Opacitat i malbaratament

Ciegsa, escola d'irregularitats

Construccions i Infraestructures de la Generalitat Valenciana, l'empresa encarregada d'edificar col·legis durant l'etapa del PP, va convertir-se en una mena d'acadèmia de les males pràctiques administratives. Amb la lupa judicial examinant la gestió dels conservadors al capdavant de la firma, les Corts Valencianes van impulsar una comissió d'investigació sobre la mercantil per determinar els responsables polítics. Aquest dimarts PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans han presentat un dictamen en el qual s'assenyala als exconsellers d'Educació populars. Tot un manual d'irregularitats, on s'indica, per exemple, el paper de bufets com ara Broseta Abogados.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Envaït d'un esperit educatiu sense precedents, l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, volia convertir-se en professor de la resta d'autonomies de l'Estat espanyol. Després de vestir-se amb bata blanca per impartir una classe sobre privatització de la sanitat pública, l'excap del Consell anhelava ensenyar als seus homòlegs autonòmics com fer els deures que imposava la LOGSE. «Aspire a convertir la Comunitat Valenciana en la primera autonomia d'Espanya en complir amb la LOGSE», repetia.

El manual de Zaplana per erigir-se en referent de la inversió educativa implicava crear una firma pública, Construccions i Infraestructures de la Generalitat Valenciana SA (Ciegsa). Abjurant de facto del seu credo liberal en augmentar el sector públic, la pretesa lliçó de l'aleshores president valencià per completar les necessitats de centres educatius al País Valencià va transformar-se en tota una classe de males pràctiques administratives. Opacitat, incendis sense esclarir, deutes exorbitants, sobrecostos elevadíssims, irregularitats per totes bandes i, fins i tot, una suposada lluita entre famílies del PP per cobrar presumptes comissions il·legals a canvi d'adjudicacions van promocionar Ciegsa com a un dels emblemes del malbaratament de la formació conservadora al territori valencià.

Els jutjats valencians, de fet, investiguen la suposada manipulació de contractes i la presumpta connexió amb el finançament irregular del PP, ja que contractistes que van obtenir treballs milionaris haurien aportat diners al partit conservador. Amb els tribunals examinant la mercantil durant l'etapa popular, les Corts Valencianes van impulsar una comissió d'investigació per determinar els responsables polítics. Aquest dimarts PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem han presentat el seu dictamen conjunt una vegada han finalitzat les sessions. Un informe que relata les nombroses irregularitats que van convertir la societat en una escola de gestió deficient.

Català i Broseta, assenyalats

El projecte de Zaplana per constituir una empresa que s'ocupara d'edificar centenars de col·legis va néixer com a conseqüència d'un conveni entre la firma i la Generalitat Valenciana. Un acord realitzat entre la conselleria de la qual depenia la mercantil i la mateixa societat que els quatre grups parlamentaris consideren irregular, segons el dictamen. «La naturalesa real del document que va adoptar la forma de 'conveni de col·laboració' Ciegsa-Generalitat Valenciana era la d'una orde o conjunt d'instruccions unilaterals emeses per l'administració autonòmica, titular de la competència educativa a un ens instrumental de la seua propietat, i al qual s'encomana amb caràcter obligatori l'execució material de determinades activitats sota la dependència de la conselleria de cultura i educació, que era i és qui determina les línies d'actuació que Ciegsa està obligada a executar», recull el document parlamentari.

Al dictamen, apunten que el conveni «mancava de requisits rellevants formals, com ara l'informe preceptiu de la Intervenció Delegada, l'informe preceptiu sobre crèdit adequat i la memòria econòmica, així com documents previstos a l'article 54 de la llei d'hisenda pública valenciana, l'anunci al Diari Oficial i el certificat de depòsit en el registre de convenis». I critiquen que «des de la seua creació, s'han detectat moltes irregularitats, com ara que el conveni de col·laboració entre la Generalitat i Ciegsa no fou tramitat conforme a la llei, que l'empresa mancava de pressupost per desenvolupar les infraestructures encomanades i la manca de control [del Consell]». «La falta d'una dotació pressupostària de la Generalitat Valenciana va abocar-la a una situació financerament insostenible», rematen.

