POLÍTICA

Els teloners ‘spanish hardcore’ de José María Aznar

Crítiques a un catalanisme que vol «colonitzar la consciència dels valencians»; advertències al “perill de contaminació” del nacionalisme al País Valencià; i crides a liquidar l’estat de les autonomies. Així ha estat la jornada espanyolista de FAES a València prèvia a la intervenció de José María Aznar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La visita de José María Aznar ha estat el plat fort de la jornada que FAES ha organitzat aquest dijous a València. El parlament de qui fora l’ex-president del govern espanyol ha acaparat l’atenció mediàtica. Davant d’un públic format majoritàriament per empresaris, en una sala -tot cal dir-ho- que no estava plena, Aznar ha advertit que «l'annexionisme apunta clarament a la Comunitat i a Balears». L’ex inquilí de la Moncloa, tanmateix, predicava en terreny adobat. El seu parlament era el colofó a la jornada «La Comunidad Valenciana ante el nacionalismo catalán», al llarg de la qual sis ponents han anat desgranant el «risc de contagi» de l’independentisme al País Valencià. Atacs a l’ensenyament en llengua pròpia; crides a liquidar l’estat de les autonomies; referències al «molt superat Joan Fuster»; i advertències sobre el «perill de colonitzar la consciència dels valencians» han estat la tònica general de la jornada d’aquest dijous. Els teloners d’Aznar han demostrat abastament estar a l’altura de l’invitat d’honor. Tot ha sonat a l’espanyolisme encarcarat disfressat de cosmpolitanisme.


La jornada, celebrada a un hotel de València, s’ha obert amb una taula sobre ensenyament en què els tres ponents han apuntat a l’uníson cap al sistema educatiu com un dels focus que anima l’independentisme. Les crides a recuperar per a l’Estat les competències en educació han estat una constant: «Existeixen mecanismes constituents de cohesió educativa, però o es desaprofiten o no es defèn el seu paper amb claredat», ha dit Jaime Foces, doctor en filosofia i ciències de l’educació. En aquesta mateixa línia, Enrique Castillejo, president del col·legi oficial de pedagogs i psicopedagogs valencians, ha manifestat que «en els últims 40 anys, Espanya s’ha comportat de forma dèbil en política educativa i ineficaç en allò pedagògic, la qual cosa ha donat com a resultat un sistema no vertebrat en tota la nació i amb possibilitats legislatives diferents en les comunitats autònomes, contràries a les pròpies lleis orgàniques educatives». La immersió lingüística ha estat un altre dels elements que els ponents han situat en el centre de la diana. «L’exclusió del castellà a l’escola no és una qüestió merament lingüística -ha advertit Pablo Nuevo, degà de la facultat de dret de la Universitat Abat Oliva-. Com demostra l’experiència a Catalunya, és el primer pas per a un procés d’enginyeria social dirigit a acabar amb Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals".


La segona de les taules, sota el títol «Ideologia nacionalista i estratègia política», s’ha mogut entre dues coordenades: la de «mos volen furtar la paella» i la del «nacionalisme -excepte l’espanyol- és perjudicial per la salut». Al primer dels arguments s’ha encarregat de donar-li forma el català Miquel Porta Perales, qui ha desgranat el que al seu parer han estat els intents dels catalans per «evangelitzar» el País Valencià a través de figures com Joan Fuster o Eliseu Climent «mitjançant la revista EL TEMPS». Una operació que, a parer de Porta Perales, a la dècada dels 60 «fou un fracàs rotund». Hi ha,en la seua opinió, una estratègia «com la de Giuseppe Mazzini», que passa per evolucionar des d’una nació cultural a una nació política», per, a continuació, «aconseguir la independència i la federació» de la resta de territoris de parla catalana. «L’independentisme es mou subreptíciament: com un rizoma que vol colonitzar la consciència dels ciutadans», ha assegurat.

Per la seua banda, l’escriptor basc Jon Juaristi ha analitzat les raons per les quals, segons ell, el nacionalisme «és una postura que ha estat superada pels temps». «El nacionalisme té els dies comptats. Aquestes formes del segle XIX van esgotant-se, són una forma de patriotisme de campanar», ha assegurat. La llengua pròpia, en opinió d’aquest traductor, és quelcom a extingir: «el català no va enlloc perquè la globalització és tan potent que provocarà que en uns anys no quede ni el 75% de les llengües minoritàries que ara existeixen. Anem cap a llengües globals. A Euskadi s’han adonat que amb l’eusquera no van enlloc i ara s’han centrat en el pintxo de lluç».

També Tania de la Torre, experta valenciana en comunicació corporativa, ha carregat contra la qüestió lingüística. «Jo he viscut molt bé 30 anys sense valencià. Les meus filles no s’han educat en valencià i avui estan molt bé treballant en empreses americanes. Han viscut raonablement bé sense el valencià. Ara bé, què farien vostès si les seues filles no tingueren l’oportunitat d’estudiar en un col·legi en la seua llengua? Doncs reivindicar el dret a protestar. Cal reivindicar que es puga educar en espanyol».

A la pregunta de si hi ha un germen independentista al País Valencià, els ponents han alçat la veu d’alarma. Per a Miquel Porta Perales, la judicialització del procés català ha provocat el seu esmortiment i per tant el «perill» de «contagi» ha disminuït. Amb tot, adverteix, hi ha propostes del Consell del Botànic que li recorden a les seguides per la Generalitat de Catalunya. "Hi ha quelcom in statu nascendi", ha dit.  En tot cas, assegura, «els valencians ja han pres nota: el procés no ofereix res més que mentides, enganys, astúcia, deslleialtat i empreses que se’n van».

Molt més preocupada s’ha mostrat Tania de la Torre: «Ací hi ha un perill real. Jo no dormiria tranquil·la pensant que el fracàs català provoque la desaparició del nacionalisme». Aquesta experta en comunicació corporativa ha lamentat que els partits polítics valencians culpen al govern central de l’infrafinançament o la falta d’inversions. «Els nacionalistes valencians no volen acceptar el fracàs de Catalunya perquè el nacionalisme és quelcom supraracional, té a veure amb la fantasia, amb l'entelèquia», ha dit de la Torre, després d’assegurar que «el catalanisme no és ni carn ni peix». «Açò cal aturar-ho -ha assegurat com a colofó-. Si vam ser capaços en la transició de cedir, de no mirar enrere, ara hem de fer el pas de retallar les autonomies perquè se’ns han anat de les mans».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.