-Què significa per a la Coordinadora d'Associacions de Memòria Democràtica l'inici de la tramitació de l'anomenada llei de la concòrdia?
-Avui és una data nefanda per al moviment memorialista valencià. L'han anomenat llei de la Concòrdia, però, en realitat, caldria dir-ne llei de la discòrdia. En primer lloc el que fa aquesta llei és negar absolutament la nostra existència com a víctimes de la dictadura, en la mesura que fa un totum revolutum. En el text, la repressió franquista desapareix i es parla de víctimes de caràcter social, caràcter polític, víctimes del terrorisme... No s'ha de passar per alt que les víctimes del terrorisme ja tenen la seua pròpia llei; no hi ha raó per incorporar-les ací. La llei de la concòrdia és un intenten per tornar-nos a clavar en el calaix de l'oblit i del silenci.
D'una altra banda, aquesta llei deroga la Llei 14/2017 de memòria democràtica que va aprovar el Botànic. Com qualsevol llei, aquesta tenia mancances, però va ser un pas endavant decisiu en la reparació de les víctimes. Abans del Botànic, el País Valencià estava en la cua en matèria de memòria històrica i es va posar en l'avantguarda amb l'aprovació d'aquella llei, a favor de la qual vam pressionar de forma decidida des dels moviments memorialístics.
A més, la llei crea molta inseguretat, en la mesura que diu que, una volta publicada al DOGV, cauran tots els projectes que estiguen en marxa a l'empara de la Llei de memòria democràtica.
-La voluntat de PP i Vox és que la Llei s'aprove definitivament aquest estiu. Quines seran, a la pràctica, les conseqüències?
-Com deia, l'aprovació d'aquesta llei genera molta inseguretat. Què passarà, per exemple, amb el banc d'ADN, que és bàsic per a la identificació de les víctimes? Què passara amb els llocs de la memòria declarats fins ara? Què passarà amb terrer de Paterna? O amb la declaració del camp d'Albatera, que estava en tramitació? Què passarà amb les exhumacions que estaven per fer.
"Aquesta llei crea molta inseguretat: què passarà amb el banc d'ADN? O amb els llocs de memòria?".
-L'argument dels impulsors de la llei de Concordia és que dona cobertura per igual, als assassinats d'esquerres i de dretes. "Serà la primera comunitat autònoma que deroga l'enfrontament i la confrontació", en acabar amb "termes guerracivilistes" i "ampliar l'espectre històric.
-La llei és un pamflet al qual li manca qualsevol rigor històric. Avui en dia s'ha avançat prou en l'acadèmia i qualsevol càtedra d'història contemporània explica perfectament el que va passar. Perquè el que va passar va ser que hi havia una II República, legalment establerta, contra la qual es va donar un colp d'Estat per part d'uns generals que tenien el suport de les potències nazis i feixistes; la banca espanyola; la jerarquia eclesiàstica; els terratinents; i els monàrquics. El colp va fracassar i va donar peu a una guerra desastrosa. El PIB de l'any 1936 es va recuperar l'any 1957, és a dir, 21 anys després. De tot plegat es va instaurar una dictadura mitjançant el terror i la repressió. El franquisme va entrar matant -fixa't que a Paterna van entrar l'1 d'abril de 1939 i el 3 d'abril es produïren els assassinats de 21 persones- i va morir matant.
Ara pretenen que passem per alt tot això i ignoren, a consciència, que les víctimes del seu bàndol van ser àmpliament reparades a partir de 1940: els murals a les façanes de les esglésies, el Valle de los Caídos o els estancs de les vídues. Han tingut una ampla reparació i nosaltres hem hagut d'esperar més de vuitanta anys per reclamar veritat, justícia i reparació.
-Diu la proposició :"un passat tan complex i ple d'arestes requereix aproximacions plurals, desapassionades i generoses. Mai hi ha hagut un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Ni entre els historiadors, que encara sostenen acarnissats debats teòrics, metodològics o interpretatius sobre els principals processos socials i polítics de l'època, ni entre els ciutadans, cadascú amb la seua particular i inexpugnable muntó de record i relats heretats de pares, avis i besavis". També diu que les noves generacions han rebut "una visió esbiaixada d'aquest conflicte", l'objectiu de la qual és "alimentar una divisió partidista en la societat".
-Això del debat entre l'acadèmia és una fal·làcia. A qui es refereixen? A Pío Moa? No hi ha debat. Els fets històrics han estat àmpliament estudiats i hi ha consens. Encara més: les Nacions Unides, els relators per a la veritat, la justícia i la reparació, les resolucions del Parlament Europeu de 2005 i 2008, el Tractat de Roma... Hi ha moltes condemnes a la dictadura i la repressió sanguinària d'aquell règim. Ja n'hi ha prou que es qüestione un consens àmpliament assolit.
-Creu que un govern únicament del PP hauria aprovat la llei en aquests termes?
-Crec que no. Però és que no hem d'oblidar que en aquell document programàtic de cinquanta punts que van acordar PP i Vox per arribar a la Generalitat, ja es contemplava aquest atac a la memòria democràtica. Per això, no ens
"La Llei de concòrdia és un pamflet al qual li manca qualsevol rigor històric"
sorprèn que estiguem on estem.
Estem plantejant-nos, junt amb els moviments memorialistes de Ses Illes, Aragó, Cantàbria i Extremadura -els territoris on hi ha PP i Vox- la possibilitat de dur als tribunals aquestes lleis.
-Servirà d'alguna cosa el recurs d'anticonstitucionalitat que vol presentar el govern davant el Tribunal Constitucional?
-Estem avaluant aquesta qüestió. Un recurs al TC per part del govern es fa de forma automàtica. Altrament, cal que el presenten cinquanta diputats del Congrés.
-Quines conseqüències pràctiques tindrà, per als moviments memorialistes, l'aprovació d'aquesta llei?
-Com deia és molt greu que se'ns negue l'existència. Igualment preocupant és quin serà el destí del banc d'ADN. Quan es finalitze la campanya d'exhumacions, tindrem 3.500 víctimes per identificar. Què passarà amb elles?
Enguany en els pressupostos de la Generalitat hi ha una partida per completar els compromisos que ja estaven adquirits. Però, a partir d'ací, no sabem què passarà. Però entenem que si la llei diu que decauran tots els
"No pot haver-hi concòrdia sense veritat, justícia i reparació".
projectes que estan en marxa, decaurà també el banc d'ADN. També hem de suposar que desapareixerà l'Institut de la Memòria que s'havia d'habilitar al port d'Alacant. I això s'ha fet amb fons europeus, així que ja veurem com ho justifiquen
Pretenen que tornem a una situació com la que teníem fa dècades, quan no es parlava de memòria democràtica ni de víctimes del franquisme.
-Acceptarien una reformulació de l'Institut de la Memòria?
-De cap de les maneres. No pot haver-hi concòrdia sense veritat, justícia i reparació.
-Pot mantenir-se el moviment memorialista valencià sense el suport institucional?
-Sense cap dubte, sí. Nosaltres venim de molt lluny i, si bé en els darrers anys hem tingut el suport institucional, també hem tingut temps en què hem hagut de remar en contra de les institucions. Si cal fer-ho ara, ho tornarem a fer. Ja buscarem els recursos d'on siga.