L'experiència no havia estat satisfactòria. Les enquestes ja advertien de la pèrdua de l'eurodiputat, però la força de la campanya electoral havia insuflat ànims a la caserna general de Compromís. Hi havia l'esperança de tornar a situar l'exalcalde de Burjassot (Horta), el valencianista Jordi Sebastià, al Parlament Europeu. El calendari marcava maig del 2019. Eren temps de rebuig d'enteses «allunyades de l'horitzontalitat», en paraules dels dirigents de la força d'obediència valenciana.
L'aliança amb Més per Mallorca, la Chunta Aragonesista, En Marea i Nova Canàries, entre altres partits d'arrel territorial i corpus ideològic progressista, havia estat la via escollida pels valencianistes per continuar a la institució parlamentària comunitària. Amb Equo, l'anterior soci a la florida electoralment Primavera Europea, en fora de joc, Compromís no estava disposat a cap hipòtesi de pacte amb Podem. Els matrimonis electorals amb els morats havien acabat en divorci exprés. La força d'estricta obediència valenciana havia acusat de centralistes a la formació capitanejada aleshores per Pablo Iglesias. No debades, no s'havia respectat la plurinacionalitat.
Aquella aventura a les urnes europees, en una època en la qual Compromís explorava els pactes amb Más Madrid, amb una visió confederal allunyada del jacobinisme que impregnava Podem, va acabar sense somriures i desproveïda d'abraçades. L'entesa entre el mallorquinisme i el valencianisme no comptava amb la suficient musculatura per a accedir a la cambra parlamentària europea. La tercera via de Compromís, al marge de les candidatures de l'esquerra espanyola i del sobiranisme que representava ERC, EH Bildu i BNG, no havia funcionat electoralment.
L'antecedent ha pesat a la memòria de Més per Mallorca i de Compromís. Ambdós han separat els seus camins a les eleccions europees d'enguany. Si els mallorquinistes han apostat per l'entesa d'Ara Repúbliques, que inclou ERC, EH Bildu i el BNG, la coalició valencianista ha fiat la seua sort als comicis comunitaris a la plataforma encapçalada per la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Ho han fet perquè, segons van expressar diferents veus influents i dirigents a les pàgines d'aquest setmanari, era l'única opció que podia atorgar-los possibilitats de tornar a tindre una veu valencianista a Europa.
Encara que públicament no van descartar una aliança amb Ara Repúbliques, ni tampoc que es treballara per una candidatura bilateral amb el BNG, la fórmula que atresorava més paperetes era una coalició amb Sumar i la resta dels seus socis, és a dir, els comuns, Más Madrid, Izquierda Unida o la Chunta Aragonesista, entre altres. «Sumar és l'opció que ens pot garantir un eurodiputat», era la frase més repetida, tant en públic com en privat, per part de la comandància de Compromís. «L'objectiu ha de ser tornar al Parlament Europeu. S'ha de tenir una veu valencianista a Europa», remarcaven com a objectiu prioritari i quasi insubornable.
El pacte de col·laboració amb Sumar, materialitzat a les passades eleccions espanyoles, també empentava cap a un acord amb la plataforma que lidera la ministra de Treball. Tanmateix, Compromís tenia una línia roja en la seua negociació amb la dirigent laborista. Exigia el número tres de la llista per comptar amb un lloc d'eixida, és a dir, amb una plaça que llevat de catàstrofe a les urnes assegure la presència d'un valencianista a l'hemicicle comunitari, segons van explicar a EL TEMPS diferents veus de la força natural del País Valencià.
El joc de la cadireta
La negociació amb Sumar, però, no era gens fàcil. Tant el mateix partit de Díaz com ara Compromís, Izquierda Unida, els comuns i Más Madrid competien pels tres primers llocs de la llista. Era una mena de joc de la cadireta, on els interlocutors engegaven la música i els més hàbils aconseguien seure abans que apareguera a escena el silenci. La coalició valencianista ha sabut imposar-se en unes negociacions molt dures, marcades per les filtracions d'una possible sortida dels diputats de Compromís del grup parlamentari de Sumar al Congrés si la formació de Díaz no cedia a la petició del tercer lloc. De fet, les converses es trobaven en punt mort fins ahir a la nit.
Amb la pressió d'una possible explosió del conjunt de l'espai polític, amb la coalició valencianista negant-se al quint lloc que fins fa escasses hores concedia Sumar, el partit de Díaz ha canviat de parer aquest dijous i, finalment, ha assumit la reivindicació dels negociadors de Compromís. «No han pogut resistir la pressió externa», comenten des de la força d'obediència valenciana. El triomf dels valencianistes en la confecció de les llistes ha deixat Izquierda Unida, el partit amb més maquinària de mobilització i militància, al quart lloc. La segona posició ha estat per als comuns, els quals afronten uns comicis catalans amb un horitzó magre.
