Els rostres dels diputats de les Corts Valencianes, i del conjunt del personal que hi havia al parlament valencià, era d'incredulitat i de sorpresa. L'escepticisme s'havia apoderat dels gestos facials quan l'alarma havia sonat en plena sessió parlamentària. L'absència de fum i la calma dels guàrdies de seguretat feia pensar que havia estat un simulacre d'incendi. «Correu, correu. Tots fora de l'edifici», s'escoltava sense massa impacte. Cap persona hauria abraçat amb tanta passió la virtut de la paciència si l'olor de cremat s'haguera apoderat de l'hemicicle. Possiblement perquè les seues senyories estaven ja acostumades als focs polítics.
El soroll estrident per avisar d'una hipotètica combustió era una metàfora del joc de pirotècnia que han brindat aquest dimecres el PP i l'extrema dreta Vox abans de consumar la seua anhelada cremà de l'herència botànica —aquest dijous, no debades, es voten de manera definitiva una part de les proposicions de lleis que ho permeten. Els populars i els reaccionaris tenen a tocar la transformació del model lingüístic a l'escola, capgirar el sistema de gestió de la radiotelevisió pública valenciana i canviar les regles de l'Agència Antifrau, un dels organismes que vigila qualsevol indici de presumpta corrupció al País Valencià.
«Avui ja fa olor de llibertat», parafrasejava a l'exlíder de Ciutadans, Albert Rivera, la parlamentària Júlia Llopis, integrant de l'extrema dreta Vox i exregidora del PP d'Alacant amb taques al currículum com imposar obstacles a la distribució de menjar per a la gent vulnerable de la ciutat governada pel Castell de Santa Bàrbara. Amb una copa de cava a la mà, mostrada a la trona de les Corts Valencianes, anticipava la celebració de conservadors i ultradretans sobre l'aprovació d'un sistema lingüístic a l'escola que ha estat suspès pels experts i, fins i tot, per l'autoritat idiomàtica al territori valencià: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Amb la presència intermitent del conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, l'extrema dreta defensava l'anomenada llei de llibertat educativa amb un atac furibund a l'esquerra: «Vostès no sols han imposat el valencià, sinó que l'han traït subordinant-lo al català». Sense cap paraula en valencià, amb el negacionisme de la unitat de la llengua com a condiment ineludible, Llopis encenia els seus masclets per qüestionar la legitimitat de la Confederació Gonzalo Anaya, la federació que aixopluga les pares i les mares de l'escola pública d'arreu de la geografia valenciana, per unes hipotètiques relacions estretes amb l'anterior conselleria encapçalada per Compromís.
Els coets de la ultradretana, però, oblidaven el seu passat com a presidenta de la Confederació Catòlica Nacional de Pares d'Alumnes i Pares Catòlics, d'orientació ultraconservadora i sovint lligada als interessos de l'escola concertada. Aquesta associació va rebre, segons va desvelar EL TEMPS a partir de l'obra El negoci de les aules (Alfons el Magnànim, 2023), més de dos milions d'euros entre 2001 i 2015, és a dir, a l'etapa de domini del PP. Si de 2001 a 2009 va percebre 1.648.431,44 euros, entre 2010 i 2015 van ingressar 612.359 euros de l'administració pública comandada per la formació de la gavina.
«Aquesta llei és estructuralment inassumible per a Compromís», ha entrat Gerard Fullana, diputat dels valencianistes. «No hi ha cap institució que s'haja pronunciat a favor. Encara més, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I, la Xarxa d'Universitats Vives i ara el Consell Valencià de Cultura han dit que era una proposició de llei perjudicial», ha contraatacat com a tast d'un recordatori estret dels manuals de sociolingüística: «A partir d'un ensenyament superior al 50% en valencià, els xiquets i les xiquetes dominen la llengua minoritzada, així com obtenen millors resultats que altres alumnes en valencià i en castellà».
