Paterna, una de les grans ciutats de l’àrea metropolitana de València, havia estat l’escenari escollit. Iniciativa, una de les branques de Compromís i el partit al qual pertany l’exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra, afrontava una assemblea de reconfiguració en un any agitat orgànicament per a la coalició valencianista. El calendari marcava 2024 en roig per a la refundació d’una força que arrossegava encara la pèrdua de la Generalitat Valenciana i de la seua principal joia municipal: l’alcaldia de València.
Aquella assemblea programada per a finals de febrer passat seria ajornada per un tràgic incendi d’uns edificis a la capital valenciana. Tanmateix, la discussió interna romandria a la formació ecosocialista. Un grapat de militants, entre els quals hi havia l’exsenador Carles Mulet i l’antic cap de gabinet d’Oltra, Miquel Real, firmaven un manifest que reclamava una consulta perquè els afiliats decidiren quina aliança preferien de cara a les pròximes eleccions europees del 9 de juny. “Demanem que abans de negociar la possible coalició puguem decidir amb qui ho volem fer”, afirmava.
El text responia a una consulta que havia activat Iniciativa entre les seues bases amb la pregunta: “Estàs d’acord a impulsar una plataforma electoral àmplia i plural amb Sumar i altres forces ecosocialistes d’altres territoris de l’Estat per a les eleccions europees?”. L’obligació d’una contestació binària, on s’assumia que l’entesa electoral seria amb el projecte de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, havia molestat aquest conjunt de militants. El 80,32% dels afiliats votaren afirmativament de concórrer del bracet de Sumar pel 16,06% que mostraren la seua oposició. La consulta va comptar amb una participació del 28,2% del cens.
La remor d’una suma amb la llista auspiciada per Díaz també va tenir reacció a Més, el soci majoritari i més nacionalista de Compromís. “Al Consell Nacional que vam celebrar al gener, se’ns va informar que s’estava parlant amb Sumar de cara a les eleccions europees, però que també s’estaven explorant altres vies”, apunta Mònica Àlvaro, diputada de Compromís a les Corts Valencianes i un dels rostres mediàtics del sector no-oficialista de Més. “Nosaltres vam dir: si està tot obert, demana a la militància la seua opinió”, narra.
La facció crítica, comandada pel corrent sobiranista Bloc i País, va mobilitzar-se per recollir firmes amb l’objectiu d’articular una consulta similar a la sol·licitada en aquell manifest d’un grup de militants d’Iniciativa. “Vam reunir 460 signatures en 48 hores. Teníem el 10% de les firmes necessàries per a activar aquesta consulta, però des de la direcció se’ns va dir que la nostra petició no encaixava en els estatuts. Ens van dir que havíem recollit signatures per a un referèndum, però que les aliances no podien ser objecte d’aquestes votacions. Hi ha zero actitud a la direcció perquè la militància esculla amb qui es vol negociar una coalició”, denuncia.
“Els estatuts marquen que una coalició ha de ser aprovada pel Consell Nacional, que és l’òrgan que representa la militància entre els congressos del partit. És una qüestió formal”, indica Amparo Piquer, secretària general de Més i dirigent de Compromís. “Nosaltres considerem que com a direcció tenim la responsabilitat d’explorar totes les vies i de buscar la millor opció perquè Compromís puga tenir un eurodiputat. Ara bé, la decisió que prenga l’executiva serà ratificada per la militància a través d’una consulta”, expressa.
El cicló electoral del BNG a les eleccions gallegues, on van passar de 19 a 25 escons a la cambra gallega, les maniobres de Sumar per implantar-se territorialment al País Valencià, i els rèdits i la qüestionada visibilitat aconseguida al Congrés dels Diputats arran de l’acord amb el projecte de Díaz als passats comicis espanyols han intensificat el debat sobre quins han de ser els companys de viatge de Compromís a les eleccions europees. Una discussió que el valencianisme polític sempre ha tingut al llarg de la seua història, i que s’ha resolt amb fórmules totalment oposades. La més rendible fou en 2014, quan Jordi Sebastià es va convertir en eurodiputat per la força d’obediència valenciana.
