-Per què vol ser eurodiputat?
Per defensar els interessos dels valencians i les valencianes a Europa, dur el dia a dia de les nostres decisions allà, perquè es tinga en compte el País Valencià i per plantar cara al govern de la dreta i l'extrema de Mazón. L'objectiu és denunciar les barbaritats d'aquest executiu a les instàncies europees, així com construir una Europa amb els pobles que estan en la mateixa situació que nosaltres, és a dir, amb aquells que són nacions sense estat.
-Com es pot plantar cara a les polítiques de PP i Vox al País Valencià des de Brussel·les?
Hem plantejat actuacions per cada llei d'aquell paquet involucionista que PP i Vox van presentar a les Corts Valencianes. D'una banda, hi ha l'atac a la llengua i a l'escola pública amb la llei de confrontació educativa. Traslladarem aquesta legislació al comitè d'experts de la Carta Europa de les Llengües Regionals o Minoritàries amb la intenció de denunciar no sols l'atac a aquest text, sinó també a les diferents normatives europees que vetlen per la diversitat lingüística i cultural. D'altre costat, i arran d'una resolució del Parlament Europeu del 2018, on es parlava de vulneració dels drets humans en cas d'impedir l'accés a la memòria, la justícia i la reparació, volem qüestionar la llei de discòrdia valenciana i promoure una normativa de memòria històrica europea que bloquege la recepció de fons europeus si no es garanteix la memòria democràtica.
No ens oblidem de les lleis del PP i Vox que busquen rebaixar els mínims de transparència, bon govern i de lluita contra la corrupció, ja que denunciarem que incompleixen les normatives existents de bon govern i mitjans de comunicació. El propòsit és evidenciar que hi ha conseqüències si s'impulsen lleis que qüestionen les garanties democràtiques i persegueixen la nostra llengua nacional i els nostres serveis públics.
-La seua irrupció com a candidat de Compromís als comicis europeus es produeix quasi un any després de la derrota electoral a les eleccions valencianes, on vostè era cap de llista per les comarques del nord. Per què considera que ja no és útil a les Corts Valencianes?
Per què m'ho ha demanat el meu partit i perquè ho van sol·licitar persones destacades del meu partit. Quan m'ho van demanar, m'ho vaig pensar, vaig fer el pas i vam guanyar les primàries de Compromís. Ho faig perquè m'ho va reclamar el partit i ja ho he dit diverses vegades: estaré allà on siga més útil per a la construcció nacional i popular del País Valencià. Pense, a més, que tenim un grup parlamentari molt potent a les Corts Valencianes. He estat ajudant de manera molt intensa a transitar des d'un grup parlamentari de govern a un d'oposició. Vam pensar els dos escenaris en la confecció de les llistes i, per tant, s'ha actuat perquè es disposen de figures consolidades com el nostre síndic i es facilite alhora el relleu. Aquesta circumstància demostra que a Compromís som un equip transversal, amb moltes cares i amb gent emergent.
-Compromís concorre del bracet de Sumar —i d'altres forces polítiques—, una aliança que ha provocat recels a diferents corrents de la coalició valencianista. Per què Sumar i no altres candidatures com Ara Repúbliques?
Per què ho ha decidit el conjunt de la militància i, a més, és l'espai per assolir un eurodiputat de Compromís, el qual s'integrarà al grup europeu de l'Aliança Lliure Europea/Verds, és a dir, compartint grup amb els eurodiputats que siguen escollits per la llista d'Ara Repúbliques. Ens vam marcar com a objectiu per enfortir Compromís, per tenir la ferramenta ben forta de cara a les pròximes eleccions nacionals valencianes i les municipals, que calia tenir un altaveu al Parlament Europeu. Personalment, m'haguera agradat concórrer conjuntament amb totes les forces germanes.
-Per tant, era partidari d'una única coalició entre els partits de l'esquerra espanyola i les diferents forces sobiranistes de l'Estat espanyol?
I tant! Era la meua aposta i el plantejament que vaig fer al partit. Jo haguera preferit una candidatura entre tots els partits sobiranistes d'esquerres —com ho som Compromís— i les esquerres amb una visió estatal.
-Aquesta entesa hauria sumat a Podem?
Sí! Crec que aquesta coalició hauria estat la millor possible. Va haver-hi forces que van oposar-se a fer el pas. Donat que ja no era possible aquest escenari, la millor notícia és que al Parlament Europeu totes aquestes forces cooperarem i treballarem juntes. Si encara hi ha gent amb dubtes, que és legítim i normal, han de saber que votant Compromís-Sumar al País Valencià es guanya la probabilitat de tenir un eurodiputat més per a l'Aliança Lliure Europea, per al grup europeu del sobiranisme i de l'esquerra.
