies un enfrontament amb els col·lectius veïnals de l'urbs pels seus entrebancs a la distribució d'aliments als més vulnerables.
Les associacions de veïns demanen des de fa temps que l'Ajuntament d'Alacant expedisca els certificats de vulnerabilitat i cedisca els locals adequats perquè puguen emmagatzemar i distribuir els aliments a les persones que ho necessiten. La manca d'atenció a les peticions d'aquest moviment civil va provocar que Antonio Colomina, un històric dirigent veïnal, renunciara a la seua tasca d'encapçalar el banc d'aliments de la ciutat meridional del País Valencià.
Aquesta dimissió va generar un manifest firmat per 26 associacions veïnals que s'expressaven d'una manera taxativa: «Llopis no pot, ni un dia més, continuar bloquejant la solució de tots aquests problemes que afecten d'una manera urgent a persones vulnerables de tots els barris alacantins». «No podem ser una gestoria privada del senyor Colomina», va replicar la regidora, qui va refermar: «Per a poder ser distribuïdor del Banc d'Aliments, s'han de complir uns requisits, i si no es disposa d'ells, doncs és perquè no es pot».
Les paraules de Llopis, amb un perfil ultraconservador i fortament catòlic, van encendre a l'associacionisme veïnal d'Alacant. «Llopis diu que no és una gestoria privada per a fer certificats de vulnerabilitat. Com poden rebre aliments els més vulnerables si no els expedeixen els certificats que demostren que no poden alimentar-se?», va criticar Diego Ardanaz, president del col·lectiu veïnal d'Alipark. «Ens insulta perquè demanem que complisca amb les seues obligacions. Vull denunciar públicament la falta de responsabilitat d'aquesta senyora. Hem demanat en moltes ocasions que actue com s'espera d'ella i no sols no ho fa, sinó que, a més, ens insulta», va agregar.
«Volem recordar-li que l'ajuntament és un instrument per a ajudar als ciutadans i que molts alacantins es pregunten: a què es dediquen els serveis socials?», va indicar el líder veïnal, qui va aprofundir: «Aquesta senyora es qualifica a si mateixa i si, com diu, no ens coneix a uns quants, ha de ser perquè no es mou pels barris per a veure en quin estat es troben, nosaltres estaríem encantats de mostrar-li les nostres necessitats que, segons sembla, ella desconeix malgrat ser la màxima responsable dels serveis socials de l'ajuntament».
El representant veïnal va incidir contra la regidora neoconservadora per dificultar el repartiment d'aliments als més necessitats: «Allò que no fa l'ajuntament, ho fa una ONG, i damunt aquesta senyora ens insulta. Ens sembla inaudit. Si l'ajuntament no ajuda als més vulnerables, per a què el necessitem? És incomprensible que es deixa sense menjar a molta gent a Alacant, i és culpa de Llopis que això succeïsca». «Mentrestant, ens preguntem què està fent Luis Barcala per a solucionar aquesta situació. A què està esperant per a prendre cartes en l'assumpte?», han preguntat per assenyalar la responsabilitat de l'alcalde d'Alacant pel PP.
Militància 'teocon'
Comptable de professió i extreballadora de Bancaixa, Llopis va adquirir coneixement polític per la seua dedicació devota a l'associacionisme escolar catòlic i en defensa dels interessos de la concertada. O com diu al seu currículum disponible a la pàgina web de l'Ajuntament d'Alacant: «La motivació i la seua passió pel moviment associatiu de famílies, sempre vetllant per la llibertat i la qualitat de l'educació, és el que li ha portat a exercir diversos càrrecs en sector de l'educació».
El seu activisme, de fet, va iniciar-se com a presidenta de l'associació de pares d'alumnes del col·legi Calsancio, pertanyent a la congregació catòlica Institut Calsancio, en mans de les religioses calsancies i amb presència a diversos països d'arreu del món, com ara Xile, Colòmbia, Equador, l'Índia, Guinea Equatorial i Camerun. Aquest càrrec, però, va combinar-lo amb la secretaria de la Confederació Catòlica Nacional de Pares d'Alumnes i Pares Catòlics (Concapa). En 2010, ja exerciria de presidenta de la secció alacantina de Concapa i només dos anys més tard assoliria la màxima representació en l'àmbit autonòmic.
