L’èuscar desapareixerà de les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) del País Valencià. O, més ben dit, en desapareixerà la presencialitat de les classes, la qual cosa s’interpreta pràcticament com un sinònim de desaparició. L’èuscar, que segons l’Institut Basc de Cultura és parlat per vora 750.000 persones, és una de les llengües que en territoris com el del País Valencià no s’aprenen tant per necessitats laborals com pel simple gust de conèixer un dels idiomes més peculiars del món.
És per això que bona part dels alumnes que aquests últims anys s’han apuntat a classes d’èuscar són persones jubilades, joves amb ganes de sumar idiomes al currículum i persones que tenen alguna mena de vincle –familiar, d’amistat o sentimental– amb Euskal Herria. En aquest sentit, la presencialitat, és a dir, el contacte humà entre tots ells, estimula les ganes d’aprendre aquesta llengua a vora 600 quilòmetres d’on es parla.
Ara, aquesta possibilitat desapareixerà. Fa dues setmanes les EOI van saber, en primer moment de manera oficiosa, que l’èuscar patiria una retallada imprevisible i sense cap explicació. No en va ser l’única, atès que l’àrab o les classes de castellà per a estrangers també s’han vist reduïdes. Segons argumentava la Conselleria, les EOI estan plenes “només” al 61% –una xifra que no s’ha provat documentalment–, i molts dels alumnes abandonen les classes a meitat de curs. Calia, per tant, un reajust.
En canvi, l’explicació no convencia. La retallada de les classes de castellà per a estrangers, entre les més sol·licitades, no encaixava amb aquest argumentari. Si el problema era la baixa assistència a les EOI, per què retallar unes de les classes més demandades?
Tornant a l’èuscar, les classes en aquest idioma les imparteixen professors interins que quedaran fora de les EOI. Només s’hi quedarà un professor funcionari de carrera fent classes telemàtiques. Un format poc estimulant. Izaskun Kortazar, professora d’èuscar a l’EOI d’Alacant, explica que “un grup important dels meus alumnes són jubilats i ja m’han fet saber que no faran classes online. I si la raó per retallar les classes és que un terç dels alumnes d’eixa l’EOI a mitjan curs, haurien de saber que si el format és telemàtic aquest abandonament es multiplicarà”, explica aquesta mestra.
Kortázar, natural de Bilbao, explica en català que en classes com les seues “la relació personal entre els alumnes fa molt”. El format telemàtic acabarà amb aquesta dinàmica, tal com també explica Garikoitz Knorr, professor a l’EOI de València, que indica que cada any es matriculen entre 25 i 30 alumnes en èuscar, “una xifra considerable si es compara amb altres llengües”. Knorr valora aquest nombre d’alumnats “que volen aprendre una llengua xicoteta i estigmatitzada durant molt de temps: he arribat a tindre alumnes que han reconegut no dir a ningú que estaven aprenent l’èuscar per no haver de donar explicacions”.
La raó real
Qui tampoc no ha donat explicacions massa creïbles a parer del professorat és la Conselleria d’Educació. “Parlen d’optimitzar per justificar la decisió de reduir les classes presencials, i crida l’atenció que també es reduisquen les places d’espanyol per a estrangers”. Segons interpreta Knorr, el motiu de fons d’aquesta decisió és la voluntat de desfer-se dels treballadors interins. “Des d’Europa han exigit que s’estabilitzen aquests treballadors, i el que han fet ha sigut prescindir de tots i quedar-se només amb els funcionaris de carrera”. Aquest professor recorda que l’EOI ofereix un servei públic, i que l’estalvi no sempre pot ser la prioritat per a prendre una decisió. “Si retallen classes perquè les EOI s’omplen al 61%, eliminarien la ruta d’un autobús urbà ocupat al 61%?”, es pregunta.
Knorr, que és interí, haurà de buscar una altra feina. Per sort sap més idiomes, com la resta dels seus companys, i possiblement es podrà quedar a València. També és interí Mikel Álvarez, professor d’èuscar a l’EOI de Castelló de la Plana, que enguany ha tingut 21 alumnes matriculats. “Una xifra molt decent i que cal posar en valor”, celebra. Ell, que sempre ha exercit com a professor d’anglès, va trobar l’oportunitat d’ensenyar l’èuscar, la seua llengua materna, al País Valencià. “Ara me n’hauré d’anar”, lamenta.
Enguany, al País Valencià, l’èuscar ha comptat amb sis grups a València i amb altres quatre a les ciutats d’Alacant i de Castelló de la Plana. En total, un centenar d’alumnes. A partir del curs que ve, a cada classe online hi haurà quaranta alumnes, segons la proposta de Conselleria –la primera en va ser de cinquanta–, quan fins ara presencialment n’hi podia haver fins trenta o trenta-cinc. La desmotivació, consideren, afectarà bona part dels alumnes que gaudeixen de les classes d’èuscar, però també de l’ambient que s’hi genera.
La retallada, indiquen els afectats, contradiu l’article 60.2 de la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació: “Les escoles oficials d’idiomes fomentaran especialment l’estudi de les llengües oficials dels Estats membres de la Unió Europea, de les llengües cooficials existents a Espanya i de l’espanyol com a llengua estrangera. Així mateix, es facilitarà l’estudi d’altres llengües que per raons culturals, socials o econòmiques presenten un interès especial”.