L'inici del curs polític no havia estat satisfactori. El conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, havia suspès els seus primers parcials. A la gestió caòtica de les adjudicacions de les places escolars d'interins, se sumaven les seues invectives contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb un qüestionament de l'autoritat científica de l'idioma propi dels valencians que remetia als defensors del terraplanisme.
A pesar d'obtenir un «necessita millorar» en les seues primeres setmanes com a responsable del departament d'ensenyament, el dirigent zaplanista va acudir a la seua compareixença pressupostària a les Corts Valencianes amb un esperit triomfant. Va descarregar qualsevol crítica de l'oposició progressista en l'herència rebuda per part dels anteriors executius botànics i va subratllar les noves línies educatives del bipartit valencià del PP i l'extrema dreta Vox. Un dels missatges amb més càrrega ideològica de la seua presentació pressupostària fou quan va ressaltar l'increment dels diners públics destinats als col·legis privats en règim de concertació.
L'augment d'un 4,9% dels concerts fins a abastar una injecció pública de 715 milions d'euros quadrava amb les promeses dels populars a la seua campanya electoral. L'aleshores candidat de la formació de la gavina i actual president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s'havia fartat de reivindicar com a pilar del seu programa l'aposta per eixamplar la denominada llibertat d'elecció educativa, la qual, segons el seu discurs, havia estat amenaçada durant les dues legislatures de governs d'esquerres al territori valencià. Mazón, de fet, s'havia compromès, com marcava el seu programa electoral, al retorn d'un controvertit model d'admissió escolar: el districte únic.
Rovira, home de confiança del president i amb un ampli currículum de llanterneria interna a favor de les tropes de segell zaplanista que habiten a les files populars, va deixar clar des dels primers compassos del seu mandat que el districte únic seria una realitat per al pròxim curs 2024-2025. El PP, del bracet amb la ultradreta Vox, pretenia desregular l'actual zonificació escolar del Botànic, on l'admissió escolar estava circumscrita a una determinada àrea de proximitat a l'habitatge. Amb el model pregonat per conservadors i reaccionaris, el districte per seleccionar un col·legi s'ampliava al conjunt d'una ciutat, independentment de la seua grandària.
La versió PP-Vox de la llibertat d'elecció
La primera pedra per construir el nou sistema d'admissió escolar va posar-la la conselleria encapçalada de Rovira a finals de novembre amb la publicació d'unes línies argumentatives sobre la idoneïtat de capgirar el model botànic. «L'actual model d'admissió de la Comunitat Valenciana estableix una estructura eminentment zonal i, en conseqüència, cada zona compta amb els centres educatius que estiguen dintre d'aquesta. A partir d'aquesta organització, i d'acord amb les puntuacions contemplades en un barem predeterminat, el criteri zonal disposa d'un pes més gran en comparació amb els altres», radiografia el document del departament educatiu, firmat per Jorge Cabo, director general de centres docents.
«Les famílies obtenen una puntuació que els dona preferència per accedir als centres que es troben en la mateixa zona que el seu domicili, la qual cosa pot excloure directament a algunes famílies pel fet de viure en una zona diferent del centre educatiu, limitant el seu dret de lliure elecció», recrimina l'alt càrrec popular, per afirmar: «L'actual configuració de puntuacions a assignar en cada un dels apartats limita l'obligació dels poders públics envers el dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills i filles reben la formació religiosa i moral que estiga d'acord amb les seues conviccions».
La regulació dels anteriors governs d'esquerres, segons l'argumentari de la conselleria, «en aplicació de l'obligació de l'administració per evitar la segregació de l'alumnat per raons socioeconòmiques o d'altra naturalesa, realitzant una escolarització heterogènia entre tots els grups d'un mateix nivell educatiu, ha dut al fet que l'alumnat, de vegades, estiga doblement discriminat, ja que el mateix procediment pot limitar les seues possibilitats d'obtenir una plaça escolar i exercir el seu dret a la lliure elecció de centre escolar en poder participar únicament de les places reservades». L'exposició de Cabo també censura els efectes del model d'amissió escolar del Botànic per a les persones amb necessitats especials i les nouvingudes d'altres indrets del planeta.
