Els adjectius «durs» i «severs» s'havien apoderat del preludi a la presentació dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2024. El Govern valencià del PP i l'extrema dreta Vox havia generat un ambient polític i un relat econòmic que semblava anticipar una mena de Halloween pressupostari. Sense anar més lluny, el president valencià, el popular Carlos Mazón, havia expressat en la jornada prèvia a la comunicació pública dels comptes que «els pressupostos serien durs per als polítics a causa de l'herència rebuda de l'anterior Consell».
La rebaixa fiscal de Mazón, concentrada en una bonificació al 99% de l'impost de donacions i successions beneficiosa per a rendes elevades, agitava el fantasma de les retallades en cas de sumar-se la narrativa traslladada prèviament pel Consell. De fet, el vicepresident primer i conseller de Cultura, el torero ultradretà Vicente Barrera, havia emmarcat aquests comptes «en un context de màxima austeritat». L'explicació introductòria de Ruth Merino, consellera d'Hisenda i portaveu del Consell, quadrava amb aquest discurs que hipotèticament albirava una reducció de la despesa.
Sense cap mena de referència al deute històric de l'Estat espanyol amb el País Valencià a compte de l'infrafinançament, Merino engegava la seua intervenció d'aquest dilluns recriminant el Govern del Botànic «per augmentar el deute en 17.182 milions d'euros, passant dels 40.063 milions d'euros del 2015 als 57.246 milions d'euros de juny del 2023». «Els interessos del deute s'han incrementat un 112% del 2023 a la previsió del 2024, passant de 412 milions d'euros a 870 milions d'euros», agregava per censurar «els dèficits que s'havien generat durant l'anterior Govern valencià».
«Hem confeccionat aquests pressupostos a cegues perquè el Govern espanyol en funcions no ens ha facilitat les dades», ha carregat contra la coalició governamental del PSOE i l'espai d'Unides Podem. Segons la portaveu del bipartit del PP i la ultradreta Vox al País Valencià, l'executiu estatal «no ha informat de les entregues a compte, ni de la liquidació del sistema de finançament autonòmic, ni del sostre de despesa, ni tampoc ha aprovat els objectius d'estabilitat pressupostària de dèficit i deute per a l'any 2024»,
A pesar que la narrativa de l'herència rebuda i de la situació crítica econòmica podien preveure una reducció pressupostària, el Consell dels conservadors i els reaccionaris ha sorprès amb l'anunci d'un pressupost de 29.732 milions d'euros, és a dir, un 4,5% més envers els 28.438 milions d'euros que van consignar les forces botàniques en el seu últim any al capdavant de la màxima institució valenciana. En cas de mesurar-ho en termes de despesa real, això és, del pressupost no-financer, l'augment és d'un 2,3%, en evolucionar dels 22.164 del 2023 als 22.670 milions del 2024.
La quadratura del cercle pressupostari, d'anunciar rebaixes impositives, criticar l'increment del deute i augmentar el pressupost envers els guarismes del tripartit botànic, es produeix per la previsió del Govern valencià de Mazón d'una pujada de la quantitat percebuda en les entregues a compte, les quals ascendiren un 16% d'acord amb les previsions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. En concret, es tractaria de 12.789,95 milions d'euros per les entregues a compte i 2.719,4 milions d'euros per la liquidació pendent del 2020. Així mateix, s'estima una retallada de 633 milions d'euros procedents dels fons europeus, on solament es disposarà de 530 milions d'euros pels 1.163 milions d'euros d'enguany.
La coalició valenciana del PP i la ultradreta Vox ha confirmat l'eliminació de la partida d'ingressos reivindicativa dels 1.300 milions d'euros que els valencians deixen d'ingressar cada any per l'infrafinançament, però sí que ha incorporat una altra amb les mateixes característiques a compte dels 926 milions d'euros que deu l'Estat espanyol al País Valencià de l'atenció sanitària a desplaçats d'altres comunitats autònomes i estrangers. «No és una partida fictícia. Tenim el dret a exigir-ho», ha argumentat sobre la contradicció de recriminar el Botànic per incloure partides reivindicatives i repetir la jugada en els seus primers comptes.