Objectiu: un eurodiputat
Si els seus avantpassats valencianistes afrontaven cada convocatòria electoral amb el dilema de les aliances, la consolidació de Compromís a les votacions valencianes ha traslladat aquests debats quan s’encaren comicis a escala espanyola o europea. “El problema de Compromís és que no tenim una manera òptima de presentar-nos a les estatals i a les europees. L’electorat ens té presents a les eleccions valencianes i municipals, però en la resta l’estatalització del debat ens desdibuixa. Patim un vot dual que a les eleccions espanyoles sempre ens deixa al fil de la navalla de la representació”, reflexiona Amadeu Mezquida, que ha conduït les darreres campanyes de Compromís a València.
“El drama és que no ha fructificat la idea de muntar una candidatura forta d’esquerres amb forces territorials com ara Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista. Ho vam intentar amb l’Acord del Túria, perquè semblava que Más Madrid i Íñigo Errejón entenien la pluralitat de l’Estat, però no va reeixir”, lamenta. I afirma: “Podem mai va entendre la pluralitat i l’horitzontalitat, així com Sumar sembla que, de vegades, transite la mateixa senda”. “L’Acord del Túria podria haver estat el germen d’una candidatura des dels territoris, però les dinàmiques madrilenyes ho van condicionar tot. Al final, ens veiem abocats a teixir candidatures fent de la necessitat virtut”, sosté.
Amb aquest escenari endimoniat, Compromís ha explorat tres vies de cara a les pròximes eleccions europees: una coalició només amb el BNG a la qual, de moment, els galleguistes no estan oberts; sumar-se a la candidatura d’ERC, EH Bildu i BNG sense obtenir cap lloc d’eixida i amb “un el risc de ser penalitzat per una part del teu electorat per incomprensió”, segons apunten diferents veus amb pes dels valencianistes, i la més viable: repetir l’estratègia de les espanyoles de concórrer del bracet de Sumar i d’altres formacions d’esquerres. Compromís pugna per aconseguir el número tres de la llista de Díaz. És la seua petició. “L’única opció que et dona possibilitats de representació és pactar amb Sumar”, assegura Mezquida.
“Quines opcions reals té Compromís? La lògica i aquella que via que, de moment, ens podria oferir un lloc d’eixida seria la de Sumar. Aliar-se amb Sumar de cara a les eleccions europees no és igual que fer-ho a les espanyoles. Al Congrés dels Diputats ens hem quedat ofegats per Sumar i sense massa presència i visibilitat pública. En canvi, els eurodiputats tenen llibertat per adscriure’s al grup parlamentari europeu que vulguen”, raona Jordi Sebastià, que va ser eurodiputat de Compromís i ha anunciat la seua candidatura per repetir l’experiència. És el rostre més significat que ha declarat públicament la seua predisposició. Les primàries internes encara no tenen data, i, fins i tot, hi ha dirigents que són partidaris de buscar un consens per escollir-ne el candidat.
Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, s’expressa contundent: “Sumar ens pot garantir un lloc d’eixida i la llista d’Ara Repúbliques, d’ERC, EH Bildu i BNG, no. Personalment, estaria encantat de concórrer amb Ara Repúbliques, però no ens garanteixen representació i el nostre objectiu ha de ser obtenir un eurodiputat valencianista”. “Una opció òptima podria ser concórrer en una candidatura semblant a la que tinguem a escala estatal, si realment hi ha possibilitats de tenir un lloc d’eixida en la llista que ens permeta tenir un eurodiputat”, apunta Àgueda Micó, dirigent valencianista i diputada al Congrés per l’entesa Compromís-Sumar.
“L’objectiu prioritari ha de ser aconseguir un eurodiputat, tornar a tenir representació europea. I amb aquesta meta s’està treballant amb diverses possibilitats”, indica Piquer sense mullar-se per cap opció. Al sector crític de Més tampoc ho fan, però insisteixen a demanar una consulta. “Nosaltres no ens hem manifestat mai en contra de cap opció, però sí que ho hem fet per demanar una consulta a la militància, la qual no sap res de les negociacions. No volem un referèndum ja marcat, sinó que la militància puga exercir el dret a dibuixar la senda”, reclama Àlvaro. “S’hauria de fer aquesta consulta prèvia, però després de donar a la militància tota la informació sobre què ens ofereix cada opció i amb quines xifres de vots i representació ens movem en cada cas”, incorpora Mezquida.
