Ençà i enllà

Un exèrcit contaminat pel franquisme

La difusió d’un manifest a favor del dictador Francisco Franco, avalat per quasi un miler de comandaments militars a la reserva, ha revifat el fantasma del franquisme latent a les forces armades. L’ascens i la condecoració d’uniformats que van expressar les seues simpaties pels colpistes del 23F, l’historial de manifestacions nostàlgiques a favor de la dictadura o les declaracions ultradretanes de generals en la reserva respecte de la qüestió catalana revelen, segons la majoria dels militars consultats per aquest setmanari, la pervivència d’una mentalitat ultraconservadora a l’exèrcit. “La cúpula militar conserva un substrat franquista”, denuncien.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’emoció, els records i, fins i tot, les llàgrimes contingudes protagonitzaven la jornada. Entre Madrid i Colmenar Viejo, a la base militar del Goloso, ubicada a la serra de Guadarrama, el tinent general Juan Enrique Aparicio, encara cap del comandament de personal de l’exèrcit de terra, plegava l’uniforme. Ascendit a la cúpula militar durant l’etapa de la socialista Carme Chacón al capdavant del Ministeri de Defensa, Aparicio passava, per la seua edat, a la reserva. Amb una carrera farcida de càrrecs en les altes esferes castrenses, s’acomiadava reivindicant el seu amor per Espanya i amb la presència a l’acte de la Real Cofradía de Nuestro Padre Jesús Caído de Valdepeñas, a Madrid. No debades, el tinent general mantenia uns lligams molt estrets amb la congregació religiosa. 

Només un any i mig després d’aquell acte, Aparicio firmava un manifest contrari a l’exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Titulat “Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d’Espanya”, el text critica que “l’esquerra política i els seus mitjans afins” tinguen com a objectiu “fer desaparèixer definitivament un dels artífexs” de la història espanyola, en referència al militar feixista.

Junt amb Aparicio, signaven l’escrit franquista quasi mil militars més. Tot i que retirats, o a la reserva, es tractava de soldats amb una alta graduació dintre de l’escalafó de les forces armades. Entre els sotasignats, de fet, apareixia Luis Alejandre Sintes, excap de l’estat major de l’exèrcit designat pel president espanyol José María Aznar l’any 2003 i ex-vicepresident del Consell Insular de Menorca a proposta de l’aleshores president balear José Ramón Bauzà

Nomenat per Aznar cap d’un dels tres exèrcits, Eduardo González-Gallarza és un altre dels firmants de més renom del manifest. La seua ideologia té un origen familiar, ja que el seu pare va participar en el colp d’Estat feixista del 1936, va exercir de ministre de l’Aire franquista i va estar imputat per l’Audiència Nacional pels crims comesos durant la Guerra Civil. González-Gallarza fill també acumula un historial polèmic. “Va ser denunciat per prevaricació amb motiu d’una reordenació de l’escalafó militar”, apunta Luis Gonzalo Segura, extinent de l’exèrcit de terra d’on fou expulsat per les seues crítiques. Expresident de la Reial Germandat de Veterans de les Forces Armades i la Guàrdia Civil, regada considerablement amb subvencions públiques, l’alt comandament militar a la reserva va demanar la il·legalització de Podem, va carregar contra la llei de Memòria Històrica i va donar suport al general José Mena, que va amenaçar durant l’elaboració de l’Estatut Català de 2006 d’intervenir militarment el Principat. Tant González-Gallarza com Sintes ocupaven altes responsabilitats al cos militar espanyol durant la tragèdia del Yak-42.

Luis Alejandro Sintes, ex cap de l'exèrcit espanyol i ex alt càrrec del PP de José Ramon Bauzà va firmar el manifest franquista| EL TEMPS

Almirall procedent d’una nissaga de tradició militar i amb connexions familiars amb un dels teòrics del falangisme espanyol, Jesús Suevos, l’excap de la caserna militar del monarca, Antonio González-Aller Suevos, també va estampar la seua firma al manifest. Un altre exajudant de camp del rei emèrit Joan Carles I, general de divisió, simpatitzant de Vox, president de la Fundació Francisco Franco i condecorat durant l’etapa de José Bono (PSOE) al capdavant del Ministeri de Defensa, Juan Chicharro, se sumava al text. Com ho feien també l’excap del gabinet tècnic de l’exministre del PP Federico Trillo, l’amirall José María Treviño; el tinent general i fill del comandament que va encapçalar la División Azul, Agustín Muñoz-Grandes Galilea; l’excomandant de les forces de l’ONU al Líban, Alberto Asarta; l’excap del comandament militar de Canàries, Emilio Pérez Alamán, qualificat per Bono de “colpista”; l’excap de la força operativa de la comunitat europea i general Francisco Martínez-Esparza Valiente; el general de la Legió Carlos Blond Álvaro del Manzano, o el general de brigada i excap de l’estat major per a la logística de la caserna general de les forces de la pau desplegades a Iugoslàvia, Emilio Abad Ripoll.

