La nit del 23 de juliol de l'any passat tot eren flors i violes a la caserna general de Més per Mallorca. La formació sobiranista havia obtingut per primera vegada en la seua història representació al Congrés dels Diputats. Amb un 17% de les paperetes, havia aconseguit enderrocar un mur que, fins al moment, havia estat impossible de superar. Vicenç Vidal, antic senador del partit d'estricta obediència balear, es convertia en el primer parlamentari mallorquinista.
La fita va assolir-se, tanmateix, gràcies a l'aliança trenada amb el projecte de Sumar, encapçalat per la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz i llavors encara integrant les sigles morades de Podem. Vidal va encabir-se en un grup parlamentari d'inspiració confederal, on hi ha dos diputats de Compromís, Alberto Ibáñez i Águeda Micó, i un de la Chunta Aragonesista, Jorge Pueyo.
A pesar que el matrimoni a les urnes amb la plataforma de Díaz va impulsar Més per Mallorca a uns confins de representació històrica, la seua militància ha decidit buscar altres enteses electorals de cara als comicis al Parlament Europeu del pròxim 9 de juny. En una assemblea celebrada aquest dilluns, les bases del partit mallorquinistes escolliren amb el 89,7% concórrer del bracet d'Ara Repúbliques, la coalició conformada per les esquerres sobiranistes d'EH Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el BNG. Només el 10,3% dels afiliats apostaren per repetir amb Sumar.
«Hem demostrat d'una forma molt clara la nostra fortalesa, la nostra capacitat de debat intern i la nostra capacitat per discernir electoralment la nostra aliança de cara a les pròximes eleccions europees, així com de decidir cada opció a cada contesa electoral», assenyala en declaracions a aquest setmanari Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca. «No només acudirem amb Més per Menorca i amb Ara Eivissa, sinó que també ho farem amb ERC, EH Bildu i amb BNG després d'haver-ho decidit la militància», indica.
La tria de la candidatura d'Ara Repúbliques, la qual es produeix en detriment d'altres enteses electorals com ara l'encapçalada per Sumar, on també estaran presents els comuns, Más Madrid o Izquierda Unida, és, a parer del màxim dirigent dels ecosocialistes, «una aposta clara per una Europa de les persones, de la llibertat, de la democràcia i dels pobles». «Són quatre trets fonamentals d'aquesta candidatura que compartim plenament a Més per Mallorca, ja que ens defineixen com a projecte», afirma.
«Seria interessant que l'esquerra confederal espanyola entenguera que hi ha alguns territoris on ja hi ha esquerres transformadores implantades i treballant, però és un debat que ha de tindre Sumar», incorpora sobre el procés d'implantació territorial que està desenvolupant Sumar i que compta amb força reticències per part de les esquerres d'obediència a un determinat territori. No debades, hi ha sectors de Compromís que han mostrat la inquietud pel desplegament orgànic de Sumar.
Izquierda Unida a la Comunitat de Madrid o Más Madrid, fins i tot, han tingut estira-i-arronses amb el partit de Díaz per aquesta manera de créixer, tal com es va comprovar en l'assemblea estatal que va celebrar Sumar el cap de setmana passat. En aquell conclave intern, va haver-hi símptomes de certa alarma per al projecte, com ara la baixa participació que va donar-se en la votació que havia de ratificar la ministra de Treball com a comandant orgànica. Van exercir el seu dret a vot 8.179 persones de les 70.000 que s'havien inscrit.
«Vam fer un pacte amb el qual concorrem a les eleccions estatals i el mantenim. Així com arribem a una conclusió amb aquestes eleccions, hem arribat a una altra amb les europees», explica el líder de Més per Mallorca sobre la decisió de bifurcar els camins amb Díaz Aquesta decisió, de fet, no afecta la col·laboració i l'adhesió dels mallorquinistes al grup parlamentari confederal de Sumar.
Tanmateix, la poca visibilitat a Madrid estaria entre els factors que han possibilitat aquest resultat a l'assemblea de Més per Mallorca. En els anteriors comicis europeus, els mallorquinistes va acudir junt amb Compromís després d'una votació ajustada, on l'opció derrotada per escassos vots fou una aliança, precisament, amb els republicans, els nacionalistes gallecs i l'esquerra abertzale.
Negociacions amb Sumar
Si Més per Mallorca farà pinya electoral amb ERC, BNG i EH Bildu, Compromís, de moment, està en negociacions amb Sumar, tot i que encara no ha descartat cap entesa a les urnes europees. «Avui les negociacions són amb Sumar», ha manifestat aquest dimarts Joan Baldoví, síndic a les Corts Valencianes per Compromís, qui ha matisat, però, que les converses continuen estant obertes en relació amb la plataforma de les esquerres nacionals d'Ara Repúbliques. «El nostre objectiu és intentar que un diputat valencià estiga a Europa per a defendre els interessos dels valencians», ha puntualitzat el referent de la coalició valencianista.
«I si ens preguntaren abans a la militància si volem paella o arròs amb coses? Més del 10% de la militància vàrem arreplegar signatures per a fer aquesta consulta i, per ara, només hem rebut el bloqueig com a resposta», han respost des del corrent sobiranista Bloc i País, pertanyents a Més-Compromís, el partit més nacionalista de la coalició, en assabentar-se de les paraules de Baldoví i de la votació de Més per Mallorca. «El nostre partit continua bloquejant la consulta sobre aliances a les eleccions europees que demanem amb signatures més del 10% de la militància, com marquen els estatuts», han denunciat.
Segons va copsar EL TEMPS després d'entrevistar a una desena de figures representatives de diferents sensibilitats de la força d'obediència valenciana, l'opció de Sumar és la que emergeix amb més força, siga per afinitat ideològica o per motius estratègics d'obtenir un lloc d'eixida que assegure representació al Parlament Europeu. Compromís haurà de batallar amb Izquierda Unida, els comuns o Más Madrid per assolir, almenys, el tercer lloc de la candidatura, el qual es considera amb força possibilitats d'assegurar un representant europeu. Més per Mallorca i Compromís erigits, de moment, en el ying i el yang de les enteses electorals en aquestes votacions comunitàries.