L’aposta per Sumar també seria favorita a Iniciativa i Verds-Equo, els altres socis de Compromís. “Pensem que els resultats del 23J avalen que l’electorat valencià busca una plataforma que supere Compromís, però, al mateix temps, encapçalada per Compromís. Crec que és la millor opció i la més coherent amb la trajectòria de Compromís a les europees i a les espanyoles”, argumenta Alberto Ibáñez, coportaveu d’Iniciativa i parlamentari de Compromís-Sumar al Congrés. “Crec que la millor opció és Sumar. Si històricament no hem anat amb el BNG, ERC i EH Bildu, fer-ho ara, de sobte, després d’apostar per una determinada aliança al Congrés, seria molt complicat de defensar i d’entendre”, esgrimeix Carles Esteve, diputat ecosocialista a les Corts Valencianes.
“S’ha demostrat que la ciutadania busca a les eleccions estatals o les europees referents que tinguen un àmbit superior al nostre territori. I, per tant, crec que és important continuar treballant en la línia de Sumar, la qual donaria coherència a l’estratègia que vam seguir als comicis estatals”, reflexiona Esther Díez, regidora dels valencianistes a Elx (Baix Vinalopó) i emmarcada dintre del sector no partidari de l’actual direcció d’Iniciativa. “Sumar ha de tenir clar, d’entrada, que la força que representa al País Valencià és Compromís. Ara bé, aliar-se amb ells podria ser una fórmula vàlida per assolir el nostre objectiu: obtenir un eurodiputat”, opina Paula Espinosa, dirigent de Verds-Equo i diputada de Compromís a les Corts Valencianes.
Una convivència que suma?
El pacte amb Sumar a les eleccions espanyoles va generar malestar en determinats sectors de Compromís, els quals atresoren dubtes sobre la seua rendibilitat. “Em preocupa que Sumar ens prenga el pèl. Si la primera ha estat amb l’ampliació del port de València, la segona pot produir-se amb els pressupostos generals de l’Estat (PGE). Em preocupa la imatge i l’impacte del pacte de Compromís amb Sumar, atesa la invisibilitat que tenim ara a Madrid”, avisa Àlvaro. “Hi ha dues grans proves en la nostra relació amb Sumar: el lloc que ens donen a la candidatura a les europees i els PGE. Ambdós fets marcaran la convivència”, assenyala Fullana.
“L’experiència estatal amb Sumar va ser bona perquè vam obtenir dos diputats en lloc d’un”, contraposa Espinosa. “Ens va servir per augmentar la nostra representativitat i, de primeres, va permetre aturar un govern a l’Estat espanyol amb l’extrema dreta. Ens serveix per guanyar influència, ja que, tot i no ser al Govern espanyol, sí que formem part d’un grup que ho està. Això ens ha de permetre guanyar influència en les negociacions pressupostàries o per assolir lleis favorables. Als PGE es veurà la visibilitat i influència de Compromís”, exposa Piquer.
Els moviments de la formació de Díaz per instal·lar-se al País Valencià també han provocat inquietud en diferents faccions de la coalició valencianista. “Mentre es respecte la bilateralitat i la no-competència electoral, no veig cap motiu de preocupació. Encara més, si hi ha gent que considera que pot enfortir Compromís participant en Sumar, benvinguda serà. Dit això, a ningú se li ha d’escapar que Compromís és una força consolidada, arrelada al territori, i que qualsevol experiment que s’ha volgut instaurar al País Valencià sense tenir la sobirania valenciana, l’autoreferència al país, no ha quallat”, raona Ibáñez.
“És absurd que Sumar puga considerar una bona idea implantar-se des de zero, en territoris on ja hi ha una força que practica unes polítiques semblants. No tindrà més sentit cooperar i no competir?”, es pregunta Esteve. I agrega: “Necessitem una mirada un poc més llarga. Compromís no pot dependre, encara que ens interpel·le, d’allò que ocorre a Galícia o d’allò que passarà a Euskadi en unes setmanes. Cal pensar en una estratègia a llarg termini, amb l’ideal de mirar-se en el Compromís del 2015”. És el gran repte de Compromís, en un any en què, segons Ibáñez, afronta “un moment important de redefinició i reestructuració” amb les eleccions europees al mig d’aquest camí.