Blas Piñar Gutiérrez, fill de l'històric dirigent de Fuerza Nueva, va firmar el Manifest del 100 i el text contra l'exhumació del cadàver de Francisco Franco del Valle de los Caídos| EL TEMPS

Tampoc faltaven els militars lligats amb el 23-F. Un d’ells és el general en la reserva Blas Piñar Gutiérrez, fill de l’històric dirigent de Fuerza Nueva i impulsor del Manifest dels 100 l’any 1981 en solidaritat amb els colpistes. Havent signat tots dos textos ultradretans, hi apareix el tinent coronel José Ignacio San Martín Naya, fill del coronel condemnat a 10 anys de presó per haver participat en el colp militar de 1981. Fins i tot, Ricardo Pardo Zancada, excomandant expulsat de l’exèrcit pel seu paper clau en el 23-F, rubricava un manifest franquista que ha revifat el fantasma de l’extrema dreta a l’exèrcit espanyol, especialment per la graduació dels militars signants.

“És com si alts comandaments militars mostraren el seu subconscient una vegada passen a la reserva”, censura el general Julio Rodríguez, excap de l’estat major de la Defensa i secretari general de Podem a Madrid, tot i que matisa que “el franquisme és minoritari a les forces armades”. “Es tracta de militars que van ser educats amb uns valors que eren encara els del franquisme. La Transició va arribar molt més tard a les forces armades”, assenyala el tinent a la reserva de l’exèrcit de l’aire Miguel Ángel López, membre del Foro Democracia y Milícia. També integrant d’aquest col·lectiu que defensa els valors democràtics a l’exèrcit, fundador de la Unió Militar Democràtica (UMD), coronel i historiador, Xosé Fortes, comparteix la preocupació per l’ensenyament: “Les acadèmies militars continuen sent un viver d’ideologia franquista”. I evoca: “Quan jo vaig estar a presó, havia de calfar-me cremant maderes. En canvi, quan [Antonio] Tejero va entrar a la garjola, van instalar-hi la calefacció”. 

“El fet més greu i alarmant és que aquests militars van ocupar grans responsabilitats en les forces armades”, complementa Jorge Bravo, portaveu de l’Associació Unificada de Militars Espanyols. “Les forces armades estan contaminades pel franquisme, particularment la seua cúpula militar”, remata Arturo Maira, capità de navili de l’armada i portaveu del “Manifest en contra del franquisme a les Forces Armades”. Per a Segura, però, forma part de “la naturalesa feixista de l’exèrcit espanyol”. “Hi ha un substrat franquista a les forces armades”, ratifiquen des de l’entorn de Marco Antonio Santos, l’únic militar en actiu junt amb diversos guàrdies civils sancionats per haver firmat un manifest antifranquista. “El Govern no pot impulsar un procediment disciplinari a un militar que mostra el seu suport a la Constitució i a l’antifranquisme”, expressa indignat Maira, impulsor del manifest contra el text que lloa Franco. 

A dalt, l’excap de l’exèrcit espanyol el general Julio Rodríguez, secretari general de Podem a Madrid. Baix, Xosé Fortes, historiador, coronel i fundador de la UMD, un col·lectiu de soldats que va enfrontar-se al franquisme durant la dictadura. Ambdós són dels pocs militars de graduació elevada amb valors progressistes. 

Aquest escrit, tanmateix, ha mostrat la realitat de l’exèrcit espanyol. Mentre el manifest que exalta Franco compta amb prop de mil signatures d’exmembres de la cúpula militar, el text antifranquista no ha aconseguit passar la tanca de les 50 rúbriques. “Nosaltres guanyem qualitativament. Tenim una diferència de raó per les nostres conviccions democràtiques”, afirma Maira sobre un escrit al qual s’ha sumat Rodríguez. “En l’exèrcit hi ha un clar biaix conservador, especialment per la seua endogàmia i el domini de determinades famílies i cognoms amb una mentalitat franquista”, indica Zaida Cantera, comandant retirada de les forces armades després de denunciar l’assetjament sexual i laboral dels seus superiors i ara parlamentària del PSOE.