El dictamen de la comissió d'investigació assenyala el despatx Broseta per assessorar les contractacions dels treballadors zombis, investigades per la justícia, i per una operació financera farcida d'ombres, i que va narrar aquest setmanari. El propietari del bufet és Manuel Broseta, membre de la classe dirigent valenciana i un dels candidats a l'alcaldia del PP que va barallar la direcció espanyola i valenciana. A la imatge, compareix a la comissió de Ciegsa| EFE

Un «incompliment del principi d'estabilitat pressupostària» que va comportar un cost de quasi 400 milions d'euros per operacions de crèdit o de 33,6 milions d'euros en concepte de compensació als contractistes per ajornar els pagaments. El dictamen, de fet, cita una operació que va incrementar en poc més de dos milions d'euros el cost addicional de l'empresa. Tal com va denunciar en EL TEMPS l'aleshores diputada del PSPV a les Corts Valencianes i actual consellera de Sanitat, Ana Barceló, Ciegsa va convertir pagarés impagats en deute comercial, però reconeixent un interès de demora als subministradors que xocava amb l'adhesió del Consell al pla de proveïdors. No debades, aquest mecanisme financer prohibia la contrapartida dels interessos. «Vostè no va avisar de la possible il·legalitat, ni de la responsabilitat patrimonial en la qual poden incórrer els administradors», va etzibar Barceló a l'advocat Manuel Broseta, nom il·lustre de la classe dirigent valenciana i propietari del bufet que va assessorar la firma entre 2001 i 2015, de la qual va facturar més d'un milió d'euros, tal com va avançar aquest setmanari.

«El Sr. Manuel Broseta [...] quan se li pregunta si va explicar la il·legalitat en la qual incorria Ciegsa quan es va reconèixer el deute als proveïdors amb interessos, i quan el Ministeri d'Economia en la seua resolució, explícitament, prohibia que s'acolliren i que es contemplaren altres compensacions que no foren el deute, indica que desconeix aquesta informació», afirma l'informe. I agrega: «Ciegsa va reconèixer interessos fins al punt de pagar compensacions indemnitzatòries durant el temps transcorregut des del moment del venciment dels pagarés que s'havien tornat fins al moment que van pagar-se».

Al document, s'assenyala que «María José Català [actual alcaldable del PP a València] com a conselleria d'Educació va admetre que els proveïdors s'acolliren al Pla de Pagament a Proveïdors, mecanisme que va posar en marxa el Govern d'Espanya, i que tenien un estricte criteri que lligava el pagament anticipat a la renúncia de la reclamació de cap interès. Però es rebrien interessos del 7 i el 9%, i amb alguns casos de picaresca comptable en ser tenidors dels documents entitats bancàries, que allargaren al màxim el termini de cobrament per aconseguir el màxim benefici possible». I es pregunten: «Per què van realitzar-se escriptures de reconeixement del deute davant notari? Per què no es va atendre a la circular de Bruno Broseta [germà de Manuel Broseta, aleshores alt càrrec del Consell i esquitxat pel saqueig del Palau de les Arts]?». Una sentència va determinar, segons el dictamen, la improcedència del pagament i va condemnar Ciegsa a l'ostracisme.