L'executiva nacional de Compromís ha avalat l'aliança amb Sumar i la resta d'actors d'aquesta candidatura definida com a «plurinacional» per una amplíssima majoria. No debades, s'han registrat 19 vots a favor, una abstenció -protagonitzada per l'exsecretari autonòmic Francesc Gamero- i només un sufragi en contra -amb el segell de Miquel Real, excap de gabinet de Mónica Oltra. «No teníem una altra possibilitat que concórrer amb Sumar. Una aliança amb Ara Repúbliques no s'hauria entès per part del nostre electorat, a banda que ens oferien la sisena posició. Presentar-se junt amb Sumar era coherent amb la nostra acció política a Madrid i, a més, ens garanteix poder tenir representació a Brussel·les», afirmen fonts de la comandància taronja.
«Comptar amb una veu valencianista a Europa és fonamental per a defensar el camp valencià, els drets de les dones i les persones LGTB, així com defensar el nostre territori davant projectes insostenibles com ara l'ampliació nord del port de València, la MAT o la degradació de la costa alacantina», ha manifestat Amparo Piquer, secretària general de Més-Compromís, la formació més nacionalista dintre de l'estructura interna de Compromís. «Vam frenar l'extrema dreta en les eleccions estatals i ara ho farem al Parlament Europeu perquè la justícia social siga el centre de la política comuna», ha proclamat Alberto Ibáñez, diputat de Compromís-Sumar al Congrés i colíder d'Iniciativa del Poble Valencià, el partit ecosocialista de Compromís i al qual pertany Mónica Oltra.
Defensar els interessos valencians i aturar l'onada reaccionària han estat ambdós missatges que ha volgut transmetre Compromís de la seua candidatura del bracet de Sumar i altres forces esquerranes. «No són unes eleccions qualsevol. Un dels principals reptes que tenim és aconseguir que l'extrema dreta negacionista no arribe a dirigir les institucions europees, les quals s'encarreguen de dur endavant les polítiques de lluita contra l'emergència climàtica. Ens juguem un futur just per a les pròximes generacions», ha advertit Paula Espinosa, veu de Verds-Equo, el partit ecologista al si de Compromís, i diputada dels taronja a les Corts Valencianes.
A la recerca d'un candidat
A pesar d'haver estat ratificada per l'executiva nacional dels valencianistes, l'aliança amb Díaz serà sotmesa a una consulta oberta a tota la militància de Compromís, tant als afiliats dels tres partits que integren la cooperativa política com als adherits directament al projecte d'arrel valenciana. Aquesta votació es realitzarà aquest cap de setmana, ja que a partir del pròxim dilluns s'engegaren les primàries per escollir al candidat que ocuparà la tercera plaça de la llista compartida amb Sumar i altres projectes progressistes. L'exeurodiputat Jordi Sebastià, membre del sector crític de Més-Compromís, ha estat l'únic que ha anunciat la seua intenció de presentar-se.
A la palestra de possibles noms que aspirarien a donar la batalla en les primàries europees de Compromís, hi ha Vicent Marzà, exconseller d'Educació, Cultura i Esports, al qual diferents càrrecs de Compromís, com ara els diputats a les Corts Valencianes Gerard Fullana, Verònica Ruiz i María Josep Amigó, li han demanat a xarxes socials que es presente a les primàries. La campanya s'ha iniciat quan la militància encara no ha votat l'aliança amb Sumar, ni ha estat covocada la consulta pels tres partits que integren la coalició valencianista.
Un enfrontament entre Sebastià i Marzà seria una pugna anticipada de la batalla que pot donar-se al congrés intern de Més-Compromís, encara que hi ha sectors del denominat com a oficialisme que compten amb una relació tibant amb l'antic referent botànic. Iniciativa del Poble Valencià, de moment, està barallant possibles noms i reflexionant sobre la seua tàctica a les primàries. Veus ecosocialistes com ara l'exsenador Carles Mulet han manifestat a xarxes socials el seu malestar pel pacte amb Sumar i han expressat que votarien una altra opció si és Marzà el candidat. Les votacions se celebraran el pròxim 27 d'abril, coincidint amb la manifestació d'Acció Cultural del País Valencià pel 25 d'abril.
Siga de la sensibilitat que siga l'escollit com a candidat de Compromís, el representant dels valencianistes a la llista de Sumar no estarà subjecte a correccions de gènere. «S'ha pactat que si hi ha variacions per complir amb la paritat, no s'altere el nostre candidat, que serà escollit mitjançant primàries obertes al conjunt de la ciutadania», han assenyalat des de la caserna general valencianista. Votació per confirmar l'aliança, presentació de candidatures i primàries. Són les tres fases que afronta Compromís en un abril que amenaça d'obrir les costures internes de la coalició en un any de refundació i de redefinició estratègica.