-En el seu moment, abans de les negociacions, va haver-hi faccions, com ara Bloc i País, que van demanar una consulta per decidir amb qui calia dialogar una entesa. Volien seguir l'exemple de Més per Mallorca, qui va organitzar una votació a la militància perquè escolliren entre la llista encapçalada per Sumar i la candidatura d'Ara Repúbliques.
Era una proposta interessant, però no complia els estatus. Els partits hem de ser respectuosos amb la normativa que ens dotem. Entenc que es volguera fer i, de fet, es va organitzar en el moment procedimental que marquen els estatuts. Si es volen canviar els procediments, s'han de canviar els estatuts i l'espai per a poder fer-ho és el pròxim congrés de Més-Compromís. Personalment, em semblaria bé canviar el procediment. Ara bé, s'ha de tenir en compte que aquesta mena de consultes marquen molt les cartes quan has de negociar i, per tant, poden debilitar o enfortir la nostra posició.
-En aquestes eleccions europees, s'està dibuixant un trencament del cordó sanitari històric que s'havia donat a les institucions europees envers l'extrema dreta. Quines conseqüències tindria una aliança entre els populars europeus i una determinada facció de la ultradreta?
El que està passant al nostre país amb només un any d'un govern de dreta i extrema dreta ocorrerà a les institucions europees si aquella gent que tradicionalment ha votat a l'esquerra no acudeix a les urnes. És importantíssim que la gent participe en aquests comicis, i siga conscient que si vota Compromís-Sumar, haurà escollit una opció que amb la cara ben alta plantarà cara l'extrema dreta, contribuirà a la construcció d'una nova Europa i estarà al servei del poble valencià, sense cap altra obediència que no siga als valencians i les valencianes. Es important votar per demostrar al Govern valencià del PP i Vox que les seues barbaritats ixen cares. És necessari que la gent no es quede a casa com va passar fa un any als comicis valencians i municipals.
Ja hem vist que comporten les polítiques econòmiques i fiscals de la dreta i l'extrema dreta, de les quals no en volen parlar: retallades massives, austericidi, tancament de les inversions massives i de la flexibilització del deute. Ens juguem un retorn a les receptes que van aplicar-se durant la crisi financera i immobiliària si guanya la dreta i l'extrema dreta, o aprofundir en les eixides que van implementar-se amb la crisi de la COVID-19, quan s'hi va apostar per mancomunar solucions, més inversió pública i va dotar-se de finançament als ajuntaments per transformar amb unes polítiques verdes que han de ser encara més ambicioses. Ens juguem retrocessos en drets i llibertats no sols per al col·lectiu LGTBI i en termes d'igualtat de gènere, sinó en els drets nacionals valencians.
-Aquesta aliança entre la dreta i l'extrema dreta s'està forjant arran de les expectatives electorals creixents dels reaccionaris. Per què el vot d'aquestes opcions està en auge i, en canvi, l'esquerra sembla retrocedir cada vegada més a les urnes?
Necessitem polítiques valentes que transformen el moll de l'os dels problemes. Hi ha una part de la població, treballadors de classes baixes i mitjanes, que pensa que les administracions públiques no li han donat una solució estructural i busca respostes en el verticalisme dels discursos populistes de l'extrema dreta, en assenyalar l'últim contra el penúltim mentre s'allibera de responsabilitat als de dalt. Les institucions europees no les hem gestionat nosaltres, sinó els populars, els socialistes i els liberals. I quan als socialistes els tremolen les cames per fer polítiques valentes, perquè tots i totes tinguem unes condicions de vida millor, creixen els discursos d'extrema dreta.
L'alternativa no passa pel partit socialista sinó per una majoria popular que siga capaç de prendre aquestes polítiques valentes al servei de les persones i que construïsca una Europa dels pobles en contraposició a un club d'estats al servei de les grans multinacionals. Ho podrà fer un eurodiputat sol? No, i per això cal sumar més esforços entre aquells que pensem semblants. Cal apartar diferències nacionals, estratègiques i personals. S'ha de cooperar per trencar el cicle electoral en què el marc comú beneficia a la dreta i l'extrema dreta. És necessari treballar els nostres consensos perquè l'extrema dreta i la dreta, malgrat concórrer en diferents candidatures, estan alineades en treballar a favor d'uns determinats marcs.
-Europa viu aquest procés electoral mentre persisteix una guerra al seu interior, on Ucraïna resisteix l'agressió bèl·lica de Rússia. El desenvolupament de la contesa bèl·lica ha provocat diferents debats com ara la necessitat d'enviament d'armes a Ucraïna, l'increment de la despesa militar o, fins i tot, desplaçar tropes a terreny ucraïnès.
