Com si es tractara d'un tàndem inseparable, d'una parella ancorada a un enamorament perenne, els dirigents del PP no feien cap referència educativa durant la campanya electoral dels comicis valencians del 2023 sense pronunciar el lema de la «llibertat d'elecció». «Recuperarem la llibertat d'elecció quan accedim a la Generalitat Valenciana», era la promesa repetida una vegada i una altra. No importava si era en els debats televisius, en els mítings, a les entrevistes amb els mitjans o al programa electoral. Era una prioritat per a la formació de la gavina.
Els conservadors esgrimien que «retornarien la capacitat d'escollir a les famílies» amb la instauració del districte únic, un model d'admissió escolar que habitualment ha estat lligat a criteris d'efectes segregadors segons diferents anàlisis acadèmiques i documents de recerca de l'OCDE. «Aquest sistema fa que siguen els col·legis qui escullen a les famílies i no a l'inrevés», va argumentar quan va inaugurar-se l'etapa botànica l'aleshores conseller d'Educació, Vicent Marzà, de Compromís, qui va suprimir el districte únic gradual aprovat pels dretans en 2013. L'encarregada d'instaurar aquell model va ser María José Català, actual alcaldessa de València.
Amb el popular Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana gràcies al seu pacte amb els ultraconservadors de Vox, va elaborar-se a mitjan desembre la primera pedra normativa per reinstaurar el districte únic. «Les famílies obtenen una puntuació que els dona preferència per accedir als centres que es troben en la mateixa zona que el seu domicili, la qual cosa pot excloure directament a algunes famílies pel fet de viure en una zona diferent del centre educatiu, limitant el seu dret de lliure elecció», resava un document d'Educació que criticava el model botànic de diferents zones escolars a les grans ciutats.
«L'actual configuració de puntuacions a assignar en cada un dels apartats limita l'obligació dels poders públics envers el dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills i filles reben la formació religiosa i moral que estiga d'acord amb les seues conviccions», exposava un informe que avisava de quin seria el sistema d'admissió escolar que impulsaria el PP i l'extrema dreta Vox per al curs vinent al País Valencià. De fet, aquests mateixos arguments constitueixen l'exposició de motius del nou decret d'admissió escolar que va ratificar el passat dimarts el ple del Consell, on l'àrea d'elecció escolar comprendrà, en general, el conjunt de cada terme municipal.
A l'eliminació de les diferents zones escolars que hi havia a les grans ciutats del País Valencià, s'hi suma un canvi en els criteris dels punts que obtenen les famílies per escollir el col·legi, el qual constitueix el moll de l'os del sistema d'admissió escolar. El conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, el popular José Antonio Rovira, ha mantingut els 15 punts per proximitat que recollia el vell model botànic, així com la puntuació anterior per comptar amb germans amb el centre. Ara bé, ha introduït modificacions en cas de les rendes baixes, que en determinats nivells d'ingressos d'acord amb l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) evoluciona de 3,5 a 7 punts.
Si la família que aspira a matricular el seu fill és perceptora de la Renda Valenciana d'Inclusió, atresorà 7 punts envers els 4 que s'assignaven amb el sistema botànic. La condició de família nombrosa pesarà dos punts més, com també ho fa la situació de tenir treballant en el centre als tutors legals, el pare o la mare. El conseller Rovira complementa els canvis amb la generació d'un punt per a les famílies nascudes en part múltiples, crea dos punts per aquelles que combinen l'ensenyament reglat amb l'educació professional en música i dansa, i estableix altres dos punts als alumnes que siguen esportistes d'elit.
La creació més controvertida de la conselleria és l'adjudicació als centres escolars, tant als consells escolars dels col·legis públics i als propietaris de les escoles privades-concertades, d'un punt perquè trien l'alumnat segons els seus criteris. «És un punt simbòlic», va defensar Rovira envers les crítiques de l'oposició progressista i de les associacions de mares i pares d'alumnes de l'ensenyament públic. «El nostre decret beneficia a les rendes baixes i ho fa recuperant per a les famílies la llibertat d'elecció escolar que s'havia perdut amb el govern anterior», va incidir. «Els pares i les mares tindran llibertat per escollir el centre educatiu», va reforçar el mateix president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón.
La nova normativa escolar recull la prioritat d'admissió per estudiants «del mateix centre o de centres adscrits, l'alumnat que es trobe en situació d'acolliment familiar, en guarda amb finalitats d'adopció o en acolliment residencial, així com el que haja de canviar de residència per causa de violència de gènere o de terrorisme, per desnonament familiar o per altres situacions greus d'exclusió social acreditada». Fonts del PP, de fet, sostenen que el nou decret «és més social» que l'anterior del Botànic. «Seria curiós veure que votaria l'esquerra a les Corts Valencianes si s'haguera vehiculat com a llei», ressalten.