Suspens en adjudicacions

Si PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem foren els professors i l'empresa pública l'alumna, Ciegsa suspendria l'assignatura de realitzar correctament adjudicacions de contractes. Una de les causes d'aquest insuficient seria la licitació de col·legis agrupats per lots durant la primera etapa de la mercantil. Aquest sistema, segons el dictamen, «provoca una restricció i absència del principi de competència entre les empreses». O en paraules d'Esteban González Pons, exconseller d'Educació del PP: «Crea sobrecostos». L'altre factor seria el límit de les baixes en les ofertes a un 16%. Per al quartet de forces polítiques, «a l'igualar-se totes les ofertes en aquest apartat, la resta d'aspectes de la baremació per a l'adjudicació depenen d'una valoració subjectiva de la firma pública».

L'informe indica, al seu torn, un abús en el recurs al negociat sense publicitat, una fórmula que s'empra en situacions excepcionals i que durant els governs del PP va convertir-se en «habitual» a Ciegsa. Segons les dades oferides a l'informe parlamentari, els negociats sense publicitat en l'adjudicació d'aules van representar un 100% en 2005, un 96% en 2006, un 85% en 2007 i un 74% en 2008. També se censura la realització d'encàrrecs a la firma executats pels ajuntaments, un fet que contravenia el mateix conveni que va engegar la mateixa mercantil. O com expressa el dictamen: «Es perd l'objecte concret de la comanda de gestió, ja que Ciegsa es limita a finançar les accions prèviament encomanades a la conselleria».

Els exconsellers d'Educació Esteban González Pons, qui va proposar la designació de Máximo Caturlo, paradigma de les pràctiques fosques a Ciegsa, i Alejandro Font de Mora són considerats com a responsables polítics de la gestió de la firma pública, segons el dictamen. A la fotografia, ambdós participen en una campanya per la llengua pròpia| EL TEMPS

Les escoles de la mar -al punt de mira dels tribunals- i els criteris de solvència a l'hora d'atorgar contractes són altres punts foscos assenyalats a l'apartat de les adjudicacions. Com ho són «els modificats per sobre del límit màxim definit per la legislació vigent en cada moment», corroborats amb els informes anteriors de la Intervenció i de la Sindicatura de Comptes. Una altra anàlisi legal sobre la firma, però, és qüestionat per part dels quatre grups parlamentaris. Es tracta d'un informe del despatx Garrigues que, a parer del dictamen, «dóna una mena de cobertura legal a aquestes irregularitats en equiparar, d'acord amb els seus trets fonamentals, el concurs de projecte i l'obra, un fet que justifica en increments d'obra superiors al 20% [el topall legal] la negativa a rescindir el contracte per part de l'administració».

De 'zombis' i barracons

La mirada de Podem, Compromís, PSPV i Ciutadans també es deté en un dels símbols de les polítiques educatives dels populars durant els darrers anys: les aules prefabricades. Segons el dictamen, «més d'un 60% dels expedients analitzats a l'informe han comptabilitzat [que els nens passaven] en aules prefabricades un temps superior als sis anys». Les contractacions d'aquestes infraestructures, a més, es feien amb anterioritat a l'encàrrec de l'obra principal. Fins i tot, hi havia encomanes «sense tenir vinculació amb cap obra». Per adjudicar-les, com en el cas de les obres, hi havia un «abús del negociat sense publicitat».

«Les instal·lacions provisionals acaben sent fixes, ja que no queda justificat que s'allargue tant [...] la utilització d'aules prefabricades, a vegades sense que es trobe adjudicada l'obra del col·legi real a l'empresa constructora», s'afirma al dictamen. I s'adverteix: «Respecte de la legalitat de la comanda de gestió en el cas de les aules prefabricades, cal especificar que s'està encomanant a una firma pública una contractació 100% a tercers, quan la llei només ho permet en un 50%. Estem davant un cas clar de frau de llei». L'informe recull, al seu torn, la denúncia presentada per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència sobre el presumpte càrtel empresarial que va operar amb l'objectiu de monopolitzar les adjudicacions d'aules prefabricades.

