A només tres anys d’arribar a la jubilació, Joan Josep Blasco afrontava el procés d’adjudicació de les destinacions per a docents interins com una rutina. Nascut a la Vall d’Uixó, a la Plana Baixa, i especialitzat en equips electrònics, no tenia cap dubte que obtindria, de nou, la plaça per impartir classe a Vila-real, a poc menys de 20 quilòmetres de casa. La sorpresa va arribar, però, quan va consultar una de les diferents llistes d’assignacions que ha publicat durant aquest mes d’agost la Conselleria d’Educació encapçalada per José Antonio Rovira.
Blasco s’havia quedat sense plaça. “Va ser tota una sorpresa. Hi havia companyes que estaven per darrere en la llista que havien aconseguit aquestes destinacions, mentre jo m’havia quedat sense plaça”, narra. I critica que les seues reclamacions i les seues protestes han caigut, de moment, en sac foradat: “No ens han contestat”. “De fet, vam acudir a la Conselleria i no ens van fer cas”, es queixa. “En aquests moments, no saps ben bé què fer: si apuntar-se a l’atur o esperar que contesten la reclamació. Estan jugant amb la vida de moltes famílies i no estan tenint cap empatia cap a aquestes persones”, denuncia.
“Conec casos de gent que en la primera adjudicació van donar-los una plaça a Vinaròs (Baix Maestrat), i en la segona adjudicació van canviar-los a Llíria (Camp de Túria, 150 quilòmetres al sud), quan ja s’havien afanyat per llogar un pis a Vinaròs i havien pagat, fins i tot, la fiança per poder començar a instal·lar-s’hi”, expressa. “En els 11 anys que duc d’experiència en aquests processos d’adjudicacions, mai no havia viscut un caos com el d’enguany. Hi ha gent a qui els han donat una vacant d’una assignatura que no existeix!”, exclama.
La situació de Nagore Moreno, una professora de procediments sanitaris i assistencials que fa uns anys va traslladar-se de Catalunya al País Valencià amb el propòsit d’estar a prop de la seua família, és similar. “És cert que calia fer un tràmit per a passar de professora tècnica a professora de secundària, però era una qüestió simplement administrativa. En principi no afectava l’assignació de les places, ja que així ho fixen les resolucions publicades. El problema ha estat que, per no fer aquest tràmit, m’he quedat sense plaça quan enguany ja me’n tocava una prop de casa”, exposa amb una mescla d’indignació i frustració per quedar-se “sense una destinació que li corresponia d’acord amb la normativa”.
“Estic sense treball i sense saber quan arreglaran les llistes, en cas que ho facen. No sé si faré substitucions ni res. Mai no havia viscut una situació així”, subratlla. Paula Marco, professora de secundària de francès, ho comparteix: “En els anys que duc en aquesta situació laboral, mai no havia experimentat un escenari tan surrealista”. Marco es queixa que s’hagen donat acreditacions lingüístiques a alguna gent mentre que a ella no li ha tocat, així com que no s’haja seguit l’ordre de les llistes per a les assignacions de places. “Les llistes s’ordenen per antiguitat, però en la convocatòria d’enguany han tornat als vells mètodes”, lamenta.
Les seues queixes, tanmateix, han estat inútils per a la Conselleria d’Educació, comandada pel PP. “Vaig agafar el cotxe des d’Alacant fins a València per a plantar-me en la Conselleria. La resposta va donar-me-la un funcionari que no tenia coneixements del tema. Cap responsable polític, ni cap altra persona implicada en el procés, va contestar-me. És tot molt surrealista i comence a sospitar que els errors en les llistes d’adjudicació de les places poden no ser casuals”, suggereix.
Aquests casos no han estat puntuals, ni han entrat dintre de les xicotetes incidències habituals que ocorren any rere any en els processos d’adjudicació de places dels interins. Formen part d’un caos educatiu inèdit que ha afectat durant el mes d’agost el conjunt dels 21.000 interins, on la Conselleria encapçalada per Rovira ha publicat diverses llistes d’adjudicacions que han estat farcides d’errades. O, dit d’una altra manera: la gestió del PP d’aquest procediment ordinari ha generat la primera gran crisi a la qual s’ha enfrontat el nounat conseller amb els sindicats en peu de guerra, un malestar intens a la comunitat educativa i peticions de dimissions d’alts càrrecs populars de la Conselleria per part de les forces de l’oposició.
Caos, xoc polític i “purga ideològica”
Si Rovira va arribar a la Conselleria com una persona amb capacitat de diàleg i per evitar els escàndols en un govern compartit amb l’extrema dreta Vox, les seues primeres setmanes al capdavant del departament d’Educació han anat, precisament, en sentit contrari. A l’agitació d’argumentaris anticientífics sobre la normativa lingüística del català s’ha sumat una crisi en la designació de les places dels interins que compta amb diferents causes.
