Ençà i enllà

Masclisme uniformat

L’assetjament sexual i laboral que va patir l’excapitana Zaida Cantera va trencar el silenci respecte de les agressions masclistes a l’exèrcit. Aquesta violència, però, encara resta impune per l’alt percentatge de denúncies rebutjades i per la mateixa existència de la justícia militar. Uns tribunals castrenses que s’han convertit en un instrument per emmordassar uns soldats sense dret a sindicar-se, tal com critiquen els militars consultats per aquest setmanari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era un dia assenyalat per a l’exèrcit de l’aire. Se celebrava la patrona d’aquesta branca de les forces armades. I a la població malaguenya d’Antequera uns soldats van decidir prendre unes cerveses. Aquella jornada festiva va acabar amb una denúncia per violació grupal d’una militar. Drogada amb barbitúrics, era la segona vegada que patia una agressió sexual. Tot i identificar dos suposats agressors, no van produir-se arrestos. Tampoc detencions ni cap imputació.

Una situació que contrasta amb l’arrest durant un mes d’una caporala que va denunciar ser víctima d’assetjament sexual. Amb el fiscal i un jutge del Tribunal Suprem estimant que el seu escrit no era infundat, la secció militar de l’alt tribunal va absoldre el capità acusat. Fou l’argument pel qual l’exèrcit va castigar la soldat. “L’arrest és una pràctica medieval i demencial, i més en aquest cas. Vulnera el Conveni de Drets Humans de 1950, concretament en els articles 5 i 6, ja que un ciutadà, i els militars ho som, només pot empresonar-lo una autoritat judicial”, indica Jorge Bravo, portaveu de l’Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), que va sofrir aquesta privació de llibertat per haver sol·licitat suprimir unes “despeses supèrflues”.

La realitat de les denúncies per abusos sexuals a l’exèrcit és similar a la història de la caporala. Segons l’informe elaborat per l’Observatori de la Vida Militar sobre aquesta qüestió, la justícia ha desestimat el 63,2% de les denúncies per assetjament a les forces armades. De les 174 denúncies presentades entre 2004 i 2015, només van dictaminar-se 12 sentències condemnatòries. Mariano Casado, adjunt a la secretaria general de l’AUME i membre de l’entitat, va emetre un vot particular en el qual reclamava que les víctimes gaudiren dels mateixos drets que els suposats assetjadors. No debades, les militars agredides només poden declarar com a testimonis. No poden intervenir en el procediment judicial, ni tampoc tenen dret a recórrer contra la sentència en cas que no estiguen d’acord.

Mesos més tard, el defensor del poble, Francisco Fernando Marugán, va exigir més protecció per a les víctimes de violència sexual a l’exèrcit. Tot i haver-hi un protocol contra els abusos sexuals —que el PP va aturar durant un temps l’any 2015—, “aquest reglament no funciona”, segons critica Zaida Cantera, comandant retirad de les forces armades després de denunciar assetjament sexual i mobbing laboral dels seus superiors, i actualment diputada del PSOE al Congrés. “El grau de desemparament i humiliació és total. De ser una bona militar, amb un expedient amb altes valoracions, vaig convertir-me en una enemiga per a les forces armades. En lloc de protegir-me, van actuar com si atacara l’exèrcit”, relata. “El preu a pagar per denunciar fou l’acomiadament de l’exèrcit. La cúpula militar empra les baixes psicològiques per expulsar-te de les forces armades”, censura.

L’infern de Cantera va començar quan el tinent coronel Isidro José de Lezcano-Mújica va intentar fer tot el possible per tocar-la. Tot i denunciar aquell assetjament, l’alt comandament militar va passar a la violència. “Va tirar-me contra el capó d’un cotxe, em va cremar la tenda, va humiliar-me, atemorint-me”, evoca l’excapitana. A causa de la inexistència d’un delicte per abusos sexuals al codi penal militar, el tinent coronel va ser condemnat a dos anys i mig per tracte degradant i abús d’autoritat.