La petició al PSPV de conformar un bloc amb els diputats al Congrés per presentar un recurs al Tribunal Constitucional ha quedat, de moment, en sac foradat. «Volem demanar el cessament de la consellera de Justícia, Elisa Núñez, de Vox, per les seues declaracions racistes», ha intervingut José Luis Lorenz, parlamentari dels socialistes valencians. «Neguen la ciència, volen imposar i pretenen segregar amb la seua llei de falsa llibertat educativa», ha exclamat per sostenir que la llei de plurilingüisme estava exempta d'interlocutòries judicials d'oposició. «Vostès neguen la ciència i han integrat els principis de Vox», ha remarcat mirant a la bancada popular, a la qual ha acusat de «blanquejar la dictadura franquista» del bracet de la ultradreta.
«Aquesta llei dona llibertat a les famílies per triar la llengua», ha replicat Juan Francisco Pérez Llorca, portaveu adjunt del PPCV a les Corts Valencianes. «Proposem una llei fonamentada en la llibertat per a posar fi a la imposició i a la discriminació de les zones castellanoparlants, on els pares no podien dirigir-se en la seua llengua als centres», ha assegurat entre les mirades d'incredulitat de la bancada progressista. Imbuït de la retòrica anticatalanista, Pérez Llorca ha recuperat l'esperit de l'extinta Unió Valenciana i ha proclamat: «La llei defensa les nostres senyes d'identitat sense intromissions catalanistes».
En la seua estratègia per descol·locar a l'esquerra, ha llençat: «Saben quan més ha caigut l'ús social del valencià? Quan vostès han governat!». Una al·locució que ha comptat, fins i tot, amb una defensa de l'antic model de línies del PP. El secretari general dels populars ha venut el nou sistema com a una reproducció d'aquell que va perviure durant la seua etapa, tot i que hi ha poques similituds. En el nou model que impulsen conservadors i reaccionaris, s'instaura el monolingüisme sense capacitat d'elecció a les zones castellanoparlants i no hi ha ni rastre d'aquells programes de línia en llengua pròpia a les comarques valencianoparlants que eren una aproximació a la immersió lingüística de Catalunya.
«Fa tres segles que resistim els atacs per eliminar el valencià dels nostres carrers. Fa tres segles que patim l'intent de dissolució del nostre poble. A través del dret de conquesta amb els Decrets de Nova Planta o amb el franquisme. Però nosaltres som més. Han trobat un poble cabut, persistent i orgullós. Que reivindica les normes de Castelló de 1932. Que se sent orgullós d'aquells que van arriscar la seua integritat per ensenyar valencià a casa durant el franquisme. Que sent orgull dels músics que empren el valencià malgrat la vostra persecució», ha contestat Fullana, amb la seua vena més valencianista roent. «És l'orgull de qui planta clara a vostès. I tingueu-ho ben clar: ni hem sigut, ni som, ni serem l'última parada de l'AVE Madrid-Platja!», ha rematat entre aplaudiments.
Sense tanta exaltació valencianista, però al·ludint a 1707 i 1939 com a desfetes per al valencià, el parlamentari socialista ha tret també «l'orgull de tenir una llengua pròpia com el valencià». «Al PSPV, ens sentim ben orgullosos», ha ressaltat abans de reprendre al PP a través dels versos del poeta Vicent Andrés Estellés, «el qual ha estat censurat per vostès en el centenari del seu naixement». «Assumiràs la veu d'un poble/i serà la veu del teu poble/i seràs, per a sempre, poble/i patiràs, i esperaràs/i aniràs sempre entre la pols/et seguirà una polseguera», ha clausurat poèticament.
Múrcia, Zaplana i Canal 9
Mentre els versos del poeta de Burjassot encara ressonaven a l'hemicicle, el ple comandat per la presidenta de les Corts Valencianes, la ultraconservadora Llanos Massó, ha virat cap a la nova llei que reaccionaris i populars han impulsat per capgirar l'actual model que regeix À Punt. Una proposició de llei que ha estat censurada pel Consell Valencià de Cultura, però que Joaquín Alés, diputat de l'extrema dreta, ha defensat per oposició a l'actual radiotelevisió pública valenciana: «À Punt s'ha convertit en un instrument polític». «Mai s'ha erigit en un servei públic per l'obsessió de l'esquerra amb el factor lingüístic», ha arrancat abans d'esclatar la seua mascletada.