La seua progressió dintre de Concapa arribaria al seu cim com a vicepresidenta a escala estatal. Llopis assumira un altíssim càrrec directiu d'una organització que va oposar-se en el seu moment al matrimoni igualitari i ha format sempre part del Fòrum Espanyol de la Família, una plataforma de diversos actors catòlics i fonamentalistes que lluiten contra el dret a la interrupció de l'embaràs i els drets del col·lectiu LGTBI+. Com a mostra de la seua ideologia, hi ha la petició l'any 2012 de derogar el matrimoni entre persones del mateix sexe i la reclamació en 2014 de suprimir la llei de l'avortament.
En la seua etapa com a dirigent de la ultraconservadora Concapa, Llopis va protagonitzar declaracions fortament agressives contra el Govern valencià conformat per les forces botàniques i, en particular, d'oposició a la política educativa de l'exconseller Vicent Marzà, de Compromís. «El model d'educació única que vol imposar-nos el govern tripartit és propi del comunisme. El govern ha de garantir la llibertat d'educació i no imposar la seua», va expressar l'any 2016 durant els anys d'enfrontament radical de l'escola privada subvencionada contra l'executiu progressista.
«Si cal tancar els centres concertats, es tancaran, però no estem disposats al fet que anul·len els nostres drets i la nostra llibertat. A veure què fa Marzà amb tots els nostres nens», va incitar a un tancament patronal per aturar les mesures de racionalització de l'escola concertada impulsades pel departament d'Ensenyament en la primera legislatura botànica. «Hi ha una dictadura, no hi ha diàleg. La religió està sofrint un assetjament sense precedent», va advertir en una declaració amb una comparació que banalitzava els autèntics règims autoritaris.
Contra la igualtat lingüística
Defensada per l'extrema dreta Vox en la seua polèmica amb les associacions veïnals d'Alacant, l'actual regidora va caracteritzar-se per la seua defensa d'una llibertat absoluta per als centres educatius concertats i va manifestar-se contra l'avanç de la llengua pròpia a les aules valencianes durant la seua etapa com a referent mediàtica de Concapa al territori valencià. En una entrevista concedida a El Mundo l'any 2018, va afirmar que «amb el valencià ens volen adoctrinar com a Catalunya, però ací no callarem».
«Tant el decret que s'ha derogat com la nova llei afavoreixen econòmicament aquells centres que opten per un nivell més elevat de valencià. Això discrimina entre zones amb diferent domini de la llengua i segrega entre col·legis rics i pobres. La imposició de la llengua és el primer vehicle per a l'adoctrinament i s'ha demostrat que és l'objectiu d'aquest conseller [en referència a Marzà], tan afí als Països Catalans», va sostenir després de declaracions aparentment més moderades, amb unes afirmacions que xocaven amb les prescripcions lingüístiques dels experts i apel·laven a una segregació que fomenten, segons diversos estudis, una determinada part de la xarxa escolar concertada i privada en termes econòmics i, fins i tot, de gènere.
L'oposició cap a una normalització de l'ensenyament en llengua pròpia arreu dels col·legis valencians va reforçar-se quan sota el seu mandat Concapa va aliar-se amb diversos grupuscles de discurs monolingüe per a engegar la Plataforma por la Libertad Lingüística en la Educación, que va protagonitzar diferents protestes al Baix Segura, una comarca on els alumnes disposen de l'anomalia de l'excepció lingüística, és a dir, d'aprendre un dels dos idiomes oficials del territori. Concapa, amb Llopis al capdavant, va convertir-se durant aquells anys en un actor més de la teranyina associativa contra la normalització lingüística valenciana. Com ara s'ha erigit en la diana de la indignació dels col·lectius veïnals d'Alacant.