«La nova regulació normativa pretén superar les limitacions imposades per un model d'obligatòria parcel·lació passant a un altre en el qual, mantenint la proximitat del domicili com a criteri, aquest dispose de menor pes, de manera que les famílies d'una determinada localitat tinguen l'opció d'escollir el centre que s'ajuste als seus interessos i conviccions», anuncien. I ressalten per si hi havia cap dubte del motor de la desregulació plantejada pel nou executiu PP-Vox: «La nova regulació valora la lliure elecció de centre per part de les famílies».
«Guetos» i «transvasament a la concertada»
Les línies publicades per la conselleria comandada pel zaplanista Rovira han posat en peu de guerra a la Confederació Gonzalo Anaya, entitat que aixopluga les diferents associacions de pares i mares d'arreu del País Valencià. «Es tracta de pegar molts passos enrere en el sistema d'admissió d'alumnes a l'escola pública. Aquest canvi és altament segregador i perjudicarà de manera molt greu a l'educació de les nostres filles i fills», censura Rubèn Pachecho, president de la confederació valenciana, qui agrega: «La justificació del Consell és inacceptable. El districte únic no dona més llibertat d'escollir a les famílies. Està comprovat que, al remat, qui escull és el centre, especialment de caràcter concertat. Aquesta situació deriva en la creació de guetos educatius».
«A partir del moment que s'implanta la zona única, qui escull és el centre. A territoris com ara la Comunitat de Madrid, on funciona la zona única des de fa molt de temps, està estudiat com els centres concertats accepten només un 6% de l'alumnat amb necessitats especials enfront d'un 20% que acaba en les escoles públiques. Això és un exemple claríssim de segregació. L'engany és molt gran quan diuen que amb el districte únic pretenen donar llibertat a les famílies», esgrimeix el representant de la confederació valenciana d'associacions de pares i mares, qui acusa «a la conselleria de privilegiar determinats centres concertats amb la instauració del districte únic».
La implantació d'aquest model d'admissió escolar, amb la Comunitat de Madrid de la trumpista Isabel Díaz Ayuso com a espill, comporta, segons remarca el dirigent de les associacions de mares i pares del País Valencià, «el segrestament d'algunes famílies, que són derivades de manera forçada a l'escola concertada». «Amb aquest model, al final, les úniques possibilitats per a les famílies de menys recursos és dur els seus fills a una escola concertada. I quan han d'acudir de manera obligada a un col·legi concertat, es troben amb l'escenari indesitjat que han de pagar doblement a causa de les quotes que es cobren de manera encoberta», denuncia.
El model de la zonificació única, assajat pel PP al territori valencià durant l'etapa de María José Català, actual alcaldessa de València, com a consellera d'Educació, està contraindicat mediambientalment. O, si més no, així ho assenyalen des de la Confederació Gonzalo Anaya: «El districte únic provoca un altre conflicte: la gran quantitat de pol·lució que genera. Quan per a dur a la nostra filla o al nostre fill a l'escola ens hem de desplaçar amb el nostre vehicule particular i hem de recórrer distàncies de diversos kilòmetres, s'està fent un ús innecessari del cotxe que comporta més contaminació».
«L'aposta ha de ser per l'escola de proximitat, per l'escola de barri, que genera vincles de barri i on les nostres filles i els nostres fills socialitzen d'una manera més humana i més propera», indica. «Quan els duem a altres col·legis, els estem desvinculant del seu entorn, els generem uns vincles magnífics a l'escola, però amb companys i companyes amb els quals després no conviuen», contraposa al discurs de la conselleria de Rovira, a la qual assenyala per «no facilitar-los l'esborrany per a poder fer esmenes i aportacions». «És absolutament inaudit que ens demanen fer esmenes i aportacions a un canvi de llei que no coneguem, del qual només llencen quatre línies publicitàries cap al seu electorat», reproven.