“La crisi s’ha produït per tres factors. En primer lloc, arran dels nous procediments que s’han donat aquest curs, especialment per la divisió dels cossos docents, que no s’ha passat correctament al programa informàtic. En segon lloc, un programa informàtic que, quan introdueixes una nova variable, te’n desfà altres; i finalment, a causa del canvi de govern, on els nous càrrecs han entrat en el moment més crític”, explica Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), qui assenyala que la nova directora general de Personal Docent, Sonia Sancho, “no va estar a l’aguait durant el moment més delicat”.
El cessament dels antics càrrecs botànics i l’absència de la responsable «per un tema personal” durant les hores més crítiques estan en l’origen d’aquest caos. “Quan el primer Botànic va entrar a la Generalitat Valenciana a l’estiu de 2015 es va mantenir el responsable de personal docent fins al novembre, perquè aquesta era la garantia que el procés es podia fer amb normalitat. En aquest cas, l’anterior direcció de personal va cessar el 28 de juliol i la nova directora va prendre possessió el dia 31. La qüestió és que aquesta persona, una volta va prendre possessió, es va absentar fins al 10 d’agost, malgrat que aquestes són dates crítiques en el procés d’adjudicació”, indica Candela.
“Mai ha passat res amb un canvi de govern. Els professionals de la Conselleria ho tenien tot preparat perquè es feren les adjudicacions. En l’any 2015, per exemple, el procés fou impecable», coincideix Xavier Angulo, d’UGT-PV, qui amplia: “El nou equip va prendre unes decisions que van nugar-lo de mans i peus, com ara llevar-se de damunt, en un primer moment, més de 250 professionals que eren necessaris per a dur endavant les adjudicacions amb la normalitat habitual”. “Aquest govern ha generat un caos insostenible, una crisi de dimensions monumentals injustificable”, ressalta.
La falta de supervisió política per part dels dirigents conservadors de la Conselleria i els cessaments d’alts càrrecs també expliquen aquesta crisi, segons Xelo Valls, secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO-PV: “La falta de personal i uns responsables polítics que no han estat al peu del canó quan tocava vigilar la feina tècnica han derivat en una crisi en què hi ha professors que no han pogut descarregar-se la seua credencial a pocs dies de la incorporació al seu lloc de treball”. “La Conselleria s’ha excusat, entre altres coses, amb el programa informàtic, però aquesta aplicació s’ha emprat des de fa temps sense que s’haja produït un caos d’aquesta dimensió”, precisa.
Els sindicats han denunciat assignacions de places a persones amb menys puntuació que altres que atresoraven un lloc millor a les llistes, així com CCOO ha criticat l’incompliment de l’acord que assegurava vacants per als docents majors de 55 i 60 anys. “S’està solucionant cada incidència de manera individualitzada quan cada errada té una repercussió col·lectiva. Aquesta manera de funcionar no ens agrada perquè genera clientelisme”, adverteix Valls.
El conseller Rovira va defensar-se acusant els anteriors càrrecs d’haver deixat la Conselleria “amb el treball a mig fer”, i va anunciar que estudiaria les accions legals pertinents contra els responsables assenyalats per ell, tot al·legant que el programa informàtic “estava obsolet per a iniciar els procediments que s’incorporaven enguany”. “La gestió del nou equip de la Conselleria ha estat un desficaci. No és presentable que la directora general s’incorpore al treball el dia 10 d’agost. El càrrec sempre va per davant d’altres problemes”, replica Raquel Tamarit, anterior consellera d’Educació, Cultura i Esports per Compromís.
“Molta gent de la casa em va demanar que cessara els anteriors càrrecs perquè tornaren als seus llocs de treball docent de cara al curs escolar. Ara bé, en el cas del personal amb responsabilitats durant l’inici de curs, el cessament va produir-se el 31 de juliol perquè ho pogueren deixar tot enllestit”, diu Tamarit per contrarestar el discurs de Rovira, alhora que defensa els funcionaris que seran investigats i critica que “una de les primeres mesures del nou govern, efectuada el 28 de juliol, fou cessar el secretari autonòmic d’Educació i les directores generales de Personal Docent i Ordenació Educativa, que tenen un paper fonamental en l’inici de curs”. Per últim, l’exconsellera esgrimeix que “no tenia cap notificació de problemes amb el sistema informàtic”.
Compromís va criticar que l’origen del col·lapse educatiu estava “en una purga ideològica dels tècnics”, va demanar la dimissió de la directora general de Personal Docent del PP i va registrar una pregunta a les Corts Valencianes sobre una possible manipulació del sistema d’adjudicació per beneficiar persones afins a la formació de la gavina. “S’amaguen de donar explicacions perquè són incompetents després d’un caos i un descontrol que ha causat incertesa a les famílies”, va retraure Rebeca Torró, síndica del PSPV a la cambra valenciana, sobre el veto de populars i Vox a retre comptes per aquesta crisi a Les Corts. Els socialistes, a més, han denunciat l'enèsim capítol d'aquest caos: la falta de docents en moltes escoletes de 0 a 3 anys a res de començar el curs escolar. Rovira, al punt de mira pel terrabastall educatiu.