Els pressupostos per a l'any 2024, dissenyats per PP i els reaccionaris de Vox, contemplen, per a acabar-ho d'adobar, una destralada fiscal en fonts d'entrades dineràries com ara l'impost de successions i donacions, el tribut sobre transmissions patrimonials o l'impost d'actes jurídics documentats. Si en els comptes del 2023, confeccionat per les forces botàniques, s'havia calculat uns ingressos de 391 milions d'euros en concepte d'impost de donacions i successions, l'executiu de Mazón només preveu aconseguir per aquest tribut 179 milions d'euros. La diferència negativa a l'impost de transmissions patrimonials és de 142 milions d'euros i de 46 milions d'euros en el cas de l'impost d'actes jurídics documentats.
Augment de la concertada i subvencions 'terraplanistes'
Si l'acord de govern inicial que van signar el PP i l'extrema dreta Vox semblava una victòria dels ultradretans, atès que estava farcit d'un llenguatge reaccionari i de l'agenda extremistade la formació encapçalada institucionalment al territori valencià pel torero Barrera, la distribució pressupostària mostra el gran domini dels populars de la caixa del Consell. Dels 21.330.486 milions d'euros que gestionaran el conjunt dels departaments valencians, només 1.326.151,07 euros seran administrats per Vox. O dit d'una altra manera: representa poc més d'un 6% dels diners que disposaran cada àrea de gestió del govern i un 4,4% en cas de calcular sobre el total dels comptes.
La conselleria de presidència, encapçalada pel mateix Mazón comptarà amb un pressupost de 183,992 milions d'euros. Sense no gaire capacitat d'establir una comparació entre les conselleries botàniques i les actuals del bipartit PP-Vox per la reorganització de competències, el departament del cap del Consell conserva diverses línies d'ajuda per la memòria democràtica, com ara una per sufragar l'estudi d'identificació de víctimes del franquisme del Fisabio amb 600.000 euros, una segona per finançar exhumacions de fosses amb 300.000 euros o una tercera de 200.000 euros per pagar una recerca d'identificació de víctimes del franquisme de la Universitat de València. Fins i tot, inclou una subvenció a la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià per 40.000 euros.
Amb altres línies a favor de l'Associació de Juristes Valencians o de la Comunitat de Regants del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaia, el president valencià manté l'ajuda del Govern del Botànic a la blavera Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. En aquest cas, però, ascendeix als 15.000 euros. El seu vicepresident primer i conseller de Cultura, el torero Vicente Barrera, puja l'aposta i com si es tractara del responsable d'Agricultura, ha programat un reg intensiu a diferents entitats secessionistes i promotores de la tauromàquia.
El referent institucional de Vox al País Valencià ha pressupostat una subvenció de 50.000 a Lo Rat Penat, una entitat segrestada des de la transició pels preceptors del terraplanisme lingüístic, i uns altres 50.000 per a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. L'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana, de caràcter marginal i representant del blaverisme pseudocultural, aconsegueix una ajuda de 18.000 euros, així com el Centre Cultural Bernat i Baldoví, incrustat dintre del secessionisme lingüístic de vincles fallers, pesca un pagament de 10.000 euros. La gran beneficiària, tanmateix, és la Fundació Toro de Lídia, el principal lobby protaurí de l'Estat espanyol, amb una injecció de 300.000 euros.
Barrera, al seu torn, reserva una línia d'ajudes «per a la preservació de la cultura folklòrica cívic-religiosa» xifrada en 500.000 euros i entrega 35.000 euros a la Universitat Catòlica de València, propietat de l'Arquebisbat de València, marcada pels seus actes reaccionaris i alimentada amb recursos públics durant l'etapa del PP. Amb un pressupost global a la conselleria de 220,828 milions d'euros, incrementa lleugerament la partida del Palau de les Arts fins als 20,6 milions d'euros i redueix dels 13,6 milions d'euros als 9,8 milions d'euros l'IVAM.
La retallada també és significativa a l'Institut Valencià de Cultura: involuciona dels 48,6 milions d'euros de l'últim any de legislatura botànica als 43,6 amb el conseller ultradretà. El Consorci de Museus també un descens dels 7,8 milions d'euros als 6,7 milions d'euros, així com la Fundació Bromera assoleix un ajut de 30.000 euros i la Fundació Full un altre de 100.000 euros. Per contra, no hi ha ni rastre de cap subvenció a l'Institut Ramon Llull. A l'àmbit esportiu, Barrera ha incorporat una ajuda de 250.000 euros per finançar despeses corrents de «les seleccions nacionals de la Comunitat Valenciana».