El diàleg amb la conselleria, segons retrauen, ha brillat per la seua absència. «No ens han citat d'ençà que va assumir les regnes del departament d'educació. De fet, estem esperant que convoquen el Consell Escolar Valencià o la Mesa de Pares i Mares, la qual hauria de reunir-se cada trimestre i, de moment, no ho han fet quan la primera avaluació del curs escolar ja s'ha produït», lamenten. «Som conscients que estem a l'inici d'una dinàmica de potenciar els recursos de l'escola concertada, detraure fons de l'escola pública i, en conseqüència, facilitar el transvasament d'alumnes de la pública a la concertada, amb els seus efectes agregats d'eliminar unitats públiques. El primer pas per a fer-ho és la implantació del districte únic», adverteixen.
Districte únic, perill de segregació
La modalitat de la zonificació es fonamenta en la premissa de la plena elecció escolar dels pares i les mares. Segons els defensors d'aquest model d'admissió educativa, el conjunt de les famílies s'informen, sospesen quin seria el millor centre d'ensenyament de la ciutat o el municipi i a partir de la seua recerca, escullen aquell que pensen que proporcionarà una millor educació per als seus fills. Tanmateix, aquesta idea parteix que tothom compta amb els mateixos coneixements, amb la mateixa informació i amb el mateix temps per a buscar informació, la qual cosa xoca, segons assenyalen experts com ara Francisco Javier Merchán, amb la realitat.
Totes les famílies no atresoren ni els mateixos recursos, ni tampoc la capacitat de transport a diversos kilòmetres, ni, fins i tot, la disponibilitat econòmica per afrontar els copagaments que, per exemple, la concertada imposa als seus alumnes de manera majoritària, d'acord amb els informes elaborats per l'Associació de Col·legis Privats Independents i la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes. En l'última avaluació sobre les denominades com a quotes voluntàries, s'apuntava que el 87% dels centres examinats exigien una aportació que xoca amb l'actual legislació educativa.
«L'efecte pràctic d'aquesta desigualtat de partida tampoc sembla un assumpte important per als defensors de la doctrina: els fills de les famílies amb menys informació i recursos es concentraran en uns centres i els de la minoria il·lustrada en uns altres. No és una hipòtesi, és el que realment ocorre allí on s'ha implantat el districte únic. És el que es constata en nombrosos estudis promoguts per l'OCDE», apuntava Merchán, catedràtic d'Ensenyament Secundari a la Universitat de Sevilla, a un article publicat l'any 2019 al Diario de Sevilla. «El districte únic no garanteix que les famílies escolaritzen als seus fills en els col·legis que vulguen, doncs, com ocorre ara, en aquells en les quals hi haja més demanda que oferta, molts no podran entrar», afegia.
El punt de partida d'un diàleg organitzat per la Fundació Bofill entre diferents experts de prestigi l'any 2019 sobre com fer possible un marc d'elecció sense que provoque segregació era clar: «No regular el procés d'elecció o obrir-lo molt, per exemple en els models de zona única de les grans ciutats, incrementa la segregació». Save The Children, no debades, indicava en un informe confeccionat en 2018 al voltant de la segregació socioeconòmica a l'escola: «El problema és que sovint es vinculen centres de la mateixa zona i composició o s'amplien les opcions d'elecció vinculades a centres (el cas del districte únic), generant itineraris que reforcen la segregació».
«El foment de l'educació privada, de la competència entre els centres mitjançant la publicació de rànquings o la creació del districte únic, pot configurar sistemes educatius inequitatius que atempten a la igualtat d'oportunitats», remarcaven els investigadors Francisco Javier Murillo i Cynthia Martínez-Garrido en el seu resum d'un article acadèmic sobre la magnitud de la segregació escolar a escala socioeconòmica a l'Estat espanyol. Murillo, en declaracions a eldiario.es, apuntava que «el districte únic no és segregador per se, però beneficiava a les famílies que poden escollir, tenen accés a la informació i poden desplaçar-se». O dit en altres paraules: la seua adopció implicava un possible risc de desigualtat mentre només assegurava la llibertat d'elecció d'unes determinades famílies.