“Qualsevol notícia s’analitza des d’un prisma de l’extrema dreta. Jo ho he viscut diàriament. Encara que no es faça, evidentment, de manera oficial, t’assenyalen si tens uns valors progressistes”, narra López. “Expressions com ‘arriba Espanya’ o ‘trenqueu files’ són constants. Et diuen roig de merda”, relaten des de l’entorn de Santos, a qui Defensa va obrir-li un segon expedient per donar suport a la lluita de Segura per tornar a l’exèrcit. No debades, un estudi realitzat pel centre de pensament català Cidob apuntava que la mitjana dels militars reconeixien ubicar-se en la “dreta moderada”. “Més d'una quarta part de l'univers d'estudi se situa en les posicions més escorades de la dreta”, matisaven des del mateix think thank a l'estudi. “Hi ha un ambient ultraconservador. Fins i tot, permissivitat en determinades actituds. Però, al seu torn, estan controlades, singularment per la vigilància que tenen els Estats Units i els grans poders de les interioritats de l’exèrcit”, afirma el comandant retirat valencià i membre també de la UMD, José Luis Pitarch. “L'operació de situar Joan Carles I com a monarca fou intel·ligent per calmar les aigües d'aquests sectors nostàlgics”, agrega Pitarch. 

Procolpistes premiats i ascendits

De tics franquistes, de fet, se n’han produït molts durant els darrers anys. Tot i que, arran de la llei de Memòria Històrica, va posar-se fi als honors que tenia Franco a diverses casernes militars l’any 2011, l’exèrcit de l’aire comptava amb unes biografies en les quals adjectivava de “patriotes” i “herois” certs militars franquistes. “Sempre va estar en primera línia. Les seues mitjanes de més vint serveis de guerra i quaranta hores de vol per mes actiu (30 en total) no les va aconseguir cap més pilot”, es llegia sobre el militar falangista Ángel Salas Larrazábal, conegut com el carnisser d’Otxandio. Enrolat durant un temps a les forces armades nazis, va ser ascendit a capità general de l’exèrcit de l’aire pel Govern socialista de Felipe González l’any 1991. A la biografia oficial no constava la seua participació en aquells bombardeigs a la població biscaïna.

Les condecoracions i ascensos a uniformats contaminats per l’ombra del franquisme són habituals. Tal com va desvelar aquest setmanari, l’actual cap del comandament d’operacions de les forces armades, el tinent general Fernando José López del Pozo, va firmar el Manifest dels 100, un text rubricat per un centenar de soldats en solidaritat amb els colpistes del 23-F. López del Pozo, que va acudir com a representant oficial de l’exèrcit espanyol als premis de l’organització ultracatòlica Hazte Oír, la qual va elogiar, va ser premiat amb la Gran Creu de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil per l’exministre d’Interior del PP Juan Ignacio Zoido. Exresponsable del gabinet del cap d’estat major de l’exèrcit de terra Fulgencio Coll -que va participar en un acte de la ultradretana Vox a Mallorca- , va ser ascendit l’any 2017 amb la popular Maria Dolores de Cospedal com a ministra de Defensa.

Fernando José López del Pozo, tinent general, junt amb el president d'Hazte Oír Ignacio Arsuaga. Aquest comandant militar va firmar un manifest solidaritzant-se amb els colpistes del 23-F| Cap d'Estat de la Defensa

Tomás Rivera, un altre dels firmants d’aquest text procolpista, va ser promocionat de capità a general per Bono. Tot i que va posar-li com a condició retractar-se d’aquella signatura, al ministeri ningú sabia res d’una carta del militar penedint-se’n, segons Interviú. El capità Juan Cañadas Lorenzo va ser el primer sotasignat d’aquell manifest a ser ascendit com a general l’any 1999 pel Govern d’Aznar. Amb tot, no va ser l’únic que va aconseguir una graduació superior, malgrat solidaritzar-se amb els colpistes. Vicente Garbí Girón va firmar el text com a tinent i va aconseguir la graduació de coronel; César Ramón Colis Herce, de capità a coronel; Jaime Fortuny Ruiz de Elvira, de tinent a tinent coronel ocupant el càrrec de sotsdelegat de Defensa a Àvila; Mariano Luis Tomé Delgado, de tinent a coronel; José Antonio Rodríguez Moles, de capità a coronel; José María Manrique Garcia, que va qualificar les bodes gais amb un uniforme militar de “sedició”, de capità a coronel; José Manuel Guzmán Villaverde, de brigada a comandant, o José Ignacio San Martín Naya, de tinent a coronel.