L’excapitana Zaida Cantera va abanderar amb la seua denúncia la lluita contra la impunitat dels abusos sexuals a l’exèrcit espanyol. No debades, va ser de les primeres dones a destapar aquestes agressions. Mentre Cantera fou expulsada de les forces armades, l’agressor va ser ascendit i va seguir com a militar| EFE

Aquella pena reduïda, però, va permetre que el jerarca castrense continuara vestint l’uniforme amb la mateixa graduació. “Al meu home va dir-li el jutge: ‘Van imposar-li aquells anys de presó per evitar perdre la condició de militar’”, va denunciar en una entrevista en VozPópuli. Amb tot, hi ha militars com ara el capità Juan Miguel Camarón Aparicio, condemnat a 17 anys de presó per abusar de 28 soldats, que no han sigut expulsats de les forces armades. “Va ser ascendit dos mesos després de la condemna, van enviar-lo a una missió internacional com a representant de l’exèrcit espanyol al Líban i com a conseqüència d’aquella acció a l’estranger van condecorar-lo”, recorda l’extinent Luis Gonzalo Segura, autor del Libro negro del ejército español (Akal, 2017). El militar de la Manada, Alfonso Jesús Cabezuelo, per contra, sí que va ser expulsat del cos castrense.

L’agressor de Cantera va ser promocionat a coronel una vegada processat per assetjar-la. Encara més, van atorgar-li la direcció d’un dels pocs regiments de transmissions amb què compta l’exèrcit. No fou l’únic cas, però. L’excapitana havia criticat les “pressions laborals” del coronel Roberto Villanueva, el qual “li havia prohibit sortir amb uniforme, parlar amb la premsa i molt menys mencionar el nom del coronel de la base”. Al llibre No, mi general (Plaza & Janes Editores, 2015), Cantera va revelar que Villanueva Barrios havia viatjat a Madrid amb l’objectiu d’estudiar fórmules per expulsar-la del cos militar a causa de l’amistat amb Lezcano-Mújica ­—companys de promoció de l’Acadèmia Militar de Saragossa—. Villanueva Barrios va ascendir a general de brigada l’any 2015.

També va fer-ho Ramon Pardo de Santayana, a qui va denunciat la soldat per mobbing laboral, si bé a l’últim els tribunals van arxivar la causa. Maria Dolores de Cospedal, aleshores ministra de Defensa, va promocionar-lo com a tinent general. A partir d’aquell moment, va encarregar-se del comandament de suport logístic de l’exèrcit de terra. Uns ascensos que, per norma general, estan carregats de criteris subjectius. “Són processos automàtics, no es produeixen a dit, però estan basats en criteris subjectius. Les qualificacions les fan els comandaments militars sense uns paràmetres clars. Hi ha promocionats teledirigits, amb canvis de les qüestions avaluables sense justificació”, exposa Bravo.

Als casos d’assetjament sexual i laboral, s’hi afegeixen les actituds masclistes i discriminatòries contra les dones que han de suportar les soldats. “Vaig abandonar les forces armades perquè no em sentia representada ni com a dona ni com a homosexual”, expressa l’expilot de l’exèrcit nascuda a Onda (Plana Baixa), Patricia Campos, que va ser la primera dona que va comandar un avió de l'Armada espanyola. “Jo venia d’un poble xicotet i vaig trobar-me amb un ambient molt diferent del que jo poguera haver viscut. Deien que les dones només serveixen per follar i ballar. També senties comentaris com ara ‘no ets benvinguda a l’armada’ o ‘si no saps aparcar un cotxe, com ho faràs amb un avió’. A les dones, ens miraven com a un objecte sexual”, conta. I continua: “A més, vaig fer-me passar per heterosexual, vaig inventar-me nòvio. No estic orgullosa d’això, però si sent dona ja ho tenies molt complicat, imagina’t així. Havies de sobreviure. I no era fàcil quan l’exèrcit espanyol no està dissenyat perquè hi haja dones. Per exemple, la vestimenta de pilot era de xic. Per fer les meues necessitats, havia d’estar en casa. Amb aquest uniforme, no podia. M’hauria de despullar tota”.

L’exmilitar Patricia Campos, primera pilot dona a l’exèrcit que va plegar de l’uniforme pel masclisme. 

