-La Comissió Ciutat-Port ha efectuat diferents manifestacions contra la construcció d'aquesta megaestructura. Per què s'ha convocat una nova mobilització per aquest divendres?
La Comissió Ciutat-Port sempre ha barrejat la lluita jurídica amb les campanyes de sensibilització i de mobilització als carrers. Sempre hem tingut present que calia aconseguir una massa crítica des de l'opinió pública a través de la pedagogia. De fet, sempre hem buscat guanyar per a la nostra causa i per a la nostra reivindicació experts del món universitari, de les associacions de veïns i de les associacions ecologistes, així com, per descomptat, a la ciutadania en general. Per tant, hem fet molt de treball d'explicació dels nostres arguments i també hem fet un treball jurídic. I ara toca combinar-lo amb la mobilització social. Aquesta manifestació estava prevista des de feia mesos, però per diferents raons hem anat ajornant la data fins a convocar-la per aquest divendres. Crec que és un bon moment i espere que siga una gran mobilització.
-Vostè ha comentat, precisament, que la Comissió Ciutat-Port ha combinat les manifestacions al carrer amb la lluita als tribunals. En quina situació jurídica estan els tres contenciosos presentats contra l'ampliació del Port de València?
La situació jurídica és complexa, però nosaltres estem presents en tres contenciosos, dels quals dos van registrar-se al Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana i un al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid. Des de la Comissió Ciutat-Port, ens oposarem amb un contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Madrid al fet que l'autoritat portuària de València poguera ser jutge i part a l'hora de determinar si calia o no una nova declaració d'impacte ambiental. Nosaltres pensem que és insostenible aquesta decisió presa per Ports de l'Estat i pel mateix Ministeri de Transició Ecològica. No es pot concedir a l'autoritat portuària de València la capacitat de canviar el projecte quinze anys després, com si es tractara d'una simple correcció de dades. Em sembla, fins i tot, ofensiu des d'un prisma intel·lectual.
La Comissió Ciutat-Port, a més, hem presentat dos contenciosos més. Un per l'acord del 2 de desembre pel qual s'aprova el projecte d'obra civil d'ampliació del port, una infraestructura que no oblidem ha de finançar l'autoritat portuària de València amb diners públics i pot ascendir a 600 milions d'euros. Aquesta obra ha d'autoritzar-la el Consell de Ministres. I, en aquest sentit, vam convidar a la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, amb la intenció d'assegurar-se que fora sensible a la problemàtica i no s'adoptarà cap acord per part del Consell de Ministres.
El tercer contenciós ha de veure amb el moll de creuers, el qual no estava contemplat a la declaració d'impacte ambiental del 2007. El moll de creuers actual, que està ubicat en un cantó del dic d'abric, va concloure l'any 2012. Ara bé, de manera sobtada i sense que estiguera prèviament contemplat en la declaració d'impacte ambiental del 2007, es trasllada i es col·loca més prop de la població. O dit d'una altra manera: incrementa la freqüència d'ús i els riscos per a la població, ja que els creuers com més freqüents siguen, més contaminaran i, en conseqüència, augmentarà els riscs per a la salut de la població. Això es produeix en un moment on ciutats com ara Venècia o a zones com ara el Pireu s'estan plantejant que els creuers no puguen atracar a prop de les poblacions.
-Quines són les conseqüències, a parer de vostès, que tindrà l'ampliació del Port de València en matèria mediambiental, social, econòmica, mobilitat i en l'ordenació del territori per a l'àrea metropolitana de València?
El port de València ha estat, des de sempre, un port artificial. Nosaltres no tenim accidents naturals a la costa que puguen acollir un port com sí que ocorre en altres indrets. El problema del port de València és quan abandona els seus límits i la seua funció natural vinculada a l'economia del País Valencià i, més concretament, de l'àrea d'influència de València. El port de València pateix de gigantisme. Ja vam llançar l'alarma amb l'ampliació sud i posteriorment ho vam fer amb la primera part de l'actuació nord sobre l'impacte que tindria per a les platges, especialment per a les del sud. La desaparició de les platges de Natzaret fou un avís. També l'afecció que va tenir el temporal Glòria a les platges del Perelló o del Mareny, a Sueca (Ribera Baixa). Si es consolida l'ampliació nord del Port de València, el retrocés de les platges serà encara més gran que l'actual, on s'han perdut fins a 20 metres. I el més important de tot: tindrà efectes envers l'Albufera.
La intensitat dels temporals s'agreujarà sobre la restinga de l'Albufera, una llacuna d'interès europeu, no sols per les obres en superfície, ni només perquè s'ocuparan 140 hectàrees de mar en una llosa de formigó impressionant, la qual és equivalent a tot el centre històric de la ciutat de València. Afectarà per què, a més, es faran excavacions en el fons marí que conduiran a un canvi de l'alçada i la intensitat de l'onatge. Això posarà en perill la restinga de sorra que tanca l'Albufera, i generaria un dany irreversible i irreparable sobre aquest ecosistema.
-Arran del canvi de signe polític a la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València, així com dels tambors de guerra de tomb a l'Estat espanyol si fem cas de les enquestes electorals, com encara la Comissió Ciutat-Port aquesta nova etapa?
Volem fer una crida a la responsabilitat als dirigents polítics. Un dels arguments que sovint s'empra per part de la mateixa autoritat portuària o per la patronal és la necessitat que té l'economia valenciana envers aquesta infraestructura. Nosaltres no posem en dubte que complisca amb una funció econòmica important, però amb l'actual nivell d'ocupació, el port compta amb la suficient infraestructura per a continuar desenvolupant la seua funció econòmica. Cal recordar, de fet, que la major part del trànsit que tenim és de contenidors buits o de transport d'aquests. Si es produeix una racionalització del procés productiu, tenim els elements per què el port continue desplegant la seua tasca.
L'ampliació nord, i és una qüestió que cal subratllar perquè no és menor, suposarà la destrucció de 500 llocs de treball, d'acord amb els càlculs dels sindicats portuaris, i el seu cost serà més gran dels 600 milions d'euros de l'obra estricta, ja que caldrà sumar-li la resta d'accessos ferroviaris i terrestres. S'està generant una bombolla d'infraestructures en un context de canvi al sector per la reestructuració de l'oligopoli del tràfic marítim, l'obertura de noves rutes i la consolidació d'altres ciutats portuàries. Hi ha el risc de construir un cadàver, un armatost inútil en direcció contrària a l'impuls d'una ciutat verda i amb bona qualitat de vida. Amb la consolidació de l'ampliació nord, convertirem València en una ciutat bruta, com ocorre a Marsella o a Gibraltar.
Els diners que es volen invertir en aquest projecte innecessari haurien de ser destinats per protegir a la població de l'emergència climàtica. Ja estem en ple estiu i assistim a fenòmens meteorològics cada vegada més intensos i més ràpids amb uns efectes que no es poden preveure, ni tampoc controlar. Per tant, crec que hem de garantir la posició assolida d'una ciutat amb una bona consideració en matèria de qualitat ambiental i en matèria de qualitat de vida. Cal deixar-se d'aventures absurdes d'ampliar el port de València perquè estarem construint un cadàver que soterrarà 4.000 milions d'euros.