La conselleria que acapara la porció més gran del pastís, en cas de descomptar els 7.948 milions d'euros que xucla el servei del deute, és Educació, Universitats i Ocupació. L'home de confiança del president, el zaplanistaJosé Antonio Rovira, tindrà una capacitat pressupostària de 6.871 milions d'euros. El seu departament contempla retallades al servei d'ocupació Labora i un augment de les transferències públiques a les escoles privades del 4,9%. «No puc comentar el perquè», ha respost Merino a les preguntes sobre per què s'havia destacat aquest increment envers el pressupost del sistema de titularitat pública. El cost dels concerts a les etapes obligatòries abasta els 715 milions d'euros pels 681 del 2023 i els 101 milions d'euros en el cas dels trams postobligatoris. En aquest darrer cas, la injecció botànica va ser dos milions més elevada.
El Consell ha presumit d'augmentar un 11% els recursos destinats a la formació del professorat i d'incrementar un 10% els fons per a la inclusió educativa, encara que només consten dues línies pressupostàries de xarxes llibres per 10,3 milions d'euros quan durant la darrera etapa del Botànic aquestes dues partides superaven els 17 milions d'euros. El bipartit conservador i reaccionari, fins i tot, ha ressaltat el manteniment de la partida de «promoció del valencià i aposta pel multilingüisme a l'escola amb 19,5 milions d'euros». La conselleria ha reservat, per exemple, 3 milions d'euros «en ajudes a la promoció del valencià» o 350.000 euros per a Bon Dia TV, un canal digital compartit de TV3, IB3 i À Punt.
L'altre departament en el qual ha posat l'accent Merino ha estat Serveis Socials, Igualtat i Habitatge. Encapçalat per la zaplanistaSusana Camarero i amb un pressupost global de 2.811 milions d'euros, la portaveu del Consell ha venut una pujada de la consignació per atenció primària i dependència del 13,6%, un increment del 0,6% de la Renda Valenciana d'Inclusió i la previsió de sumar 10 milions d'euros més a les polítiques per la igualtat i contra la violència de gènere. També ha assegurat que aquests pressupostos permetran 1.200 places noves de residències.
El gran missatge que ha traslladat el Govern valencià del PP i Vox amb aquests pressupostos per a l'any 2024 ha estat el redoblament de la inversió sanitària. «S'han previst 8.504 milions d'euros. És el pressupost més gran de la història», ha remarcat la portaveu del Consell sobre el departament que dirigeix el zaplanista Marciano Gómez. «Impulsem l'atenció primària amb 730 milions d'euros, la qual cosa representa un terç dels recursos d'atenció sanitària; augmentem en 20 milions d'euros fins als 142 milions les polítiques de salut mental i prevenció d'addicions; i creem noves ajudes a empreses del tercer sector per 1,5 milions d'euros», ha desgranat.
La resta de conselleries del PP comptaran amb un múscul pressupostari més limitat. Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dirigida per Núria Montes, disposarà de 530 milions d'euros per promoure l'economia valenciana, i Salomé Pradas, responsable de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, tindrà una potència econòmica de 633 milions d'euros. Pradas ha pressupostat ajudes a la comunitat de regants del marge esquerra del Segura, un dels grups actius a favor del transvasament, de 350.000 euros; convenis amb el CEU Cardenal Herrera per 35.000 euros; i 25.000 euros per a la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana.
El departament d'Hisenda, Economia i Administració Pública, encapçalat per Merino, gaudirà de 469 milions d'euros mentre que Justícia i Interior, comandada per la voxiterElisa Núñez, disposarà de 760 milions d'euros. Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb l'ultradretà José Luis Aguirre al capdavant, atresorarà un marge pressupostari de 344 milions d'euros. Les Corts Valencianes incrementaran la seua partida als 39 milions d'euros, la Sindicatura de Comptes gaudirà de 10,3 milions d'euros, el Consell Valencià de Cultura disposarà d'1,6 milions d'euros o el Consell Jurídic Consultiu de 3,3 milions d'euros. El Síndic de Greuges comptarà amb 4,2 milions d'euros i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua aconsegueix ingressar 200.000 euros més fins a assolir els 3,8 milions d'euros.
'Black friday' fiscal
Amb les conselleries de Cultura, Hisenda, Innovació i Medi Ambient perdent pressupost envers el Botànic, d'acord amb la informació proporcionada pel Govern valencià de Mazón, Merino ha ressaltat en la presentació dels pressupostos no només la bonificació de l'impost de successions i donacions, sinó «les deduccions socials» aprovades dintre de l'Impost a la Renda de les Persones Físiques. «Hi haurà deduccions per despeses en ulleres i llentilles, el dentista, la pràctica esportiva, els tractaments de salut mental, malalties cròniques i rares, o danys cerebrals adquirits o alzheimer», ha disseccionat.