José María Manrique Garcia, que va qualificar les bodes gais amb un uniforme militar de “sedició”, va firmar el manifest a favor dels colpistes del 23-F. A la imatge, amb una bandera franquista al seu costat| EL TEMPS

A la llista també apareix Blas Piñar Gutiérrez, que va aconseguir la graduació de general i va encapçalar una missió a Bòsnia i Hercegovina l’any 2002, on va rebre la visita de l’actual monarca espanyol Felip VI, aleshores príncep d’Astúries. Arturo García-Vaquero Pradal, però, és el més destacat. De tinent va ascendir a general de divisió, i es va convertir en cap dels recursos humans de l’estat major de la Defensa. Fins i tot, va ser guardonat amb l’Orde Nacional al Mèrit.

Altrament, hi ha hagut militars als quals aquella signatura va privar-los de convertir-se en alts càrrecs de l’Administració. Va succeir-li a Juan Manuel Santos Martín, nomenat per l’executiu espanyol de Pedro Sánchez director general de recursos humans d’Adif. Condecorat amb la Creu del Mèrit Militar l’any 1985, malgrat la signatura del manifest a favor del 23-F quatre anys abans, va renunciar a la seua nova ocupació un mes després de la seua designació per haver donat suport al text procolpista.

Feixisme militar subvencionat

Les reminiscències del franquisme a les forces armades també han rebut l’ajuda de la xequera pública. L’Associació de Militars Espanyols (AME), present al Consell de Personal de les Forces Armades, va rebre quasi 5.000 euros de subvenció del Ministeri de Defensa durant l’etapa del PP. A banda, el Govern espanyol va sufragar les despeses d’energia, mitjans informàtics i telefònics del col·lectiu castrense. Encara més, va cedir la caserna San Nicolás a l’exèrcit de terra per editar la revista Militares.

Des d’aquesta publicació, el seu editor i, al seu torn, president de l’AME, el coronel jubilat Leopoldo Muñoz, va escriure contra la retirada dels símbols franquistes a l’Estat. “Qui ha tingut la temeritat de promulgar aquest canvi, aquesta desaparició, no ha entès per què el més injuriat de tots, el lloat i mundialment prestigiós general Francisco Franco Bahamonde, va agafar el control de les tropes que, en representació de la meitat aleshores perseguida i maltractada de la societat espanyola, va decidir posar fi al període sagnant del final de la Segona República”, va censurar.

L’extinent de l’exèrcit de terra, Luis Gonzalo Segura, expulsat de les forces armades per haver denunciat la corrupció| EL TEMPS

Un altre uniformat jubilat, el general Rafael Dávila, va criticar que l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, haguera retirat el nom del seu pare, el militar franquista Fidel Dávila, d’un carrer de la capital. D’ideologia franquista, l’exgeneral va apostar per intervenir militarment Catalunya fa uns mesos. L’any 2016 la mateixa AME va sol·licitar-ho argumentant que “la pàtria no perdona el crim de traïció”. “Aquestes manifestacions són força habituals. Només cal veure com el militar que encapçala la lluita perquè no es prejubile els soldats de més de 45 anys està lligat a Vox”, apunta Segura. “A més, cal indicar que en totes les grans operacions contra bandes neonazis s’han vist implicats militars”, complementa.

Botes amb esvàstiques

A les tres principals investigacions realitzades per la Guàrdia Civil contra grups neonazis, de fet, s’han vist involucrats membres de l’exèrcit. Pedro Santiago Honrubia, militar de professió i, tal com va destapar aquest setmanari, recentment lligat al grupuscle d’extrema dreta Lo Nuestro va ser condemnat a un any i sis mesos de presó per formar part dels Hammerskin. Vinculat a España 2000, segons va publicar Interviú, Andrés Orts, un dels principals investigats a l’Operació Panzer, bé que més tard absolt, va ser membre de les forces armades. Va ser jutjat per una presumpta violació a la seua parella, també soldat.

Excap de la banda Blood & Honour, desmantellada per la benemèrita l’any 2005, Roberto Luengo, que va ser sentenciat per associació il·lícita i tinença d’armes prohibides, era militar a la reserva. Un altre condemnat per aquella causa, Francisco José López, va participar en una desfilada de la Legió a Jaén l’any 2010. Sense anar més lluny, el Govern Militar de València tenia previst acollir un acte organitzat per col·lectius ultres fa unes setmanes. Tot i que, finalment, no va celebrar-se a les dependències militars pel seu ressò mediàtic, és la darrera mostra d’un exèrcit encara contaminat per elements ultradretans. c

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.