«Imposaren la marginació del castellà a l'escola. Imposaren la marginació de la col·laboració pública-privada a la sanitat valenciana i assentaren els sindicats als òrgans directius de la radiotelevisió», ha enumerat com si es tractaren de les plagues d'Egipte amb el propòsit d'assenyalar als antics integrants del Consell per defendre a través d'esmenes la reciprocitat televisiva del canal valencià amb la resta de cadenes amb llengua compartida. «Espanya és una nació de veritat, dels quatres més antigues de la història», ha expressat en contraposició a la comunitat lingüística catalanoparlant.
La reacció de Compromís ha estat imminent. «Aquesta proposició de llei neix amb la voluntat de desmuntar el sistema comunicatiu valencià i de crear-ne un favor del govern. Pretenen eliminar el valencià de la faç de la terra», ha indicat Nathalie Torres, diputada de la coalició d'estricta obediència valenciana. «El Consell Valencià de Cultura ha deixat clar que amb aquesta llei no es garanteix el 35% d'obres de productors valencianes independents, ni la inversió mínima al sector audiovisual. Aquest òrgan estatutari defensa que el valencià ha de ser la llengua vehicular de la radiotelevisió pública, però per a vostès deurà ser poc menys que una extravagància», ha agregat.
«Vostès s'estan passant per l'arc del triomf la diversitat social, els experts i la participació ciutadana per aprovar aquesta llei. Seguiran legislant amb l'oposició dels òrgans estatutaris? Continuaran duent-nos cap a la roïna econòmica i social?», ha preguntat retòricament. «Saben què passa quan governa conjuntament la dreta i l'extrema dreta? Els ho explique: només hi ha desolació, tristesa, desigualtat, pobresa i marginació. Ara bé, la ciutadania valenciana és prou crítica per no empassar-se les vostres mentides», ha rematat.
Mercedes Caballero, del PSPV, ha mantingut el to crític: «No sabem què volen fer amb À Punt perquè la llei és molt bàsica, però temem que ho estiguen amagant. Volen fer el que vulguen, com quan van sobredimensionar Canal 9». «No volem un consell d'administració que es fonamente en el control polític!», ha advertit sobre l'hipotètic rerefons de la proposició de llei impulsada per reaccionaris i populars. «A la pròxima reforma de l'Estatut Valencià d'Autonomia, proposarem que cap Consell més puga tornar a cridat a Paco Telefunken», ha arredonit amb una proposta per blindar la radiotelevisió pública valenciana d'un tancament com el protagonitzat pel PP, amb personatges en aquella trama com el mateix antenista Paco Telefunken.
«Uns deien que era la televisió de Mónica Oltra i altres que era de Ximo Puig. I mentrestant, s'hi va allunyar de la realitat social valenciana», ha disparat Juan José Zaplana, parlamentari popular sense cap vinculació de parentesc amb l'expresident valencià que albira a l'horitzó la resolució del cas de corrupció en el qual està implicat. «Vostès demanen la reciprocitat de les emissions a Catalunya, les Illes Balears, Andorra o el sud de França. I per què no a Múrcia o Aragó?», ha interrogat quan, realment, en ambdós territoris també hi ha presència de la llengua catalana —a la Franja de Ponent en el cas aragonès i a la zona del Carxe pel que fa al territori murcià.
El foc dialèctic s'ha desencadenat quan Isaura Navarro, de Compromís, ha qüestionat la lectura del dictamen de la legislació que ha de canviar la configuració de l'Agència Antifrau. «Només s'han fet lleugeres desviacions», ha reconegut Fernando Pastor, del PP. «Han canviat els criteris per posar a qui volien al capdavant de l'Agència Antifrau. Ho van intentar amb una persona zaplanista, desacreditada per a lluitar contra la corrupció», ha rememorat Navarro. «És el capítol final d'una infàmia, d'una sèrie avorrida amb un final previsible: l'assalt del PP a l'Agència Antifrau», ha proclamat José Antonio Díaz, del PSPV. «Ho lamentarem més prompte que tard», ha vaticinat.
Truc o tracte?