“Encara que sempre s’afirma que les forces armades espanyoles compten amb un percentatge més elevat de dones que la mitjana europea, que és cert, hi ha un ambient purament masculinitzat. Com la societat espanyola, l’exèrcit és masclista”, expressa Cantera. “Hi ha una tradició masclista molt clara i molt forta. No els fa gens de gràcia que la dona estiga a l’exèrcit. Hi ha un masclisme enorme”, censura José Luis Pitarch, comandant valencià retirat i membre al seu dia de la Unió Militar Democràtica (UMD). “La situació de la dona a l’exèrcit ha evolucionat poc. No acaba de calar a la cúpula militar, que sempre les tracta amb paternalisme. Només quan la democràcia entre a les casernes militars, canviarà la situació”, afirma el tinent a la reserva Miguel Ángel López, del Foro Milicia y Democracia.

“El franquisme està molt lligat al masclisme. I si hi ha franquistes encoberts a les seues files, també hi ha masclistes”, opina el capità de navili a la reserva Arturo Maira. De fet, un dels capitostos de la banda neonazi Frente Antisistema, Andrés Orts, investigat per l’Operació Panzer, malgrat que després va resultar absolt, va ser condemnat a només dos anys de presó per vexar i humiliar la seua parella —també militar—. Amb antecedents per maltractament, la Fiscalia demanava 38 anys de presó per haver suposadament violat, agredit i menystingut la soldat.

Tal com narra Cantera, a l’exèrcit “no hi ha un ambient gens amigable”. “Cal destacar que la major part de baixes psicològiques són les dones militars les qui les demanen. És una conseqüència de com és el dia a dia a l’exèrcit per a una dona”, retrau. “L’exèrcit és molt masclista. Només cal recordar que estan presents en les forces armades perquè el Govern espanyol va decidir-ho”, rememora Campos. I proposa: “Amb dones ocupant més llocs de responsabilitat a la cúpula militar, podria haver-hi una perspectiva de gènere. També s’haurien de fer cursets d’igualtat entre dones i homes. L’educació és molt important per esborrar a poc a poc el masclisme de les forces armades”.

Amb les dones militars tardant més que els homes soldats a accedir a la cúpula castrense i amb la conciliació convertida pràcticament en una missió quimèrica, Teresa Franco, secretària d’igualtat de l’AUME, va ser expedientada per la seua tasca a favor de la igualtat de gènere en les forces armades. Tot i que va arxivar-se, la jerarquia militar va espiar l’activitat en les xarxes socials de la caporala i així tractar d’acomiadar-la de les forces armades. Tot per missatges crítics de la militar a les xarxes com els següents: “#ViolènciaMasclistaÉs que intenten fer-me culpable d’un assetjament per part d’homes de la qual sóc la víctima” o “Com a l’exèrcit espanyol no tenim un sindicat que mire pels nostres drets laborals, així ens va en molts àmbits”.

De sindicats i justícia militar

El tinent a la reserva López, de fet, comparteix l’afirmació de Franco sobre l’existència d’organitzacions sindicals a l’exèrcit. “Amb sindicats, els militars tindrien millors condicions i les situacions d’emmordassament de la seua llibertat serien més complicades”, afirma. I exposa: “Holanda, Alemanya o Bèlgica en tenen. A Suècia, fins i tot, tenen reconegut el dret a vaga”. “El Govern socialista de Felipe González fou la gran oportunitat perduda de democratitzar les forces armades”, afegeix Xosé Fortes, coronel en la reserva i fundador de la UMD.

Teresa Franco, secretària d’igualtat de l’AUME, va ser expedientada per la seua tasca a favor de la igualtat de gènere en les forces armades| AUME

“L’altre gran problema actual de l’exèrcit, que té a veure amb els drets dels soldats, és la justícia militar”, apunta Bravo. “La justícia, també la militar, no solament ha de ser justa. Ho ha de parèixer. Però si un jutge, soldat de professió, depèn professionalment dels seus superiors, als quals estan lligats, és molt complicat que es dicte una resolució justa. Per això, i especialment en els casos d’abusos sexuals, cal jutjar tots aquells suposats delictes a l’àmbit civil i no al militar”, explica Cantera. “És, probablement, una altra reminiscència de la dictadura i una conseqüència del zel existent a l’exèrcit sobre els seus assumptes”, agrega Pitarch. El masclisme continua vestint l’uniforme militar i lluint condecoracions. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.