Aquests descomptes fiscals estan destinats, segons ha concretat Merino, per a rendes baixes amb una base liquidable individual declarada de fins a 32.000 euros i conjunta de fins a 48.000 euros. En total, l'executiu conservador i reaccionari estima un estalvi per als contribuents (o un forat per a les arques públiques valencianes, depenent de l'òptica en la qual s'analitza la mesura) de 180,2 milions d'euros.
El black friday impositiu anticipat es complementa, però, amb l'aplicació d'un tipus reduït del 6% per a menors de 35 anys en la compra d'habitatge habitual de fins a 180.000 euros, i un tipus del 6% per a compra d'habitatge habitual de protecció oficial de règim general fins als 180.000 euros. També s'ha rememorat l'aprovació d'un tipus del 3% per a compra de l'habitatge usual de fins a 180.000 euros en cas de ser de protecció oficial de règim especial i un altre del 3% per l'adquisició d'una llar habitual de fins a 180.000 euros per a famílies nombroses i monoparentals, persones amb discapacitat i dones objecte de violència de gènere.
«Són uns pressupostos que obliden a les classes mitjanes i treballadores, especialment als més joves, baixant la inversió en habitatge, en transport públic o també en polítiques d'innovació tan importants per a tindre ocupacions de qualitat», ha reaccionat Arcadi España, portaveu adjunt del PSPV a les Corts Valencianes. «Aquests comptes frenen el progrés de la Comunitat Valenciana perquè són els primers en vuit anys que incorporen retallades en àrees fonamentals», ha completat, per ampliar: «Frenen la creació d'ocupació i el canvi de model productiu, ja que lleven 360 milions d'euros d'una tacada en actuacions com la formació dels aturats, les polítiques de promoció del turisme, les ajudes a les empreses i autònoms o també la investigació».
La frenada, segons el dirigent socialista, també s'ha donat en matèria de serveis socials: «Els comptes del PP i la ultradreta disminueixen un 15% les inversions en política d'habitatge i redueixen 70 milions d'euros totes les polítiques de foment i millora del transport públic». «Frenen la lluita contra el canvi climàtic, les polítiques per a tindre més aigua i també la inversió en infraestructures», ha subratllat, per rematar: «El negacionisme climàtic també s'ha traslladat als pressupostos, perquè baixen en més de 423 milions d'euros les polítiques per a protegir el medi ambient, tindre aigua de més qualitat i invertir en infraestructures que continuen sent molt necessàries, així com es redueixen les partides de política industrial i turística».
«Els primers pressupostos del PP i Vox causen un forat en la inversió pública de la Generalitat Valenciana i ignoren la situació de dificultat de moltes famílies», ha denunciat la portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Aitana Mas, qui ha afegit que «són uns comptes amb poca ambició que causaran més mal que bé a la nostra societat». «La retallada que patirà el sector públic instrumental, amb institucions tan transversals com l'IVACE, afectarà la competitivitat de les nostres empreses i, a més, detraurà sis milions d'euros dels fons europeus», ha indicat sobre la tisorada del bipartit de Mazón del 7,7% al sector públic instrumental.
L'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana i dirigent de Compromís ha acusat de «demagògia a Mazón sobre l'accés a l'habitatge de la joventut»: «No forma part de la inversió social». «Hem sentit dir a la consellera d'Hisenda que no vol esprémer a les famílies, però i les que viuen ja asfixiades? La renda valenciana d'inclusió augmenta únicament un 0,6%, un increment clarament insuficient amb la situació econòmica actual. Deixen les ajudes al transport públic en risc de desaparèixer», ha censurat.
«Són uns pressupostos ficticis, amb unes previsions massa optimistes pel que fa als ingressos i que viuran de les rendes del Botànic», ha criticat la portaveu adjunta dels valencianistes, qui ha definit també aquests comptes com a «un bufet lliure per als rics amb l'eliminació dels impostos que afecten la part més privilegiada de la societat». «El full de ruta de Mazón és deixar una administració anorèxica. El deute és una reivindicació, no és una cortina de fum per a retallar els serveis públics. L'herència rebuda va ser molt pitjor per al Botànic que per a Mazón i la ultradreta», ha tancat sobre els primers pressupostos de l'era del PP i Vox al capdavant de la Generalitat Valenciana.