Carme Chacón, la veu del socialisme espanyol a Catalunya

Militant socialista des de ben jove i política precoç, Carme Chacón va començar la seva carrera com a regidora a Esplugues de Llobregat per poc després ja saltar a la política espanyola. La històrica victòria del 2008 i ser la primera dona que manava a l’Exèrcit espanyol van ser les seves grans fites polítiques. En canvi, estar més connectada amb Madrid o Miami que amb la realitat catalana, la va perjudicar electoralment. Es va quedar a les portes de liderar el PSOE i, per tant, de poder aspirar a aconseguir el seu somni: ser presidenta del Govern espanyol. Carme Cachón (1971-2017) ha mort als 46 anys a Madrid a causa d’una cardiopatia congènita que l'afectava des dels 10 anys. Repassem la intensa trajectòria política d’una de les darreres veus del socialisme en clau espanyola al Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Carme Chacón va néixer el 13 de març 1971 a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), filla d’un bomber procedent d’Olula del Rió (Almeria) i d'una advocada catalana, en el si d’una família d’esquerres. De fet, Chacón era néta d’un conegut anarquista aragonès. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i va ser professora de dret constitucional a la Universitat de Girona. Va ampliar els seus estudis a l’estranger, fent un postgrau a l'Osgoode Hall Law School de Toronto, a la Universitat de Kingston de Londres (Ontario) i a la Université Laval del Quebec. En la seva estada al nord del continent americà va estudiar atentament la Llei de la Claretat, aprovada pel Parlament del Canadà l’any 2000 per poder gestionar el procés separatista del Quebec. Entre les seves tesis acadèmiques destaca una sobre el tema: “Diversitat i federalisme al Canadà.”

Militància precoç i carrera meteòrica

Fer política va ser una de les primeres decisions que Chacon va prendre amb la majoria d’edat. Ho va fer a través de les Joventuts Socialistes des de l’any 1989, quan només tenia 18 anys. Un lustre després, el 1994, ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el 1999 va aconseguir el seu primer càrrec polític esdevenint regidora de la seva vila natal, on arribaria a ser tinent d’alcalde. L’any 2000 ja formava part dels òrgans de direcció dels socialistes, tant del Consell Nacional del PSC com de l’Executiva Federal del PSOE.

El març del 2000, amb 29 anys acabats de fer, Carme Chacón surt elegida diputada per Barcelona per anar al Congrés espanyol, un càrrec que ocuparà fins el 2013; i en una segona etapa, més recent, del gener al juliol del 2016. Tot i que primer va exercir com a vicepresidenta primera de la cambra espanyola, el primer gran encàrrec li va arribar de la mà del llavors president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que la va nomenar ministra d’Habitatge l’any 2007. Era l'època de la negació de la crisi econòmica per part de Zapatero. Alhora, Chacón s'encarregava de legislar i regular els desnonaments abans que aquests es feren mediàtics.

Carmen Chacón passa revista davant les tropes militars embarassada//EFE.

Només un any més tard, l’abril del 2008, Carme Chacón va ser traslladada al Ministeri de Defensa, que va dirigir després de substituir el també recentment desaparegut Antonio Alonso. Aquest ha estat el càrrec més simbòlic i visible de la seva carrera política. Persona de la primera línia de confiança de Zapatero, va trencar esquemes i va aixecar molta polseguera entre els sectors més conservadors de l’Estat quan la van nomenar cap de l’Exèrcit, ja que es tractava de la primera dona a ocupar aquest càrrec de tanta rellevància dins de l'àmbit militar. A més, per acabar-ho d'adobar, era catalana i estava en estat de gestació. Una de les imatges més icòniques del mandat socialista va tenir lloc a l’Afganistan, quan la ministra Chacón va passar revista a les tropes espanyoles. La seva baixada de l’avió, embarassada de 7 mesos del seu fill Miquel, es va fer viral.

Dos resultats històrics: dels 25 als 8 diputats

Un Palau de Sant Jordi ple de gom a gom i una precampanya marcada pels cartells de José Zaragoza, “si tu no hi vas, ells tornen” van ser el preludi de la gran victòria electoral de Carme Chacón com a cap de cartell, en la qual els socialistes catalans van assolir un resultat històric de 25 diputats dels 47 en disputa.

En les properes eleccions, avançades un any per Zapatero, Chacón repeteix com a cap de llista per Barcelona i els socialistes s’enfonsen fins als 11 diputats, un resultat que va retornar el PSOE a l’oposició.

Disposada a regenerar el partit, va disputar la secretaria general del partit a Alfredo Pérez Rubalcaba, però no va aconseguir els suports necessaris. Li van mancar només 22 vots. Tot i les declaracions a favor de la unitat d’Espanya, no va desplaçar el candidat de l’aparell i es va quedar sense el seu gran repte polític: viure a La Moncloa. Després de la derrota va renunciar al seu escó al Congrés i va volar a Miami, on exercia com advocada. Poc més tard, Pedro Sánchez la cridà perquè tornés a encapçalar la llista per Barcelona en unes eleccions en les quals el PSC va obtenir el seu pitjor resultat de la història: només vuit diputats. Aquets comicis, celebrats el desembre de 2015, van ser els darrers de la seva carrera política. Chacón moria aquest diumenge víctima d'un infart.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.