Europa necessita ser més forta i no subsidiària de les posicions internacionals dels Estats Units d'Amèrica, ni de la Xina, ni de Rússia. Europa ha de tenir un espai propi per donar resposta al veritable sentit d'existència de la Unió Europea: un espai de cooperació entre diferents nacions, i no només entre estats, per construir una àrea de democràcia, pau, drets humans i justícia social. S'ha de tenir una posició internacional pròpia que tinga capacitat d'incidència i que estiga basada en un espai de diàleg, pau i diplomàcia. No compartim els tambors bel·licistes, ni l'augment de la despesa militar. Cal cooperar perquè els estats i les nacions d'Europa tinguen una defensa comuna, perquè es puga dir clarament que a Gaza hi ha un genocidi i s'ha d'aturar ja. No podem estar amb mitges veritats i amb mitges mentides, i mirant cap a un altre costat.
-Com s'articula aquesta defensa comuna europea? S'ha de recordar que la guerra d'Ucraïna ha reviscolat l'OTAN: ha passat d'estar en «mort cerebral», en paraules del president francès Emmanuel Macron, a sumar l'adhesió de països com ara Suècia o Finlàndia.
Europa ha de tenir el seu espai de defensa i no dependre d'una força invasora com són altres exèrcits. No necessitem més despesa militar perquè la guerra només duu més guerra. La guerra d'Ucraïna no acabarà amb vençuts i vencedors. No per enviar més armament acabarà d'una determinada manera. La geopolítica ha canviat i els europeus ens hem de redefinir. S'ha de cedir sobirania i crear unes institucions europees que siguen més legítimes. No pot ser que el Parlament Europeu —l'única institució que escollim els europeus de manera directa— no tinga iniciativa legislativa i, per tant, no puga elaborar lleis.
Ha d'haver-hi una fiscalitat europea. No és tolerable que l'amonestació europea per l'ampliació del port de València es quede en una qüestió verbal i no tinga efectes econòmics. Ha d'haver-hi polítiques fiscals pròpies, un pressupost comú que estiga fiscalitzat pel parlament i amb acció pròpia. S'ha de gravar a les multinacionals —com recull la iniciativa Tax the Rich— i les grans empreses tecnològiques que evadeixen impostos a través de paradisos fiscals que estan dintre de la Unió Europea. A més, el Parlament Europeu s'ha de convertir en un espai perquè els pobles que no tenim estat comptem amb representació directa, sense que els estats capturen i censuren la veu de les nacions que conviuen a Europa.
-Al llarg de l'entrevista, vostè ha reiterat que s'integrarà a l'Aliança Lliure Europea/Verds. Com es compatibilitza la posició de bona part dels partits que s'integren en aquest grup parlamentari europeu envers la matança indiscriminada d'Israel a territori palestí amb la postura dels Verds alemanys, partidaris inflexibles del govern israelià?
El posicionament dels Verds d'Alemanya és el mateix que té l'esquerra alemanya, la qual s'integrarà al grup parlamentari de l'Esquerra, on hi és Podem. Crec que aquesta polèmica és estèril i només està servint per a confrontar formacions esquerranes que haurien d'haver concorregut juntes. La postura de les forces alemanyes, siguen de dretes o d'esquerres, és la mateixa envers el conflicte entre Israel i Palestina. Compromís s'integrarà al grup de l'Aliança Lliure Europea/Verds, però sempre votarem segons els nostres valors i per defensar els interessos valencians.
-A la precampanya electoral, els discursos de Compromís assenyalen la importància d'obtenir un eurodiputat valencianista. Quina diferència hi ha amb un altre europarlamentari provinent del País Valencià?
Nosaltres no ens equivocarem de botó com li ocorre a qualsevol eurodiputat del PP o el PSOE. En els dos anys i mig que vam estar al Parlament Europeu, es va veure com érem els únics que votàvem contra els acords amb tercers països que tiraven per terra el preu de la taronja. La resta d'eurodiputats valencians no votaren en contra. Compromís servirà per a dur a votació una normativa de cadena curta, amb la qual es regule que abans d'importar productes de tercers països, es consumisquen els productes que es produeixen ací. Aquesta normativa serà votada en contra per part del PP i de Vox, així com probablement del PSOE.
A Brussel·les, s'ha vist com el PP votava en contra de la normativa que incentivava el Corredor Mediterrani i com Vox i PP s'oposaven a una proposta que va presentar el grup de l'Aliança Lliure Europea perquè els criteris de distribució de fons de la nova Política Agrària Comuna tinga com a prioritat als xicotets i mitjans productors. En l'actualitat, el 80% d'aquestes ajudes són per als grans tenidors. Si Compromís està al Parlament Europeu, servirà, a més, per reclamar l'oficialitat europea de la nostra llengua i per vetlar pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.