És cert que hi ha investigacions recents que, com assenyala una dissecció efectuada pels experts Álvaro Ferrer i Lucas Gortazar per a l'escola de polítiques públiques d'Esade, el districte únic no ha estat el factor determinant perquè la Comunitat de Madrid presente elevats graus de segregació social i d'origen migrant, però la deszonificació, és a dir, caminar cap a un districte únic, sol ser un factor risc per a un posterior augment de les desigualtats. «En els últims anys, diversos organismes internacionals, per exemple l'OCDE i la Unió Europea, han fet públics importants informes on reconeixen la creixent tensió entre les polítiques d'elecció de centre i l'equitat o igualtat d'oportunitats que es produeix en molts sistemes educatius», afirmen ambdós especialistes.
«Les suposades dicotomies entre la zonificació i districte únic i la planificació i la demanda social han centrat i simplificat el binomi diversitat-elecció en el polaritzat debat educatiu recent. No es pot ignorar que la doble xarxa en la seua configuració actual i les polítiques de (des)zonificació són dos factors importants en el fenomen de la segregació escolar», indiquen. I puntualitzen: «No obstant això, no és menys cert que la investigació acumulada i les experiències d'altres països mostren que no hi ha "bales de plata" i que les opcions de política educativa han de ser més variades i no limitar-se a dues».
L'informe, de fet, reconeix com la literatura acadèmica vincula mesures com ara el districte únic, la zonificació única, amb un risc més elevat de segregació escolar. «Encara que l'evidència és cada vegada més sòlida a vincular la priorització de la proximitat amb una menor segregació, aquesta política és considerada una "línia roja" per a l'exercici de l'elecció de centre pels seus defensors, com mostren l'actual debat del districte únic a Espanya o el de la carte scolaire en les presidencials franceses de 2007», sostenen en un document que tracta de conciliar postures ideològiques, assumint l'existent «encanteri sobre la llibertat d'elecció» que tenen les famílies, com ho anomena Jesús Rogero, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid.
«La segregació escolar es promou també des de decisions de política educativa, com ara el foment de mecanismes de quasi-mercat potenciant opcions d'elecció de centre, l'eliminació del criteri de proximitat mitjançant l'establiment d'un districte únic, o la publicació de rànquings de centres atesos els resultats de proves estandarditzades externes als diversos centres», subratllava una investigació sobre el mapa escolar de València a l'última etapa d'hegemonia PP al capdavant de les institucions valencianes elaborada per diferents experts de la Universitat de València, amb la coordinació del sociòleg Manuel Rodríguez.
La recerca acadèmica era clarivident sobre el districte únic: «No existeix cap raó objectiva, des del punt de vista de l'admissió de l'alumnat, que conduïsca a la necessitat d'eliminar o restringir el criteri de proximitat per a l'assignació de places escolars en els centres educatius de la ciutat de València mitjançant l'anomenat districte únic. Tant els centres i districtes que resulten més desitjats, que atrauen més alumnes amb domicili en altres districtes, com els que resulten menys atractius, es mantenen pràcticament invariables amb els diferents criteris de proximitat implementats».
Aquest informe va transformar-se en l'obra La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativa. El mapa escolar de València. Políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar (Publicacions de la Universitat de València, 2023), on, per exemple, els experts Vicent Horcos López i Sandra García de Fez desmunten el lligam entre llibertat d'elecció i l'establiment d'un districte únic. «La proximitat del centre escolar al domicili privat és el principal mecanisme per a promoure l'equitat educativa i preservar la llibertat d'elecció de les famílies», sostenen.
«La majoria de les famílies valencianes prefereix escolaritzar als seus fills i filles en centres pròxims als seus domicilis i, per això, la principal mesura que l'administració educativa pot implementar per a assegurar la llibertat d'elecció de centre escolar és garantir la dotació de centres escolars prop dels seus domicilis», destacaven en un altre capítol els investigadors Borja de Madaria i Daniel Gabaldón. I remataven: «Les dades són contundents i permeten afirmar que la proximitat, en contra del que afirmen determinats sectors socials, és el principal mecanisme per a garantir la llibertat d'elecció de centre escolar». Tota una contraargumentació acadèmica a la proposta estrella de Rovira per fomentar la sacralitzada llibertat d'elecció escolar.