Investigades per la justícia dintre del cas Taula, les contractacions irregulars de personal dintre de Ciegsa són altres dels aspectes que censuren les quatre formacions polítiques que han firmat el document. Al dictamen, expliquen el procediment de contractació «totalment irregular» de les assistències tècniques per supervisar projectes, uns treballs prestats a través de la figura «de fals autònom». Per sol·licitar aquests serveis, va emprar-se el mecanisme de negociat sense publicitat en un 38% l'any 2005, un 50% l'any 2006, un 65% l'any 2007 i un 53% l'any 2008. L'informe, de fet, assenyala que les irregularitats en matèria de personal van acabar-se amb la marxa de l'aleshores conseller delegat, Máximo Caturla, imputat a l'Operació Taula i qui va renovar tota la cúpula tècnica amb funcionaris que copaven les meses de contractació.

De les contractacions de personal, també destaquen els denominats com a treballadores zombis. Podem, PSPV, Ciutadans i Compromís conclouen que «dels 6 zombis o empleats absents inicials, acaben sent un total d'onze persones contractes per Ciegsa com a personal en plantilla de l'empresa pública, i que no realitzaven cap treball en la firma. Nou d'aquests contractes d'alta direcció van ser realitzats per un despatx extern d'assessorament laboral, mercantil i jurídic, Broseta». De fet, i tal com recull el dictamen, la responsable de Recursos Humans d'aleshores a Ciegsa, Ana Lajo, afirma que «Broseta era el que més estava en el tema dels recursos humans en l'etapa de Caturla». «Abans d'entrar amb el senyor Caturla, treballàvem amb altres assessors. A partir d'aquell moment, vam començar amb Broseta, i Broseta ho feia pràcticament tot. [...] Broseta em deia: 'Contracta açò'», va relatar durant la seua declaració a la comissió d'investigació.

María José Català, actualment diputada a les Corts Valencianes i alcaldable del PP a l'Ajuntament de València amb un discurs antivalencianista, està assenyalada com a responsable política de la gestió de Ciegsa en la seua condició d'exconsellera d'Educació, segons el dictamen| EL TEMPS

«Un dels treballadors 'zombis' incorporats a través [...] dels contractes d'alta direcció ficticis i que, per tant, va formar part de la plantilla era Emilio del Toro [militant del PP]. [...] La contractació d'Emilio del Toro coincideix amb l'etapa en la qual deixa de ser regidor de l'Ajuntament de València, i fins que torna al consistori», critiquen al dictamen. Beatriz Gascó, diputada del PP a les Corts Valencians i assot anticatalanista, és un altre dels treballadors zombis que cita el dictamen. En aquest cas, però, incorporats a través d'una empresa de treball temporal.

Amb aquest expedient acadèmic de notables en irregularitats, l'informe considera com a responsables polítics «del mal funcionament en la gestió econòmica de Ciegsa, de no exercir els mecanismes de control i fiscalització imprescindibles i, per tant, dels perjudicis generats a la societat valenciana» als exconsellers d'Educació Manuel Tarancón, Esteban González Pons, Alejandro Font de Mora, José Císcar i María José Català. Aquest document, però, atribueix una «singular responsabilitat directa en la situació econòmica generada, irregularitats contractuals i administratives i l'opacitat en el funcionament de l'empresa pública a Máximo Caturla, secretari autonòmic [...], a proposta de [...] González Pons». I atorga «una responsabilitat política vigilant en la persona de [...] Font de Mora».

Els directius tampoc es deslliuren de les responsabilitats que determinen els quatre partits. Joan Vergara, Elena Bosque i Carlos Roqués, directius de Ciegsa i cúpula funcionarial de Caturla, són considerats «cooperadors directes en matèria de contractació i direcció de projectes». Roqués, per exemple, va creuar la porta giratòria l'any 2008 en fitxar per BM3, una de les contractistes de la firma pública al punt de mira de la justícia valenciana. Una ombra dintre de l'escola d'irregularitats en la qual va convertir-se des del seu bressol Ciegsa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.