A pesar que encara falten fulles per arrancar del calendari fins a endinsar-nos en la nit de Halloween, les Corts Valencianes han viscut aquest dimecres la seua particular versió de truc o tracte. El PP, amb un regat al més pur estil Lionel Messi o Aitana Bonmatí, fent bandera d'un moviment d'il·lusionista que faria tremolar Harry Houdini, s'ha desmarcat del seu compromís de votar a favor de la tramitació de la llei de Tracte Just que abandera la coalició valencianista. Ho han fet amb un informe de la conselleria d'Hisenda, en el qual se detecten deficiències que recomanen un sufragi contrari a la legislació per un finançament just.
Aquest revolt, tanmateix, no implica que els populars votaran en contra de la proposta de Compromís. «Estem madurant el nostre vot», ha repetit el síndic de la formació de la gavina, Miguel Barrachina. Al debat, de fet, ha negat un sufragi negatiu que desmuntaria el discurs reivindicatiu del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, amb l'agenda valenciana. I més quan la proposta dels valencianistes compta amb el vistiplau del PSPV, qui hauria pogut quedar atrapat en una mena de sandvitx entre el PP i Compromís en el precari equilibri de defensar l'executiu espanyol de Pedro Sánchez i els interessos valencians.
«Fins aquest dimarts, hi havia dues coses caducades a l'Estat espanyol: el Consell General del Poder Judicial i el model de finançament. La lliçó del desbloqueig del Consell General del Poder Judicial no és una altra que quan hi ha voluntat política, tot és possible. Amb el finançament, cal passar de les paraules als fets. No podem ser l'autonomia pitjor finançada i contribuir com si fórem rics, quan estem dotze punts per sota de la mitjana. És com Robin Hood, però a l'inrevés», ha denunciat Joan Baldoví, síndic de Compromís, per defensar la seua llei de Tracte Just, on s'estableix que si en sis mesos no s'ha arribat a un acord envers el sistema de finançament, s'aprovarà un model que té la població de dret com a factor de càlcul.
La proposta dels valencianistes, que inclou la instauració d'un fons d'anivellament per compensar a les autonomies infrafinançades durant el procés de negociació del nou model i la condonació del deute històrica, ha rebut «l'enhorabona» de la diputada Teresa Ramírez, de Vox, qui ha assenyalat entre atacs a la proposta del finançament singular per a Catalunya: «Fins que no isca Pedro Sánchez de la Moncloa no es podrà configurar un model de finançament igualitari i sense discriminacions territorials». «No sabem si la llei s'aprovarà al Congrés, el seu destí final, però, almenys, com a mínim, provocarem debat», ha apuntat Baldoví.
«Ho dic ben clar: per al PSPV, abans que tot, està la ciutadania valenciana», ha clarificat entre aplaudiments de la seua bancada José Muñoz, síndic dels socialdemòcrates valencians. «Ja els ho vam advertir. Aquests senyors del PP no són de fiar, i vos tornaran a enganyar. Mazón va dir que tramitaria la llei, i si no ho fa, es demostrarà que el president de la Generalitat Valenciana no té paraula», ha criticat amb la mirada posada a Compromís per trenar aliances amb el PP i també amb els populars per tractar de desmuntar el seu discurs reivindicatiu. «Deixeu-vos d'ocurrències amb el finançament incentivat i mireu d'ampliar els impostos de la caixa comuna», ha llençat contra el PP.
La veu dels conservadors a l'hemicicle ha emprat el seu torn per a atacar Baldoví: «En 2020, va dir que el PSOE tenia vuit mesos per aprovar una reforma del sistema de finançament. Sánchez no va complir, però va donar-li una pròrroga de vuit mesos més. En quina pròrroga estem ara? Per què vostè no ha deixat de donar suport a Sánchez i mai ha trencat amb ell pel finançament». «Ara resulta que l'excusa soc jo. Què van fer vostès quan governava Mariano Rajoy amb majoria absoluta? Si no vota a favor, es demostrarà que el president de la Generalitat Valenciana no té paraula», ha tancat el síndic valencianista. Serà el truc o tracte del PP en la jornada d'aqust dijous, quan desenfundarà la mistera junt amb Vox per calcinar el llegat lingüístic i televisiu del Botànic.