«Aquest decret va en la línia impulsada pel PP i l'extrema dreta: generar una educació a dues velocitats. En contra de potenciar una escola de barri, amb el districte únic es potencia un rànquing d'escoles per a beneficiar als centres concertats. Això tindrà com a conseqüència la generació de guetos a determinats barris i una competència brutal entre escoles, i un elitisme a l'escola pública», va denunciar, tanmateix, Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes. «No es potencia la llibertat d'elecció escolar, sinó que els centres seran qui triaran l'alumnat», va remarcar abans d'anunciar un recurs judicial contra aquest nou sistema.
El PSPV, en boca del seu síndic a les Corts Valencianes, de José Muñoz, també va observar una presumpta paradoxa en la defensa de la llibertat d'elecció del PP i la ultradreta Vox. «Amb l'aprovació del districte únic, seran els centres qui podran escollir als xiquets, i aquest fet permetrà als col·legis concertats que trien a les famílies que més els interessa», va retraure, per advertir que «les famílies amb menys rendes tindran menys possibilitats i estaran segregades». «Mazón diu el contrari, però una vegada més torna a mentir», va afirmar.
Lliberat d'elecció de les famílies o dels centres?
L'anterior experiència a mig gas del districte únic per part del PP va generar literatura acadèmica. Un informe de la Universitat de València, sota el comandament del sociòleg José Manuel Rodríguez, va disseccionar l'impacte social d'aquell mesura a la capital del País Valencià. Aquell treball de recerca, que advertia de possibles efectes segregadors amb la instauració del tradicional districte únic, va derivar en l'obra La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativa. El mapa escolar de València. Políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar (Publicacions de la Universitat de València, 2023).
Al capdavant d'aquell llibre extremadament coral, estava el citat sociòleg de l'ensenyament i els acadèmics Laura Martínez i Borja de Madaira. «El nou decret compta amb diversos aspectes dels quals se'n pot fer una primera valoració. El manteniment dels punts per proximitat junt amb l'eliminació de la zonificació genera dubtes legals. Les lleis educatives, com la mateixa Llei Orgànica del Dret a l'Educació o la mateixa LOMLOE, estableixen com a criteris d'admissió la presència de germans al centre, la proximitat al domicili i la renda. Són tres qüestions prioritàries i obligatòries que tots els sistemes d'admissió d'Espanya han de complir», explica.
«Mantenir la puntuació per proximitat i, al seu torn, crear una zona única incompleix el precepte de proximitat. S'intenta camuflar deixant els mateixos punts que hi havia abans per proximitat, però si elimines les zones, tothom tindrà els mateixos punts per proximitat i, per tant, la funció que tenien abans desapareixerà. Amb l'anterior sistema, tenies aquells punts si la localització del col·legi i la teua zona de residència, coincidien. Ara això desapareix. A València, per exemple, tota la població té els mateixos punts, siga del barri i del districte que siga», desgrana.
Encara que l'assignació de més punts a les rendes baixes podria apuntar a una normativa que afavoriria les classes amb menys recursos, l'acadèmic assenyala que habitualment les famílies més empobrides «no tracten d'entrar als centres més demandats, que són els que més risc tenen de provocar segregació». «El procés d'admissió no és gaire transparent i no s'ha d'oblidar que és gestionat pels centres. Els col·legis concertats de determinat estatus ja s'encarreguen de fer una selecció prèvia. En la mateixa entrevista, si no els quadra dintre del seu perfil d'alumnes, ja els diuen als pares que igual aquest centre no és per a tu o que ja hi ha moltes sol·licituds», indica.
«Hi ha una tasca prèvia que és segregadora. A més, el punt de lliure disposició per als centres que ha aprovat el Consell amb el nou decret d'admissió no és simbòlic. A la nostra investigació, vam veure com hi havia una gran quantitat d'empats a punts entre els alumnes. En un escenari d'empats, el punt del qual disposen els col·legis adquireix una gran importància», subratlla. I complementa: «Els centres són qui acaben escollint als alumnes quan es donen aquestes situacions, i normalment escullen d'acord amb l'ideari i, fins i tot, per motius econòmics, en cas que es puga separar ambdues qüestions a determinats col·legis concertats». «La recuperació d'aquest punt per resoldre entre empats d'alumnes pot tenir un impacte segregador», expressa.
La resta de criteris, com ara els dos punts per aquells que siguen esportistes d'elit o cursen una educació professional en música o dansa, «podrien beneficiar les famílies amb més recursos, ja que són les que poden sostenir per temps i per capacitat econòmica que els seus fills puguen desenvolupar aquests estudis o activitats». «Ara bé, quantitativament no crec que tinga massa incidència», puntualitza. «La qüestió més polèmica és el punt de lliure disposició que tindran els centres. De fet, crec que podria ser il·legal d'acord amb els preceptes definits a l'article 84.2 de la Llei Orgànica d'Educació», apunta. Les ombres del nou decret d'admissió de Rovira.