-Continuem amb el fil lingüístic. PP i Vox han impulsat a les Corts Valencianes un model de llengua a l'escola que compta amb l'oposició de l'AVL i de la Universitat de Valencià. Vostès, de fet, han assenyalat que la proposta arracona el valencià, però hi ha veus que sostenen com el model plurilingüe del Botànic, el qual va aplicar-se quan vostè era conseller d'Educació, ha aplanat el camí al plantejament dels dretans i els reaccionaris.
Ho hem explicat en moltes ocasions, però crec que és una oportunitat per tornar-ho a fer: el nostre model és la immersió lingüística. Ara bé, és l'Estat espanyol qui ens impedeix aplicar aquest sistema. I ho he exposat quan era conseller. A qui s'ha d'assenyalar perquè no es puga instaurar un model d'immersió lingüística, i volem denunciar-ho a les institucions europees, és a l'Estat espanyol. No pot ser que s'incomplisca la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. No pot ser que qui ens diga com hem d'ensenyar la nostra llengua no siguen ni els pedagogs, ni tampoc les persones que governem el nostre país, sinó que siguen els tribunals i la judicatura espanyola. Els tribunals van ser qui ens van marcar que no es podia fer immersió lingüística a l'etapa obligatòria, i qui ens van impedir legislar a favor d'un 100% d'ensenyament en valencià.
Dit això, la proposta de PP i Vox és discriminar els valencianoparlants i evitar que, fins i tot, volent es puga estudiar en els màxims de valencià que limiten els tribunals espanyols. La involució és brutal: el màxim de valencià sempre serà menys que el màxim de castellà. Això no passava al model que vam impulsar nosaltres, la qual no era la proposta que nosaltres volíem, sinó aquella que ens deixaven els tribunals. Al principi, vam plantejar una proposta amb fonament pedagògic que els tribunals van tombar, sent, en aquell moment, una normativa de mínims. És especialment greu que siguen els tribunals qui ens diguen com ensenyar les llengües. Ara bé, per molts debats que tinguem sobre el sistema educatiu, el problema del valencià és l'ús social. No ho era amb el nostre sistema. Ara, amb el model de PP i Vox, tindrem ambdós problemes.
-La vostra elecció com a candidat europeu forma part —com ha comentat abans— d'una reconfiguració de Compromís. Més, el partit majoritari de la coalició i al qual vostè pertany, afronta un congrés nacional a l'octubre. Quina és l'autocrítica del partit enfront de la pèrdua de vots —malgrat consolidar-se l'espai— i dels governs al País Valencià?
Crec que cal més espai de reflexió conjunta, de dir-nos molt més les coses entre nosaltres i de fer-ho per a construir, que no de discussió i polèmica estèril cap enfora. Compartisc i entenc les sensacions que haguérem pogut fer més, però també s'ha de dir que sovint hem fet el màxim dintre de les limitacions judicials o de governar en minoria amb el PSOE, amb un partit que, de vegades, no és aliat en moltes de les nostres polítiques. Hem comès molts errors, però també hem fet encerts. A més, cal dir que si mires el panorama polític d'aquells que han governat, som dels que millor han resistit. Moltes forces paregudes a la nostra han desaparegut. El precongrés, les assemblees comarcals, han de servir per a dir-nos les coses. Com a organització, hem de ser capaços d'arribar més enllà i de cuidar més als col·lectius locals.
-A l'antic congrés de Més-Compromís, de fet, va aprovar-se un full de ruta per reforçar els col·lectius locals i apropar-se als moviments socials.
Té plena vigència allò que dèiem en aquella ponència, en què l'execució pràctica de la mateixa ha tingut elements forts i altres massa dèbils. La ponència política que ara es presenta, de fet, parla molt de la reconnexió. Tot i això, s'ha de dir que som més militants malgrat perdre força de govern. No podem desaprofitar que estiguem, a pesar de tot, en un dels nostres millors moments de representació. No podem caure en la complaença i no fer els canvis interns que siguen necessaris. S'ha d'enfortir Compromís i ser-ne més.
-A qui es refereixen quan diu que cal «ser-ne més»? A Podem, Esquerra Unida o una estructura valenciana de Sumar?
A forces valencianes. Nosaltres som una força 100% valenciana i que mai estarà aliada de forma permanent en la seua estructura amb forces que siguen espanyoles. No ho farem mai. N'hem de ser més des de la ciutadania i els moviments socials.
-Amb l'absolució quasi definitiva de Mónica Oltra, li agradaria que tornara a ser la candidata de Compromís?
M'agradaria molt veure a Mónica Oltra activa, de nou, políticament, però al lloc que ella vulga i si ella vol. Sincerament, s'ha guanyat decidir el que ella vulga en el moment que vulga. Ningú pot parlar en nom d'ella, i menys després del seu patiment durant tots aquests mesos.